Butlleti
 |
L'entrevista
Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB
""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament""
|
 |
Llibres recomanats
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
Antònia Vicens
Ànima de gos
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Mostra tots els documents
|
|
 |
Destaquem |
 |
|
 03/02/2012 · La Confederació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de les Illes Balears (COAPA), així com FAPA Mallorca, FAMPA Menorca, FAPA Eivissa i FAPA Formentera i les més de 250 Associacions de Mares i Pares federades, varen demanar ahir al President del Govern de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, i al seu Conseller d'Educació, Rafael Bosch, que deixin sense efecte les retallades aplicades i anunciades en l'Educació dels alumnes de les Illes Balears.
Els pares afirmen que tots els organismes internacionals que han analitzat la situació de crisi econòmica global, des de l'OCDE, al FMI, el Banc Mundial, la UE o, a nivell balear, el Centre de Recerca Econòmica de la UIB-Sa Nostra, han definit l'educació, la formació i la innovació com a elements essencials per a sortir de l'actual situació d'estancament i de recessió econòmiques.
03/02/2012 · La Confederació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de les Illes Balears (COAPA), així com FAPA Mallorca, FAMPA Menorca, FAPA Eivissa i FAPA Formentera i les més de 250 Associacions de Mares i Pares federades, varen demanar ahir al President del Govern de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, i al seu Conseller d'Educació, Rafael Bosch, que deixin sense efecte les retallades aplicades i anunciades en l'Educació dels alumnes de les Illes Balears.
Els pares afirmen que tots els organismes internacionals que han analitzat la situació de crisi econòmica global, des de l'OCDE, al FMI, el Banc Mundial, la UE o, a nivell balear, el Centre de Recerca Econòmica de la UIB-Sa Nostra, han definit l'educació, la formació i la innovació com a elements essencials per a sortir de l'actual situació d'estancament i de recessió econòmiques.
La COAPA considera que “la inversió en Educació és l'única rendible a la nostra societat per a una sortida duradora de la crisi. Assegurar les expectatives de futur dels nostres fills i filles és el que mou les famílies en la defensa d'una educació equitativa i de qualitat”.
Per a les associacions de pares, les retallades aplicades pel Govern de les Illes Balears al sistema educatiu posen en qüestió la capacitat de la societat de donar aquesta educació als fills i filles. “Els retrocessos que pateixi l'Educació en els pròxims anys trigaran molts d'anys a poder ser compensats i hi ha el perill de perdre una generació dels nostres ciutadans que no estaran capacitats per dur endavant la nostra societat amb garanties d'èxit. La situació als centres educatius afectats per les retallades s'està tornant insostenible”.
L’entitat enumera els problemes dels centres. En primer lloc, asseguren, les retallades o desaparició de les dotacions econòmiques per a les entitats que hi desenvolupen activitats (sobretot Associacions de Mares i Pares i les seves Federacions) i dels serveis complementaris dels centres educatius posen en qüestió la viabilitat d'aquests serveis complementaris i de les mateixes entitats associatives. En aquests moments, han començat a desaparèixer serveis complementaris molt necessaris per a la conciliació de la vida familiar dels alumnes, com escoles matineres, menjadors escolars, transport escolar, activitats extraescolars,...així com també les activitats de formació i participació de les famílies que milloren la col•laboració entre famílies i centres educatius.
En segon lloc denuncien que les retallades de les plantilles de personal docent i de suport, l'increment de ràtios a les aules i la decisió de no cobrir les baixes dels docents inferiors a un mes empitjoren la qualitat de l'educació i l'atenció a l'alumnat, dificultant els desdoblaments, els suports i l'atenció individualitzada als alumnes mes necessitats.
També apunten que l’eliminació dels programes de suport i de reforç educatiu als alumnes que tenen més dificultats d'aprenentatge (PROA, PRA) dificulten l'equitat del sistema i l'assoliment del nivell educatiu necessari per a tot l'alumnat. A més, els retards i els impagaments de la Conselleria de les dotacions econòmiques als centres educatius i de les ajudes de transport, menjador, llibres de text posen en situació de dificultat a molts de centres, afectant directament a la seguretat i confort dels alumnes (seguretat contra incendis, calefaccions, subministraments, materials de suport, etc...). “Mentrestant”, denuncien, “els nostres governants estenen cortines de fum generant conflictes inexistents, com el de la llengua, per emmascarar la seva incapacitat de garantir aquesta educació de qualitat que les famílies reclamam per els nostres fills i filles”.
Els representants del pares iniciaran una recollida de firmes entre les famílies dels centres educatius, personal docent i de suport, i entre tota la ciutadania de les Illes Balears per demanar al Govern de les Illes Balears que destini el finançament necessari per que no es facin efectives aquestes retallades i es posin totes les mesures efectives necessàries per tenir una educació de qualitat i equitativa per a l'alumnat de les Illes Balears.
 |
 02/02/2012 · Els pronunciaments a favor de la llengua pròpia de Mallorca i contra la política lingüística del govern Bauzá continuen. Ara és el torn d’un grup destacats de membres dels Missioners dels Sagrats Cors, que es volen “sumar a les persones i col•lectius que han expressat la seva alarma davant certes propostes legislatives que arraconen la nostra llengua pròpia”.
El col•lectiu afirma que “ens mou el fet de sentir-nos responsables d'alguns dels llocs emblemàtics i representatius dels valors que han vertebrat el poble de Mallorca, i que fa més d'un segle ens encomanaren els bisbes de Mallorca, Jacinto Mª. Cervera i Pere-Joan Campins. Ens referim a l'ermita de Sant Honorat (Randa), que l'hispanista J-N. Hillgarth ha considerat com la més significativa dins la tradició lul•liana, al Santuari de la Mare de Déu de Lluc i al monestir lul•lià i cistercenc de La Real”.
02/02/2012 · Els pronunciaments a favor de la llengua pròpia de Mallorca i contra la política lingüística del govern Bauzá continuen. Ara és el torn d’un grup destacats de membres dels Missioners dels Sagrats Cors, que es volen “sumar a les persones i col•lectius que han expressat la seva alarma davant certes propostes legislatives que arraconen la nostra llengua pròpia”.
El col•lectiu afirma que “ens mou el fet de sentir-nos responsables d'alguns dels llocs emblemàtics i representatius dels valors que han vertebrat el poble de Mallorca, i que fa més d'un segle ens encomanaren els bisbes de Mallorca, Jacinto Mª. Cervera i Pere-Joan Campins. Ens referim a l'ermita de Sant Honorat (Randa), que l'hispanista J-N. Hillgarth ha considerat com la més significativa dins la tradició lul•liana, al Santuari de la Mare de Déu de Lluc i al monestir lul•lià i cistercenc de La Real”.
“En aquests llocs”, apunten els religiosos, “hem après a expressar-nos i a pregar en català, com ho aprenguérem a ca nostra, i com feren el Beat Ramon, la Beata Catalina Tomàs i els poetes de la Renaixença i de la Coronació. A més, aquells poetes i eclesiàstics, com Quadrado, Costa i Llobera, Aguiló, els Alcover, Ferrà, tenien ben clar, amb el bisbe Campins, que la llengua de la predicació, segons el concili de Trento, era la llengua materna o vernacla. Així ho repetiren els sínodes mallorquins al llarg de segles xvi-xvii, i ho reiterà el que va presidir el bisbe Josep Miralles, l'any 1932 (Palma 1933)”.
“D'una manera més elaborada i més actual de naturalitzar l'Església en cada lloc, se va expressar el concili Vaticà II, que és el concili vigent. Coherentment, ens volem mostrar fidels a les conclusions d'aquella assemblea postconciliar, que va ser la Setmana de Pastoral Urbana, en la qual treballaren conjuntament laics i preveres, religiosos i religioses. Tampoc han perdut la seva actualitat les propostes que conté el document «Església i Autonomia» (1977). En aquesta línia ens remetem a les pautes del sínode diocesà vigent (1998-1999): "Per ser el català de Mallorca la llengua pròpia del nostre poble, l'Església de Mallorca l'usarà normalment tant en la seva documentació i comunicacions com en les celebracions. Sempre estarà oberta a l'hospitalitat envers els feels que encara no entenen la nostra llengua i serà sensible al dret dels creients a adreçar-se a Déu en la pròpia llengua nadiua" (2.3.18)”.
“En conseqüència, no expressam res que sigui nou, ans ens movem dins la tradició més clàssica i conservadora, com ho era la dels eclesiàstics i catòlics de la Renaixença. Les nostres experiències personals, com a missioners, a diversos continents, de races i cultures ben dispars, ens han posat al servei d'immigrants de moltes provinences, i hem après que l'immigrant com més prest i més plenament s'integra, més aviat pot exercir els seus drets com a persona i no es queda, simplement, en convidat de segona. En aquesta línia volem dir també que ens sembla inacceptable i en contra de l'humanisme cristià retallar als més pobres els serveis de salut”.
“A nosaltres no ens ha fet por aprendre llengües ni conviure a cultures diferents. Ben al contrari. Amb aquest aprenentatge, arreu del món, hem volgut servir amb fidelitat i humilitat el projecte evangèlic, de ser missatgers d'esperança, de concòrdia i de igualtat de tots els pobles. L'estil autènticament missioner, que hem rebut del P. Joaquim Rosselló i Ferrà, ha estat el de l'adaptació al territori i als pobles que l'habiten”.
“Qualsevol atemptat per a imposar una altra llengua o cultura fora del seu territori natural, és fruit d'una mentalitat violenta, encara que hom la presenti amb formes democràtiques i suaus. Consideram que un semblant tipus de raonament és d'encuny colonitzador, jacobí, arcaic, i impropi dels nostres dies”.
“D'aquí que demanem que la qüestió de la llengua, així com el projecte de l'educació, siguin objecte d'un gran consens, com a valors suprems dels col•lectius esdevinguts pobles. Que ja mai es converteixin en factors de política conjuntural, que malmena aquell patrimoni més íntim i vertebrador d'un poble”.
“Aquest poble és el que han vertebrat Ramon Llull, Turmeda, Santa Catalina Tomàs, els viatgers medievals a la Tartària o a Canàries, els consolats al nord d'Àfrica, així com els protagonistes de la industrialització moderna, en el segle xix, a més dels homes i dones de la Renaixença”.
“En definitiva”, conclouen els Missioners, “manifestam la nostra opció per sumar-nos a tantes persones i col•lectius, tan diversos, que se manifesten coratjosos per treure del debat polític aquells valors que són constitutius dels pobles de les Illes Balears, des de fa prop de vuit segles”.
La carta ha estat signada per Ramon Ballester Vives, Jesús Deán Zugasti, Bartomeu Pericàs Alemany, Jaume Reynés Matas, Macià Ripoll Matas, Manuel Soler Palà, Antoni Vallespir Llompart, Miquel Mascaró Crespí, Antoni Vallcaneras Tortella, Josep Amengual Batle, Llorenç Caldentey Barceló, Joan March Ques, Gabriel Seguí Trobat, Gaspar Alemany Ramis, Rafel Carbonell Mestre, Francisco Equisoáin Ayala i Ricard Janer Bonafè.
|
 01/02/2012 · La (ir)responsable del Teatre Principal, Margalida Moner, es despatxava ahir amb unes paraules que defineixen com ningú el menyspreu i l’odi a la cultura i als drets dels treballadors que caracteritzen el PP: “Hauríem d’haver tancat el Principal com Spanair, d’un dia per l’altre”. Era la reacció de la gerent del teatre davant l’assemblea de treballadors que diumenge en va demanar, per unanimitat, la dimissió. Darrere aquestes frases antològiques hi ha la incapacitat política i de gestió d’una dirigent de la vella guàrdia canyellista que va entrar a dirigir el Principal tenint com a únic mèrit haver participat en obres de teatre amateur (cal dir que el fet d’esser pescadora aficionada ja en va justificar el nomenament com a Consellera d’Agricultura i Pesca. Sobre els mèrits per ser batlessa d’Andratx, no se’n sap res). Les paraules de Moner són ofensives i possiblement constitutives de delicte, tant si els denunciants són els treballadors del Principal com els d’Spanair.
