21/02/2012 ·
El grup parlamentari PSM-IniciativaVerds-Entesa defensarà en el plenari del Parlament, una proposició no de llei per instar al Govern del PP de José Ramón Bauzá “a presentar urgentment un calendari de pagaments seriós i real, que inclogui entre els seus criteris la prioritat per l’antiguitat en les obligacions reconegudes”.

La coalició recorda que el president Bauzá declarà, a principis de juliol de 2011, que les empreses de menys de 10 treballadors tenien dret a cobrar els deutes amb l’Administració en un termini màxim de 25 dies, dret que es recolliria en la llei de suport als emprenedors en la qual estava treballant el Govern. Això no obstant, finalment, el Decret llei 5/2011 de suport als emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa de les Illes Balears, no recollí aquesta obligació.

La diputada Joana Lluïsa Mascaró ha incidit en el fet que “els retards en els pagaments afecten moltíssima gent”, i ha repassat alguns dels sectors que encara no han cobrat els deutes de l’administració balear. Mascaró ha afirmat que en el sector d’atenció a les persones amb discapacitats el Govern deu, com a mínim, 12 milions d’euros. En el sector de les residències concertades per a persones majors, en deu més de 6, i en concepte d’acció social per als ajuntaments, més de 7 milions. Altres entitats i empreses que encara no han cobrat són: entitats de l’àmbit de la salut mental, entitats culturals, clíniques concertades, sector farmacèutic, sistema educatiu (tant escoles públiques com concertades), CJIB... I el Govern també té deutes pendents amb ajuntaments i amb consells insulars, “que també carreguen damunt tots aquests sectors, i damunt el sector privat el pes de la crisi”. La diputada del PSM-IV-ExM ha lamentat el fet que “el sector privat està fent de banquer a les administracions”.

Mascaró ha afirmat que “és més que obligat, a hores d’ara, tenir un calendari perquè entitats i empreses puguin fer una previsió de quan comptaran amb els ingressos que els corresponen, per tal que puguin posar els números clars damunt la taula quan hagin de negociar amb bancs o amb proveïdors”. La diputada de la coalició nacionalista i ecosocialista ha dit que “si a una empresa privada el cap incomplís una promesa com aquesta ja seria al carrer. A José Ramón Bauzá no li demanarem que se’n vagi al carrer, però sí que faci una mica més de feina. Ser president d’un Govern no és crear problemes, sinó donar solucions als problemes que hi ha. Comença a fer empegueir que encara estiguem pendents d’un simple calendari”.

Per altra banda, el diputat Antoni Alorda ha criticat el fet que el decret llei de mesures urbanístiques aprovat divendres passat dugui en el títol la paraula “sostenible”: “ens demanam si el Govern es vol riure de nosaltres. El decret llei s’anomena de ‘mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible’. I és un decret llei per legalitzar urbanitzacions clandestines, per urbanitzar sòl rústic, per fer hotels en els camps de golf, per llevar cessions arreu... bàsicament per fer més urbanització. Ens agradaria saber quin article justifica la paraula ‘sostenible’ en aquest títol. És un insult a la intel•ligència de tots els ciutadans que s’atrevesquin a posar aquest títol”.

Alorda ha recordat que és el novè decret llei del Govern Bauzá: “ja en té més que l’anterior legislatura”. I ha criticat la incoherència del PP, qui “la passada legislatura es va cansar de dir que les normatives urbanístiques havien de sorgir del consens, que la llei del sòl havia de sortir del Parlament, no del Govern, i que l’havíem de fer entre tots. El PP ha abandonat les seves promeses més aviat que el capità Schettino va abandonar el Costa Concòrdia. El PP només és previsible si oblides les seves promeses electorals”.

El diputat del PSM-IV-ExM ha afirmat que el decret llei té almanco tres elements de dubtosa legalitat, i que “cal estudiar”. Aquests són l’eliminació de l’exigència de la tramitació de l’avaluació d’impacte ambiental, la definició de sòl urbà (“hi haurà tantes definicions de sòl urbà com urbanitzacions il•legals”) i la permissivitat en l’aplicació de les excepcions pel que fa a aglomeracions urbanes sense sistemes de clavegueram.