El Pla de Carreteres de Mallorca, dissenyat per el PP i UM en la passada legislatura, va ser un més d'aquella esbojarrada pretensió de convertir l'illa en un enorme parc temàtic per a ús i benefici de quatre espavilats. La intenció d'aquella mena d'orgia constructora era clara: entre tantes autopistes, macro-hospitals, parcs temàtics i urbanitzacions a tot arreu, era més bo de fer amagar el robatori, la corrupció. Però no només era aquesta la intenció d'aquell coalició PP-UM, ho feien perquè hi creuen en aquest progrés suïcida per a l'illa de Mallorca i de rebot per el planeta. Què els importa la pagesia, els espais naturals, la biodiversitat, els pobles petits i la seva gent, el paisatge, la tranquil·litat, la qualitat de vida basada en el poc renou i la lentitud, el futur que es trobaran el qui ens han d'esdevenir, potser els seus nets.... No, el seu projecte és pensant tan sols en avui, a tota pressa, aviat, talment com anar amb cotxe a cent vint per hora tant com s'hi pugui circular. Per arribar a on? A fer què?

A la passada legislatura, els partits d'esquerra i, diguem-ne, ecologistes, PSOE, PSM, EU, Els Verds, ERC... basaren gran part de l'oposició contra aquest mateix Pla de Carreteres,amb la punt de llança sobre l'autopista Inca – Manacor. Ja llavors sabíem que al PSOE no li feia tant de mal la construcció d'autopistes i megaprojectes, però i els altres?

Els altres s'assemblen al pobre coronel Nicholson, presoners d'UM i PSOE, intentant mantenir la cadira i la tropa. Reaccionaran com ho va fer el coronel anglès en el darrer moment? O en cas contrari què hauran aconseguit? Aprovar el Pla de Carreteres d'UM i PP que per molt guapo que ens vulguin fer creure que ho han deixat, com el bell pont sobre el riu Kwai, només servirà per facilitar asfaltar i destrossar més Mallorca.