01/02/2012 · La (ir)responsable del Teatre Principal, Margalida Moner, es despatxava ahir amb unes paraules que defineixen com ningú el menyspreu i l’odi a la cultura i als drets dels treballadors que caracteritzen el PP: “Hauríem d’haver tancat el Principal com Spanair, d’un dia per l’altre”. Era la reacció de la gerent del teatre davant l’assemblea de treballadors que diumenge en va demanar, per unanimitat, la dimissió. Darrere aquestes frases antològiques hi ha la incapacitat política i de gestió d’una dirigent de la vella guàrdia canyellista que va entrar a dirigir el Principal tenint com a únic mèrit haver participat en obres de teatre amateur (cal dir que el fet d’esser pescadora aficionada ja en va justificar el nomenament com a Consellera d’Agricultura i Pesca. Sobre els mèrits per ser batlessa d’Andratx, no se’n sap res). Les paraules de Moner són ofensives i possiblement constitutives de delicte, tant si els denunciants són els treballadors del Principal com els d’Spanair.
Moner, que a hores d’ara encara no ha dimitit, va començar la seva gestió sense tenir idea d’on es ficava. El Principal sempre ha estat una institució amb disfuncions internes. Cal recordar que l’anterior gerent, Joan Arrom, va dimitir abans d’acabar la passada legislatura. L’arribada de Monet, representant d’un partit que sempre ha estat hostil als sectors culturals no podia millorar la situació, encara manco en un ambient general de penúria econòmica, de retallades brutals en aquest àmbit i de croades del PP contra la llengua pròpia. Les primeres decisions del Consell, eliminar les subvencions de cultura i normalització lingüística a entitats per a pagar una sentència a Melchor Mascaró –una herència enverinada de l’època en què PP-UM governaven conjuntament el Consell- ja feien presagiar el pitjor. La jugada es va repetir amb l’eliminació de totes les subvencions destinades als grups de teatre professionals, que es varen mobilitzar per demanar-ne la dimissió. La tensió es va manifestar clarament a la gala dels grups Escènica.
Tot això de portes enfora. De portes endins, un estil que mai no s’havia vist dins la institució, fatxenda i perdonavides. Intents de col•locar militants del PP, amenaces d’acomiadaments, maltractament dels delegats sindicals... Els representants dels treballadors varen denunciar la direcció del Principal davant Inspecció de Treball, i varen aturar la primera envestida de Moner. Mentrestant, com no podia ser d’altra manera, la programació del teatre entrava en coma. Exterminats els grups professionals, és el moment del Teatre Amateur, l’únic que agrada a la gerent. Això i l’externalització dels cors, una institució que havia donat prestigi al Principal. L’ambient està molt enrarit i les hostilitats es poden desfermar durant les properes setmanes.
|
 |
 03/02/2012 · El grup de consellers del PSM-IniciativaVerds-Entesa al Consell de Mallorca ha presentat una moció per debatre en el plenari del proper dijous, amb la qual espera que la institució presidida per Maria Salom (PP) reclami al Govern la “paralització de qualsevol altra retallada que afecti al sistema de la sanitat pública i la reconsideració de les realitzades fins ara”.
El portaveu de la coalició nacionalista i ecosocialista al Consell, Joan Font, considera que aquest servei públic està amenaçat per les polítiques del PP: “ja s’han començat a practicar retallades al sistema sanitari: pagament de la targeta sanitària, abonament per part de les dones de la intervenció de l‘IVE, reducció d'hores d’intervenció quirúrgica, pagaments dels bolquers per part dels menors amb discapacitat física, pagament del dinar per part dels pares i mares dels menors ingressats a la UCI, reducció de les peonades, desaparició de les guàrdies localitzades, no cobertura de determinades baixes laborals, paralització de les ampliacions de l’hospital d’Inca i de Manacor...
03/02/2012 · El grup de consellers del PSM-IniciativaVerds-Entesa al Consell de Mallorca ha presentat una moció per debatre en el plenari del proper dijous, amb la qual espera que la institució presidida per Maria Salom (PP) reclami al Govern la “paralització de qualsevol altra retallada que afecti al sistema de la sanitat pública i la reconsideració de les realitzades fins ara”.
El portaveu de la coalició nacionalista i ecosocialista al Consell, Joan Font, considera que aquest servei públic està amenaçat per les polítiques del PP: “ja s’han començat a practicar retallades al sistema sanitari: pagament de la targeta sanitària, abonament per part de les dones de la intervenció de l‘IVE, reducció d'hores d’intervenció quirúrgica, pagaments dels bolquers per part dels menors amb discapacitat física, pagament del dinar per part dels pares i mares dels menors ingressats a la UCI, reducció de les peonades, desaparició de les guàrdies localitzades, no cobertura de determinades baixes laborals, paralització de les ampliacions de l’hospital d’Inca i de Manacor...
A més, ja s’estan generant conflictes importants amb el personal sanitari i amb els usuaris del servei, com s’ha posat de manifest els passats dies en relació a les retallades a l’hospital de Manacor”.
Font afirma que “ningú no pot creure que aquestes actuacions no afectaran l’assistència sanitària, i més si continua aquesta política. La conseqüència més immediata ha estat l’augment de les llistes d’espera per intervencions quirúrgiques i per l'atenció d'especialistes”.
Per tot això, el PSM-IV-ExM considera que la institució insular ha de “manifestar el compromís amb el manteniment i millora del servei públic de salut, preservant el seu caràcter públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d’equitat garantida”, així com “amb la defensa dels recursos de la sanitat pública local”.
 03/02/2012 · Al BOIB de dia 31 de gener de 2012 es feien públiques les plantilles orgàniques dels cossos docents. En aquestes plantilles, segons l’STEI-i, es detecten canvis a la baixa, fins a arribar a més de 70 places manco als cossos de mestres, ensenyament secundari i FP.
Per al sindicat, la Conselleria d’Educació aprofita les jubilacions i les places que queden vacants en els Centres per amortitzar-les. Així s’explica que les dels instituts d’educació secundària ocupades per docents del cos de mestres hagin disminuït en 21. Aquestes places, assenyala l’STEI-i, no han passat al cos de secundària, sinó que han desaparegut.
03/02/2012 · Al BOIB de dia 31 de gener de 2012 es feien públiques les plantilles orgàniques dels cossos docents. En aquestes plantilles, segons l’STEI-i, es detecten canvis a la baixa, fins a arribar a més de 70 places manco als cossos de mestres, ensenyament secundari i FP.
Per al sindicat, la Conselleria d’Educació aprofita les jubilacions i les places que queden vacants en els Centres per amortitzar-les. Així s’explica que les dels instituts d’educació secundària ocupades per docents del cos de mestres hagin disminuït en 21. Aquestes places, assenyala l’STEI-i, no han passat al cos de secundària, sinó que han desaparegut.
Pel que fa a l’eliminació de places a Secundària i FP, aquesta és una conseqüència directa de l’augment d’hores lectives previstes per al curs 2012-2013, denuncia el sindicat.
L’STEI-i veu amb preocupació aquesta nova supressió de docents, perquè impedirà als interins i nous titulats l’accés als cossos d’ensenyament, i també perquè pot ser l’avantsala de noves retallades en el moment de la contractació d’interins el mes d’agost.
 03/02/2012 · El diumenge, 5 de febrer, a les 10.00 hores, a la plaça de l'Ajuntament, a Sóller, començarà la Diada "Estimam la cultura, vivim la llengua". Hi haurà una concentració de xeremies, ximbombes i grups de ball a la plaça de Sóller i un cercavila fins al Centre Parroquial Victòria. Allà tendrà lloc una xerrada sobre drets lingüístics, a càrrec de Joan Lladonet i de Tomeu Martí. També hi haurà una Assemblea per la Llengua, oberta la participació de tothom. Entremig, s'aniran intercalant diverses activitats culturals: música, ball de bot, gloses, poemes i teatre. L'organització de l'activitat és de l'OCB de Sóller.
03/02/2012 · El diumenge, 5 de febrer, a les 10.00 hores, a la plaça de l'Ajuntament, a Sóller, començarà la Diada "Estimam la cultura, vivim la llengua". Hi haurà una concentració de xeremies, ximbombes i grups de ball a la plaça de Sóller i un cercavila fins al Centre Parroquial Victòria. Allà tendrà lloc una xerrada sobre drets lingüístics, a càrrec de Joan Lladonet i de Tomeu Martí. També hi haurà una Assemblea per la Llengua, oberta la participació de tothom. Entremig, s'aniran intercalant diverses activitats culturals: música, ball de bot, gloses, poemes i teatre. L'organització de l'activitat és de l'OCB de Sóller.
 03/02/2012 · EUIB considera que l’aprovació del Reial Decret-llei 1/2012 demostra les postures retrògrades del Partit Popular en matèria d'energies renovables, amb clares conseqüències per als interessos de Balears. Per a la coalició, l’aprovació d’aquesta mesura legislativa, deixa clar que les postures del Partit Popular no són solament perillosament conservadores, sinó profundament retrògrades, ja que obliguen el país a caminar marxa enrere.
El text suspèn els procediments de preassignació de retribució i suprimeix els incentius econòmics a les noves instal•lacions de producció d'energia elèctrica a partir de cogeneració de residus i de renovables. Es tracta, per a la coalició, de la prova més rotunda i eloqüent de que el Partit Popular vol defensar els privilegis dels grans monopolis energètics i obstaculitzar la creació de les petites empreses que desitgen entrar en un sector en constant expansió.
03/02/2012 · EUIB considera que l’aprovació del Reial Decret-llei 1/2012 demostra les postures retrògrades del Partit Popular en matèria d'energies renovables, amb clares conseqüències per als interessos de Balears. Per a la coalició, l’aprovació d’aquesta mesura legislativa, deixa clar que les postures del Partit Popular no són solament perillosament conservadores, sinó profundament retrògrades, ja que obliguen el país a caminar marxa enrere.
El text suspèn els procediments de preassignació de retribució i suprimeix els incentius econòmics a les noves instal•lacions de producció d'energia elèctrica a partir de cogeneració de residus i de renovables. Es tracta, per a la coalició, de la prova més rotunda i eloqüent de que el Partit Popular vol defensar els privilegis dels grans monopolis energètics i obstaculitzar la creació de les petites empreses que desitgen entrar en un sector en constant expansió.
Per un altre costat, per a EU, el dèficit tarifari del sistema elèctric no és una justificació creïble per a la suspensió dels incentius, ja que és conegut que els costos de producció amb renovables mostren clarament una tendència a la baixa, mentre que els preus dels combustibles contaminants segueixen el camí contrari.
En qualitat de tècnic, l'arquitecte Sebastiano Rossi -membre de la Comissió Política d'Esquerra Unida de Palma– afirma que les conseqüències d’una mesura de tal envergadura són molt greus i afecten els sectors de la construcció i de les noves tecnologies també en el cas del delicat context local: des de la inseguretat jurídica per a inversors i projectistes, fins a la destrucció de llocs de feina del sector de les renovables. Aquesta complexa situació es converteix en un clar estímul a la desinversió en aquest sector emergent.
Com justament subratllen els signataris del manifest “No a la moratòria al desenvolupament de les energies renovables”, el text aprovat va en contra de les Directives europees 2009/28/CE de renovables i la 2010/30/UE d'eficiència energètica d'edificis. Això, segons la formació, constitueix una demostració més del nivell d’improvisació legislativa del govern espanyol.
Les iniciatives de l’executiu posen en perill, assenyala EU, el camí vers el nou model de desenvolupament en el qual confien -cada vegada més- els països tecnològicament avançats. Amb aquesta política, segons l’organització, es corre el risc de deixar l’estat i les comunitats autonòmiques en una situació d'inferioritat respecte als socis de la Unió europea i allunyar-les de l'anhelat objectiu de l’autosuficiència energètica.
 03/02/2012 · Demà, dissabte, 4 de febrer, a les 9.30 hores, a les Cotxeres de Can Camisa, a Andratx, començarà una visita al Museu de Sant Carles i al Far de Portopí. Els interessats s’han de posar en contacte amb el correu electrònic ocbandratx.andratx(a)gmail.com. L'organització de l'activitat és de l'OCB d'Andratx.
