17/02/2012 ·
L’Obra Cultural Balear i el Consell de la Societat Civil de Mallorca varen omplir ahir, divendres, 17 de febrer, el Casal de Cultura d’Inca per dir sí a la llengua, a un acte que va comptar amb més de 200 participants i que va servir per donar a conèixer de primera mà la política, contrària a la llengua pròpia, del Govern Bauzá. Hi varen participar personalitats destacades d’Inca, com l’expresident del Govern Cristòfol Soler, el parlamentari Antoni Alorda, el portaveu del PSOE, Xavier Ramis, i el del PSM-IV, Antoni Rodríguez.

L’acte va estar centrat en l’avantprojecte de reforma de la Llei de Funció Pública, que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística, que va ser diseccionat pel professor de Dret Administratiu, Bartomeu Colom. Colom va explicar els motius per rebutjar una reforma que representa l'atac més salvatge contra la llengua catalana de tota l'etapa democràtica. La nova norma, en cas de ser aprovada, significarà un retrocés sense precedents dels drets lingüístics dels ciutadans, que no veuran garantit el seu dret a ser atesos en l'idioma propi per part de l'administració pública. L'avantprojecte deroga articles sencers de la Llei de Normalització Lingüística, que buida de contingut, i de la Llei de Règim Jurídic.

Per la seva banda, el president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, va lamentar que l’Ajuntament d’Inca no hagués votat contra la reforma, com sí va fer el de Manacor. Va recordar les més de 12.000 al•legacions presentades pels ciutadans, institucions i entitats en quatre dies, que demostren una mobilització social també sense precedents; i va exigir al Govern de José Ramón Bauzá la retirada de l'avantprojecte. Mateu va oferir mà estesa a l'executiu perquè faci marxa enrere amb dignitat, sempre que es mantengui el requisit per als treballadors públics. També va recordar que l'actual president va prometre, en campanya electoral, que no modificaria la Llei de Normalització Lingüística. A més, va afirmar que el dret a parlar en català està al mateix nivell que els drets de les persones més desafavorides o els drets a la sanitat i a l'educació. El president va fer una crida a la reacció, sense por, de tots els catalanoparlants per defensar la llengua catalana que, va recordar, és un patrimoni cultural tan important com la Seu. Mateu va afirmar també que la justificació d'alguns portaveus polítics d'eliminar el requisit lingüístic perquè la llengua sigui més estimada, és com dir que l'amor cap a les dones es demostra a través del maltractament.

Jaume Mateu va fer, acte seguit, una crida a la mobilització de la societat mallorquina contra aquest intent d'anorreament lingüístic. Féu un repàs dels retrocessos en matèria lingüística en tres àmbits: mitjans de comunicació (eliminació de Ràdio Televisió de Mallorca, castellanització d'IB3, eliminació de les ajudes a la premsa forana), administració pública (eliminació de les direccions general de Política Lingüística, retrocés del català en les aparicions públiques de membres del Govern, avantprojecte de la Llei de Funció Pública) i escola (on s'ha anunciat la castellanització del sistema educatiu). Mateu va remarcar també l'intent d'ofegament econòmic de les entitats que fan feina a favor de la llengua i la cultura. Per últim va explicar les passes que farà l'Obra Cultural Balear a partir d'ara. En primer lloc, l'entitat demanarà la convocatòria del Consell Social de la Llengua Catalana, màxim òrgan consultiu en matèria de llengua, perquè es pronunciï sobre la nova normativa. En cas de que el Govern no ho faci, l'entitat s'ha compromès a fer-ho en el seu lloc. En segon lloc, l'Obra Cultural Balear organitzarà una Setmana d'acció per la llengua en els diferents pobles de Mallorca, perquè la reivindicació lingüística surti al carrer. En darrer lloc, l'entitat organitzarà una mobilització sense precedents a Palma. Per acabar, hi va haver un animat debat, obert a les intervencions del públic.