És obvi que és un fet positiu i destacable per a la nostra societat i, òbviament, això hauria de donar força, coneixement i reconeixement a la nostra cultura, al nostre patrimoni i com no, a la llengua pròpia de Mallorca, el català. Tant el Trivial com el Monopoly son dos jocs prou coneguts i ara ja podríem gaudir d’edicions en la nostra llengua, però res mes lluny de la realitat.

Per començar, el Trivial segueix sense tenir versió integra en català, simplement incorpora algunes preguntes sobre les Illes Balears en la nostra llengua. Però pel que fa al Monopoly, és molt més greu. Resulta que no només no és en català, sinó que fins i tot s’han traduït els noms dels carrers: avenida Jaime III, calle San Miguel o Plaza Cuadrado són els noms habituals (precisament ara que Joves de Mallorca per la llengua estam duent a terme una campanya per normalitzar les plaques dels carrers de Palma, www.jovesllengua.cat/fotografia). Ni tan sols es respecten els topònims de Palma. És una llàstima que es perdi l’oportunitat de donar a conèixer els nostres carrers, la nostra cultura, les nostres arrels... en la llengua pròpia. Aquest fet no els consentirien, ni consenten la resta de països i cultures del món. I encara és pitjor pensar que això passa amb el vist-i-plau dels nostres representants a les institucions. No pensau que seria un goig que turistes que es passegen aquests dies per Mallorca poguessin comprar uns jocs sobre la ciutat visitada i, en la llengua del lloc on han estat? És obvi que és una nova oportunitat perduda pel que fa a la normalització lingüística de Palma, de Mallorca i dels territoris de parla catalana en general. Voldria pensar que s’ha fet sense voler i no que hagi estat intencionat, perquè un ja comença a dubtar que sigui casualitat la sortida dels dos jocs en època prenadalenca amb aquests grans errors.

Si me permeteu, convidaria als editors d’aquests dos jocs, i als possibles lectors d’aquest article, a conèixer i jugar al Savi, un joc de taula que ja fa anys que circula (difícil de trobar a Mallorca, això és cert), en que totes les preguntes són al voltant de la nostra cultura, de la nostra llengua i de la nostra història i, a més, i com no pot ser d’altra forma, en català.