03/02/2012 · Demà, dissabte, 4 de febrer, a les 9.30 hores, a les Cotxeres de Can Camisa, a Andratx, començarà una visita al Museu de Sant Carles i al Far de Portopí. Els interessats s’han de posar en contacte amb el correu electrònic ocbandratx.andratx(a)gmail.com. L'organització de l'activitat és de l'OCB d'Andratx.
 03/02/2012 · El regidor ecosocialista Antoni Noguera presentarà al•legacions als pressupostos de l’Ajuntament de Palma, on apel•larà a la responsabilitat del PP per que no minvi la partida pressupostària dirigida a combatre el fracàs escolar. “És una de les principals xacres que afecten les famílies de Palma. I si l’oposició ha estat responsable amb el turisme, entrant a formar part de la Fundació Turisme, en considerar que transcendia els interessos polítics, ara és el torn del PP en matèria d’educació”.
El grup municipal PSM-IniciativaVerds-Entesa considera imprescindible que l’equip de govern rectifiqui la previsió dels pressupostos de Cort i recuperi completament la partida dedicada a aquest programa de reforç escolar, tal i com preveien els comptes del 2010. És a dir, que no retalli un 70% aquesta partida, que de moment passa de 610.000 a una previsió de despesa de 167.271 euros. Això suposa, segons Noguera, una retallada de més de 442.000 euros.
03/02/2012 · El regidor ecosocialista Antoni Noguera presentarà al•legacions als pressupostos de l’Ajuntament de Palma, on apel•larà a la responsabilitat del PP per que no minvi la partida pressupostària dirigida a combatre el fracàs escolar. “És una de les principals xacres que afecten les famílies de Palma. I si l’oposició ha estat responsable amb el turisme, entrant a formar part de la Fundació Turisme, en considerar que transcendia els interessos polítics, ara és el torn del PP en matèria d’educació”.
El grup municipal PSM-IniciativaVerds-Entesa considera imprescindible que l’equip de govern rectifiqui la previsió dels pressupostos de Cort i recuperi completament la partida dedicada a aquest programa de reforç escolar, tal i com preveien els comptes del 2010. És a dir, que no retalli un 70% aquesta partida, que de moment passa de 610.000 a una previsió de despesa de 167.271 euros. Això suposa, segons Noguera, una retallada de més de 442.000 euros.
La coalició incideix en la importància cabdal d’aquest programa de reforç educatiu, que permet que molts menors rebin un suport fora de l’horari lectiu que els permet seguir endavant i amb normalitat la seva escolarització.
Amb la reducció dràstica d’aquesta partida, es veuen afectades més de 40 escoles i més 5.000 alumnes i 1.700 pares d’arreu de Ciutat. Un fet que Noguera considera una irresponsabilitat si no s’esmena.
 03/02/2012 · Avui, divendres, 3 de febrer, a les 21.00 hores, al pavelló municipal de Sencelles, començaran els actes de les Festes de Santa Àgueda, patrona del poble. Hi haurà una actuació de la Companyia Osmosis Dance, que interpretarà l’obra “Àgueda”. L’activitat és organitzada per l’Ajuntament de Sencelles, amb el suport de l’Obra Cultural Balear.
Demà, disssabte, 4 de febrer, continuen els actes de les Festes de Santa Àgueda a Sencelles. A les 19.00 hores, a la plaça de la Vila, hi haurà un Ball dels Caparrots de Sencelles, seguit del pregó de les festes. Posteriorment, hi haurà una degustació de les “mamelletes”, l’encesa del fogueró i una torrada organitzada per les associacions Obra Cultural Balear de Sencelles, Associació Es Pou Major, Mercadet Solidari i Agrupació Es Jonc. La venda del menjar anirà a les entitats del poble.
03/02/2012 · Avui, divendres, 3 de febrer, a les 21.00 hores, al pavelló municipal de Sencelles, començaran els actes de les Festes de Santa Àgueda, patrona del poble. Hi haurà una actuació de la Companyia Osmosis Dance, que interpretarà l’obra “Àgueda”. L’activitat és organitzada per l’Ajuntament de Sencelles, amb el suport de l’Obra Cultural Balear.
Demà, disssabte, 4 de febrer, continuen els actes de les Festes de Santa Àgueda a Sencelles. A les 19.00 hores, a la plaça de la Vila, hi haurà un Ball dels Caparrots de Sencelles, seguit del pregó de les festes. Posteriorment, hi haurà una degustació de les “mamelletes”, l’encesa del fogueró i una torrada organitzada per les associacions Obra Cultural Balear de Sencelles, Associació Es Pou Major, Mercadet Solidari i Agrupació Es Jonc. La venda del menjar anirà a les entitats del poble.
Posteriorment, a les 21.00 hores, hi haurà una actuació i ball de bot a càrrec del grup Herbes Dolces. A més, colles de glosadors patrocinades pel bar Can París animaran també la vetllada. Ho organitza l’Ajuntament de Sencelles, amb la col•laboració de les associacions de Sencelles i del Bar Can París.
El diumenge, 5 de febrer, continuen les activitats de les Festes de Santa Àgueda, a Sencelles. A les 10.00 hores, de la plaça de la Vila, sortiran cercaviles a càrrec dels xeremiers Llargos de Sencelles. A les 11.00 hores hi haurà un Ofici Solemne en honor de Santa Àgueda, Patrona de Sencelles, a càrrec de Joan Servera i Ginard, capellà de l'Hospital General i de l'Ermita de la Santíssima Trinitat de Valldemossa. Hi cantarà la Coral Sor Francinaina i l'agrupació Es Jonc hi ballarà l'Oferta. A les 12.00 hores, a la plaça, es farà un homenatge a la dona més gran i a la més jove de Sencelles. A les 12.30 hores hi haurà un refresc popular a la plaça de la Vila. A les 15.30 hores, hi haurà les carrosses i comparses de Santa Àgueda. Es concentraran a ses escoles i aniran pels carrers Glosador Cartutxo, Ramo0n Llull, Constitució, J. Sard, Antoni Maura i Rafal fins a la plaça. Hi haurà Premis per a carrosses i comparses adultes i infantils, i també per a totes les carrosses i comparses participants.
 03/02/2012 · El govern municipal no ha fet públiques dades sobre les llistes d'espera als Centres Municipals de Serveis Socials, però EU denuncia que s'està produint un increment continu de les llistes d'espera que, en alguns centres, s'acosten als dos mesos. Durant l'anterior legislatura, apunta la coalició, l’impacte de la crisi provocà un important increment de les llistes d'espera, davant el qual el govern municipal va reaccionar amb un increment molt important dels recursos humans i amb l'ampliació i millora de les seves instal•lacions.
En concret, assegura EU, els treballadors socials dels centres passaren de 50 el 2007 a 86 el 2010. Això va suposar un descens de les llistes d'espera a un nivell per davall del de 2006, és a dir, inferior al dels moments anteriors a la crisi (12,36 dies la primera quinzena del 2011).
03/02/2012 · El govern municipal no ha fet públiques dades sobre les llistes d'espera als Centres Municipals de Serveis Socials, però EU denuncia que s'està produint un increment continu de les llistes d'espera que, en alguns centres, s'acosten als dos mesos. Durant l'anterior legislatura, apunta la coalició, l’impacte de la crisi provocà un important increment de les llistes d'espera, davant el qual el govern municipal va reaccionar amb un increment molt important dels recursos humans i amb l'ampliació i millora de les seves instal•lacions.
En concret, assegura EU, els treballadors socials dels centres passaren de 50 el 2007 a 86 el 2010. Això va suposar un descens de les llistes d'espera a un nivell per davall del de 2006, és a dir, inferior al dels moments anteriors a la crisi (12,36 dies la primera quinzena del 2011).
Malauradament, segons la coalició, l'increment de la demanda i l'estancament dels recursos humans està provocant un ràpid deteriorament de la situació a gairebé tots els centres.
EU augura que si no es modifica el projecte de pressuposts del 2012 i no s'incrementa la plantilla de treballadors socials (igual que s'està incrementant la de la policia local), el 2012 acabarà amb una situació de desbordament i de gravíssim deteriorament de l'atenció als usuaris dels Centres Municipals de Serveis Socials.
 03/02/2012 · Antoni Noguera, regidor del grup municipal del PSM-IniciativaVerds-Entesa a l’Ajuntament de Palma, presentarà esmenes als comptes per garantir la compra de llibres per a les biblioteques municipals. Segons Noguera, els actuals pressuposts presentats pel Partit Popular per al 2012 impossibiliten la compra de cap llibre per a la xarxa municipal de biblioteques, ja que no hi ha cap partida d’inversió.
Noguera declara que “destinarem a la compra de llibres 50.000 euros. Entenem que les biblioteques municipals són exponents de la cultura viva de la ciutat i un dels recursos més importants per desenvolupar la matèria gris de la ciutat a través dels llibres. No entenem el poc interès del sr. Gilet en aquests pressupostos de Cultura, ja que hauria de ser el principal interessat, però nosaltres, per responsabilitat i per creença, estam disposats a corregir aquesta deixadesa pressupostària”.
03/02/2012 · Antoni Noguera, regidor del grup municipal del PSM-IniciativaVerds-Entesa a l’Ajuntament de Palma, presentarà esmenes als comptes per garantir la compra de llibres per a les biblioteques municipals. Segons Noguera, els actuals pressuposts presentats pel Partit Popular per al 2012 impossibiliten la compra de cap llibre per a la xarxa municipal de biblioteques, ja que no hi ha cap partida d’inversió.
Noguera declara que “destinarem a la compra de llibres 50.000 euros. Entenem que les biblioteques municipals són exponents de la cultura viva de la ciutat i un dels recursos més importants per desenvolupar la matèria gris de la ciutat a través dels llibres. No entenem el poc interès del sr. Gilet en aquests pressupostos de Cultura, ja que hauria de ser el principal interessat, però nosaltres, per responsabilitat i per creença, estam disposats a corregir aquesta deixadesa pressupostària”.
El regidor ecosocialista aclareix que la partida d’inversió d’Esports és de 2.107.606 € i la de Cultura és 0. Noguera comenta que “és un desajust important entre àrees de la mateixa regidoria. Com també és un desajust que el pressupost de l’àrea de Cultura baixi un 30% i el d’Esports un 2%: mostra clara de l’interès que té el Partit Popular per la Cultura”.
Per això, el regidor proposa un esmena per corregir-ho: desviar 77.000 € de la partida d’inversions d’Esports, per destinar-ne fins a 50.000 en llibres i la resta, 27.000 €, per a una altra partida que està a 0: la renovació de material que es pugui espenyar en les 36 instal•lacions municipals culturals que gestiona la regidoria (biblioteques, espais expositius, Ca n’Oms, Ca’n Bordils).
 03/02/2012 · En el decurs del Ple Proporcional, celebrat ahir al nucli de població d'El Toro, el partit Transparència per Calvià, la coalició PSM-IV-ExM i la Lliga Regionalista, varen tovar contra els pressuposts municipals aprovats per la majoria absoluta del PP, i a favor d'una proposta de pressuposts alternativa.
En aquest sentit, tots tres partits, encara que introduint alguns matisos, argumentaren que els pressuposts aprovats pel PP no estan dissenyats per lluitar contra l'atur, ni contra la progressiva degradació laboral i social que pateix el municipi; ni per lluitar contra l'estacionalitat turística, condició que perjudica greument el volum de negoci de les empreses del municipi. Un altre argument contra els pressupost municipals va ser que s'han fet al marge de la participació ciutadana i sense que els veïnats n'hagin estat suficientment informats. El portaveu de la Lliga Regionalista, Bartomeu Bonafè, va matisar, així mateix, que encara que hi votava en contra, esperaria a fer una valoració definitiva segons els resultats obtinguts, de resultes de la programació, a finals d'any.
03/02/2012 · En el decurs del Ple Proporcional, celebrat ahir al nucli de població d'El Toro, el partit Transparència per Calvià, la coalició PSM-IV-ExM i la Lliga Regionalista, varen tovar contra els pressuposts municipals aprovats per la majoria absoluta del PP, i a favor d'una proposta de pressuposts alternativa.
