L’editorial Moll, que enguany celebra el 75è aniversari, acaba de publicar “Crònica d’una infàmia. El procés contra Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques”. N’és el curador Josep Moll i Marquès, periodista i polític que morí –massa d’hora- l’agost de 2007, mig any després de fer el pòrtic a aquest llibre.

   Es tracta d’un text que costa de llegir perquè corprèn i ennuega acarar-se amb la brutalitat, amb la set il·limitada de venjança, amb l’odi més sanguinolent, amb l’enveja esquarteradora, amb la malvestat elevada a potències inimaginables. Però, sobretot, costa comprovar com aquests quatre ciutadans honorables de Mallorca varen ser condemnats a mort pels sublevats feixistes abans d’iniciar-se el procés i com escarn i escarment; que la faula que munten després, la trama de la tupinada jurídica, es dirigia a aquest fi. D’ací el martiri, l’assassinat. A Darder, Jaume, Mateu i Ques els assassinaren el 24 de febrer del 1937, a les sis i mitja del matí, al cementiri de Palma. A Emili Darder, molt malalt, tant que no s’aguantava dret, l’assassinaren de segut damunt una pedra.

   Darder era el batle de Palma en el moment de la insurrecció feixista, raó per la qual, morint com morí, hauria d’ostentar amb tota honorabilitat el tractament de batle màrtir de la capital de les Illes Balears.

   Com més s’endinsa hom en aquesta “Crònica d’una infàmia”, més s’adona que, fins que no s’anul·lin aquests processos judicials tan contaminats i arterosos; fins que la justícia –en nom de la qual foren vilment assassinats tants milers de persones- no retorni les incautacions de béns i honres als seus hereus, seguirem vivint en un estat democràticament esmirriat, desnerit. Per què no s’ha demanat, encara, l’anul·lació d’aquest procés –més encertadament d’aquesta pantomima o fantotxada- contra Darder, Jaume, Mateu i Ques? Quina raó pot frenar o obstaculitzar l’afany just i democràtic de retornar allò que es robà en nom, precisament, de la Justícia?