14/01/2012 ·
Entre 6.000 i 10.000. Aquest és el nombre d’al·legacions que l’Obra Cultural Balear calcula que es podrien haver presentat a l’avantprojecte de reforma de la Llei de la Funció Pública, que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística. L’entitat apunta que es tracta d’una aproximació basada en el nombre d’al·legacions lliurades a la seva seu o a les seves delegacions, sempre tenint en compte que han estat moltes les presentades pels ciutadans i altres organitzacions i col·lectius socials directament als registres públics, i també les recollides a Menorca, Eivissa i Formentera. Això podria fer créixer sensiblement, segons l’OCB, el nombre d’al·legacions final.

Davant aquesta allau d’al·legacions, que demostra una mobilització ciutadana sense precedents a favor de la llengua pròpia, l’OCB demana al Govern Bauzá la retirada de l’avantprojecte que, com ha quedat demostrat, no té el suport dels partits de l’oposició, d’una part molt important de la ciutadania, i ni tant sols del PP en el seu conjunt.

L’entitat cita la carta enviada el passat 14 de desembre per la Conselleria d’Administracions Públiques per justificar la posada en marxa d’un nou període d’al·legacions a l’avantprojecte de reforma de la Llei de Funció i l’obertura. Segons la missiva, “a causa de l’entitat dels canvis produïts a conseqüència de diverses al·legacions presentades, que demanaven incloure l’eliminació de l’acreditació del nivell de català com a requisit per a la provisió de llocs de treball, i de la nova orientació que això implica, es considera necessari obrir un nou període d’audiència”. Atenent la reacció social provocada pel nou avantprojecte, sense precedents coneguts amb cap avantprojecte de llei, l’única resposta possible per a un Govern amb sensibilitat democràtica hauria de ser la seva retirada immediata, assegura l’OCB.

L’entitat afirma que continua sense tenir cap explicació lògica l’actitud de rebuig cap a la llengua pròpia de Mallorca manifestada per l’actual executiu, que trenca tots els consensos produïts durant l’etapa democràtica, la principal manifestació dels quals és l’aprovació per unanimitat de la Llei de Normalització Lingüística. Un text legal que, segons l’OCB, té com a objectiu normalitzar –fer normal- l’ús de la llengua de les Balears a tots els àmbits. L’OCB recorda que es tracta d’una norma que no fa més que desenvolupar el mandat recollit per l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, aprovat també amb un ampli consens polític. La proposta del Govern, segons l’OCB, crea una situació anòmala a qualsevol país del món, el fet que la llengua pròpia i oficial no sigui cap requisit per accedir a la funció pública, i recorda que el coneixement del castellà sí que és obligatori segons la constitució espanyola. Com a conseqüència d’això, apunta l’OCB, si s’aprovàs l’actual avantprojecte el català passaria a gaudir d’una oficialitat de tercera dins el seu propi territori, semblant a la que tenen els idiomes indígenes en alguns estats africans o sudamericans, i els drets lingüístics dels seus parlants a viure amb normalitat en la seva llengua no quedarien garantits per part de l’administració pública. L’OCB conclou que l’estatus del català, en cas que s’aprovi la Llei de la Funció Pública, serà molt semblant al que tenia la llengua durant el règim polític anterior.