En aquest sentit, tots tres partits, encara que introduint alguns matisos, argumentaren que els pressuposts aprovats pel PP no estan dissenyats per lluitar contra l'atur, ni contra la progressiva degradació laboral i social que pateix el municipi; ni per lluitar contra l'estacionalitat turística, condició que perjudica greument el volum de negoci de les empreses del municipi. Un altre argument contra els pressupost municipals va ser que s'han fet al marge de la participació ciutadana i sense que els veïnats n'hagin estat suficientment informats. El portaveu de la Lliga Regionalista, Bartomeu Bonafè, va matisar, així mateix, que encara que hi votava en contra, esperaria a fer una valoració definitiva segons els resultats obtinguts, de resultes de la programació, a finals d'any.
El partit Transparència per Calvià va presentar també dues mocions més, una instant l'Ajuntament a garantir la transparència financera municipal i una altra instant també l'Ajuntament perquè posi les eines, les infraestructures necessàries, per a garantir la participació ciutadana en la gestió dels pressuposts municipals. Antoni Rami, portaveu del partit, va dir que avui en dia ja hi ha els avanços tecnològics que ho fan possible i que tot es qüestió de voluntat política. Aquestes dues mocions varen tenir el vot favorable de PSM-IV-ExM i de Transparència per Calvià, i el suport matisat de la Lliga Regionalista, ja que aquest partit es va abstenir en el primer punt i va votar en contra del segon perquè, va argumentar Bonafè, la representativitat la garanteixen els regidors elegits pels ciutadans i els tècnics municipals que donen fe de la gestió.
Francesc Sans, portaveu ahir de la coalició PSM-IV-ExM, va presentar tres mocions, a més de la conjunta sobre els pressuposts: una referida a la necessitat de reobrir la biblioteca d'Es Capdellà, que incloïa dues propostes complementàries més, una referida a instar l'ajuntament a que faci públic si té qualque pla previst per desfer la xarxa actual de biblioteques; i una altra per reubicar l'Associació de Dones Solidàries d'Es Capdellà, fins ara situades dins l'espai tancat. Aquesta moció completa va ser aprovada amb els vots de la coalició i amb els de Transparència per Calvià. La Lliga, en canvi, va votar a favor de la segona i de la tercera i no va votar la de reobrir la biblioteca, perquè creia que abans s'havia de fer un estudi sobre la seva viabilitat.
Una altra moció que va presentar la coalició PSM-IV-ExM va ser la d'instar el Govern de les Illes Balears a retirar l'Avantprojecte de Llei de Modificació de la Llei 3/2007 de la funció públic de la CAIB que pretén eliminar el requisit de coneixement de català per accedir a l'administració autonòmica. Aquesta moció va tenir el vot a favor de la coalició que la va presentar, el vot en contra de Transparència per Calvià i l'abstenció de la Lliga Regionalista.
La darrera moció que va presentar la coalició PSM-IV-ExM va ser per declarar Calvià municipi lliure de circs amb animals salvatges. Els representants dels tres partits presents en el plenari varen debatre sobre què s'entenia per maltractament dels animals i sobre si els circs avui en dia tenien bona acceptació social o no, i passaren a votar la moció. Transparència per Calvià i la coalició varen votar a favor de la moció i la Lliga Regionalista en contra.
El darrer punt de l'ordre del dia va ser una moció "in voce" presentada per la Lliga Regionalista contra el pla de reforma circulatòria a la zona del Toro, reforma que afectaria tres dels principals carrers del nucli de població. Segons Bartomeu Bonafè la reforma no ha estat consensuada amb el veïnat, perjudica els interessos generals, increment el perill que representa la circulació de vehicles i la població local hi està en contra. Aquesta moció va ser votada a favor pels tres partits presents en el plenari. La sessió va acabar a les 20'45h sense cap més punt a tractar i va comptar amb la participació de deu veïnats de la zona.
 03/02/2012 · El proper dilluns, 6 de febrer, a les 20.00 hores, al local de l’OCB de Manacor, hi haurà una altra edició d’”Els dilluns de l’Obra”. En aquesta ocasió tendrà com a protagonista la figura de l’Arxiduc Lluís Salvador de Habsburg-Lorena Borbó, que va ser considerat, segons podem llegir en el web de l’Associació Amics de l’Arxiduc, com “l’explorador florentí que estimava el Mare Nostrum i com l’incansable amic de les illes del Mediterrani”. Havia nascut el mes d’agost de l’any 1847 en el Palazzo Pitti de la ciutat toscana de Florència; era el novè fill de Leopold II, gran Duc de Toscana, i de la seva segona esposa, Maria Antonieta Borbó Dues Sicílies.
03/02/2012 · El proper dilluns, 6 de febrer, a les 20.00 hores, al local de l’OCB de Manacor, hi haurà una altra edició d’”Els dilluns de l’Obra”. En aquesta ocasió tendrà com a protagonista la figura de l’Arxiduc Lluís Salvador de Habsburg-Lorena Borbó, que va ser considerat, segons podem llegir en el web de l’Associació Amics de l’Arxiduc, com “l’explorador florentí que estimava el Mare Nostrum i com l’incansable amic de les illes del Mediterrani”. Havia nascut el mes d’agost de l’any 1847 en el Palazzo Pitti de la ciutat toscana de Florència; era el novè fill de Leopold II, gran Duc de Toscana, i de la seva segona esposa, Maria Antonieta Borbó Dues Sicílies.
Ben aviat, la vida de Lluís Salvador es va convertir en una mena de recorregut per la geografia europea. Amb només 14 anys visità per primera vegada Venècia: la impressió que li causà la ciutat dels canals fou tan gran que hi passà llargues temporades. Era un jove aplicat, despert i àvid de coneixements, que s’ocupava de manera preferent de les llengües estrangeres, del dibuix i de la geografia.
Juntament amb aquesta formació humanística i científica, viatjà per tota la ribera mediterrània. A principis del mes de setembre de 1867, i a bord del “Jaume II”, es traslladà a Mallorca. Visità monuments, molts paratges i els pobles amb més encant de l’illa. Des d’aquesta primera visita, quedà meravellat de la bellesa de la ruta costanera que uneix Valldemossa amb Deià i Sóller. Les observacions sobre la llengua, la fauna i la flora, la geologia, completen la informació recollida en dos toms que formaran part del Die Balearen. Varen ser editats a la ciutat de Leipzig els anys 1890 i 1891.
El conferenciant de dilluns és Carlo V. Grignano di San Carlo i Brebbia, nat a Tràpani, Itàlia. Cursà els seus estudis primaris i secundaris en diversos col•legis d’Itàlia, Nova Zelanda, Estats Units, Alemanya, Anglaterra i Espanya. Parla les llengües d’aquests països i també el català. Es va llicenciar en Ciències Polítiques a la Universitat de la Sapienza de Roma, on posteriorment es va doctorar el 1978. Va cursar estudis a Itàlia de la carrera Diplomàtica, Relacions Públiques i Protocol.
Ha escrit llibres, treballs d’investigació i incomptables articles, preferentment relacionats amb el món de la comunicació, però també d’aspectes econòmics i socials. Ha participat i promogut un seguit inacabable de cursos i seminaris referits a Relacions Públiques, Publicitat, Premsa, Identitat Corporativa i Protocol, entre d’altres. Ha dirigit cursos a la UIB sobre la mateixa temàtica. Va treballar una vintena d’anys a la Caixa de Balears en llocs de responsabilitat i sempre en funcions de direcció, protocol i relacions públiques.
Carlo Grignano conegué la figura de Lluís Salvador a finals dels anys vuitanta, arran de l’edició del Die Balearen. I començà a admirar aquest personatge històric quan anà aprofundint en el coneixement de la seva vida i obra, especialment quan Joan Andreu, l’actual president dels Amics de l’Arxiduc, li demanà que passàs a integrar-se a la junta directiva d’aquesta associació. Grignano assegura que com més llegeix sobre l’Arxiduc més ganes li fa investigar sobre la seva vida i obra.
 03/02/2012 · El PSM de Pollença proposa mantenir oberta la piscina municipal a càrrec d’EMSER, amb una gestió municipalitzada per tal de mantenir-la oberta amb el marge de beneficis de la gestió de les platges del Port de Pollença. El grup municipal del PSM-EN constata la necessitat d’oferir un bon servei de platges al municipi, que és reclamat pels sectors relacionats amb el turisme del Port de Pollença.
Per a l’organització, és evident que durant la temporada passada aquest servei no va estar a l’alçada del que s’esperava, i que es va començar a oferir molt tard, ja durant el mes de juny i amb una qualitat que no es corresponia amb el plec de condicions. Així es va constatar en els informes tècnics que es redactaren.
03/02/2012 · El PSM de Pollença proposa mantenir oberta la piscina municipal a càrrec d’EMSER, amb una gestió municipalitzada per tal de mantenir-la oberta amb el marge de beneficis de la gestió de les platges del Port de Pollença. El grup municipal del PSM-EN constata la necessitat d’oferir un bon servei de platges al municipi, que és reclamat pels sectors relacionats amb el turisme del Port de Pollença.
Per a l’organització, és evident que durant la temporada passada aquest servei no va estar a l’alçada del que s’esperava, i que es va començar a oferir molt tard, ja durant el mes de juny i amb una qualitat que no es corresponia amb el plec de condicions. Així es va constatar en els informes tècnics que es redactaren.
Segons el PSM, vist que el contracte per a l’explotació de la piscina municipal està en procés de rescissió per incompliment dels pagaments de l’adjudicatari “Algalia Esport”, que deu 40.000 € a l’Ajuntament, cal proposar una solució que faci possible la viabilitat futura d’aquesta instal∙lació, ja que es molt difícil que sigui rendible amb les quotes pel seu elevat cost de manteniment. En aquest sentit, la formació apunta que la conversió del que era una piscina descoberta en piscina coberta no ha estat una bona solució tècnica, ja que presenta nombrosos problemes en l’escalfament de l’ambient i de l’aigua. Per això proposa la gestió conjunta dels lots de les platges del Port de Pollença i de la piscina municipal, a càrrec de l’Empresa Municipal de Serveis EMSER 2002.
Segons el PSM tendria diferents avantatges. En primer lloc, el dèficit de la piscina municipal seria absorbit pel marge de beneficis de l’explotació de les platges. En segon lloc, s’obriria la contractació de personal per a la gestió dels dos negocis, amb l’oferta de feina que això suposaria per als ciutadans de Pollença, alguns ja amb experiència de treball a les platges (quan les explotava l’A.VV. del Port) i piscines. A més, tenint en compte el deute que l’Associació de Veïns del Port de Pollença té amb l’Ajuntament (provinent del cànon de les platges d’anys anteriors), es podria compensar amb el lloguer del material per a les platges que s’havia utilitzat fins al 2010. Per últim, es podrien crear sinèrgies en la promoció d’esports aquàtics entre les platges i la piscina. La proposta del PSM formarà part de les esmenes al pressupost municipal de la corporació, que es durà a votació al Ple Extraordinari del proper dimarts 7 de febrer.
 02/02/2012 · Amb 98.927 persones aturades, l’any 2012 s’estrena amb la xifra més elevada d’atur registrat. La xifra es correspon amb una pujada anual del 9,94% (+8.201). La variació interanual de l’atur és cada cop més elevada, fet que situa el mercat laboral de les Balears en un context de recessió dintre de la recessió. La xifra de l’atur és la més alta de tot el cicle recessiu i el feble creixement de l’atur en comparació del mes de desembre no és un indicador d’estabilitat.
Al conjunt de l’estat també hi ha rècord històric, amb 4.599.829 persones aturades i una pujada anual del 8,72%. El nou atur, tant mensual com anual, està alimentat pel sector serveis, que engloba l’educació, la sanitat i altres serveis públics i que acusa de manera profunda les mesures d’ajust pressupostari.
