23/12/2011 ·
El Consell de la Societat Civil de Mallorca manifesta el seu més enèrgic rebuig a les instruccions de l'IB-Salut que pretenen limitar, si no eliminar directament, l'accés de les persones estrangeres sense recursos a un dret bàsic i fonamental com és l'assistència sanitària.

Mitjançant dues notes internes de data 4 d'octubre i 16 de novembre s'estableix que aquells ciutadans estrangers que no són titulars d'una autorització de treball i/o residència, i que per tant no tenen NIE (número d'identificació d'estranger), han d'aportar un certificat del seu país d'origen, en el termini de deu dies, a fi de demostrar la seva manca de rendes o d’ingressos. Fins que no s'aporti aquesta documentació, no se’ls tramitarà la sol•licitud. I a més a més, textualment s'assenyala que “si l´usuari ha de menester assistència sanitària, li heu de signar la factura corresponent”.

Tot això sobre la base d'una interpretació mesquina i arbitrària de la Resolució dictada pel mateix IB-Salut el febrer de 2008: “Procediment de tramitació del dret a l'assistència sanitària de les persones estrangeres sense recursos”, que en la seva instrucció segona estableix que, de cara al reconeixement del dret a l'assistència sanitària, s'ha d'aportar, entre altra documentació, un “document acreditatiu de la insuficiència de recursos econòmics, que en darrera instància consistirà en el formulari de sol•licitud mateix”. Aquesta és la pràctica habitual que fins avui es realitzava, ja que aquests ciutadans aportaven un certificat negatiu d'Hisenda en el qual constava que la persona no havia realitzat la declaració de la renda.

L'actuació de l'IB-Salut vulnera la Llei orgànica 2/2009 sobre drets i deures dels estrangers a Espanya i la seva integració social, que en l'article 12 estableix que “els estrangers que es trobin a Espanya, inscrits en el padró del municipi en què tinguin el seu domicili habitual, tenen dret a l'assistència sanitària en les mateixes condicions que els espanyols” i reafirma aquest dret especialment en el cas de menors, dones embarassades i en general en casos d'urgència per malaltia greu o accident, “sigui quina sigui la seva causa, i a la continuïtat de la dita atenció fins a la situació d'alta mèdica”. Com actuarà el personal sanitari en aquests casos? Els sol•licitaran el certificat de rendes del seu país?

Fa escassos dies l'Organització Internacional de les Migracions declarava que la falta d'un accés adequat als serveis d'atenció de salut per als immigrants en la majoria dels països és una omissió de salut pública preocupant; considera així mateix que circumscriure'ls únicament a l'atenció d'emergència no correspon a principis sòlids de salut pública perquè, a més a més, acaba costant més que si els immigrants haguessin tingut accés a cures preventives o a l'atenció primària de salut. I posava el dit a la nafra en afirmar que els immigrants han demostrat la contribució positiva que aporten al desenvolupament de les societats i economies i la seva exclusió dels serveis i polítiques socials és una denegació del dret a la salut i un afany de calmar certs temors públics que els consideren una càrrega per als serveis socials. Una afirmació a què respon molt bé l'actuació de l'IB-Salut. El Govern considera la població immigrant un “excedent” d'una societat en crisi, són vistos com a competidors davant els escassos recursos, davant la seva necessitat d’ajustar els seus pressupostos, deixant de costat l’aportació i el treball que durant anys ha contribuït al creixement i al desenvolupament de la nostra comunitat.

El Consell de la Societat Civil de Mallorca denuncia el greu perjudici que suposa per a qualsevol persona el fet de no tenir cobertes les necessitats sanitàries i la vigilància de la salut, sense oblidar el risc que suposa per a la societat l'absència de prevenció de malalties. I també recorda al Govern l'obligació dels poders públics de promoure la plena integració dels estrangers a la societat, i el deure de les Administracions públiques d'incorporar l'objectiu de la integració entre immigrants i societat receptora, amb caràcter transversal a totes les polítiques i serveis públics, promovent la participació econòmica, social, cultural i política de les persones immigrants en els termes que preveuen la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i la resta de lleis, en condicions d'igualtat de tracte. Per això exigeix que el Govern asseguri l'accés universal a la salut per sobre de qualsevol situació administrativa i econòmica.