22/02/2012 ·
Segons la darrera Enquesta Anual d’Estructura Salarial, amb dades per a l’any 2009, a les Illes Balears, les dones cobren de mitjana anual 18.702,72 €, front als guanys mitjans masculins de 23.285,93€. Segons es desprèn d’aquestes xifres el guany mitjà de les dones és només del 80,3% del guany masculí i la distància de gènere entre un i altre salari anual és de 19,7 punts percentuals (al conjunt de l’estat és del 22%). En xifres absolutes, els homes guanyen de mitjana 4.583,21€ més que no les dones. En el sector serveis, principal sector d’ocupació femenina, la distància salarial s’agreuja en situar-se en el 21,8%. En aquest sector els guanys mitjans per a homes i dones són, respectivament, de 24.090,1€ i 18.839,93€, amb una diferència de 5.250,17€.

Per tipus d’ocupació alta, mitjana i baixa s’observen també diferències significatives, especialment intensa entre el grup ocupacional baix, on la distància és del 29,74%. En el cas de les ocupacions altes la diferència se situa també per damunt de la mitjana, en un 24,93%. Per a les ocupacions de nivell mitjà la distància és del 19,6%.

Les variables d’edat i nacionalitat també són determinants a l’hora d’explicar les diferències salarials per sexe. Entre la població menor de 25 anys la bretxa és del 2,8% mentre que entre les persones en edats compreses entre els 45 i els 54 anys la distància és de 29,3 punts. Entre la població de l’estat la bretxa és del 21,4%; entre les persones estrangeres és del 8,3%. La menor distància salarial per gènere entre les persones més joves i entre les persones amb nacionalitat estrangera s’explica, segons CCOO, per la major vulnerabilitat de l’ocupació entre aquests col•lectius, en què hi ha també una elevada incidència de contractació temporal i parcial.

Pel que fa al tipus de contractació, indefinida o temporal, la distància salarial és en el primer cas del 22,24%, i entre l’ocupació temporal se situa en el 5,8%. La diferència entre una i altra bretxa salarial s’explica per les pitjors condicions observades entre la contractació temporal, que afecta homes i dones, i en especial els homes joves i els homes estrangers, a més de les dones.

En comparació a l’any 2008 la bretxa salarial de gènere de les Illes Balears s’incrementa en un punt i tres dècimes. Dintre el panorama estatal la bretxa balear se situa per sota de la mitjana i és de les més baixes de tot l’Estat. La secretària de la Dona de CCOO, Agustina Canosa, assegura que les majors diferències salarials entre dones i homes es van donar a les comunitats de Navarra i Madrid, i les menors a les Canàries i Extremadura. Per tipus d’ocupacions, la millor posició relativa de les Illes Balears tan sols es manté per a les ocupacions de nivell baix i mitjà, mentre que per a les ocupacions de nivell alt és de les més elevades.

Segons Canosa, “si les dones no accedeixen a ocupacions i salaris similars als masculins no és per pròpia voluntat, sinó per l'existència d'un conjunt de factors, barreres i discriminacions que els ho impedeixen”. Per actuar contra aquests factors de discriminació, Canosa proposa, entre d’altres mesures, la implantació de sistemes de classificació professional que, contemplant l'equivalència de qualificació i funcions, comporti l'equiparació de retribucions i prevegi camins per a l'accés a la formació; l’establiment de sistemes de selecció, classificació, promoció i formació, sobre la base de criteris tècnics, objectius i neutres per raó de gènere; a més de l’eliminació de denominacions sexistes en la classificació professional de categories, funcions i tasques.

Agustina Canosa també alerta de les conseqüències indesitjables de la desigualtat entre dones i homes en l'exercici de drets consolidats per atenció familiar, i considera que aquesta absència de corresponsabilitat familiar perjudica i penalitza les carreres professionals de les dones, i contribueix a fonamentar la desigualtat laboral entre dones i homes.