Butlleti
 |
L'entrevista Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB ""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament"" |
 |
L'Acudit
| Inici |
| General |
| Societat Civil |
| Economia |
| Comunicació |
| Cultura |
| Medi ambient |
| Esport |
| Història |
| Internacional |
| Política |
| Totes les editorials |
| Ensenyament |
| Llengua |
| Drets civils |
| Societat |
Llibres recomanats
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
Antònia Vicens
Ànima de gos
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Enquesta
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Enllaços d'interès
Notícies
Llengua
28/11/2011 · Demà, dimarts, 29 de desembre, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà la darrera sessió del cicle "Les llengües del món a Mallorca". En aquesta ocasió, serà la conferència "El romanès a Mallorca", a càrrec d'Angela Petriuc. L'organització de l'activitat va a càrrec de Linguamón-Casa de les Llengües. Angela Petriuc és llicenciada en llengua i literatura romanesa i espanyola. Ha fet estudis a la Universitat de les Illes Balears i a la Universitat Stefan cel Mare Suceava.
Linguamón-Casa de les Llengües organitza el cicle titulat "Les llengües del món a Mallorca". Al llarg de diverses setmanes, persones d'arreu del món residents a Mallorca parlaran sobre la situació de la seva llengua al nostre país.
Es tracta de sis conferències introductòries sobre la història, la tradició i l'arribada recent a les Illes Balears de l'alemany, l'anglès, l'àrab, el francès, el portuguès i el romanès. Totes les conferències es faran a Can Alcover-Espai de Cultura a les 20.00 hores.
Linguamón-Casa de les Llengües és un organisme governamental creat el 2005 i integrat per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. La seva missió és acostar el món de les llengües als ciutadans; fer viure la riquesa lingüística de manera positiva a la societat; crear consciència per la sostenibilitat de la diversitat lingüística, i difondre les grans possibilitats que les llengües i les seves comunitats ofereixen. Mitjançant serveis especialitzats, duu a terme iniciatives al voltant de les llengües per contribuir a la millora del desenvolupament social i econòmic de la societat, de forma que els models de gestió del multilingüisme proposats incideixin positivament en la cohesió social, la competitivitat i l'economia d'un país, així com en el desenvolupament social i laboral de la ciutadania. Linguamón-Casa de les Llengües vol contribuir a fer de Catalunya un referent internacional en la gestió del multilingüisme de les societats i les noves tecnologies. Linguamón-Casa de les Llengües té una extensió a les Illes Balears, en col•laboració amb la UIB.
Editorial
L’avantprojecte de Llei General Turística presentat per Carlos Delgado és un dels atacs més greus que es recorden a la cohesió social i a l’equilibri territorial del país. La norma ha estat elaborada amb secretisme i manca de transparència pels advocats d’una cadena hotelera; crea un marc definit per l’arbitrarietat i la manca de seguretat jurídica, basat en la voluntat del polític de torn; dóna barra lliure a les grans cadenes;
Opinió
Francisca Mas i Lila Thomàs
El 20 d’ abril de l’any dos mil, llei 5/2000, es publicava la llei de creació de l’ Institut Balear de la Dona, quan l’any 1983 ja s’havia creat el Instituto de la Mujer i en anys posteriors tots els organismes d’igualtat de les Comunitats Autònomes.
La nostra autonomia arribava tard en les polítiques d’igualtat; vàrem haver d’esperar el final de 16 anys de governs de dretes (Alianza Popular i Partit Popular) perquè la persistent demanda del moviment feminista fos atesa.
La nostra autonomia arribava tard en les polítiques d’igualtat; vàrem haver d’esperar el final de 16 anys de governs de dretes (Alianza Popular i Partit Popular) perquè la persistent demanda del moviment feminista fos atesa.
Opinió
Joan Vicenç Lillo
Aquests dies en què els jutjats van plens de judicis a polítics, on cal remarcar bé la a, ja que es tracta de judicis per acusacions de malversació, suborn, falsificació en documents públics, blanqueig de diners, frau... corrupció en definitiva, aquests dies dèiem, també es preparen judicis polítics a polítics, que són de caràcter i finalitat molt diferent. En aquest cas les acusacions, basades exclusivament en testimonis policials presents als fets, ho són contra uns joves independentistes mallorquins per provocar incidents en una manifestació de commemoració del 31 de desembre el 2010.
Sumari d'opinió
