27/07/2011 ·
La CGT segueix treballant per a una mobilització social que impedeixi que la crisi la paguin la classe treballadora i els col•lectius socials desfavorits. El sindicat afirma que, “aquests últims dies de final de juliol, com a societat, hem assistit impassibles al circ de les institucions polítiques per aprovar, d'una banda, la reforma de les pensions al parlament espanyol i paral•lelament, el rescat del deute grec. En tots dos casos, sempre perd el poble perquè guanyin la banca, els fons d'inversió, la gran patronal”.

La llei de Reforma de les Pensions Públiques aprovada el 21 de juliol i l'ajuda pública de 182.000 milions d'euros per rescatar el deute grec, obeeixen, per a la CGT, als mateixos dictàmens ideològics del capital financer i ho fan amb total impunitat: Amb 5 milions de persones en atur, s'obliga tota la població a treballar més temps (fins als 67 anys); amb més del 70% dels pensionistes rebent prestacions que no arriben al Salari Mínim i amb més d'11 milions de persones assalariades amb un sou que no arriba als 1.000 € al mes, es redueix la quantia de la pensió pública en allargar el període de càlcul fins als 25 anys i s'obliga a cotitzar fins als 37 anys. En definitiva, segons el sindicat, es recapta per a la banca: treballarem més anys i cobrarem menys pensió en quantia i temps.

Per a la CGT, “els ciutadans no s’han de resignar al fet que se segueixi degradant el bé públic en benefici de la lògica capitalista dels mercats financers especulatius; al fet que se segueixi amb el robatori de les rendes socials cap a l'apropiació privada del capital; no podem acceptar el continu engany de xifres tècniques falsejades per a crear un estat de terror i alarma social sobre la sostenibilitat del sistema de la seguretat social, no podem acceptar que les persones ens convertim i siguem tractats com un mer factor de despesa, induint-nos a transferir les nostres escasses rendes als fons privats de pensions, condemnant-nos a treballar fins als 70 anys, endurint els requisits per a l'accessibilitat a ser pensionista, o be modificant-se la base de càlcul a tota la nostra vida laboral. Una vegada més, els “representants polítics”, actuen amb criteris antisocials i antisolidaris, seguint únicament i exclusivament els criteris del capitalisme i del neoliberalisme”.

D'altra banda, segons la CGT, les mesures de rescat del deute grec aprovades pels Caps de Govern de la UE el passat 21 de juliol no persegueixen el benestar del poble sinó garantir els beneficis dels fons d'inversió, del capital, de l'especulació i de la usura. “L'indignant d'aquestes polítiques es troba en dues grans mentides. La primera, que l'austeritat i les retallades socials no estan contenint la crisi sinó agreujant-la. Els denominats rescats, en lloc de possibilitar que les economies dels països afectats generin recursos suficients per a tota la població, el que fan és garantir el transvasament de riquesa social, és a dir, garantir els beneficis i interessos del capital financer, bancs i asseguradores. La segona mentida, és que les mesures adoptades sobre retallades salarials, les retribucions dels empleats públics, la retallada de les pensions, les contrareformes de la legislació laboral, de les pensions, de la negociació col•lectiva, els anuncis de més contrareformes que afectin a la sanitat o a la protecció per desocupació, només alimenten les ànsies dels “mercats” i fan crònic l'empobriment de les persones, alhora que segueixen acorralant cada vegada més als països febles de la UE”.

En conclusió, per al sindicat, no es tracta de “salvar els països i els seus pobles”, es tracta de salvar els bancs, i que les persones assalariades i les classes populars paguin els seus excessos, els seus beneficis, la seva tudadissa i el seu model explotador. Per a la CGT, “s'ha acorralat la classe treballadora, s'està escanyant els col•lectius socials més precaritzats, s'ha robat el futur a la joventut, s'estan escorxant els recursos naturals, i tot això per beneficiar una minoria social enriquida, privilegiada, a la qual hem d'exigir que rendeixi comptes davant la societat perquè li retorni t el que està robant impunement”. La CGT treballa per la construcció d'un espai de mobilització i lluita integrat per tot el moviment sindical i social, al marge dels signants del “pacte social”, que sigui capaç de provocar una sortida social a la crisi, i considera la tardor de 2011 un extraordinari moment per continuar amb la mobilització i la recuperació de la dignitat del poble.