Butlleti
 |
L'entrevista
Miquel Coll
Director del C.P. Mestre Guillemet, de Santa Eugènia
"El que no poden suportar els qui ataquen el català és que se’n faci un ús normal i habitual"
|
 |
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Mostra tots els documents
|
|
 |
Destaquem |
 |
|
14/05/2008 · Palma Falten pocs dies per a la Diada
per la Llengua i l’Autogovern, una trobada que coincidirà amb la
inauguració de Can Alcover, un vell projecte de les juntes liderades
per Antoni Mir que s’ha arribat a materialitzar. L’Obra Cultural
Balear es troba en un bon moment com a entitat, amb més socis que mai
i amb l’obertura de noves delegacions territorials. Tot aniria bé
si no fos pel context general del país, especialment en el seu vessant
lingüístic. Si el retrocés de l’ús social del català és clar,
l’entitat està molt preocupada per la poca i lenta reacció del Govern
de les Illes Balears, màxima institució responsable d’impulsar la
llengua. El desinterès de la majoria de departaments contrasta molt
amb el de l’anterior legislatura progressista. En aquest sentit, destaca
la desídia de la Conselleria d’Educació, que no ha emprès la modificació
de cap normativa lingüística dels darrers quatre anys, ni n’ha impulsada
cap per fer progressar l’idioma propi. Tampoc sembla que la resta
del Govern faci res ni que estigui disposat tan sols a donar exemple:
la portaveu del Govern s’expressa únicament en castellà i la majoria
de consellers, president inclòs, ho fa habitualment. Altre tant passa
amb els regidors socialistes de Palma. El sector autoctonista del PSOE
sembla relegat a l’equip de Francina Armengol al Consell.
Davant aquesta realitat, els
avanços són escassos. Els recursos destinats a normalització lingüística
són molt limitats, insuficients per afrontar la situació. L’Obra
Cultural Balear ja va fer un toc d’avís fa una setmana presentant
el full de ruta. La Diada per la Llengua d’aquest dissabte, acte que
combinarà els aspectes lúdics i reivindicatius, servirà per comprovar
una altra vegada el suport que té l’entitat, única garantia de que
serà escoltada per les institucions de Balears.
14/05/2008 · Palma Falten pocs dies per a la Diada
per la Llengua i l’Autogovern, una trobada que coincidirà amb la
inauguració de Can Alcover, un vell projecte de les juntes liderades
per Antoni Mir que s’ha arribat a materialitzar. L’Obra Cultural
Balear es troba en un bon moment com a entitat, amb més socis que mai
i amb l’obertura de noves delegacions territorials. Tot aniria bé
si no fos pel context general del país, especialment en el seu vessant
lingüístic. Si el retrocés de l’ús social del català és clar,
l’entitat està molt preocupada per la poca i lenta reacció del Govern
de les Illes Balears, màxima institució responsable d’impulsar la
llengua. El desinterès de la majoria de departaments contrasta molt
amb el de l’anterior legislatura progressista. En aquest sentit, destaca
la desídia de la Conselleria d’Educació, que no ha emprès la modificació
de cap normativa lingüística dels darrers quatre anys, ni n’ha impulsada
cap per fer progressar l’idioma propi. Tampoc sembla que la resta
del Govern faci res ni que estigui disposat tan sols a donar exemple:
la portaveu del Govern s’expressa únicament en castellà i la majoria
de consellers, president inclòs, ho fa habitualment. Altre tant passa
amb els regidors socialistes de Palma. El sector autoctonista del PSOE
sembla relegat a l’equip de Francina Armengol al Consell.
Davant aquesta realitat, els
avanços són escassos. Els recursos destinats a normalització lingüística
són molt limitats, insuficients per afrontar la situació. L’Obra
Cultural Balear ja va fer un toc d’avís fa una setmana presentant
el full de ruta. La Diada per la Llengua d’aquest dissabte, acte que
combinarà els aspectes lúdics i reivindicatius, servirà per comprovar
una altra vegada el suport que té l’entitat, única garantia de que
serà escoltada per les institucions de Balears.
 |
12/05/2008 · PalmaEl proper dissabte
dia 17 de maig es farà la XXIV edició de la Trobada d’Escoles Mallorquines,
que aquesta vegada tendrà lloc a partir de les 16.00 hores a la Plaça
de Cort de Palma. En aquesta ocasió el tema triat per l’associació
és la figura de Jaume I, amb motiu dels 800 anys del seu naixement.
En aquests moments, més de quaranta centres d’ensenyament de Mallorca
ja han confirmat la seva participació a l’acte i està previst que
molts més ho facin abans de divendres. Com a activitat prèvia a la
Trobada, les escoles han elaborat durant les darreres setmanes penons
commemoratius dels 800 anys del naixement de Jaume I. Tota la XXIV Trobada
d’Escoles Mallorquines s’emmarcarà dins la Diada per la Llengua
que organitza l’Obra Cultural Balear.
