05/12/2011 ·
Segons un estudi elaborat per l’OBJOVI i presentat avui per Marta Carrió, presidenta del Consell de Joventut, els joves de les illes Balears han de destinar a l’habitatge, de mitjana, un 65% del seu sou. Aquesta taxa varia en funció del sexe i de les diferencies salarials, ja que un home jove ha de destinar un 60% d’aquest sou, mentre que una dona jove ha d’arribar fins a quasi el 70%. El Consell de Joventut afirma que el límit tolerable per a destinar a l’habitatge és un 30% del sou, i denuncia que el jovent de Balears duplica la taxa recomanada de risc d’inversió en habitatge.

Segons la institució, Balears és la tercera comunitat de l’Estat en què els joves s’han de sacrificar més per accedir a un habitatge. Només el País Basc (70%) i Barcelona (69%) superen les xifres de l’arxipèlag. Una altra dada a tenir en compte, i que torna a evidenciar les dificultats d’emancipació del jovent, segons el CJIB, és la diferencia entre els ingressos reals i els ingressos mínims necessaris per adquirir un habitatge.
“De mitjana els joves de l’estat cobren un 78,17% menys del necessari per accedir a un habitatge, un valor molt per davall del de les nostre illes, on la diferencia entre salari real i salari necessari es del 117%. En clau de gènere ens trobam un 100% per els homes i un 135% per les dones. Aquest percentatge, reflectit en xifres es tradueix en que el jovent cobra de mitjana uns 14.000€ anuals nets, quan el sou necessari real és d’uns 32.000€ si s’ha de respectar el 30% d’endeutament”.

L’OBJOVI indica que les Illes Balears són la comunitat autònoma on al llarg del darrer any més ha augmentat el cost d’accés al mercat de l’habitatge en propietat. D’un nivell d’endeutament inicial del 43% dels ingressos nets d’una llar jove, en el segon trimestre de 2010, s’ha passat al 49.5% actual. Les causes d’aquesta pujada són l’increment la pujada del tipus d’interès per part de les entitat bancàries, la retallada dels terminis d’amortització, i molt especialment, la progressiva pèrdua de la capacitat adquisitiva de la població jove. Segons l’estudi, l’empitjorament de les condicions de feina, que es tradueix en una disminució del volum total d’ocupació del 12.93% en només dos anys, ha provocat un progressiu descens dels ingressos d’una llar jove del 9.14% en comparació amb el segon trimestre de 2010. Balears és la quarta comunitat autònoma amb menys poder adquisitiu per llar jove.

Aquestes dades es tradueixen en que només un 51% de la població jove (fins els 35 anys) s’ha pogut emancipar, i que, d’aquests, un 28% ho fa entre els 30 i els 35 anys. Aquesta situació comporta, segons el CJIB, un vertader retard en la evolució personal i ciutadana normal de qualsevol jove. Davant aquesta situació, el CJIB demana al Govern de les Illes Balears i a l’administració competent una llei que garanteixi l’accés a un habitatge digne i adequat de titularitat publica, amb un cost que no superi el 30% dels ingressos nets anuals i un parc públic de habitatge de lloguer, amb un cost no superior al 10% dels ingressos anuals. Segons el CJIB, cal garantir una política ferma d’aposta del lloguer com alternativa real a la compra de vivenda. A més, apunta el CJIB, cal controlar el preu del sòl lliure, i radicalitzar les lleis contra l’especulació i la corrupció en el mercat de l’habitatge.