02/02/2012 · Amb 98.927 persones aturades, l’any 2012 s’estrena amb la xifra més elevada d’atur registrat. La xifra es correspon amb una pujada anual del 9,94% (+8.201). La variació interanual de l’atur és cada cop més elevada, fet que situa el mercat laboral de les Balears en un context de recessió dintre de la recessió. La xifra de l’atur és la més alta de tot el cicle recessiu i el feble creixement de l’atur en comparació del mes de desembre no és un indicador d’estabilitat.
Al conjunt de l’estat també hi ha rècord històric, amb 4.599.829 persones aturades i una pujada anual del 8,72%. El nou atur, tant mensual com anual, està alimentat pel sector serveis, que engloba l’educació, la sanitat i altres serveis públics i que acusa de manera profunda les mesures d’ajust pressupostari.
El sector serveis acumula el 72,3% de l’atur balear registrat i absorbeix quasi el 90% del nou atur anual (el sector presenta 72.899 aturats i un creixement de 7.265 registres, la taxa de variació anual és de l’11,1%). A la resta de sectors l’atur creix de manera feble, excepte a la construcció, on s’observa un descens de -260 aturats registrats.
Durant el mes de gener de 2012 s’han efectuat un total de 16.102 contractes, dels quals 14.125 són temporals (el 87,72%). Es manté l’elevada taxa de temporalitat, amb una contractació que mostra en termes mensuals un comportament positiu, no així en comparació amb el 2011. El total de contractació puja en un mes un 11,41% (+1.649), amb pujades més significatives entre la contractació temporal que no entre la de tipus indefinit. En termes interanuals els dos tipus de contractació baixen, i en total hi ha 1.124 contractes menys en un any (-6,53%).
Per al secretari d’Ocupació i Comunicació de CCOO, Francesc Mellado, les dades fetes públiques avui pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social suposen aprofundir encara més en una situació ja de per si difícil per a milions de ciutadans. Mellado apunta que aplicar polítiques d’austeritat no és la manera de posar fi a la crisi. “Aquestes polítiques d’austeritat s'estan mostrant inútils si no van acompanyades d’estratègies que facin efectiu el canvi de model productiu i facilitin el flux del crèdit”, ha assenyalat.
Mellado insisteix en què el Govern autonòmic no dialoga i li preocupa més complir amb els bancs que amb les persones, que es necessita un Pacte per a l’Ocupació i que les retallades agreugen encara més l’atur. “És un govern insensible que no ha fet res després de vuit mesos”, ha afirmat. CCOO considera que s'han de combinar les polítiques d'austeritat amb les d'estímul i creixement de l'economia, cosa que el Govern Bauzá no fa, ja que dedica el 20% dels pressupost de la CAIB a pagar deute als bancs.
Segons CCOO, cal tenir molt present que de cada vegada hi ha més persones que no tenen cap tipus de prestació, subsidi o ajuda per desocupació, i aquest fet és molt preocupant. En aquest sentit, el secretari d’Ocupació i Comunicació declara que passam “del drama a la tragèdia” mentre el Govern es mostra “insensible cap a les persones”.
 31/01/2012 · El GOB ha presentat avui al•legacions a la tramitació del nou text de Pla Hidrològic, que s'ha posat a exposició pública com a conseqüència de la pressió sobre als actuals dirigents polítics de determinats sectors contraris a la implantació de controls sobre la gestió de l'aigua i a una regulació clara i efectiva del recurs. L’objectiu de la pressió, segons l’organització ecologista, ha estat no perdre privilegis o la por a que es destapin irregularitats vigents en la gestió de l'aigua.
El PHIB havia passat els darrers anys per un llarg període d'elaboració, participació i esmena. El 14 d'octubre de 2011, quan sols mancava l'aprovació definitiva del Ministeri de Medi Ambient Rural i Marí, el Conseller Company, va sol•licitar la suspensió de la tramitació.
31/01/2012 · El GOB ha presentat avui al•legacions a la tramitació del nou text de Pla Hidrològic, que s'ha posat a exposició pública com a conseqüència de la pressió sobre als actuals dirigents polítics de determinats sectors contraris a la implantació de controls sobre la gestió de l'aigua i a una regulació clara i efectiva del recurs. L’objectiu de la pressió, segons l’organització ecologista, ha estat no perdre privilegis o la por a que es destapin irregularitats vigents en la gestió de l'aigua.
El PHIB havia passat els darrers anys per un llarg període d'elaboració, participació i esmena. El 14 d'octubre de 2011, quan sols mancava l'aprovació definitiva del Ministeri de Medi Ambient Rural i Marí, el Conseller Company, va sol•licitar la suspensió de la tramitació.
Segons el Conseller, s'aturava per passar un nou tràmit d'informació i audiència pública, una fase ja superada fa més d’un any. Avui ha acabat el termini. El GOB creu que una de les raons de l’aturada del PHIB són les pressions de sectors amb interessos sobre la gestió de l'aigua i urbanístics, que afecten determinades zones humides, com és el cas de l'Ullal de Pollença.
El nou text, que desbanca l'iniciat al 2004 amb una tramitació exemplar des del punt de vista de la participació pública en el procés d'elaboració, implica, segons el GOB, eliminar la possibilitat de posar ordre en la qüestió de l'aigua de reguiu. Un estudi de teledetecció va concloure que hi ha manco hees de reguiu de les declarades. Oficialment s'hi dedicaven 70 hectòmetres, però realment en serien 40. La resta (30) acaba tenint altres usos (urbans, xalets...). El GOB té sospites, per tant, de que les ajudes que la PAC (Política Agrària Comunitària) de la UE dóna per a reguiu podrien ser desviades cap a altres fins. El PHIB havia de començar a controlar tot això, amb la posada de comptadors, i ara, segons l’entitat, no serà possible amb el nou redactat a exposició pública. El projecte actual elimina la necessitat de les benzineres de fer obres d'adequació per evitar la contaminació de masses d'aigua, com va passar a Santa Gertrudis (Eivissa); i desprotegeix zones humides periurbanes on el GOB denuncia que hi ha promotors interessats en edificar solars (Ses Fontanelles, l'Ullal, Porto Petro, Maristany, Ses Feixes).
Aquests són els aspectes més significatius, segons el GOB, però el que realment li crida l'atenció és la paralització sobtada del PHIB, que implica l’incompliment de la Directiva Marc de l'Aigua, en un procés sense arguments vàlids i que deixarà un Pla Hidrològic que s'havia basat en la participació pública en un text refòs i confús que propiciarà la desregulació, la manca de control sobre la gestió de l'aigua i el sotmetiment, un cop més, als interessos urbanístics en zones protegides.
 02/02/2012 · PSM-IV-ExM i EU critiquen la inacció del Govern balear davant l’atur. La coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa constata que les dades d’atur i d’altes a la Seguretat Social de gener confirmen l’esfereïdor estat del mercat de treball que apuntava l’EPA del IV trimestre de 2011.
La diputada de la formació nacionalista i ecosocialista Joana Lluïsa Mascaró considera que “les polítiques radicals que ha posat en marxa el PP, tant aquí com arreu de l’Estat espanyol, orientades exclusivament a reduir els dèficits de les administracions publiques, i l’absència de mesures concretes per a la reactivació de l’economia agreugen de manera dramàtica la situació laboral i social”. Mascaró ha subratllat la “total inactivitat del Govern de José Ramón Bauzá”, i ha recordat que “no s’ha adoptat cap incentiu econòmic ni cap política activa d’ocupació de calat”.
02/02/2012 · PSM-IV-ExM i EU critiquen la inacció del Govern balear davant l’atur. La coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa constata que les dades d’atur i d’altes a la Seguretat Social de gener confirmen l’esfereïdor estat del mercat de treball que apuntava l’EPA del IV trimestre de 2011.
La diputada de la formació nacionalista i ecosocialista Joana Lluïsa Mascaró considera que “les polítiques radicals que ha posat en marxa el PP, tant aquí com arreu de l’Estat espanyol, orientades exclusivament a reduir els dèficits de les administracions publiques, i l’absència de mesures concretes per a la reactivació de l’economia agreugen de manera dramàtica la situació laboral i social”. Mascaró ha subratllat la “total inactivitat del Govern de José Ramón Bauzá”, i ha recordat que “no s’ha adoptat cap incentiu econòmic ni cap política activa d’ocupació de calat”.
Les 98.927 persones aturades registrades (que si es comptassin els fixos discontinus serien més de 130.000), un increment anual d’aquest atur registrat de més del 9% i una baixada de les afiliacions a la Seguretat Social de més d’un 4%, palesen, segons Mascaró, que “les polítiques del Govern de Bauzá provoquen la destrucció neta de llocs de feina”. Per això, “comença a ser hora que Bauzá no se senti només preocupat, sinó que assumeixi la seva responsabilitat i posi en marxa ajudes a les empreses i línies d’actuació que reactivin l’activitat econòmica i creïn ocupació. Reactivar l’economia no passa per reduir les multes al sector del joc, com estableix el darrer decret llei aprovat pel Govern”.
La diputada d’IniciativaVerds, Fina Santiago, hi posa un símil: “és com si estiguéssim dins un pou, i en compte de llençar una corda per sortir-ne, excavàssim per fer el pou encara més fondo”. A més, apunta Santiago, l’absència de polítiques actives d’ocupació en l’àmbit balear adreçades als col•lectius més vulnerables provoca que l’atur registrat del menors de 25 anys s’incrementi en un 7,6% en termes interanual i l’atur de llarga durada puja un 6,7%.
Davant d’aquesta situació, les diputades del PSM-IV-ExM reclamen de manera urgent un canvi radical de la política econòmica i de treball del Govern i la concertació urgent del Pla d’Ocupació de les Illes Balears (POIB). També demanen al president Bauzá que exigeixi al president espanyol, Mariano Rajoy, que negociï amb Europa la revisió dels objectius de dèficit per evitar empitjorar encara més la situació socioeconòmica i el patiment de moltes famílies de Balears i de tot l’Estat.
Per la seva banda, EU ha qualificat les dades d’atur de Balears de les pitjors de tota la seqüència històrica i ha advertit a l’executiu que Balears està en el penyassegat d’una greu fractura social. Manel Carmona, sosté que Bauzá està impregnat de la filosofia econòmica més dretana que hi ha a Europa, i que amb les polítiques aplicades pel Govern Balear “s’està afegint llenya al foc”, en la mesura que les dades fetes públiques avui no fan més que confirmar que el nou atur està alimentat pel sector serveis, sector que engloba l’educació, la sanitat i altres serveis públics i que acusa de manera profunda les mesures d’ajust pressupostari i les retallades.
En aquest sentit, Carmona ha demanat a Bauzá que escolti els sindicats, que li estan demandant interlocució per prendre mesures urgents i evitar el drama per als col•lectius més desafavorits, i també a la patronal, que està demandant mesures Keynesianes amb més inversió publica, en comptes de prioritzar el 20% dels pressupost de la CAIB a pagar deute als bancs.
Per a EU, les polítiques d’ajustament impulsades per Bauzá a Balears i per Rajoy a l’Estat es demostren cada dia més inútils per sortir de la crisi i per generar ocupació, per la qual cosa és necessari que les prioritats en les polítiques econòmiques siguin les la creació d’ocupació i atendre les persones desocupades. En aquest sentit, EU recorda que la seva formació té un ventall de propostes perquè la crisi la paguin els qui l’han generada i no els més febles.
Per a EU, és clau la lluita contra el frau fiscal, la posada en marxa de mesures fiscals progressives, un Pla d’ocupació a nivell d’estat i el seu desenvolupament a la comunitat (que a Balears permetria crear 70.000 llocs de treball) i la creació d’una Banca Pública que faciliti el flux a les petites i mitjanes empreses, així com desplegar mesures que garanteixin la plena protecció de les persones desocupades.
98.927 persones aturades, segons EU, haurien de provocar alarma. Es tracta de la xifra més elevada d’atur registrat, i a aquesta situació cal sumar el fet que cada vegada hi ha més persones que no tenen cap tipus de prestació (més de trenta mil), subsidi o ajuda per desocupació. Això, segons la coalició, situa Balears en una situació de greu fractura social.
