22/09/2011 ·
Els col•lectius Albaïna i GOB han posat de manifest les contradiccions i despropòsits del projecte d’ampliació del Port de Sóller la licitació del qual s’adjudicà el 8 de juliol de 2010 a l’empresa Llabrés Feliu per un import total de 2,9 milions d’euros.

Quan Jaume Matas era Ministre de Medi Ambient desplegà tota una sèrie de projectes al litoral mallorquí que foren fortament contestats socialment, com per exemple el passeig de la Colònia de Sant Jordi o el recreixement de la platja de Can Picafort amb arena procedent dels fons de Banyalbufar. Entre aquells projectes es trobava el d’ampliació de la badia del port de Sóller, realitzat per TYPSA Ingenieros, Consultores y Arquitectos. Aquesta proposta incloïa la construcció d’un passeig marítim, el recreixement de les platges mitjançant l’aportació d’arena procedent dels jaciments de Banyalbufar i la construcció d’un gran dic submergit d’uns 100 metres i paral•lel a la línia de costa, des de la zona d’es Través fins Can Generós, per tal d’evitar la regressió de l’arena.

Aquest projecte fou contestat per part de diversos col•lectius socials, entre d’altres motius, pels impactes que generaria sobre el fons marí i les comunitats bentòniques als nomenats jaciments de Banyalbufar (que havia de ser la zona d’extracció de l’arena) i per l’impacte que la construcció del dic submergit tendria en el fons marí i la qualitat de l’aigua de la badia del port de Sóller. Segons els experts que recolzaren la contestació social, la construcció del dic submergit implicaria durant els mesos d’estiu, quan es redueix la circulació de la mar en sentit Sud-Nord un procés d’eutrofització de les aigües. Això implicava que la qualitat de les aigües no seria apta per al bany ni per a la vida marina.

El projecte no es va arribar a dur a terme i fou modificat posteriorment quan Jaume Matas ja no era ministre. Així, el 2005 es modificà el projecte inicial i en comptes de plantejar la construcció del dic submergit, aquest era substituït per espigons transversals. Emperò, aquella modificació encara contemplava l’aportació de l’arena procedent de Banyalbufar. Fruit de les al•legacions realitzades a aquest projecte, el setembre de 2006 es corregí i s’eliminà el recreixement de les platges en base a l’arena de Banyalbufar per una alternativa d’arena de pedrera. Així i tot, en aquest cas es pretenia recréixer la platja i en cap cas restaurar-la a la situació natural d’aquest tram de costa, la qual cosa és un nou exemple de recreixement artificial de platges i, per tant, sotmès als problemes que aquests casos representen (p.ex. alteració de la dinàmica litoral, transport i pèrdua de sediment, afectació a les comunitats bentòniques, soterrament de les praderes de posidònia). El projecte publicat i consultat a la Demarcació de Costes de la Delegació de Govern no contemplava la construcció del dic submergit del projecte de Matas. El nou projecte reprèn la construcció del dic submergit.

Després d’haver intentat consultar infructuosament el projecte licitat i només haver tengut accés als projectes del 2001 (addenda 2002) i del 2005 (addenda 2006), les dues entitats exposen la seva disconformitat amb l’anunciada construcció del dic submergit que es suma als espigons transversals que apareixien al projecte. En cas que la informació que ha sortit publicada a la premsa local sigui certa, aquest nou projecte de gran impacte no hauria passat els tràmits ordinaris (p.ex. exposició pública). D’aquesta manera, segons Albaïna i el GOB, el poble de Sóller s’ha trobat una vegada més amb la tirania dels megaprojectes i les formes maquiavèl•liques que els acompanyen, que es caracteritzen per la manca de transparència. Per això, demanen que el megaprojecte d’ampliació de la badia del port de Sóller sigui reconsiderat i que s’elimini el dic submergit per tal d’evitar que el port es converteixi en un safareig d’aigües pudentes, on ningú podrà banyar-se. Per a les entitats, la platja del port de Sóller s’hauria d’ajustar a la seva condició, una platja de la Serra de Tramuntana i no del Carib. El port de Sóller és més semblant a Tuent que a es Trenc, i no passa res.

Una altra cosa que demanen que es tenguir en compte és que a les zones de la platja de la badia que ja han estat intervingudes, s’ha produït un procés de deteriorament del fons marí amb la pràctica desaparició de les praderies de posidònia adjacents. A la zona entre sa Torre i l’espigó d’es Través, encara hi ha importants extensions amb posidònia, mentre que entre aquest espigó i el port, la posidònia és inexistent. En cas de recréixer la platja de davant l’Esplèndid amb arena, és molt probable que les comunitats de posidònia es vegin greument afectades, segons el GOB i Albaïna. Per tant, consideren desitjable que aquesta zona, que presenta una magnífica platja de còdols es conservi tal com està.