13/01/2012 ·
CCOO valora molt negativament l’avantprojecte de modificació de la Llei de la Funció Pública de la CAIB i hi presenta al•legacions perquè es retiri. Segons el sindicat, no s’ajusta a l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears ni a l’Estatut bàsic de l’empleat públic i suposarà la postergació del català a un segon pla, amb la pèrdua en la pràctica de la consideració de llengua pròpia i oficial que li atorguen la Constitució i l’Estatut.

Per a CCOO, de la proposta de modificació de les Lleis 3/2007 de 27 de març, de la Funció Pública, 3/1986, de 19 d’abril, de normalització lingüística i 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, “l’únic propòsit que se’n desprèn és el d’eliminar el requisit del coneixement de les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma per a l’accés a la funció pública i al sector públic instrumental”, per la qual cosa l’organització sindical “valora molt negativament l’avantprojecte presentat”.

En concret, l’addicional dotzena que s’afegeix a l’avantprojecte assenyala que “el coneixement de la llengua catalana no serà, de manera general, un requisit per accedir a la condició d’empleat públic de les administracions públiques de l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, ni per ocupar-hi llocs de treball. El mateix principi s’ha d’aplicar al personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears, així com per accedir a ocupar llocs en les entitats del sector públic instrumental dependent de les administracions anteriors”, la qual cosa, segons CCOO, implicarà “la postergació del català a un segon pla, amb la pèrdua en la pràctica de la consideració de llengua pròpia i oficial que li atorguen la Constitució i l’Estatut”. CCOO al•lega, així mateix, que la supressió del requisit lingüístic constitueix “un greu retrocés en el procés de normalització” que segons la LNL havia de ser progressiu.

En les al•legacions presentades aquest matí per la secretària general de CCOO, Katiana Vicens, s’hi diu que “en cap cas el requisit lingüístic pot considerar-se una exigència discriminatòria”, sinó una exigència d’acreditació que dóna satisfacció als principis de mèrit i capacitat, com ha proclamat el Tribunal Constitucional en la Sentència 46/1991, de 28 de febrer, fonament jurídic 3.

Convertir el coneixement de la llengua catalana, pròpia i oficial a les Illes Balears, en un simple mèrit, dificultarà o impedirà el compliment d’allò estipulat a l’Estatut, a la Llei de NL i a l’article 54.11 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic. En aquest sentit, CCOO assenyala que “seria insòlit i pervertiria el concepte de llengua pròpia” que un idioma oficial pugui no ser conegut pels servidors públics, cosa pretesa amb les propostes presentades en l’avantprojecte de reforma.

En una altra de les consideracions de CCOO s’insisteix en el fet que l’avantprojecte “infringeix el principi de seguretat jurídica i el d’igualtat respecte al personal al servei de l’Administració, al qual se li va exigir un determinat nivell de coneixement de la llengua en el moment de la selecció per ocupar una plaça”.