02/02/2012 · L’organització Endavant ha editat un cartell en què acusa els nou regidors del PP de Sa Pobla de ser enemics de la llengua. El motiu és haver votat, durant el passat ple, a favor de l'avantprojecte de Llei de Funció Pública. Els impulsors de la campanya 'Tenim la paraula: a Mallorca, en català', els retreu d’aquesta manera el vot.
Més informació a: http://endavantmallorca.wordpress.com
02/02/2012 · L’organització Endavant ha editat un cartell en què acusa els nou regidors del PP de Sa Pobla de ser enemics de la llengua. El motiu és haver votat, durant el passat ple, a favor de l'avantprojecte de Llei de Funció Pública. Els impulsors de la campanya 'Tenim la paraula: a Mallorca, en català', els retreu d’aquesta manera el vot.
Més informació a: http://endavantmallorca.wordpress.com
 02/02/2012 · PSM-IniciativaVerds-Entesa recorda avui, en el Dia Internacional de les Zones Humides que commemora la signatura del conveni Ramsar l’any 1971, que Mallorca encara és a temps de salvar la darrera zona humida de Palma, Ses Fontanelles, així com de protegir tots els espais de gran valor ambiental que resten en perill de ser destruïts. “La normativa internacional i el compromís amb la biodiversitat ens hi obliguen”, afirmen.
Tant els diputats de la coalició a través del Parlament de les Illes Balears com els regidors a l’Ajuntament de Palma presentaran una bateria d’iniciatives per preservar definitivament les zones humides de Balears, i especialment la darrera zona humida de Palma, Ses Fontanelles.
02/02/2012 · PSM-IniciativaVerds-Entesa recorda avui, en el Dia Internacional de les Zones Humides que commemora la signatura del conveni Ramsar l’any 1971, que Mallorca encara és a temps de salvar la darrera zona humida de Palma, Ses Fontanelles, així com de protegir tots els espais de gran valor ambiental que resten en perill de ser destruïts. “La normativa internacional i el compromís amb la biodiversitat ens hi obliguen”, afirmen.
Tant els diputats de la coalició a través del Parlament de les Illes Balears com els regidors a l’Ajuntament de Palma presentaran una bateria d’iniciatives per preservar definitivament les zones humides de Balears, i especialment la darrera zona humida de Palma, Ses Fontanelles.
El grup municipal ha criticat que Álvaro Gióon hagi sortit com a valedor de la urbanització de l’espai mesclant operacions urbanístiques, com la d’un casino, que no tenen relació amb el centre comercial que es pretén sobre Ses Fontanelles, i mirant de confondre l’opinió pública amb debats que no tenen més punt en comú que els seus promotors.
El diputat de la coalició, Antoni Alorda, recorda que la delimitació de les zones humides fou realitzada per un equip tècnic multidisciplinar de gran solvència l’abril de 2006, i que ha estat a informació pública en tres ocasions. No obstant, la Conselleria ha ampliat el període per al•legar contra el Pla Hidrològic el mateix dia que acabava la informació pública (boib de 31 de gener). Aquesta, afirma Alorda, és la segona pròrroga i ja són quatre mesos, quan Company havia afirmat que tothom es delia per presentar al•legacions. “En realitat és la pròpia Conselleria la que empeny a la presentació de rebaixes a una proposta que havia passat tots els tràmits”, diu el diputat.
Així mateix, Alorda afirma que les zones humides estan protegides internacionalment, la delimitació només és un tràmit per a major informació i seguretat jurídica, i “el que no és pot pretendre és que un espai sigui o no una zona humida segons els interessos urbanístics d’un propietari, o la voluntat d’un partit polític”.
Per la seva part, la regidora d’IniciativaVerds, Marisol Fernández, considera una temeritat les polítiques urbanístiques i mediambientals del govern actual del PP, ja que se segueixen basant en un model obsolet que promou la permissivitat de la construcció dins terrenys protegits i de gran valor ambiental, al mateix temps que menysprea les potencialitats dels espais naturals des del punt de vista ambiental, però també turístic. En aquest sentit, “el cas de Ses Fontanelles és un paradigma del perill que pot suposar la irresponsabilitat del PP sobre la preservació del nostre territori”.
A més, Fernández defensa que un projecte com el del centre comercial “no aporta cap valor afegit a l’oferta turística de la Platja de Palma. Ans al contrari. Provoca no sols la destrucció del patrimoni ambiental i etnològic de la zona, sinó que a més amenaça la supervivència dels petits i mitjans comerciants i dinamita l’oferta complementària de la Platja de Palma”.
Ses Fontanelles suposa una oportunitat irrenunciable per oferir una alternativa turística incomparable per una de les zones més degrades com és Platja de Palma. La coalició aposta per la sostenibilitat també en l’oferta turística, basada en la importància de potenciar els valors naturals, paisatgístics i mediambientals de Ciutat.
 02/02/2012 · EU ha demanat avui al govern municipal de Palma que reiniciï l’enderrocament del poblat de Son Banya. La coalició denuncia que, d’ençà de l’arribada del nou equip de govern del PP, l’enderrocament de Son Banya està paralitzat. “És cert”, apunta EU, “que el compromís del batle Isern durant la campanya electoral i de l'actual regidora de Benestar Social amb posterioritat a la seva presa de possessió, ha estat donar continuïtat al programa de reallotjament aprovat durant l'anterior legislatura, però hi ha indicis molt preocupants de què aquest compromís no està essent respectat. Més encara si a la paràlisi d’aquests primers mesos es suma la previsió expressada pel govern municipal a través dels mitjans de comunicació de que la previsió d’enderrocaments per a l’any 2012 és de dos”.
02/02/2012 · EU ha demanat avui al govern municipal de Palma que reiniciï l’enderrocament del poblat de Son Banya. La coalició denuncia que, d’ençà de l’arribada del nou equip de govern del PP, l’enderrocament de Son Banya està paralitzat. “És cert”, apunta EU, “que el compromís del batle Isern durant la campanya electoral i de l'actual regidora de Benestar Social amb posterioritat a la seva presa de possessió, ha estat donar continuïtat al programa de reallotjament aprovat durant l'anterior legislatura, però hi ha indicis molt preocupants de què aquest compromís no està essent respectat. Més encara si a la paràlisi d’aquests primers mesos es suma la previsió expressada pel govern municipal a través dels mitjans de comunicació de que la previsió d’enderrocaments per a l’any 2012 és de dos”.
Això contrasta vivament, per a EU, amb la situació anterior. Entre el 15 d’abril del 2010 i el 20 d’abril del 2011 s’enderrocaren 26 edificacions del poblat. La idea que entre el mes de juny del 2011 i el desembre del 2012 es prevegin només dos permet parlar clarament de paràlisi. EU insta l’equip de govern a reconsiderar aquestes previsions, a continuar la dinàmica del govern anterior i a aprofitar l’ocasió històrica d’acabar definitivament amb aquesta xacra social i per a la seguretat ciutadana que Son Banya representa.
02/02/2012 · El grup municipal PSM-IV-ExM esmenarà la falta de sensibilitat social del Partit Popular, reflectida en els pressuposts 2012, amb retallades a serveis i programes que són imprescindibles per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats entre els ciutadans de Palma. Aquests pressupostos evidencien, segons la coalició, una desigualtat d’oportunitats entre rics i persones i famílies en situació de risc i poden esdevenir un cost demolidor per a la vertebració social de la ciutat.
La coalició sobiranista i ecosocialista acusa el batle del PP de “no dir la veritat”, quan ha reiterat diverses vegades que els programes de benestar social no sofriran cap retallada i ha anunciat un augment del 6% en els pressupostos d’aquest departament. En aquest cas, segons Antoni Noguera, l’augment no ve donat per una major previsió de despesa en serveis socials, sinó perquè la regidoria assumeix funcions i responsabilitat d’altres àrees fins ara no incloses.
02/02/2012 · El grup municipal PSM-IV-ExM esmenarà la falta de sensibilitat social del Partit Popular, reflectida en els pressuposts 2012, amb retallades a serveis i programes que són imprescindibles per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats entre els ciutadans de Palma. Aquests pressupostos evidencien, segons la coalició, una desigualtat d’oportunitats entre rics i persones i famílies en situació de risc i poden esdevenir un cost demolidor per a la vertebració social de la ciutat.
La coalició sobiranista i ecosocialista acusa el batle del PP de “no dir la veritat”, quan ha reiterat diverses vegades que els programes de benestar social no sofriran cap retallada i ha anunciat un augment del 6% en els pressupostos d’aquest departament. En aquest cas, segons Antoni Noguera, l’augment no ve donat per una major previsió de despesa en serveis socials, sinó perquè la regidoria assumeix funcions i responsabilitat d’altres àrees fins ara no incloses.
El regidor ecosocialista, Antoni Noguera, ha presentat un càlcul comparatiu de programes de Serveis Socials dels nous comptes respecte les despeses efectuades l’any passat. Se’n dedueix una retallada importantíssima en els programes clau per a la vertebració social de la ciutat.
Concretament, Noguera es refereix al programa de prevenció de drogodependències, sobretot destinat a joves, que passa de tenir un pressupost de 166.407 euros a preveure una despesa de tan sols 60.000 euros. El programa d'intervenció familiar en situació de risc, clau en resoldre situacions de famílies desestructurades, passa de 400.000 € a 200.000 €.
Una de les partides més important per a combatre el fracàs escolar pateix la major retallada: el programa Èxit davalla de 610.000 euros a 167.271 euros. Es tracta d’un programa que arribava a més de 900 alumnes de 46 escoles públiques de Palma. De fet, tota la comunitat educativa coincideix en la importància del programa educatiu i en els beneficis que s’han aconseguit amb la seva aplicació. D’altra banda, pel que fa al Servei d’Ajuda a Domicili, els comptes de l’equip de govern preveuen una davallada de 400.000 euros.
Això sense oblidar, afirma PSM-IV-ExM, les retallades que afecten la conciliació laboral i familiar dels ciutadans de Palma, i la supressió dels campaments de vacances de Pasqua i Nadal, sense haver cercat cap alternativa per ajudar a les famílies.
Totes aquestes retallades, segons PSM-IV-ExM, posen en perill la cohesió i la convivència social i provocaran en un termini curt de temps una fractura social irreparable. Per tot això, el grup municipal presentarà el proper dilluns esmenes als pressupostos per intentar evitar aquest desastre.
 02/02/2012 · En resposta a les declaracions de la directora general de Treball i Salut Laboral, Joana Maria Camps, que ha assegurat que el canvi normatiu laboral permetrà crear ocupació, CCOO reitera que és innecessària una altra reforma laboral, atès que "el creixement de l’ocupació no depèn de les lleis laborals sinó de la reactivació de l’activitat econòmica", en paraules del secretari d’Ocupació i Comunicació de CCOO, Francesc Mellado.
“Em sembla un engany a la ciutadania que es digui que amb una altra reforma laboral es crearà ocupació, i com a prova d’això és que després de la reforma del 2010 no s’ha fet més que perdre llocs de feina”, assenyala Mellado. I alhora afegeix: que quan es parla de recuperació del mercat laboral per al 2013 s’hauria de parlar també de “quin esforç pensa fer el Govern de les Illes Balears” per donar resposta als illencs que cada dia passen a formar part de les llistes d’aturats. “Si dedicàssim un 5% del que pagarem als bancs a Renda d’Inserció per als aturats que ja no tenen protecció, disposaríem de més doblers per donar cobertura als que més ho necessiten. Això és, al nostre parer, pensar en la gent”, ha remarcat Mellado.
02/02/2012 · En resposta a les declaracions de la directora general de Treball i Salut Laboral, Joana Maria Camps, que ha assegurat que el canvi normatiu laboral permetrà crear ocupació, CCOO reitera que és innecessària una altra reforma laboral, atès que "el creixement de l’ocupació no depèn de les lleis laborals sinó de la reactivació de l’activitat econòmica", en paraules del secretari d’Ocupació i Comunicació de CCOO, Francesc Mellado.