12/05/2008 · PalmaEl proper dissabte
dia 17 de maig es farà la XXIV edició de la Trobada d’Escoles Mallorquines,
que aquesta vegada tendrà lloc a partir de les 16.00 hores a la Plaça
de Cort de Palma. En aquesta ocasió el tema triat per l’associació
és la figura de Jaume I, amb motiu dels 800 anys del seu naixement.
En aquests moments, més de quaranta centres d’ensenyament de Mallorca
ja han confirmat la seva participació a l’acte i està previst que
molts més ho facin abans de divendres. Com a activitat prèvia a la
Trobada, les escoles han elaborat durant les darreres setmanes penons
commemoratius dels 800 anys del naixement de Jaume I. Tota la XXIV Trobada
d’Escoles Mallorquines s’emmarcarà dins la Diada per la Llengua
que organitza l’Obra Cultural Balear.
La Trobada consistirà
en un horabaixa ple de tallers de manualitats, en que els infants tornaran
a ser els principals protagonistes. A les 17.00 hores començarà una
festa infantil, que comptarà amb l’actuació de Cucorba, grup amb
una llarga trajectòria d’animació per als més petits.
Entre les activitats
previstes hi ha les següents: els infants es faran una foto desfressats
de Rei En Jaume, elaboraran cimeres de paper emulant la famosa cimera
del rei conqueridor i prepararan penons per rebre el cercavila que,
format per gegants, caparrots i xeremiers provinents d’arreu de Mallorca,
partirà a les 17.00 hores de la plaça d’Espanya fins a Cort. Precisament
a les 18.15 hores, a la mateixa plaça de Cort, hi haurà l’acte de
bateig dels gegants Jaume I i Violant d’Hongria, creats per l’Obra
Cultural Balear per commemorar els 800 anys del naixement de Jaume I.
|
 |
14/05/2008 · PalmaEl ple del Senat
ha rebutjat la moció presentada pel grup parlamentari popular sobre
l'ensenyament en castellà. El senador autonòmic Pere Sampol (BLOC), ha
criticat un primer punt de la moció que defensava un model
d'ensenyament amb el castellà com a llengua vehicular exclusiva. Sampol
ha argumentat que aquest model "manipula i persegueix les llengües
cooficials. Els fets són que tots els nins que viuen en comunitats amb
llengües cooficials acaben l'educació obligatòria sabent el castellà,
però no l'idioma propi. Consegüentment el que ha de fer el Govern de
l'Estat és garantir el coneixement de les llengües pròpies, que sí
estan amenaçades".
14/05/2008 · PalmaEl ple del Senat
ha rebutjat la moció presentada pel grup parlamentari popular sobre
l'ensenyament en castellà. El senador autonòmic Pere Sampol (BLOC), ha
criticat un primer punt de la moció que defensava un model
d'ensenyament amb el castellà com a llengua vehicular exclusiva. Sampol
ha argumentat que aquest model "manipula i persegueix les llengües
cooficials. Els fets són que tots els nins que viuen en comunitats amb
llengües cooficials acaben l'educació obligatòria sabent el castellà,
però no l'idioma propi. Consegüentment el que ha de fer el Govern de
l'Estat és garantir el coneixement de les llengües pròpies, que sí
estan amenaçades".
En
referència a la segona qüestió que plantejava la moció sobre el dret
preferent dels pares a triar la llengua vehicular de l'ensenyament., el
senador Sampol ha afirmat que "la llibertat dels pares acaba on es
vulneren els drets dels fills. L'elecció de la llengua d'ensenyament
per part dels pares no pot anul·lar el dret dels fills (i la necessitat
de la societat) a arribar al final del període escolar amb la capacitat
d'expressar-se amb fluïdesa en les dues llengües. I cap pare ni mare,
ni per motius ideològics, ni per prejudicis lingüístics, té dret a
imposar als seus fills un sistema educatiu que li limiti els seus
coneixements i les seves oportunitats".
Per
finalitzar, Sampol ha incidit en el clima de crispació que vol crear
el Partit Popular: "l'any 1986 es va aprovar per unanimitat la Llei de
la Normalització Lingüística de les Illes Balears. El vicepresident del
Govern que va aprovar aquella llei és el mateix que avui defensa
garantir l'educació només en castellà. Això és incoherència, senyories".

14/05/2008 · PalmaLa consellera d’Afers Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago, i
el conseller d’Esports i Joventut, Mateu Canyellas, han assistit a la
presentació del I Torneig Intercultural, organitzat per la Fundació
Reial Mallorca.
El president del Patronat de la Fundació, Vicenç Grande, ha
estat acompanyat pel president de la Federació Balear de Futbol, Miquel
Bestard; el director de l’Obra Social de “Sa Nostra”, Andreu Ramis, i
el subdirector de la Fundació Reial Mallorca, Miki Garro.
