30/01/2012 ·
La CGT considera èticament repugnant l’acord signat per CCOO i UGT amb la CEOE i CEPYME. Per a la central, aquest Acord sobrepassa qualsevol criteri de racionalitat i totes les "línies vermelles" que el sindicalisme hauria de tenir presents, ja que fa pagar la crisi a les i els treballadors.

El 25 de gener de 2012, s’ha fet públic el text complet del "II Acord per a l’ocupació i la negociació col•lectiva 2012, 2013, 2014", pactat i signat per les patronals CEOE i CEPYME amb CCOO i UGT. El document inclou, entre altres, aspectes relatius a l’Estructura de la Negociació col•lectiva, apartats dedicats a Flexibilitat, Ocupació, Formació, Teletreball, Criteris en matèria salarial i Inaplicació negociada a l’empresa de determinades condicions de treball pactades en els convenis col•lectius sectorials.

L’Acord, segons la CGT, desgrana tot un seguit de mesures per garantir l’aplicació generalitzada, de manera disciplinària, de totes les polítiques econòmiques, d’austeritat i ajust fiscal dissenyades pel govern espanyol i pel govern realment existent, representat pel Banc Central Europeu i per una Unió Europa amb Alemanya al capdavant. Es tracta, per al sindicat, de la despossessió de rendes salarials durant almenys tres anys, amb pèrdues garantides de poder adquisitiu per a la població, tot renunciant obertament a la pujades salarials en funció de la pujada de l’IPC. A més, segons la CGT, l’acord posa a la disponibilitat empresarial flexibilitzar jornada laboral, modificar les condicions de treball, torns i sistemes retributius; flexibilitzar els salaris vinculant-los a la productivitat i els beneficis de l’empresa, així com els sistemes de promoció i les mobilitats funcionals i geogràfiques. Per altra banda, l’acord preveuria també, segons la CGT, el reconeixement del teletreball i el despenjament de les condicions col•lectives del conveni, tot modificant-les per lligar l’ocupació a que els treballadors i treballadores acceptin comportar-se com un "cost variable".

Això, assenyala el sindicat, significa acceptar treballar en qualsevol condició, en qualsevol temps i a preus de mercat. “En definitiva, es tracta d’una important pèrdua de drets laborals, i de l’’aposta per un model de negociació col•lectiva que s’aproximi a l’empresa i a la individualització de les relacions laborals … tot amb l’objectiu d’augmentar la competitivitat i els beneficis empresarials”.

Per a la CGT, la primera valoració d’aquest II Acord, és “el menyspreu que aquests sindicats mantenen per la classe treballadora (assalariada, aturada, exclosa …), tot atorgant-se la representativitat de totes i tots, degradant a la condició d’objectes i mercaderia a la totalitat de la població, sense conèixer les necessitats d’aquells a qui representen, establint un procediment de negociació obscurantista i a esquenes de les i els treballadors i de la societat, i concloent, un acord per signar el robatori a la totalitat de població i a les seves possibilitats de lluita”.

Amb la signatura d’aquest Acord, per a la CGT, els sindicats CCOO i UGT han tornat a trair les funcions del sindicalisme i a la classe treballadora. “Això no és una novetat ja que així ho vénen fent des dels Pactes de la Moncloa, iniciant un model de sindicalisme institucional al servei de la patronal en una cadena continuada de renúncia als més mínims principis ètics, socials, reivindicatius… de defensa dels drets de les i dels treballadors”. Aquest Acord, per a l’organització, “sobrepassa qualsevol criteri de racionalitat i totes les "línies vermelles" que el sindicalisme ha de tenir presents, ja que culpabilitza les i els treballadors com a responsables de la crisi i per tant com els que l’hem de pagar, renunciant a part del nostre salari, als nostres convenis, a la nostra capacitat de mobilització”. La CGT apunta que, segons l’acord, els salaris són culpables de la crisi, les condicions de treball (jornada, temps de treball, sistemes de retribució i cost dels acomiadaments), són responsables de l’atur, de la destrucció del teixit productiu i de la crisi del sistema financer, i l’única sortida a la crisi seria una major explotació de les persones fins a recloure-les en la misèria.

La CGT afirma que “els millors gestors del capitalisme són els "sindicats institucionals", com a forces racionalitzadores i disciplinadores de l’empobriment generalitzat dels éssers humans, i renunciant a la lluita pel futur, a la solidaritat, a la justícia social, a la llibertat individual i col•lectiva, i al canvi de model productiu per a la necessària sostenibilitat mediambiental”. “Amb aquest Acord hi ha una submissió absoluta dels i les treballadores al capital. S’oblida el repartiment del treball, el repartiment de la riquesa, la pujada d’impostos als rics, les gravacions a les transaccions financeres, negant qualsevol possibilitat de canvi, venent-nos només resignació, submissió, por, desmobilització … Aquest model sindical institucional ens ha replegat als dictàmens del capital, els polítics i els banquers”, segons el sindicat.

La CGT, com a sindicat de classe, considera repugnant aquest Acord i el torna a reafirmar més en la necessitat de donar una resposta de lluita des del món laboral i des dels moviments socials, una resposta unitària de tota la societat davant aquest model social basat en la mera explotació, la competitivitat i l’individualisme.