Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
Notícies
Medi Ambient
24/01/2012 · L’intent de l’Ajuntament de Pollença de desprotegir la zona humida de l’Ullal ha fet reaccionar diversos sectors socials. El GOB ha fet una crida a la responsabilitat dels grups polítics de l’Ajuntament, especialment a l’equip de govern (PP-Lliga), per que retiri les al•legacions on demana que el Pla Hidrològic no protegeixi la zona humida de l’Ullal. El GOB ha tengut accés a les al•legacions que ha redactat el consistori i considera que pretenen una rebaixa de la cartografia del Pla Hidrològic amb la finalitat de permetre la urbanització d’aquest espai natural. El Pla Hidrològic (PHIB) iniciat el 2004, va inventariar totes les zones humides de les Illes Balears amb cartografia de detall. De llavors ençà, administracions de diferent color polític n’han continuat la tramitació, inclosa la cartografia que defineix cada un d’aquests espais amb precisió. L’inventari i delimitació de les zones humides ha estat elaborat per científics i tècnics experts en zones humides, que n’han fixat l’extensió, l’estat de conservació, el grau de protecció, el tipus de vegetació, els hàbitats i multitud de paràmetres biològics i físics. El GOB entén que el Partit Popular o l’ajuntament de Pollença puguin tenir un criteri diferent a l’hora de gestionar l’aigua, però considera que mai es pot substituir el criteri científic i tècnic que descriu una realitat. L’organització denuncia que les al•legacions del consistori pollencí pretenen modificar la cartografia de l’Ullal i que han estat redactades per un arquitecte municipal que assegura que la zona humida de 113.000 m2 sols n’hauria de tenir 24.000. Es tracta, per al GOB, d’una rebaixa del 79% de la zona humida sense criteri. L’ajuntament, assenyala l’entitat, té tot el dret a al•legar, però no és acceptable que vulgui modificar la realitat física i biològica d’una zona, tot falsejant dades incontestables per adaptar la realitat als interessos immobiliaris. Segons el GOB, seria inèdit que el criteri d’un arquitecte municipal pugui tenir més pes que el de reconeguts experts en aquests espais. “Les al•legacions són tan agosarades que fins i tot neguen l’existència de la zona humida. Es tracta d’una manipulació vergonyosa”. El PHIB havia passat els darrers anys per un llarg període d'elaboració, participació i esmena. El 14 d'octubre de 2011, quan sols mancava l'aprovació definitiva del Ministeri de Medi Ambient Rural i Marí, el Conseller Company en va sol•licitar la suspensió. Segons el Conseller, s'aturava per passar un nou tràmit d'informació i audiència pública. Una fase que, segons el GOB, havia estat superada fa més d’un any. Ara el PHIB torna ser a exposició pública fins al 31 de gener. El GOB creu que una de les raons de la seva aturada és precisament la modificació de la cartografia d’algunes zones humides on hi ha interessos urbanístics. El proper dijous l’ajuntament de Pollença ha de debatre aquesta qüestió. El GOB demana públicament a l’equip de govern que rectifiqui ara que hi és a temps i que retiri les al•legacions que pretenen legitimar la urbanització d’aquest espai natural. Per a l’entitat, la cartografia del PHIB reconeix els valors i les potencialitats educatives, turístiques i recreatives de l’Ullal, ara sols falta que ho faci l’ajuntament. Per la seva banda, Alternativa per Pollença, PSOE, UMP, PSM i Esquerra també han denunciat conjuntament les preocupants anomalies detectades a les al•legacions presentades per l'equip de govern per desprotegir la zona humida de l'Ullal. Després de la comissió informativa del passat divendres, apunten les formacions, al ple d'aquest dijous hi haurà dues propostes d'al•legacions al Pla Hidrològic de les Illes Balears: les presentades per l'equip de govern i realitzades per l'arquitecte municipal, que