Totes les opinions

03/12/2009
Avui, em toca respondre a una entrevista publicada al dB a sobre aquest tema, on una vella coneguda tracta el tema de pares i fills, tot i que, si no vaig errat, en qüestió de conflicte, ben pocs pares haurà defensat, si és que n’ha defensat a cap, però no és això el que criticaré del seu discurs.

A un moment determinat de l’entrevista, diu que cal desprestigiar els pares que no paguen la pensió dels fills, i com a argument diu que a les dones ja els ho fan, dient que posen denúncies falses als processos penals.

Escolti, no és que ho diguin els pares, és que ho diuen els mateixos jutges, i alguna jutgessa per cert, però a mi, això em preocupa relativament poc, de fet, en cas de conflicte, no es pot esperar molta capacitat de raonar fredament de cap de les dues parts, ho dic per experiència, però el que si es pot esperar, és que els professionals contractats per defensar els drets dels seus clients, aportin una mica de seny, però com els mateixos jutges diuen, d’això rai!

Les denúncies per maltractament, agressió, abús de gènere, etc. Son d’allò més usual a dia d’avui, en parelles en procés de separació, son totes certes? Tots coneixem de algú que ha patit denúncia falsa per a poder obtenir unes condicions avantatjoses en el procés previ al judici.

D’on surt l'estratègia? En alguns casos segur que és cosa de part, però en d’altres, molts, forma part de l’estratègia suggerida per els seus missers, algú ho dubta? Per no parlar quan el conflicte es centra en els fills del matrimoni, llavors les estratègies les coneixen molt bé els agents del GRUME.

Jo proposaria que es pogués fer un estudi a sobre la incidència que té el lletrat escollit, a sobre les denúncies interposades per els seus clients, i les lleis de l’estadística ens poden mostrar una realitat distinta a la dibuixada per aquesta vella coneguda, i potser, millorarem els mecanismes de control a sobre algunes disjuncions.

Fins i tot, quan el/la misser aconsella a la mare no denunciar el no cobrament de la pensió, davant la voluntat irrenunciable del pare d’anar a presó si no es restablia primer el dret de visita dels seus fills/es.

La memòria és un recurs inesgotable, i les accions del passat ens persegueixen fins a la mort, però a tots, no només a aquells que es pensen haver guanyat.

En tot aquest embull que va ajudar a formar aquesta vella coneguda, les que més varen perdre sense dubte, varen ser les meves filles, i això no ho oblidaré mai. Alea jacta est. De fa més de vint anys. 

Condotels REVOLUCIÓ A LES AULES. Els sindicats i els condotels FINANCIACIÓ IRREGULAR? NO, IL·LEGAL! UM - RES DE NOU SOTA EL SOL UM fa el que sap fer LLIBRE BLANC DEL TURISME.1 PALAU DE CONGRESSOS LA BROMETA DELS NADAL LLIBRE BLANC DEL TURISME II MATAS VERSUS JUSTÍCIA SPANAIR ELS PROFESSIONALS MERKEL ENFONSA LES ILLES Federació Europea de Guies Turístics Crisi al transport discrecional Quan els partits polítics intenten controlar els agents socials Els hotelers volen més pasta Els condotels de la UM de Melià Memòria Històrica Taxa de promoció a Barna.