Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
J. Ignasi Servera
Militant d?Entesa per Mallorca La llengua 31/07/2008Fa pocs dies, arran del famós Manifiesto que constata l’evidentíssim desconeixement del castellà a les Illes per mor que els pares no poden exercir lliurement l’exercici de triar la llengua en què els seus fills han de rebre l’educació, la Mesa del Turismo es va afanyar a dir que la llengua catalana era un problema per al turisme. Hom ho pot constatar contínuament: quants de nosaltres no ha vist centenars de turistes fent coa per reclamar una carta que no sigui en català? Quants de nosaltres no ha vist turistes, a l’aeroport, renegant, dient que no tornaran pus mai a les Illes perquè els seus caparruts habitants s’han proposat amargar-los les vacances parlant-los en aquella estranya llengua dels nadius? Quants de vosaltres no ha vist centenars de turistes perduts per les carreteres de Mallorca, demanant a tothom on és l’aeroport, i suplicant que els rètols de l’aeroport estiguin en castellà, perquè si no es perden? Com que són uns exemples més que evidents dels greus perjudicis que comporta la simple existència del català per al turisme, que es mou en llengües importants com l’alemany o l’anglès (i el castellà! Por supuestísimo!), fa poc, i en resposta a tot això, va sortir una enquesta segons la qual l’escandalosa xifra del 6% dels anglesos i un 10% dels alemanys que visiten Mallorca se’n van sabent que aquí hi ha “una altra” llengua, i tots ells, absolutament indignats per la seva existència, i prometent que no tornaran a visitar-nos fins que no en sentin ni l’olor. I mirau, tot això em serveix d’excusa perfecta per exposar el següent: la nostra principal porta d’entrada i de sortida, allò que dóna la benvinguda i el comiat a molts és l’aeroport. Fa anys, en un exercici poc habitual de reconeixement de la nostra unitat lingüística per part d’una entitat estatal, tots els vols que es dirigien a qualsevol aeroport en territori de parla catalana (Menorca, Eivissa, Barcelona, València o Alacant) s’anunciaven en castellà, català i anglès. Era una dicció més que acceptable, original, no calcada de la versió castellana. Després, oh! Una nova companyia va establir un vol entre Palma i Barcelona. La companyia en qüestió era Vueling. Com que a l’aeroport ja tenien la cinta gravada en català només per a les tres companyies que operaven els vols esmentats (Spanair, Air Europa i Iberia), es veu que no varen trobar ningú capaç de fer l’enregistrament en català per al vol de Vueling. El resultat era que per als vols “de sempre” hi havia anunci també en català, però per al vol de Vueling hi havia l’anunci en castellà, una pausa considerable (el temps que hauria de sortir la versió catalana) i l’anunci en anglès. En un exercici brillant, els responsables d’Aena a Son Sant Joan varen decidir solucionar el problema prescindint del català en els anuncis de tots els vols. I fa anys que això és el que tenim. A l’aeroport de Palma no hi ha ni un sol vol, vagi on vagi, que s’anunciï en català. Diuen, des d’Aena, que és perquè clar, ho hem de comprendre i dir “sí, sí”, que és que posar els anuncis en tres llengües els col·lapsa el sistema de megafonia, que no són a temps a anunciar vols. Ara, això sí, curiosament, per als vols amb destinació Alemanya, la inclusió de l’alemany no col·lapsa el sistema. I això sí, a l’aeroport de Barcelona, també d’Aena, i amb més trànsit que el de Palma, tots els anuncis es fan en castellà, anglès i català, vagin on vagin els vols, i allà no es col·lapsa res. Jo em deman: com és possible que amb un Govern tan progressista i defensor de la llengua pròpia de les Illes, no hi hagi hagut cap responsable polític que hagi passat per l’aeroport i no se n’hagi adonat de tal absència? O és que se n’han adonat i ho han plantejat, sense fer renou, a Aena, i Aena s’ha inventat qualsevol excusa barata i han corregut a dir “sí, sí, claro, claro” i a demanar perdó per haver dubtat de la inqüestionable voluntat d’Aena per promocionar el català? Em consta que la màxima responsable en matèria de Política Lingüística ha estat informada de la qüestió. També em consta que l’aeroport, per on entren i surten gairebé tots els turistes que ens visiten, continua sense anunciar res en català. I també em consta que un 94% d’anglesos i un 90% d’alemanys que ens visiten se’n van sense saber res de la seva existència. Sorprenent!
Altres opinions
![]() |
EditorialL’avantprojecte de Llei General Turística presentat per Carlos Delgado és un dels atacs més greus que es recorden a la cohesió social i a l’equilibri territorial del país. La norma ha estat elaborada amb secretisme i manca de transparència pels advocats d’una cadena hotelera; crea un marc definit per l’arbitrarietat i la manca de seguretat jurídica, basat en la voluntat del polític de torn; dóna barra lliure a les grans cadenes;
![]() Opinió![]() Francisca Mas i Lila Thomàs
El 20 d’ abril de l’any dos mil, llei 5/2000, es publicava la llei de creació de l’ Institut Balear de la Dona, quan l’any 1983 ja s’havia creat el Instituto de la Mujer i en anys posteriors tots els organismes d’igualtat de les Comunitats Autònomes.
La nostra autonomia arribava tard en les polítiques d’igualtat; vàrem haver d’esperar el final de 16 anys de governs de dretes (Alianza Popular i Partit Popular) perquè la persistent demanda del moviment feminista fos atesa. ![]() Opinió![]() Joan Vicenç Lillo
Aquests dies en què els jutjats van plens de judicis a polítics, on cal remarcar bé la a, ja que es tracta de judicis per acusacions de malversació, suborn, falsificació en documents públics, blanqueig de diners, frau... corrupció en definitiva, aquests dies dèiem, també es preparen judicis polítics a polítics, que són de caràcter i finalitat molt diferent. En aquest cas les acusacions, basades exclusivament en testimonis policials presents als fets, ho són contra uns joves independentistes mallorquins per provocar incidents en una manifestació de commemoració del 31 de desembre el 2010.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||||||||