28/12/2011 ·
Continuen les reaccions contra la proposta de canvi de la Llei de Funció Pública. Després de fer una anàlisi de l’avantprojecte de reforma, l’Obra Cultural Balear considera que la proposta presentada pel Govern és contrària a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. L’entitat assenyala que la norma màxima fixa l’oficialitat de la llengua catalana, idioma propi de les Illes Balears, i que obliga les institucions a garantir l’ús normal i oficial del català, a prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i a crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears. A més, l’Estatut també obliga els poders públics a vetllar per la protecció i la defensa de la identitat pròpia i considera que la normalització de la llengua catalana és un dels objectius dels poders públics. Segons l’OCB, a més, l’avantprojecte és contrari a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que obliga les institucions a garantir els drets lingüístics dels ciutadans.

L’OCB recorda que abans de les eleccions el president del Govern, José Ramón Bauzá, es va comprometre a no canvia la Llei de Normalització Lingüística. Per a l’entitat, és clar que el projecte del Govern és un atac a la igualtat dels drets lingüístics dels ciutadans, ja que pretén, sense reformar l’Estatut, la instauració d’un nou règim polític en què la llengua pròpia ja no gaudirà d’una oficialitat plena en peu d’igualtat amb el castellà. En aquest sentit, per l’entitat es tracta de la major agressió contra la llengua catalana de tot el període democràtic, i denuncia que la pretensió del Govern és eliminar l’idioma propi de l’administració pública, i reduir el seu ús per part de les institucions a una anècdota folklòrica. Segons l’OCB, la màxima autoritat de les Illes Balears, que té com a una de les seves obligacions la promoció del coneixement i de l’ús de la llengua pròpia, actua com al seu botxí i exterminador, amb la finalitat d’anorrear-la i fer-la desaparèixer.

L’OCB considera inacceptable el trencament del consens lingüístic que va suposar l’aprovació per unanimitat de la Llei de Normalització Lingüística, una norma de mínims que amb aquest avantprojecte quedaria buida de contingut. Per a l’entitat, és surrealista que la Llei de Normalització Lingüística, aprovada amb l’objectiu de promoure la llengua pròpia, tengui ara com a objectiu fomentar també l’ús del castellà, un idioma que gaudeix ja d’una normalitat plena. Més enllà de l’eliminació del requisit lingüístic per als funcionaris, la reforma de la Llei de Normalització Lingüística, de la Llei dela Funció Pública i de la Llei de Règim Jurídic significa la desregulació total dels usos lingüístics, amb l’eliminació de facto de la llengua pròpia com a idioma de l’administració pública.

L’entitat exigeix al Govern de José Ramón Bauzá la retirada de l’avantprojecte i la recuperació del consens en matèria de llengua. Un consens que, per a l’OCB, hauria de presidir totes les accions de l’executiu en tot allò que fa referència a la llengua pròpia i (de moment) oficial de les Illes Balears. L’entitat presentarà al•legacions al projecte. En cas que el Govern no recuperi el seny i retorni al camí de la responsabilitat, l’entitat anuncia mobilitzacions sense precedents.

L’STEI-i considera que el projecte pretén arraconar la llengua catalana dins l’administració a la seva mínima expressió i manifesta que és l’atac més greu contra la llengua catalana des de la democràcia i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. Per al sindicat, la majoria absoluta del PP, tant a les Illes Balears com a nivell estatal, no justifica el trencament del consens que la Llei de Normalització Lingüística ha suposat per a la vida institucional dels darrers 25 anys.

L’STEI-i denuncia la política de genocidi cultural i lingüístic que ha posat en marxa el Govern de José Ramón Bauzá, que té com a finalitat la substitució de la llengua i cultura pròpia de les Illes Balears per la cultura i llengua castellana. És impresentable, per a l’organització, que el conseller d’Administracions Públiques, José Simón Gornés, només hagi tingut en compte les al•legacions presentades al primer esborrany d’avantprojecte de Llei encaminades a arraconar, encara més, la presència del català a l’administració. L’STEI-i recorda que, a la Mesa General de Negociació, l’únic sindicat que demanà la supressió del requisit de català, tant per a l’accés a la Funció Pública com per a la provisió, fou ANPE-CEMSATSE.

El sindicat considera simptomàtic que la primera mesura que el Govern desenvolupa del Pla Estratègic en matèria de Funció Pública, aprovat en Consell de Govern el divendres passat i sense cap vot favorable dels cinc sindicats presents a la Mesa Sectorial de Serveis Generals, sigui l’apartat que estableix la modificació de legislació per què el català deixi de ser un requisit d’accés i de provisió a l’Administració. Aquest fet, assenyala l’STEI-i, no garanteix el dret dels ciutadans d’usar sempre que vulguin la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en la seva relació amb l’administració.

Per tot això, la Intersindical STEI-i anuncia que prendrà totes les mesures al seu abast per combatre aquesta política contra la llengua, que considera un míssil a la línea de flotació de la identitat col•lectiva de les Illes Balears i a la cohesió social del país.

Per últim, els Jubilats per Mallorca, davant les reiterades manifestacions de membres del Govern Balear en el sentit que faran que el coneixement de la llengua pròpia de les illes deixi de ser un requisit per fer feina a la funció pública, i davant el fet que el govern les hagi plasmades en un projecte de llei no contradit pel partit que li dóna suport, es veuen obligats a acusar l’actual executiu i el partit que l’aixopluga d’intent de genocidi lingüístic. Per als Jubilats, “el fet que en aquestes illes hi hagi una llengua l’obligació de coneixement de la qual sigui superior a la de conèixer-ne la llengua pròpia, és un fet clarament colonialista i abominable, i els polítics que encara punyen per fer més innecessari el coneixement del mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterer, atempten contra la diversitat cultural de la humanitat i són col•laboradors d’etnocidi. Els drets lingüístics dels autòctons balears són drets fonamentals i, com la resta de drets humans, no estan subjectes a conjuntures electorals ni a interessos imperialistes de cap casta”, conclou l’entitat.