07/02/2012 ·
El darrer batle republicà de Palma fou assassinat pels franquistes el 24 de febrer del 1937. La Comissió Emili Darder, formada per un grup de ciutadans independentistes i d’esquerres, convoca una Marxa de Torxes en memòria seva. Començarà a les 20.00 hores a sa Feixina i arribarà fins al cementeri, on l’assassinaren, per llegir un manifest. Les torxes es podran comprar a l’inici a un preu de tres euros. Així mateix, durant els propers dies es podran aconseguir les làmines i l’original del cartell, obra de Damià Jaume realitzada per a l’ocasió.

Segons resa manifest, “era la matinada del 24 de febrer de 1937, fa 75 anys, quan un escamot militar assassinà, en una paret lateral del cementeri de la ciutat, el batle de Palma, Emili Darder, juntament amb el batle d’Inca, Antoni Mateu, i l’alcudienc Antoni Ques, tots tres d’Esquerra Republicana Balear, i el diputat socialista Alexandre Jaume”.

“Els assassinaren per demòcrates i per mallorquins; per tenir un projecte de país just, lliure i culte. Per no agenollar-se davant el caciquisme i l’espanyolisme que aleshores, com ara, volgué avortar un procés de modernització i normalització nacional lent, però imparable”.

“Les seves ferides encara ragen. I rajaran mentre la seva lluita sigui vigent, i el seu projecte de país, una utopia per construir. Rajaran mentre el seu assassinat continuï impune, mentre els monuments feixistes aguantin drets, mentre els seus botxins segueixin sent considerats herois de la democràcia i ells, uns vils criminals, per haver comès el crim de somiar una societat lliure i moderna”.

“Mallorca, les Balears, els Països Catalans, viuen avui com fa 75 anys sota el jou de l’espanyolisme. La dreta torna a voler esclafar el procés de normalització nacional i social. Les retallades en drets socials bàsics com l’avortament o l’atenció primària; el retrocés de drets laborals i econòmics, els atacs contra la llengua catalana, la pròpia d’aquesta terra, les amenaces al paisatge que ens queda, l’apartheid lingüístic o els plans educatius que plantegen fomentar la ignorància en lloc del coneixement constitueixen el mateix corpus ideològic del franquisme, absent ara de violència física, però amb el mateix odi reaccionari i espanyolista cap a la bona gent d’aquest país”.

“Avui com ahir, per tant, ens toca lluitar, i ens sentim hereus de la lluita d’Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Ques, Rosa Colom, Antoni Mateu, Maria Mayol, Antoni Amer, Bernat Jofre, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge o Aurora Picornell, i tants altres milers de ciutadans d’aquestes illes que perderen la vida o patiren l’exili, que jeuen encara anònims a les cunetes de les carreteres o perduts en fosses comunes. La seva sang que encara raja és la nostra que bull i no deixa de bullir, davant la injustícia del món que ens toca viure. Hem esperat massa anys per retre’ls l’homenatge que es mereixen; i aquest homenatge, el millor homenatge serà sens dubte, la victòria”.