09/02/2012 ·
Demà, divendres, 10 de febrer, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, hi haurà la presentació de l'espectacle teatral "Vainilla", d'Aina Compte. Compte dirigeix i interpreta una obra que compta també amb l’aportació musical de Daniel Noceda, amb els escriptors Xisco Joan i Jordi Ordri i amb la imatge de Manuel Elviro Vidal.

“Vainilla!” neix de la curolla d’Aina Compte com a actriu per transportar al públic a través d’olors, sabors, colors i troballes... Xisco Joan, Dani Noceda i Jordi Ordri, son els seus companys de luxe per aquest viatge... A l’obra una dona rememora, a través d'una sensació de fred, els records d'una relació apassionada i ardent que va obrir el seu cos al mon del sexe, amb la presencia persistent d'un aroma a colònia amb un lleuger toc de vainilla. Vainilla és una flor, un perfum, un sabor.
De vainilla pot ser un gelat, una crema o un licor. Vainilla és també la vagina, el sexe, l'atracció dels cossos. Vainilla és aquella altra forma de sentir que tenim els humans i que ens diferència de les bèsties... o potser ens hi transforma? Vainilla ets tu, i jo, olorant-nos, tocant-nos, menjant-nos l'un a l'altre com si cada cop fos el primer, com si cada cop fos el darrer.

Aina Compte ha participat en una gira pels auditoris de Espanya amb, Maria?, obra de Marta Barceló dirigida per Biel Jordà, nominada als premis Max al millor espectacle revelació del 2010. Ha treballat, entre d’altres, a Desbarats i Mort de dama, de Llorenç Villalonga, dirigida per Pere Noguera, a La Cantant calba, d’Eugène Ionesco, a Anónima Sentencia, d’Eduardo Galán...Al mateix temps ha produït i dirigit els seus espectacles: Enamorades de la mar, sobre contes de Carme Riera, Surabaya, amb textos de Carles Carbó, i Cançons, de Kurt Weil, No nou 9, sobre poemes de Miquel Bezares, i Afrodisíaco, adaptació de contes d’Annaïs Nin, entre d’altres. A la televisió, també ha treballat a les sèries Laberint d’ombres, a TV3, i a Vallterra, a IB3. Al cinema, ha treballat a L’home de neó, d’Albert Abril, a Bert, de Lluís Casasayas i, amb Fermí Reixac i Mercedes Sampietro, així com a diversos curtmetratges.

Xisco Joan va néixer a Palma, amb mitja cama al Llevant, que recuperà poc després. Va tenir dificultats per superar segon de BUP i quan ho va fer -a la tercera- es va llicenciar en Filosofia, carrera que suposà no tendria res a veure amb les matemàtiques i la física. Després de fer feina a una copisteria, a centres d’acollida, de dependent a una botiga d'instruments musicals, de tècnic de so, de tramoista i d'artesà dels ormejos de pesca, visqué una temporada fent bandes sonores per a documentals i pel•lícules, feina que amb l'arribada d'una tal Crisi desaparegué i que el reconvertí en cambrer a un bar de Santa Catalina, on tenia molt de temps lliure, temps que invertí en escriure una novel•la mai acabada, però que li serví per entrar de carambola a fer feina de guionista a sèries com "Ous i Caragols", "Llàgrima de sang", "Mossèn Capellà" o "L'anell". Com que, de fet, no en tenia ni idea -d'escriure, s'entén- pensà que no estaria gens malament formar-se una mica i assistí a cursos de dramatúrgia amb Sergi Belbel, Sanchís Sinisterra i Pau Miró, entre d'altres. En L'actualitat la tal Crisi també ha acabat amb la seva feina com a guionista, motiu pel qual ha tornat als orígens, regenta un bar a Santa Catalina i aprofita el seu temps lliure acabant una novel•la, perfilant un guió cinematogràfic, escrivint contes eròtics i pensant en emigrar a... Júpiter?

Jordi Ordí (Barcelona 1950) viu a Menorca des de fa 30 anys. Ha fet art conceptual i ha estat en un parell de grups musicals als noranta. Actor i director d’escena, de teatre, musicals, cantates, audiovisuals... Poeta, l’editorial Heptaseven en publicarà una antologia, Sal als ulls, el Febrer del 2012. És també autor de narracions curtes. Des de 1996 escriu obres de Teatre. Ha participat a l’obrador d’estiu de la Sala Beckett en nombroses ocasions. Ha rebut cursos de Sanchis Sinisterra, Sergi Belbel, Maurice Du Rosier i Marco Calvani, entre altres. Ha estrenat les obres Fins demà (1996), en col•laboració amb Matilde Muñiz; Interiors (el perill de la paraula) (1997), en col•laboració amb Matilde Muñiz; In-somni (1999), amb motiu de la Festa del voluntariat; Cànon trencat (2001), en col•laboració amb Matilde Muñiz; El Cant del bosc (primera part) i Liliana, un conte d’Apel•les Mestres (segona part) (2004), amb música de Salvador Brotons; Brossat. Homenatge a Joan Brossa. Teatralització de poemes conversables i poemes objecte (2005); Un altre camí (2006), en col•laboració amb Matilde Muñiz; Fugida (2007); El dia més feliç (2008), guió radiofònic per el projecte de difusió de autors dramàtics de les Balears Material acústic antiaïllant. A més de nombrosos treballs de dramatització de textos narratius no teatrals o poètics.