Totes les opinions

08/09/2009
Ja gairebé  ens hem acostumat al terrible fet. Quan ho comentes en un sopar, l’han detingut i pegat per xerrar en català. Sí? Ja veus, però, i on anam de festa després? Res de nou. Segle XXI i encara no sorprèn que ens apallissin per xerrar la nostra llengua a la nostra terra. Qui? Un grupuscle neonazi? Noooo, pensa! Els de sempre. Ja ho fan ells, que en saben més. Si ho fessin els nazis, tal vegada, a algun d’ells se’ls hi escaparia una paraula en català xerrant pel mòbil amb sa mare (per veure què hi ha per sopar o alguna cosa per l’estil), i segur que s’acabarien pegant entre ells. Són així. Millor els altres, ho han fet tota la vida, d’això són uns experts. 

Duen més de 150 anys fent-ho. Anys de cops d’estat, de dictadures, de terrorisme d’estat, tortures, assassinats... Vaja, que els hi podem donar les gràcies si només rebem cops de puny made in Spain. “Nada, que al cabo se les fue la mano”, digué un Guàrdia Civil just després dels cops de puny. Podria ser pitjor, sol ser pitjor. I tanmateix, aquí mai passa res. 

Tothom sap que això no es soluciona amb reunions amb els caps, ni amb comunicats o declaracions públiques. S’han de criminalitzar els criminals, s’ha de mirar la manera més ràpida de fer-los fora de la nostra terra. Maulets, a les darreres Diades, les de veres, les del 31 de desembre, ho simbolitza de la següent manera: cada vegada que passa per davant de les forces d’ocupació (terme totalment indiscutible aquests dies, després alguns ho oblidaran, però ara per ara...) els hi deixa un parell de maletes, amb un adhesiu que diu “a Madrid”, just al davant, mentre les persones (i secretes també) que formen el bloc independentista els hi demanen amb bones paraules que se’n vagin del nostre país, que gràcies per tot, que ens en sortirem sense ells.  

Evidentment, ens diran que amb això no n’hi ha prou, que les coses són una mica més complicades. Sí els hi respondrem, sobretot quan aquestes “coses” no es volen fer, quan no s’és polític sinó gestor. Tanmateix, però, també em sumaré a demanar la dimissió d’en Ramon Socies, el mateix que ja fa anys es va reunir amb els familiars d’en Toni Mestre per un cas idèntic. I moltíssims més que n’hi ha hagut, coneguts públicament (Marc, Saïda i ara n’Ivan) o anònims. I res. Aquí mai passa res! I qui dia passa any empeny. Serà que el problema real no és el Delegat de Govern espanyol, sinó els monstres verds d’altres països que pul·lulen per la nostra terra? Les clavegueres de l’Estat en persona i als nostres carrers, fent de les seves, el que sempre han fet... Res, un any més, esper que per la Diada els joves de Maulets els hi facin les maletes, a veure si enguany les agafen! 

Tots som totes