01/02/2012 ·
La (ir)responsable del Teatre Principal, Margalida Moner, es despatxava ahir amb unes paraules que defineixen com ningú el menyspreu i l’odi a la cultura i als drets dels treballadors que caracteritzen el PP: “Hauríem d’haver tancat el Principal com Spanair, d’un dia per l’altre”. Era la reacció de la gerent del teatre davant l’assemblea de treballadors que diumenge en va demanar, per unanimitat, la dimissió. Darrere aquestes frases antològiques hi ha la incapacitat política i de gestió d’una dirigent de la vella guàrdia canyellista que va entrar a dirigir el Principal tenint com a únic mèrit haver participat en obres de teatre amateur (cal dir que el fet d’esser pescadora aficionada ja en va justificar el nomenament com a Consellera d’Agricultura i Pesca. Sobre els mèrits per ser batlessa d’Andratx, no se’n sap res). Les paraules de Moner són ofensives i possiblement constitutives de delicte, tant si els denunciants són els treballadors del Principal com els d’Spanair.

Moner, que a hores d’ara encara no ha dimitit, va començar la seva gestió sense tenir idea d’on es ficava. El Principal sempre ha estat una institució amb disfuncions internes. Cal recordar que l’anterior gerent, Joan Arrom, va dimitir abans d’acabar la passada legislatura. L’arribada de Monet, representant d’un partit que sempre ha estat hostil als sectors culturals no podia millorar la situació, encara manco en un ambient general de penúria econòmica, de retallades brutals en aquest àmbit i de croades del PP contra la llengua pròpia. Les primeres decisions del Consell, eliminar les subvencions de cultura i normalització lingüística a entitats per a pagar una sentència a Melchor Mascaró –una herència enverinada de l’època en què PP-UM governaven conjuntament el Consell- ja feien presagiar el pitjor. La jugada es va repetir amb l’eliminació de totes les subvencions destinades als grups de teatre professionals, que es varen mobilitzar per demanar-ne la dimissió. La tensió es va manifestar clarament a la gala dels grups Escènica.

Tot això de portes enfora. De portes endins, un estil que mai no s’havia vist dins la institució, fatxenda i perdonavides. Intents de col•locar militants del PP, amenaces d’acomiadaments, maltractament dels delegats sindicals... Els representants dels treballadors varen denunciar la direcció del Principal davant Inspecció de Treball, i varen aturar la primera envestida de Moner. Mentrestant, com no podia ser d’altra manera, la programació del teatre entrava en coma. Exterminats els grups professionals, és el moment del Teatre Amateur, l’únic que agrada a la gerent. Això i l’externalització dels cors, una institució que havia donat prestigi al Principal. L’ambient està molt enrarit i les hostilitats es poden desfermar durant les properes setmanes.