“Em sembla un engany a la ciutadania que es digui que amb una altra reforma laboral es crearà ocupació, i com a prova d’això és que després de la reforma del 2010 no s’ha fet més que perdre llocs de feina”, assenyala Mellado. I alhora afegeix: que quan es parla de recuperació del mercat laboral per al 2013 s’hauria de parlar també de “quin esforç pensa fer el Govern de les Illes Balears” per donar resposta als illencs que cada dia passen a formar part de les llistes d’aturats. “Si dedicàssim un 5% del que pagarem als bancs a Renda d’Inserció per als aturats que ja no tenen protecció, disposaríem de més doblers per donar cobertura als que més ho necessiten. Això és, al nostre parer, pensar en la gent”, ha remarcat Mellado.
|
 02/02/2012 · Recentment s’ha obert el període d’al•legacions per a la creació del Consell Escolar de Calvià, aprovat pel Ple Municipal el passat mes de novembre. La coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa de Calvià exigeix al batle que aquest òrgan serveixi per garantir la qualitat del servei que fan els centres educatius del municipi, davant el temor que la seva creació no sigui més que una cortina de fum i esdevingui un òrgan amb una funció merament formal i burocràtica, per tapar el desastre que representa per a Calvià la gestió de la conselleria de Rafel Bosch.
El PSM-IV-ExM de Calvià considera molt positiva la creació d’aquest òrgan i insta al govern municipal a atendre les reclamacions que facin, en forma d'al•legació, els diferents sectors implicats, una de les quals serà que el Consell Municipal Escolar de Calvià tengui el major nombre possible de representants de professors, d'associacions de pares i de representants dels sindicats amb major incidència en el sector de l'ensenyament.
02/02/2012 · Recentment s’ha obert el període d’al•legacions per a la creació del Consell Escolar de Calvià, aprovat pel Ple Municipal el passat mes de novembre. La coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa de Calvià exigeix al batle que aquest òrgan serveixi per garantir la qualitat del servei que fan els centres educatius del municipi, davant el temor que la seva creació no sigui més que una cortina de fum i esdevingui un òrgan amb una funció merament formal i burocràtica, per tapar el desastre que representa per a Calvià la gestió de la conselleria de Rafel Bosch.
El PSM-IV-ExM de Calvià considera molt positiva la creació d’aquest òrgan i insta al govern municipal a atendre les reclamacions que facin, en forma d'al•legació, els diferents sectors implicats, una de les quals serà que el Consell Municipal Escolar de Calvià tengui el major nombre possible de representants de professors, d'associacions de pares i de representants dels sindicats amb major incidència en el sector de l'ensenyament.
Així, el PSM-IV-ExM celebra la creació d’aquests nous organismes, sempre i quan comptin amb un pressupost d’inversió real. Però, com ja va denunciar la coalició, el pressupost municipal de Calvià, previst per al 2012 és, amb caràcter general, d’un 20% manco respecte de la inversió que s'hi destinà l'any 2011. Per exemple, apunt ala coalició, l'Ajuntament d’Onieva ha reduït un milió d'euros el pressupost destinat a l'IMEB (Institut d'Educació i Biblioteques de Calvià), quantitat que suposa un percentatge de reducció d'aquesta partida superior al 20% general (quan precisament els ajuntaments són qui tenen la competència i l’obligació legal de destinar inversió al manteniment ordinari dels centres educatius de primària).
A més, el portaveu dels ecomallorquinistes calvianers, Rafel Sedano, recorda que “el deute acumulat que el Govern del PP té amb els diferents centres d'ensenyament públic, una mitjana de 13.000 € als centre de primària i 42.000 € als centres d'ensenyament secundari, posa en perill el funcionament dels centre educatius de titularitat pública. A aquest deute acumulat se li ha d'afegir un 25% manco de pressupost previst per al 2012, en relació al pressupost de l'any passat”.
En definitiva, el PSM-IV-ExM a Calvià denuncia que mentre es creïn nous organismes, suposadament representatius, sense la inversió real destinada a cobrir baixes del professorat i a garantir substitucions, o la disposició de material didàctic o el manteniment de menjadors i activitats extraescolars, no se solucionaran els problemes que, actualment, està patint el sistema educatiu.
|
 02/02/2012 · El col•lectiu ciutadà PalmaEnBici.com, format per ciclistes urbans compromesos amb la mobilitat sostenible i la comunicació participativa, denuncia que l'Ajuntament de Palma pretén prohibir la circulació de les bicicletes per les voreres amb l'únic objectiu de destinar aquest espai a l'establiment de terrasses privades per a fumadors.
Els ciclistes han arribat a aquesta conclusió després d'analitzar detalladament els esborranys de dues ordenances diferents -que regulen la mobilitat ciclista i l'ocupació de la via pública-, i les declaracions fetes pel regidor de mobilitat, Gabriel Vallejo, a diferents mitjans de comunicació, en les que justifica la prohibició de circular per les voreres adduint que s'hi instal•laran terrasses.
02/02/2012 · El col•lectiu ciutadà PalmaEnBici.com, format per ciclistes urbans compromesos amb la mobilitat sostenible i la comunicació participativa, denuncia que l'Ajuntament de Palma pretén prohibir la circulació de les bicicletes per les voreres amb l'únic objectiu de destinar aquest espai a l'establiment de terrasses privades per a fumadors.
Els ciclistes han arribat a aquesta conclusió després d'analitzar detalladament els esborranys de dues ordenances diferents -que regulen la mobilitat ciclista i l'ocupació de la via pública-, i les declaracions fetes pel regidor de mobilitat, Gabriel Vallejo, a diferents mitjans de comunicació, en les que justifica la prohibició de circular per les voreres adduint que s'hi instal•laran terrasses.
"El Partit Popular està intentant ocultar a l'opinió pública aquesta decisió de privatitzar l'ús de les voreres, mitjançant una ordenança de mobilitat que criminalitza els ciclistes i els enfronta als vianants", denuncia Joan Lladó, ambientòleg expert en mobilitat i promotor del projecte PalmaEnBici.com. "Les estadístiques de la DGT demostren que, tot i haver-hi més de 3 milions de ciclistes que circulen diàriament a l'Estat Espanyol - per les voreres en molts de casos-, només originen el 0,5% dels atropellaments a vianants -cap d'ells mortal-. En altres paraules, en realitat no existeix cap problema de convivència entre els dos col•lectius, i sí molt de desconeixement".
La inexistència d'aquest conflicte també es posa de manifest a la mateixa Ordenança Ciclista, donat que n'autoritza la circulació per carrers i zones de vianants fora de l'horari comercial o per sendes ciclables -on comparteixen espai els dos col•lectius-. A més, Palma en Bici recorda que el nou Reglament General de Circulació que està preparant la DGT n'autoritza el trànsit per les voreres de més de 3 metres d'amplada.
"Aquestes voreres són precisament el lloc on es manifesta la competència per l'ús de l'espai urbà: a l'article 17 de l'Ordenança d'Ocupació de la Via Pública es permet la instal•lació de terrasses a voreres de més de 3 metres d'amplada, mentre que l'Ordenança Ciclista denega aquest dret als usuaris de la bici", es lamenta Joan Lladó.
Tanmateix, Lladó destaca que l'Ordenança d'Ocupació de la Via Pública neix, tal i com indica el seu preàmbul, per l'allau de sol•licituds de bars i restaurants per instal•lar terrasses exteriors a partir de l'aprovació de la Llei Antitabac.
"No es pot tolerar que es sacrifiqui un espai públic -que hem pagat entre tots els ciutadans- per satisfer uns interessos econòmics privats que, a damunt, es basen en un intent de burlar-se de l'esperit d'una llei aprovada democràticament. Aquests establiments disposen d'espai més que suficient a l'interior dels locals per desenvolupar els seus negocis, i únicament reclamen les voreres per a comoditat dels fumadors".
PalmaEnBici.com considera que l'espai públic s'ha de destinar prioritàriament al trànsit de persones i vehicles, al desenvolupament d'activitats socials i culturals, i només en darrera instància als negocis privats. Per tant, reclama una autorització general per a circular en bicicleta a totes les voreres amples de Ciutat, sempre respectant la velocitat de pas d'un vianant.
|
 02/02/2012 · El Parlament va aprovar ahir per unanimitat dues iniciatives del PSM-IV-ExM: rebutjar el copagament sanitari i fer efectiva la declaració de servei públic dels vols entre les illes i el continent (i millorar les declaracions de servei públic entre illes).
Pel que fa a la PNL sobre copagament sanitari, el text va ser aprovat íntegrament, amb el vot de tots els grups. Pel que fa a la PNL sobre transport aeri, el PP va votar a favor dels punts 1 i 2 (millorar la declaració d'obligació de servei públic entre illes, i fer efectiva la declaració de servei públic entre les illes i la península), però rebutjà el punt 3 (treure a concurs l'explotació de les freqüències amb aportació de recursos de l'Estat). El PP es va negar a reclamar recursos estatals per poder fer efectiva una declaració de servei públic realment útil.
02/02/2012 · El Parlament va aprovar ahir per unanimitat dues iniciatives del PSM-IV-ExM: rebutjar el copagament sanitari i fer efectiva la declaració de servei públic dels vols entre les illes i el continent (i millorar les declaracions de servei públic entre illes).
Pel que fa a la PNL sobre copagament sanitari, el text va ser aprovat íntegrament, amb el vot de tots els grups. Pel que fa a la PNL sobre transport aeri, el PP va votar a favor dels punts 1 i 2 (millorar la declaració d'obligació de servei públic entre illes, i fer efectiva la declaració de servei públic entre les illes i la península), però rebutjà el punt 3 (treure a concurs l'explotació de les freqüències amb aportació de recursos de l'Estat). El PP es va negar a reclamar recursos estatals per poder fer efectiva una declaració de servei públic realment útil.
Per altra banda, la Comissió d'Afers Socials i Drets Humans del Parlament debat avui horabaixa, a partir de les 16.30 hores, una proposició no de llei de la coalició per instar el Govern a col•laborar econòmicament amb l'Ajuntament de Porreres per reparar la placa explicativa que ha estat arrabassada del Racó de la Memòria, per tal que aquest indret continuï dignificant les persones assassinades per defensar els valors democràtics. La proposta serà defensada per la diputada d'IniciativaVerds, Fina Santiago.
|
 02/02/2012 · El passat 31 de gener es varen fer públiques les plantilles orgàniques als centres educatius públics de les Illes Balears per al curs 2012-2013. Davant l’anunci del Conseller de que “no hi haurà retallades a les plantilles”, la FECCOO ha fet feina per comparar, centre per centre, les plantilles orgàniques actuals amb les del curs passat. El resultat desmenteix les declaracions del Conseller. FECCOO afirma que en el BOIB ja no hi apareixen 35 places del cos de mestres (12 de CEIP’s, 1 de CEPA i 22 d’IES) i 27 del cos de secundària (19 d’IES i 8 de FP), un total de 62 docents funcionaris de carrera, segons el sindicat.
02/02/2012 · El passat 31 de gener es varen fer públiques les plantilles orgàniques als centres educatius públics de les Illes Balears per al curs 2012-2013. Davant l’anunci del Conseller de que “no hi haurà retallades a les plantilles”, la FECCOO ha fet feina per comparar, centre per centre, les plantilles orgàniques actuals amb les del curs passat. El resultat desmenteix les declaracions del Conseller. FECCOO afirma que en el BOIB ja no hi apareixen 35 places del cos de mestres (12 de CEIP’s, 1 de CEPA i 22 d’IES) i 27 del cos de secundària (19 d’IES i 8 de FP), un total de 62 docents funcionaris de carrera, segons el sindicat.
Les places que s’han eliminat són majoritàriament dels funcionaris que es jubilen aquest curs, que deixarien d’estar a disposició de la resta de funcionaris que concursen o de futurs opositors. Es per això que, com assenyala la FECCOO, l’anunci d’oposicions per al curs 2013-2014 ja resultaria, d’entrada, fortament minvat.
