06/09/2011 ·
El GOB ha remès un escrit a la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea en el qual denuncia l’incompliment, per part de les autoritats espanyoles, dels compromisos de protecció que estableix la Directiva 92/43/CEE (directiva d’hàbitats) per als espais designats com a Llocs d’Interès Comunitari (LIC) per protegir praderes de posidònia. La Directiva té per objectiu contribuir a garantir la biodiversitat en el territori europeu dels estats membres de la UE. Per això es va crear una xarxa europea d’espais naturals (Natura 2000) formada per llocs designats pels diferents estats en funció dels seus valors ecològics.

Les praderes de posidònia són la principal comunitat biològica del litoral mediterrani a causa dels seus alts nivells de productivitat, elevada biodiversitat i importància en la protecció i estabilitat de la línia de costa. Formen un ecosistema madur, atrapant el sediment i contribuint, així, a la transparència del medi aquàtic. Oxigenen les aigües, atreuen nombroses espècies animals i vegetals, constituint les àrees de posta i creixement per a moltes d’elles; frenen l’erosió de les platges; protegeixen els sistemes platja-duna i, per al cas de les Illes Balears, a més són la principal font de generació de d’arena. Amb motiu d’aquests valors, i per satisfer l’obligació d’aportar espais a la xarxa Natura 2000, les autoritats balears varen proposar a la Comissió Europea la protecció de 15 zones marines per garantir la protecció de les més importants praderes de posidònia, un hàbitat de protecció prioritària segons la Directiva. La llista proposada les Llocs d’Interès Comunitari (LIC) va ser acceptada per la Comissió Europea el 19 de juliol de 2006.

La Directiva estableix al seu article 6 que “Els Estats membres adoptaran les mesures apropiades per evitar, a les zones especials de conservació, el deteriorament dels hàbitats naturals i dels hàbitats d’espècies, així com les alteracions que repercuteixin en les espècies que hagin motivat la designació de les zones, en la mesura en què aquestes alteracions puguin tenir un efecte apreciable pel que fa als objectius de la present Directiva.”

El GOB considera que les autoritats balears han incomplert aquesta responsabilitat. El fondeig d’embarcacions, per l’acció d’àncores i cadenes, ha estat constatat i reconegut com un dels principals impactes actuals sobre les praderes de posidònia de les Illes Balears. Els seus efectes són ràpids i altament destructius, i en el millor dels casos la recuperació de la zona afectada serà molt lenta. Recentment el GEN-GOB Eivissa ha denunciat davant la Fiscalia un cas molt impactant al Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera: en un sol dia de fondeig del vaixell Turama es van destruir uns 10.000 m2 de pradera. Aquest cas és un exemple espectacular d’una situació que per desgràcia produeixen de forma generalitzada embarcacions petites i mitjanes, tant a espais protegits com a la resta del litoral balear poblat per posidònia. Aquesta situació està provocada, segons el GOB, per la falta d’una regulació normativa clara, estricta i aplicable, i per la falta de vigilància i informació, responsabilitats de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern dels Illes Balears.

Pel que fa a la normativa, no es disposa d’una regulació que prohibeixi clarament i amb caràcter general el fondeig sobre praderes de posidònia. En els plans de gestió dels LIC que va elaborar el Govern, s’estableix que s’ha d’evitar “en el possible” el fondeig sobre posidònia. La Llei 42/2007, del patrimoni natural i de la biodiversitat, fixa la prohibició de destruir aquesta espècie intencionadament, però no prohibeix de forma general el fondeig sobre ella, ni la seva destrucció si no hi ha intencionalitat. Resulta complicat establir i aplicar la prohibició general del fondeig sobre posidònia, ja que el navegant pot excusar-se fàcilment en l’insuficient coneixement sobre la seva presència en el fons sobre el qual s’ha ancorat. Així les coses, per al GOB la prohibició efectiva del fondeig sobre posidònia s’hauria d’abordar mitjançant la zonificació i senyalització, a més de la necessària informació i vigilància.

Pel que fa a la vigilància, l’organització considera evident que fins ara hi ha hagut una manca d’intervenció per part de l’administració competent per tal de vigilar i informar de l’impacte del fondeig. Segons el GOB, només s’ha comptat amb servei de vigilància i informació marítima per evitar-lo en els espais que gaudeixen de figures de protecció d’alt nivell (parc natural, parc nacional, reserva marina) i per tant ja disposen de planificació i personal propis per a aquestes feines, mentre a la resta de LICs el control no ha existit. Davant la denúncia pública de l’escandalós cas de destrucció de posidònia a Formentera, i després d’unes declaracions irresponsables del conseller de Medi Ambient, el Govern va habilitar extraordinàriament el passat 19 d’agost un servei de vigilància i informació, si bé deixarà d’estar operatiu a partir del 18 de setembre.

Entre els anys 2001-2006, el Govern va rebre finançament comunitari (2,977,698 €) per a desenvolupar el projecte LIFE-Posidònia, que pretenia avançar en la conservació de les àrees més importants per a aquesta espècie a les Balears. Lamentablement, per al GOB, sembla que una vegada finalitzat el projecte no hi ha hagut la suficient voluntat política per aprofitar l’empenta i seguir avançant en la protecció dels espais LIC declarats específicament per a conservar la posidònia.