Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
Notícies
Seguretat
26/05/2009 · PalmaEls Joves de Mallorca per la Llengua han valorat avui molt positivament l’Acampallengua 2009, al qual han pres part al llarg del passat cap de setmana 4.000 acampats i prop de 15.000 participants. Segons Sara Martín Comas i Sebastià Maimó, portaveus de l’entitat, la trobada ha estat molt tranquil·la, sense que s’hagi hagut de lamentar cap incident, tal i com poden corroborar tant la Creu Roja com la Policia Municipal i Protecció Civil de Sa Pobla. L’Acampallengua ha estat una altra vegada una gran festa a favor de la llengua, que coincideix amb el 15 aniversari de Joves de Mallorca per la Llengua. Mentre això passava dedins, un grup d’entre vint -al començament- i trenta persones -al final-, esperaven fora de la caserna. Entre ells hi havia periodistes de diversos mitjans de comunicació, responsables de l’organització de l’Acampallengua i el regidor de Joventut i Esports, Guillem Crespí. Posteriorment, arribà també el regidor d’Educació, Cultura i Seguretat Ciutadana Sebastià Gallardo. En tot moment, els congregats es mantengueren en silenci, amb una actitud de calma, i mantengueren diverses converses telefòniques amb el delegat del govern. Finalment, a les 4:30 hores la Guàrdia Civil permeté a Tomeu Martí sortir fins a la barrera per comunicar als concentrats que es trobava bé. Els digué que en vint minuts estaria fora. També digué que la Guàrdia Civil havia demanat l’assistència d’una advocada d’ofici i que ell s’acolliria al dret de no declarar. Efectivament, poc més tard arribà una advocada i entrà a la caserna. Aleshores un agent comunicà a Tomeu Martí que es trobava detingut i li llegí els seus drets. Pocs minuts després, aproximadament a les 4.50 hores, Martí fou posat en llibertat, amb els càrrecs de resistència i obstrucció a l’autoritat. Diverses autoritats es posaren en contacte amb Tomeu Martí per lamentar l’actuació dels guàrdies civils. Sortosament, al llarg de les dues hores que Tomeu Martí va estar retingut no hi va haver cap problema greu d’ordre públic al concert de l’Acampallengua. En cas d’haver-se produït, la responsabilitat hagués estat únicament dels agents del cos armat que, en lloc de complir el seu deure de defensar els ciutadans,varen posar en perill amb la seva acció irresponsable la seguretat de 4.000 joves. Tant Joves de Mallorca per la Llengua com Tomeu Martí estan estudiant presentar una denúncia per detenció il·legal. Martí ha anunciat la seva voluntat d’arribar fins al final per aclarir els fets, gravíssims, que haguessin pogut generar un conflicte important si l’organització de l’Acampallengua no hagués actuat amb el cap fred. El cap del servei d’ordre del concert ha demanat la depuració de responsabilitats i ha manifestat que està pendent de conèixer la versió de la Guàrdia Civil per interposar la denúncia. Segons Martí, cal que la Guàrdia Civil abandoni aquesta actitud prepotent, pròpia de temps passats, i que s’acabin uns abusos policials que encara són ben habituals. Sedano, responsable de l’organització de l’activitat, i Tomeu Martí, responsable del servei d’ordre, han explicat la successió de fets que varen ocasionar l’únic incident de la nit: la detenció de Martí per part de tres guàrdies civils. Segons han explicat, el passat dimecres 20 de maig a les 13.00 hores, Tomeu Martí, Jaume Mateu i Rafel Sedano es reuniren amb el delegat del Govern, Ramon Socias, que va estar acompanyat per comandaments de la Policia Nacional, per parlar de qüestions de seguretat, entre elles de l’Acampallengua. El dijous 21 de maig, Tomeu Martí i Rafel Sedano es reuniren amb el cap de la Policia Local de Sa Pobla i amb el sergent de la Guàrdia Civil, màxim responsable al municipi, amb l’assistència també de diversos membres de l’equip de govern. El sergent de la Guàrdia Civil afirmà que aquest cos no intervendria a l’Acampallengua a no ser que fos requerida la seva presència