pretenen reduir la zona humida de l'Ullal per urbanitzar-la i les presentades per lamajoria de l’oposició pel manteniment de la zona humida. A les al•legacions de l'equip de govern, denuncien, hi ha coses realment anòmales, sorprenents i preocupants. En primer lloc, les ha fetes un arquitecte i no el tècnic de medi ambient. El PHIB, denuncia l’oposició, és un document mediambiental, no té res a veure amb l'Urbanisme. “Quan a la Comissió Informativa del passat divendres vàrem demanar per què l'informe no venia avalat pel tècnic de medi ambient, l'explicació que en donaren va esser "de traca": "perquè el tècnic de medi ambient estava massa ocupat treballant en l'assumpte del becut vermell"(textual, deu constar a l'acta). No en donam cap culpa al tècnic de medi ambient, que devia estar treballant en allò que li havien manat, però... no pot el batle fixar quines són les prioritats i les urgències dins l'Ajuntament? No eren prou importants unes al•legacions que poden obrir la porta a arrasar 107.151m² de zona humida? O es que simplement no interessaven els criteris mediambientals?” També denuncien que les al•legacions conjuntes presentades pels grups de l'oposició varen estar en mans dels promotors que compraren l'Ullal per fer-hi negoci al dia següent de registrar-les. “A la comissió vàrem demanar pel tema, aquestes mocions... ningú sabia res però és clar que amb molt de seguretat va ser un regidor qui va enviar als promotors aquestes al•legacions”. L'al•legació, denuncia l’oposició, basa tot el seu argumentari en intentar demostrar que no ha existit mai cap zona humida a l'Ullal, i afirma la "Inexistència Històrica de l'Aiguamoll" (textual). “Aquest argument s'extreu de fotografies aèries realitzades des de milers de metres d'alçada, quan precisament allò que configura una zona humida s'ha d'investigar a peu pla sobre el terreny (orografia, geologia, flora i fauna pròpies dels aiguamolls...). Malgrat aquesta insistència i rotunditat en negar l'existència de cap tipus d'aiguamoll, sorpressivament, l'al•legació proposa delimitar una superfície de 24.378m² ....d'aiguamoll”. Segons l’oposició, semblen unes al•legacions fetes a mesura dels promotors. ![]() |
EditorialL’avantprojecte de Llei General Turística presentat per Carlos Delgado és un dels atacs més greus que es recorden a la cohesió social i a l’equilibri territorial del país. La norma ha estat elaborada amb secretisme i manca de transparència pels advocats d’una cadena hotelera; crea un marc definit per l’arbitrarietat i la manca de seguretat jurídica, basat en la voluntat del polític de torn; dóna barra lliure a les grans cadenes;
![]() Opinió![]() Francisca Mas i Lila Thomàs
El 20 d’ abril de l’any dos mil, llei 5/2000, es publicava la llei de creació de l’ Institut Balear de la Dona, quan l’any 1983 ja s’havia creat el Instituto de la Mujer i en anys posteriors tots els organismes d’igualtat de les Comunitats Autònomes.
La nostra autonomia arribava tard en les polítiques d’igualtat; vàrem haver d’esperar el final de 16 anys de governs de dretes (Alianza Popular i Partit Popular) perquè la persistent demanda del moviment feminista fos atesa. ![]() Opinió![]() Joan Vicenç Lillo
Aquests dies en què els jutjats van plens de judicis a polítics, on cal remarcar bé la a, ja que es tracta de judicis per acusacions de malversació, suborn, falsificació en documents públics, blanqueig de diners, frau... corrupció en definitiva, aquests dies dèiem, també es preparen judicis polítics a polítics, que són de caràcter i finalitat molt diferent. En aquest cas les acusacions, basades exclusivament en testimonis policials presents als fets, ho són contra uns joves independentistes mallorquins per provocar incidents en una manifestació de commemoració del 31 de desembre el 2010.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||