20/05/2011 ·
Ahir, a l’Institut de Ses Estacions, es va presentar la “Declaració per l’educació, oberta, realista, consensuada i de país”, elaborada pels sindicats STEI-i, FETE-UGT i FE-CCOO. Es tracta d’un manifest que recull deu principis que inclouen les necessitats per millorar el sistema educatiu de les Illes Balears. El document ha estat signat per totes les entitats i associacions representatives de la comunitat educativa i per altres entitats i partits polítics compromesos amb l’educació. Entre elles destaquen PSM-IniciativaVerds-Entesa, Esquerra Unida, Esquerra, Gent d’Eivissa, PSM+per Menorca, Cooperatives d’ensenyament, Obra Cultural Balear, GOB, Dones educadores, Institut d’Estudis Eivissencs, Moviments de renovació pedagògica de Menorca, Escoles Mallorquines, i l’Escola d’estiu, així com una llista de persones a títol individual. La presentació ha comptat amb la presència de les entitats signants i del president Francesc Antich.

La “Declaració per l’educació, oberta, realista, consensuada i de país” expressa “la necessitat de dissenyar un nou model educatiu en consonància amb un nou model econòmic i social, totalment distint del que ens ha duit a la greu crisi econòmica, mediambiental i energètica que patim. Volem un model educatiu que fomenti el creixement com a persona dels nostres alumnes, perquè siguin crítics i solidaris, sensibles a les grans desigualtats que el nostre actual sistema econòmic genera cada vegada més en el nostre planeta”.

Demana a les institucions “la millora del finançament de les Illes Balears, fet que permetrà que el pressupost destinat a educació no estigui per davall del 4% del PIB, en moments de crisi; i que arribi al 6% del PIB quan la situació econòmica comenci a redreçar-se”. Així com “l’aprovació d’una llei d’educació de les Illes Balears, que s’adapti i potenciï les necessitats socials i laborals de la nostra Comunitat, a més dels trets culturals i lingüístics que ens són propis”. També “el desenvolupament efectiu d’un pacte social i polític per l’educació, consensuat amb les organitzacions representatives de la comunitat educativa i les forces polítiques presents al Parlament”.

Per aconseguir aquests objectius propugna “la descentralització de la Conselleria d’Educació, perquè s’adapti a la realitat plural que presenten Formentera, Menorca, Eivissa i Mallorca. En aquest sentit, s’hauria de dur a terme un procés descentralitzador que fes possible que cadascuna de les illes assumesqui de manera progressiva competències en matèria educativa”. També “l’elaboració de plans d’infraestructures educatives públiques, de caràcter anual o biennal, adaptats a les característiques territorials de les nostres illes, per resoldre el dèficit heretat i el fort creixement demogràfic, tot aconseguint l’eliminació de les situacions extraordinàries d’aules prefabricades, espais sobreexplotats i contínues ampliacions. Aquests plans han de tenir compromisos pressupostaris i temporals concrets, perquè la comunitat educativa pugui avaluar el seu grau d’acompliment”.

Respecta a l’escola, demana “un model d’escola integradora, inclusiva i compensadora de les desigualtats, on hi puguin conviure totes les classes i grups socials i que no reprodueixi el model d’estratificació social. Participativa i democràtica, amb capacitat per transmetre els valors democràtics i que prepari per a la societat del coneixement; que promogui la participació de les famílies, el professorat i els agents socials i econòmics assegurant la major integració social i cultural i revitalitzi els òrgans col•legiats de govern dels centres”. Així mateix, “el disseny d’un pla de xoc contra el fracàs escolar que ataqui de debò les elevades xifres que patim a les Illes Balears; amb l’adopció de mesures com l’equitat, la reducció de les ràtios, la dotació adient de professorat i de recursos a tots els centres, la distribució equitativa de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu entre tots els centres sostinguts amb fons públics, entre d’altres”.

Els mitjans per aconseguir aquests objectius són “el foment de l’autonomia dels centres, que possibiliti la consolidació dels projectes proposats pels claustres de professors, que comptin amb la participació dels pares i mares a través del Consell Escolar i la coordinació dels equips directius; l’impuls de la formació en centres, fet que afavorirà la cohesió dels equips docents de les escoles i els instituts, i refermarà els projectes d’innovació que els claustres de professors volen dur endavant; i l’increment de l’ensenyament en català, amb el suport de la legislació vigent”. En aquest sentit, “és molt urgent el reforç de l’ensenyament i la normalització de la llengua catalana en tots els àmbits públics i en els seus usos socials. I que aquesta presència de la nostra llengua vagi acompanyada de l’assoliment d’una competència ben sòlida en l’aprenentatge d’una llengua estrangera”. Per últim, el documenta demana “l’impuls veritable de la formació professional, les escoles d’adults i els idiomes, ensenyaments que ara, com a conseqüència de la crisi i de les noves necessitats de formació, han vist augmentada amb escreix la seva demanda.