per part de l’organització i que la Policia Local seria la màxima responsable de la seguretat. Es Va decidir també que Tomeu Martí, com a cap del servei d’ordre de l’Acampallengua, fos l’interlocutor únic del cos policial. El mateix diumenge, 24 de maig, minuts abans de les 3:00 hores de la matinada, varen comparèixer als voltants de l’entrada del concert cinc guàrdies civils. A les 3.00 hores, tres d’ells entraren al recinte i un membre de l’equip de seguretat del concert els demanà si hi havia cap problema. La resposta d’un dels agents, el que semblava dirigir el grup i que hores després se sabrà que respon a l’apel·latiu de Sebas –tot i que no duu cap casta d’identificació- fou la següent: “Yo no necesito que haya un problema para entrar”. El voluntari li demanà si li sabia greu esperar a que cridàs el cap de seguretat, a la qual cosa l’agent respongué: “Yo no necesito el permiso de nadie para entrar y al que me lo impida me lo llevo detenido”. A les 3.10 hores hi arribà Tomeu Martí, que s’identificà com a responsable de seguretat del concert i digué als tres guàrdies civils: “havíem quedat que no vendríeu”. La resposta fou “la Guardia Civil entra dónde le da la gana y al que intente impedirlo me lo llevo por delante”. Acte seguit, els tres agents se posaren en marxa i travessaren el recinte fins a la zona dels excusats. Membres de l’organització els seguiren a distància per garantir la seva seguretat i la dels 4.000 joves assistents al concert. Paral·lelament, Tomeu Martí es posà en contacte telefònic amb el Cap de la Policia Local per informar-lo de la presència dels tres guàrdies civils al concert i per comunicar-li que passava pena que això no poguési produir algun tipus d’incident. Els tres agents s’aturaren a contemplar les paradetes de merxandatge situades al costat de la paradeta de venda de llepolies i hamburgueses, enfront de l’escenari del concert. En un moment donat, el guàrdia civil Sebas parlà llargament per telèfon amb una altra persona. Passats uns deus minuts, els guàrdies civils se n’anaren cap a la sortida. Quan hi eren molt a prop, s’aturaren i demanaren la documentació als membres de l’organització que s’anaven trobant. Dos membres de l’organització els donaren el seu carnet d’identitat. A la pregunta de perquè el demanaven, un d’ells respongué que “porqué no me gusta que me sigan”. Tomeu Martí i un altre membre del servei d’ordre es tregueren el carnet de la cartera. Tomeu Martí demanà als guàrdies civils que s’identificassin. La resposta del guàrdia civil Sebas fou “la Guàrdia Civil no está obligada a identificarse y si quereis identificarme tendreis que ir al cuartel”. Aquest agent no duia cap número identificatiu a la solapa, ben al contrari que els altres dos. L’anomenat Sebas, visiblement irritat, exigí a un dels membres de l’organització que li donàs el carnet d’identitat, amenaçant que si no “le meto las esposas y me lo llevo al cuartelillo”. En aquests moments Tomeu Martí, que mantenia un intercanvi de telefonades amb el Cap de la Policia Local, aconseguí parlar, de nou, amb ell i s’allunyà unes passes per poder mantenir la conversa telefònica amb un mínim de fluïdesa (era un concert multitudinari i hi havia molt de renou). El guàrdia civil Sebas aprofità la conversa telefònica per interpretar que Tomeu Martí es negava a identificar-se i li digué que se l’enduia a la caserna. Sense deixar que acabàs de parlar, l’emmanillà allà mateix i el conduí fins on tenien aparcat el vehicle policial. Es donava la circumstància que mentre Tomeu Martí era emmanillat, tenia a les mans el seu carnet d’identitat. El responsable de seguretat no es resistí en cap moment a la detenció, tot i estar enrevoltat de 4.000 persones que haguessin pogut acudir en la seva ajuda. Ni tan sols optà per la resistència pacífica i acompanyà, emmanillat, els agents que el duien detingut. Diversos membres de l’organització advertiren els agents que estaven detenint el responsable