Totes les opinions

15/07/2009
Conduesc, cavil·l, una altra vegada cua a  l'autopista d'Inca direcció Ciutat, sóna la música de Joan Miquel Oliver, “Bombón Mallorquín” al meu CD: “quina pena el desencís, que dolenta i que dolent, no va ser precisament un final feliç”...  
Estrés i suors de juliol, sabudes i sofrides d'un baf d'aquests dies d'estiu que fitoren les illes i la vida quotidiana i diària de la gent. Inicis d'un estiu amb els seus tòpics i típics de cada any: les platges estibades els caps de setmanes, les terrassetes dels bars plenes de gom a gom amb olor a after sun, xiringuitos amb música, el soleller que socarra els decapvespres, les obligades migdiades, els melonets amb cointreau, síndries fresquíssimes i aquell gelatet sociològicament mallorquí per excel·lència, imprescindible, nostàlgic, el bombón mallorquín, que amenitza els estómacs amb nata i xocolata; o els horabaixes amb música, nom de gelat que també dóna textura a les lletres del darrer treball de Joan Miquel Oliver, qualitat poètica, surrealisme musical, senzill, brutal...

Tornen els tòpics de cada estiu -com deia abans- com tòpic i fal·laç és parlar cada any per aquestes dates, de la “propaganda gratuïta” del Borbón mallorquín i la seva família, que reporta a la imatge turística balear. Segurament, més d'un es posaria les mans al cap si sabés el cost total de la factura de la visita reial a Mallorca, i comprovàs que no és gens “gratüit” l'impressionant desplegament econòmic que es necessita perquè els monarques -i família- del país veïnat, gaudeixin d'aquestes paradisíaques terres. Però promet no convertir aquests mots en un manifest demagog i populista, barroer, de tasser de bar. Sabem que el desplegament econòmic perquè el Cap d'Estat vengués a passar l'estiu a Mallorca l'hauríem de desembutxacar igual, manàs qui ens manàs, fos monarca o president de la República. Però vet aquí que és on rau la diferència: la diferència rau en la democràcia de les urnes, en el dret a decidir com a ciutadans lliures per qui volem o no ser governats. Sobra, sempre, demagògia en aquests debats, opacitat, hipocresia, manipulació, com també una manca absoluta de qualitat democràtica quan simplement exposes que per a tu, els monarques, no són benvinguts a la teva terra.  

Segurament no ens ve de pagar cada any les vacances a la família reial del país veïnat, i si que ens és sagnant l'ofeg econòmic de patir un 14,2 % de dèficit fiscal a què ens aboca Espanya: 3.000 euros per persona que se'n van a Madrid via imposts i que mai retornen via despesa social a les Illes Balears. Els Països Catalans som un estat emergent dins Europa, amb la llosa de mantenir un Estat, com l'espanyol, que el tenim sempre a la contra. I aquest és el vertader problema. 

Va ser un final d'etapa predemocràtica de llibertats corcades, aquell desembre del 1978, quan una Constitució rebutjada per més del 40% dels ciutadans, bastia la monarquia i l'estat de les autonomies com a pedra de toc governamental. No varen tenir un final feliç, certament, quaranta anys de presó mental, ideològica, política, civil a Mallorca. I tot és per demés: conduesc, cavil·l i segueix sonant la música de Joan Miquel Oliver: “quina pena el desencís, que dolenta i que dolent, no va ser precisament un final feliç”.  

Un model turístic insostenible Targeta verda: incompetència i fracàs Turisme a les Balears: cal regular el «tot inclòs» EL NOU ESTATUT DE LES ILLES BALEARS: CONSTRUIR EL FUTUR PER AVANÇAR LA SOLIDARITAT MAL ENTESA: PAGAR I CALLAR? L'ASSASSINAT DE JULIÀ BENNÀSSAR I MIR: L'HORA DE LA JUSTÍCIA La coalició nacional, esperança i futur El cant del boig PROU MENTIDES El PP de Bunyola i la democràcia TRIBU UNA, MALLORCA 4