24/03/2011 ·
El sindicat CGT es manifesta contrari a la intervenció occidental a Líbia. Per a l’organització, “les institucions mundials i els governs dels principals països del món han estat incapaços d’adoptar cap tipus de mesura prèvia per a evitar la brutal repressió i genocidi d’un poble libi que demana llibertat, respecte dels drets humans i justícia social”. Segons el sindicat, “una vegada més s’ha demostrat que per als dirigents polítics, no és prioritari evitar el sofriment dels pobles, el sofriment de les i els treballadors, sinó que s’han estimat més jugar a la política, han preferit escenificar els seus protagonismes i personalismes, han optat per pensar primer en els interessos econòmics de les grans multinacionals i en el futur del petroli de Líbia”.

La CGT considera que els estat occidentals “han estat incapaços d’embargar i bloquejar els comptes del tirà Gadafi, la seva família i els seus generals; incapaços de bloquejar la venda d’armes, els seus ports, d’establir zones d’exclusió aèria, de trencar les relacions comercials, d’identificar i perseguir als responsables de la repressió i d’aplicar-los la justícia universal, d’iniciar cap procés de mediació o de negociació per a trobar una solució pacífica al conflicte”. Per contra, l’única mesura adoptada ha estat la intervenció militar. Per a CGT, això no solucionarà el conflicte sinó que provocarà més morts, incentivarà un clima de guerra civil i el perllongarà d’una forma indeterminada, de conseqüències incalculables, com succeeix en els països en els quals s’ha intervingut recentment, l’Iraq o Afganistan. CGT denuncia que novament governs dels països més rics trien l’ús de la força militar com l’única forma de “ajuda” als pobles, i especialment als pobles que consideren del tercer món.

CGT condemna, per tant, l’ús de la força militar com forma de resoldre els conflictes socials i populars que s’estan produint en els països àrabs, i en concret a Líbia, l’origen del qual està en la falta absoluta de llibertat i justícia social. Per a CGT, “el president Zapatero torna a sorprendre amb la seva aposta entusiasta per la intervenció militar oblidant l’actitud clarament pacifista del nostre poble. El govern espanyol no ha de prestar-se a la militarització dels conflictes, ni ha d’autoritzar l’ús de les bases militars, ni enviar tropes, sinó que ha de mantenir una permanent defensa d’una solució pacífica als conflictes”.