de seguretat del concert i que aquest fet posava en perill la seguretat de les 4.000 persones que assistien a l’activitat, en el cas que hi hagués algun problema. Una de les persones a qui havien demanat el carnet per identificar-lo va haver de seguir el grup fins al cotxe i hagué de demanar a l’agent que li tornàs el document d’identitat. En aquests moments Rafel Sedano es posava en contacte telefònic amb el delegat del Govern, Ramon Socies, per informar-lo del que estava succeint. L’organització també avisà periodistes de diversos mitjans i regidors de l’equip de govern de Sa Pobla, que es desplaçaren juntament amb membres del servei de seguretat fins a la caserna de la Guàrdia Civil. Mentrestant, el cotxe havia traslladat els tres agents i Tomeu Martí a la caserna, on mantengueren el detingut emmanillat durant més d’una hora, li feren treure totes les coses que duia a la butxaca, el cinturó i els cordons de les sabates. Un dels guàrdies civils digué a Tomeu Martí que parlàs en castellà, tot al·legant que era gallec. Al cap de pocs minuts arribaren dos agents de la policia local que demanaren si se’ls havia de menester. Sebas els respongué que no calia que quedassin, però ells insistiren. En diverses ocasions diferents guàrdies civils varen començar i aturaren la redacció dels tràmits de la detenció. Entremig el guàrdia civil Sebas refusà contestar el telèfon fix i el seu mòbil. Una estona més tard, un altre GC que havia explicat que venia de Búger, respongué finalment el telèfon fix i començà la conversa amb un “a sus ordenes mi teniente coronel”. Poc després, li tregueren les manilles, l’autoritzaren a anar a l’excusat i el guàrdia civil gallec entengué el mallorquí. El guàrdia civil Sebas demanà a Tomeu Martí si volia un advocat propi o del torn d’ofici, tot dient-li que si el demanava d’ofici “igual te puedes ir ahora”. Arribà el Cap de la Policia Local que intentà convèncer l’agent Sebas perquè fes els tràmits més àgilment del que els estava fent. Finalment, arribà el sergent de la Guàrdia Civil i conduiren Tomeu Martí al seu despatx. El sergent reconegué que els tres agents no havienn fet cas de les seves ordres. També informà Tomeu Martí que els tràmits havien de continuar i li demanà que acceptàs una advocada del torn d’ofici que ja era de camí. ![]() |
EditorialL’avantprojecte de Llei General Turística presentat per Carlos Delgado és un dels atacs més greus que es recorden a la cohesió social i a l’equilibri territorial del país. La norma ha estat elaborada amb secretisme i manca de transparència pels advocats d’una cadena hotelera; crea un marc definit per l’arbitrarietat i la manca de seguretat jurídica, basat en la voluntat del polític de torn; dóna barra lliure a les grans cadenes;
![]() Opinió![]() Francisca Mas i Lila Thomàs
El 20 d’ abril de l’any dos mil, llei 5/2000, es publicava la llei de creació de l’ Institut Balear de la Dona, quan l’any 1983 ja s’havia creat el Instituto de la Mujer i en anys posteriors tots els organismes d’igualtat de les Comunitats Autònomes.
La nostra autonomia arribava tard en les polítiques d’igualtat; vàrem haver d’esperar el final de 16 anys de governs de dretes (Alianza Popular i Partit Popular) perquè la persistent demanda del moviment feminista fos atesa. ![]() Opinió![]() Joan Vicenç Lillo
Aquests dies en què els jutjats van plens de judicis a polítics, on cal remarcar bé la a, ja que es tracta de judicis per acusacions de malversació, suborn, falsificació en documents públics, blanqueig de diners, frau... corrupció en definitiva, aquests dies dèiem, també es preparen judicis polítics a polítics, que són de caràcter i finalitat molt diferent. En aquest cas les acusacions, basades exclusivament en testimonis policials presents als fets, ho són contra uns joves independentistes mallorquins per provocar incidents en una manifestació de commemoració del 31 de desembre el 2010.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||