Per altra banda, el sindicat espera una important retallada en els centres, sobretot a secundària, com a conseqüència de l’increment de les hores lectives, ja anunciades per Bosch. A la darrera mesa sectorial la Conselleria ja va anunciar que les places dels funcionaris del cos de mestres a IES i CEPA’s que es jubilen o concursen passarien al cos de secundària ... però això no ha estat així, assegura CCOO. “El fet real és que desapareixen docents, alhora que se’n precaritzen les condicions educatives per culpa dels impagaments dels serveis bàsics (llum, telèfon, calefacció, material fungible...)”.
El proper 7 de febrer, a la Junta de Personal Docent no Universitari, la FECCOO proposar mobilitzacions conjuntes dirigides a fer encara més visibles les deficiències a les que s’enfronta el sistema educatiu de les Balears.
|
 01/02/2012 · L’esquerra ha demanat avui la dimissió o destitució de Margalida Moner, com a conseqüència de les seves declaracions d’ahir. El grup de consellers del PSM-IniciativaVerds-Entesa al Consell de Mallorca ha demanat avui la dimissió de la gerent del Teatre Principal, Margalida Moner, després que hagi declarat que els treballadors del teatre mereixien que s’hagués tancat aquest espai escènic d’un dia per l’altre, utilitzant com a desafortunat exemple el tancament d’Spanair.
La coalició nacionalista i ecosocialista considera que la senyora Moner ha demostrat un tarannà antidemocràtic, autoritari i totalment irrespectuós amb els drets dels treballadors, per la qual cosa no és apta per exercir les funcions de gerent del Teatre Principal.
01/02/2012 · L’esquerra ha demanat avui la dimissió o destitució de Margalida Moner, com a conseqüència de les seves declaracions d’ahir. El grup de consellers del PSM-IniciativaVerds-Entesa al Consell de Mallorca ha demanat avui la dimissió de la gerent del Teatre Principal, Margalida Moner, després que hagi declarat que els treballadors del teatre mereixien que s’hagués tancat aquest espai escènic d’un dia per l’altre, utilitzant com a desafortunat exemple el tancament d’Spanair.
La coalició nacionalista i ecosocialista considera que la senyora Moner ha demostrat un tarannà antidemocràtic, autoritari i totalment irrespectuós amb els drets dels treballadors, per la qual cosa no és apta per exercir les funcions de gerent del Teatre Principal.
El PSM-IV-ExM demana a la senyora Moner que presenti la dimissió irrevocable i demani disculpes als treballadors del teatre. En cas que no ho faci i persisteixi en la seva actitud, la formació insta a la presidenta del Consell, Maria Salom, que decreti el seu cessament.
Esquerra Unida n’exigeix la dimissió. Per a la coalició d’esquerres, les declaracions relatives a que "hauríem d’haver tancat el Principal com Spanair, sense avisar ningú" serien motiu més que suficient per desqualificar Moner com a directora; un càrrec que, assenyala EU, exigeix estimació pel Teatre Principal i per les persones que s'han implicat en la seva trajectòria, i també ganes de treure’l endavant, en tant que és un dels principals equipaments culturals de Mallorca.
“No obstant això, el vertader problema no és aquest exabrupte, sinó la manca de criteri de Moner per gestionar el Principal en aquests moments de crisi. La lamentable minva de recursos no justifica el menyspreu cap el cor de la institució, ni per allò que el Teatre Principal té com a missió principal preservar: el capital humà de Mallorca, que està implicat vocacionalment amb el teatre, la música i les arts escèniques”, apunta la coalició.
Amb més o manco doblers, el que hauria d'haver fet Moner, segons EU, és “establir una complicitat absoluta amb el personal del Teatre i amb el sector de les arts escèniques, per que aquests moments de crisi no signifiquin ni la desaparició del cor, ni de les companyies teatrals, ni la minva d’aquest capital humà que, ara mateix, és el principal valor que hem de preservar”. Esquerra Unida li demana que demani disculpes per les seves esperpèntiques declaracions i que dimiteixi ara mateix del seu càrrec.
|
30/01/2012 ·
Ha nascut Com U, entitat que agrupa persones dels territoris de Bunyola, Santa Maria i Alaró. La presentació pública va ser el passat dissabte, 28 de febrer, a Son Torrella. Com U és una plataforma cívica de trobada de les diferents lluites de defensa del territori de Mallorca. Segons els seus impulsors, és “la concentració de la voluntat de molta gent de Mallorca de fer front al robatori d’allò que és públic, especialment les fonts, camins i vestigis d’importància històrica o arqueològica, per part d’una propietat privada nouvinguda i aliena a la terra o instal•lada de fa temps en anacronismes medievals”.
30/01/2012 ·
Ha nascut Com U, entitat que agrupa persones dels territoris de Bunyola, Santa Maria i Alaró. La presentació pública va ser el passat dissabte, 28 de febrer, a Son Torrella. Com U és una plataforma cívica de trobada de les diferents lluites de defensa del territori de Mallorca. Segons els seus impulsors, és “la concentració de la voluntat de molta gent de Mallorca de fer front al robatori d’allò que és públic, especialment les fonts, camins i vestigis d’importància històrica o arqueològica, per part d’una propietat privada nouvinguda i aliena a la terra o instal•lada de fa temps en anacronismes medievals”.
Com U assumirà la defensa de tot el patrimoni de bé d’interès públic, “hi hagi estat declarat o no, pel seu valor en si i per respecte als avantpassats que el varen crear”, així com la defensa de la titularitat pública de camins d’ús mil•lenari i de l’ús recreatiu del bosc.
La plataforma denuncia que els camins des Cabàs, de Comassema, de s’Estret, des pas des Rafal cap al pas de s’Estaló, de Coanegra, des Clot des Guix, de son Ferrer, d’Oli Clar i son Ordines, el vell d’Orient... i encara molts més dels pobles d’Alaró, Santa Maria i Bunyola, han estat tancats al pas de manera il•legal pels propietaris de les terres que hi fan partió. “Ho han fet”, assenyala Com U, “amb l’acció o omissió culpable dels polítics que ocupen l’administració pública als pobles i institucions de Mallorca. I ho fan també amb la complicitat d’una justícia feta a la mida dels poderosos”.
El símbol figuratiu de Com U representa el moviment dels tres pobles cap al punt de trobada. Els impulsors conviden tots els pobles de Mallorca a moure’s cap al mateix punt comú. Com U convida el poble de Mallorca a fer pinya a l’acte de concentració que tendrà lloc el proper 12 de febrer al punt de trobada de les partions dels pobles de Bunyola, Santa Maria i Alaró. La fita es troba a les partions de son Pou, Cals Reis i es Rafal. Les rutes per arribar-hi poden ser d’Orient pel pas de s’Estaló o es Freu cap a es Rafal, de Santa Maria pel camí de Coanegra i son Pou, o des d’Alaró pel camí des Rafal o de cas Secretari.
|
 01/02/2012 · La Junta de Personal i el Comitè d’Empresa de l’IMAS (dels quals formem part els sindicats CCOO, CSIF, UGT i STEI-i) denuncia la irresponsable retallada del pressupost de personal, que està produint un greu deteriorament de la situació. Els sindicats denuncien que mentre la retallada en despeses de personal a la CAIB és d’un 6’96% i al Consell de Mallorca d’un 6’05%, a l’IMAS és d’un 10’23%. La Junta de Personal i el Comitè d’Empresa de l’IMAS es manifesten en contra d’aquestes retallades indiscriminades.
01/02/2012 · La Junta de Personal i el Comitè d’Empresa de l’IMAS (dels quals formem part els sindicats CCOO, CSIF, UGT i STEI-i) denuncia la irresponsable retallada del pressupost de personal, que està produint un greu deteriorament de la situació. Els sindicats denuncien que mentre la retallada en despeses de personal a la CAIB és d’un 6’96% i al Consell de Mallorca d’un 6’05%, a l’IMAS és d’un 10’23%. La Junta de Personal i el Comitè d’Empresa de l’IMAS es manifesten en contra d’aquestes retallades indiscriminades.
Els representants dels treballadors recorden que el passat dilluns el Ple del Consell va aprovar els pressuposts amb aquesta retallada irresponsable que pot afectar l’eficiència i la qualitat amb què el personal de l’IMAS presta els serveis als col•lectius més desfavorits: gent gran, menors en situació de desprotecció, discapacitats, persones en situació d’exclusió social, i en el suport al tercer sector.
Aquesta brutal retallada, segons els sindicats, ha començat a perjudicar el personal que du endavant aquests serveis, que pateix la sobrecàrrega de treball consegüent per a mantenir-ne la qualitat. Les conseqüències en les residències de gent gran i de menors, asseguren, són especialment greus.
La Junta de Personal i el Comitè d’Empresa de l’IMAS recorden que varen presentar reclamacions al pressupost, sol•licitant-ne la modificació de forma que es mantinguessin sense cap retallada les despeses de personal imprescindibles per cobrir els serveis d’atenció directa a residències de gent gran o a menors. El Consell no ha contestat aquestes reclamacions, per la qual cosa els sindicats estan estudiant la impugnació dels pressuposts per al 2012. Aquesta situació duu els sindicats a convocar assemblees per proposar actes de protesta en defensa dels drets dels treballadors a mantenir unes condicions de feina dignes i a donar un servei de qualitat als usuaris.
|
 01/02/2012 · EU considera un acte de sectarisme impresentable, un insult a la memòria del darrer batle republicà de Palma i als propis premiats d'edicions anteriors, la possible desaparició dels Premis Emili Darder. Per a la coalició, la manca de disponibilitat pressupostària adduïda per Ferriol no és més que una excusa infantil i sense consistència, perquè els premis es poden mantenir perfectament fins i tot sense cap tipus de dotació econòmica.
Segons ha reconegut el propi equip de govern de l'Ajuntament de Palma, s’està contemplant la possibilitat de suprimir el premi Emili Darder a la Convivència instituït durant l’anterior legislatura.
01/02/2012 · EU considera un acte de sectarisme impresentable, un insult a la memòria del darrer batle republicà de Palma i als propis premiats d'edicions anteriors, la possible desaparició dels Premis Emili Darder. Per a la coalició, la manca de disponibilitat pressupostària adduïda per Ferriol no és més que una excusa infantil i sense consistència, perquè els premis es poden mantenir perfectament fins i tot sense cap tipus de dotació econòmica.
Segons ha reconegut el propi equip de govern de l'Ajuntament de Palma, s’està contemplant la possibilitat de suprimir el premi Emili Darder a la Convivència instituït durant l’anterior legislatura.
La manca de disponibilitat pressupostari adduïda per la regidora responsable és, segons EU, una excusa absolutament banal. El premi és un reconeixement a la tasca realitzada per persones i institucions en el foment dels valors democràtics i la convivència a la ciutat, i no té perquè implicar cap tipus d’assignació pressupostària (com no la suposen les medalles i altres honors concedits per l'Ajuntament i altres institucions).
“Descartada l’única motivació explicitada”, assenyala EU, “només queda pensar que hi ha una motivació oculta que no pot ser una altra que el sectarisme del PP cap a un batle com Emili Darder que consideren -amb raó, d’altra banda-, molt llunyà de les seves idees”.
Esquerra Unida espera que l’equip de govern no prengui aquesta decisió, ja que suposaria un insult a la memòria del batle Darder i pel que tendria de menyspreu cap a les persones honorades en els anys anteriors, que quedarien com a titulars d'un premi sense continuïtat ni prestigi. En tot cas, si aquest acte de sectarisme és consuma, Esquerra Unida proposarà que sigui la societat civil la que reculli el testimoni i mantengui viu aquest premi i l'homenatge que significa a la figura d'Emili Darder .
|
|
| |
|
|
Editorial
Els atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
Opinió
Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
Opinió
Joan Lladonet
La gent manada del PP, la que rep ordres i les executa, és més intel•ligent del que pareix. Fa estona que han abandonat els seus arguments de partit amb ideologia conservadora i intenten adoptar el llenguatge de les persones que s’hi oposen amb la barroera intenció de desarmar-les. La Sra. Mabel Cabrer, portaveu del PP al Parlament, diu que se suposa que cert sector progressista surt al carrer a protestar amb l’excusa de la llengua. És a dir, la diputada creu que sortir al carrer és una tàctica perversa de la gent que s’hi oposa, amb ànim de boicot i de crear intranquil•litat.
|
