20/09/2011 ·
Més cinquanta alliberats sindicals s’han concentrat avui a la porta de la Conselleria d’Educació en defensa de l’escola i del professorat de l’ensenyament públic. Precisament aquest era el títol del manifest lliurat a Rafel Bosch per STEI-i, FETE-UGT, ANPE i FE-CCOO.

Els sindicats reivindiquen que “l’escola pública ha estat des de la seva creació l’encarregada d’assegurar el dret a l’educació de tota la població per superar les desigualtats d’origen i ha estat el principal mitjà per garantir la cohesió social i ha establert les bases del progrés de les societats. L’educació pública garanteix la no discriminació per raça, sexe, religió o altres raons”.

En referència als docents, els sindicats afirmen que “el professorat està al centre de tot l’entramat educatiu. Al llarg d’aquests últims anys ha perdut una part important del reconeixement social que tenia. Si alguna cosa necessita en aquests moments el professorat és comprensió i motivació, no insults i desqualificacions. Un bon servei públic defineix a les societats avançades i pròsperes. Mentre a altres països del nostre entorn tota la societat tanca files a favor del professorat per disposar en el futur de bons professionals i millors ciutadans, a l’Estat espanyol el professorat està patint de manera injusta atacs i retallades no només com a professionals de l’Educació, sinó també com empleats públics, i el pitjor és que aquests atacs vénen sovint dels responsables de les administracions públiques”.

Les centrals consideren que “amb l’excusa de la crisi econòmica les administracions públiques estan aplicant retallades en els pressupostos educatius que poden portar greus conseqüències per al futur de la nostra societat. Els sindicats hem denunciat que ja des del curs passat les retallades s’han introduït de forma continuada i progressiva en els pressupostos educatius. Aquest curs, diverses autonomies han donat nous passos regressius, incrementant encara més les retallades”.

Per als quatre sindicats, “no menys greus són les demagògiques manifestacions d’alguns responsables de les administracions educatives que han intentat desprestigiar la tasca docent presentant a professors i professores com poc treballadors. Els responsables polítics coneixen perfectament que la jornada laboral del professorat és de 35 hores. L’augment d’hores lectives en els horaris personals dels docents significa la reducció del nombre de professors i professores, el que inevitablement repercuteix en la desaparició de desdoblaments, classes de reforç i suport, programes de qualificació professional inicial i altres programes, tutories, i que el professorat hagi d’impartir matèries de les quals no n’és especialista”.

El manifest afirma de manera contundent que “l’educació espanyola té la seva pròpia crisi, anterior a la crisi general que vivim, que afecta especialment els elevats índexs de fracàs i d’abandonament escolar primerenc. En el conjunt de l'Estat espanyol hi ha 750.000 joves fora del sistema educatiu sense cap titulació que els permeti incorporar-se al mercat laboral; l’atur juvenil s’estima en més d’un 43'5%, és a dir, gairebé la meitat dels nostres joves en edats compreses entre els 16 i els 24 anys no tenen feina i els índexs de fracàs escolar superen el 30%. Precisament ara, quan es començaven a reduir aquestes xifres, és quan s’han fet les retallades en l’ensenyament públic”.

Els sindicats denuncien que “pel que fa a l’àmbit de les Illes Balears aquests darrers mesos ja s’han pres una sèrie de mesures que suposen una minva de la qualitat del nostre sistema educatiu: el programa d’absentisme escolar, la supressió del programa de convivència a alguns dels IES de les Illes, l’endarreriment en el pagament de la dotació econòmica dels centres, la minva dels recursos de personal vigilant als centres, la manca de dotació de professionals en el camp de l’atenció a la diversitat, la supressió de les llicències d’estudis que s’havien atorgat, els ajuts a la formació permanent del professorat, el tancament dels àmbits de negociació, l’anunci de l’increment d’hores lectives a secundària, la no posada en marxa dels cursos de reciclatge de català, la sisena hora a l’ensenyament primari, l’anunciada reforma del Decret de mínims, amb la conseqüent ruptura del consens en el model lingüístic del nostre sistema educatiu, el qüestionament del model d’immersió lingüística, entre molts d’altres”.

Per tot això, els sindicats STEI-i, FETE-UGT, ANPE i FE-CCOO, exigeixen la rectificació de les polítiques de retallades en la inversió educativa per part de totes les administracions; la continuïtat i l’ampliació de les mesures ja iniciades per superar els alts índexs d’abandonament i fracàs escolar, que posen el país a la coa d’Europa, garantint les plantilles docents necessàries per dur-les a terme; el reconeixement del professorat com a principal actiu del sistema educatiu i la rectificació de certes actituds que intenten enfrontar la societat amb el col•lectiu docent, menyscabant seu prestigi i la seva autoritat; i la garantia del dret a un treball digne per a tots els docents i que es posi fi a la temporalitat i a la subocupació del professorat interí en els centres públics.