Totes les opinions

03/04/2006
Ho vaig sentir dir a una senyora de mitjana edat ?com jo, vaja? quan m?acostava a la sortida de la manifestació de dissabte horabaixa. Una manifestació en defensa d?Eivissa, en solidaritat amb els damnificats i detinguts, i en contra de la destrucció d?allà i d?aquí. Ningú sabia molt bé qui l?havia convocada ni com ho havien fet.

Tots els auguris eren terribles: mal dia, mala hora, con
Ho vaig sentir dir a una senyora de mitjana edat ?com jo, vaja? quan m?acostava a la sortida de la manifestació de dissabte horabaixa. Una manifestació en defensa d?Eivissa, en solidaritat amb els damnificats i detinguts, i en contra de la destrucció d?allà i d?aquí. Ningú sabia molt bé qui l?havia convocada ni com ho havien fet.

Tots els auguris eren terribles: mal dia, mala hora, convocatòria feble i difusa, coincidències, poca difusió, improvisació...

I aquella bona dona que abans d?arribar ja m?enfloca: ?Sempre som els mateixos?. Fals, senyora. Tòpic i fals. Dissabte una gentada va travessar Palma en nom de la decència i del sentit comú. I encara que no hi vaig veure tothom ?això és cert?, hi vaig veure de tot: ètnics, cosmos, gòtics, kumbas, neorurals, okupes, pijos, punkos, redskins, skates, culturetes, alternatius, caniflautes, normalets, fashions, rapers, hippies, reggaes, metros, folks, quillos ?pocs?, bollycaos ?molts?, xupes, gorres, boines, rastres, custos, pírcings, tatoos, crestes, trunyelles, melenes, cadenes, hennes, monocicles, bongos, ràpels, polars, barbuts, pelats, peluts... és a dir, joves. Molts i molt joves.

Diria que fins i tot hi vaig veure qualque progre de tota la vida, qualque històric imprescindible i qualque intel?lectual compromès. Però bàsicament era una mani urbana, festiva i jove. És a dir, un èxit sense pal?liatius.

Avesats com estam als rituals reivindicatius més o menys dirigits i instrumentalitzats ?en el record, el 8 de març; a la vista, el primer de maig? ens costa reconèixer tota la certesa i tot el valor d?una manifestació com la de dissabte. Sovint pensam que sempre som els mateixos, que els joves no ens segueixen, que la gent és com és, que tot està perdut, que no hi ha res a fer... Fals, senyora. Tòpic i fals.

Fa un mes 22.000 persones es manifestaren a Eivissa en una demostració col?lectiva sense precedents. Aquell dia els polítics i els diaris de Mallorca en digueren ben poca cosa. I tanmateix els joves d?una i altra illa han trobat la manera de comunicar-se a pesar del silenci mediàtic i institucional.

Veurem grans coses, no ho dubteu. Perquè quan un clam com el de dissabte surt del no-res, és que darrera hi ha qualque cosa realment important.

L?ESTATUT VALENCIÀ ELS TAURONS DE CA NOSTRA PAÏSOS CATALANS, EN PLURAL EL PODER DE LA INICIATIVA POPULAR JOSÉ MARIA CUEVAS, UN XULO MADRILENYO EL NOM NO FA LA COSA, O SÍ? EL PARTIT I EL PAÍS LA BANDERA, SÍ; EL DIA, NO "TOT AIXÒ HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A UM" LA POR DE LULA DA SILVA I DEL PARTIT POPULAR LES TRES CARES DE ZAPATERO PER QUÈ EL PACTE DE PROGRÉS NO VA SALVAR MALLORCA? DEFENSOR (NO) DEL (MEU) POBLE PARC CENTRAL, CENTRAL PARK