14/05/2008 · PalmaLa consellera d’Afers Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago, i
el conseller d’Esports i Joventut, Mateu Canyellas, han assistit a la
presentació del I Torneig Intercultural, organitzat per la Fundació
Reial Mallorca.
El president del Patronat de la Fundació, Vicenç Grande, ha
estat acompanyat pel president de la Federació Balear de Futbol, Miquel
Bestard; el director de l’Obra Social de “Sa Nostra”, Andreu Ramis, i
el subdirector de la Fundació Reial Mallorca, Miki Garro.
El torneig es disputarà entre el 16 i el 28 de juny al camp de futbol
Miquel Nadal i les finals es jugaran a l’Ono Estadi el 29 de juny.
El I Torneig Intercultural es disputa entre equips que no
representen només una nacionalitat, sinó que estan integrats per
jugadors de diferents orígens. Així, un cels criteris fixats per
seleccionar els conjunts participants és precisament que cap equip
tingui més del 50 % dels membres de la mateixa nacionalitat.
D’aquesta manera es pretén —mitjançant la pràctica del futbol—
sensibilitzar la població de les Illes i la immigrada, afavorir la
convivència i la integració, i potenciar la interculturalitat davant
l’assimilació o la creació de guetos.
14/05/2008 · Palma
El PSM-EN de Calvià
manifesta la seva oposició frontal a la construcció del camp de golf a la finca
de Son Claret, a Es Capdellà. Els nacionalistes denuncien que el projecte afectaria
terrenys qualificats com a ARIP (Àrea Rural d'Interès Paisatgístic), per la
qual cosa necessitaria una declaració d'interès general per part del Consell de
Mallorca.
14/05/2008 · Palma
El PSM-EN de Calvià
manifesta la seva oposició frontal a la construcció del camp de golf a la finca
de Son Claret, a Es Capdellà. Els nacionalistes denuncien que el projecte afectaria
terrenys qualificats com a ARIP (Àrea Rural d'Interès Paisatgístic), per la
qual cosa necessitaria una declaració d'interès general per part del Consell de
Mallorca.
Els nacionalistes
calvianers recorden que la Llei de Mesures Urgents per a un Desenvolupament
Sostenible de les Illes Balears, aprovada la setmana passada pel Parlament, no
només elimina la possibilitat que aquestes infrastructures incloguin oferta
residencial complementària, sinó que "ha d'inspirar els criteris de les
institucions per restringir la concessió de l'interès general a nous camps de
golf, especialment per a projectes que afectarien zones protegides de gran
valor paisatgístic, com és el cas", segons el portaveu del PSM-EN a Es
Capdellà, Manel Moyà.
Moyà ha apuntat
que, a banda dels criteris proteccionistes i paisatgístics, la construcció del
projecte de camp de golf de Son Claret suposaria un impacte inassumible per a
Es Capdellà: "encara que no dugui oferta complementària, un camp de golf en
aquesta zona generaria un efecte cridada i promouria la urbanització massiva i
descontrolada del nucli d'Es Capdellà. Així mateix, provocaria un increment de
la circulació en aquesta localitat, amb la consegüent necessitat de construir
noves vies, expropiant terrenys, etc". A més, el portaveu nacionalista
d'aquesta població ha recordat que a Calvià ja hi ha cinc camps de golf: "Calvià
no necessita més camps de golf, ja en tenim prou".
Per aquestes raons,
el PSM-EN de Calvià insta el Consell a denegar l'interès general per al
projecte de camp de golf de Son Claret.

14/05/2008 · PalmaLa vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa
Mascaró, i la directora insular de Política Lingüística, Rosa Barceló,
han anunciat avui dematí que la Direcció Insular de Política
Lingüística destinarà enguany un total de 522.000 euros a tres
convocatòries de subvencions, que responen al deure del Consell de
Mallorca d’assegurar l'èxit del procés de normalització lingüística a
través de la implicació del nombre més gran possible de sectors socials
i del compromís col·lectiu de tots els actors d'aquest procés.
14/05/2008 · PalmaLa vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa
Mascaró, i la directora insular de Política Lingüística, Rosa Barceló,
han anunciat avui dematí que la Direcció Insular de Política
Lingüística destinarà enguany un total de 522.000 euros a tres
convocatòries de subvencions, que responen al deure del Consell de
Mallorca d’assegurar l'èxit del procés de normalització lingüística a
través de la implicació del nombre més gran possible de sectors socials
i del compromís col·lectiu de tots els actors d'aquest procés.
Ja fa uns quants anys que el Consell de Mallorca dedica una
atenció especial al món del comerç i a les publicacions periòdiques en
català, tant si són promogudes per empreses com per entitats sense
finalitat de lucre o associacions de veïns, per tal d’augmentar la
presència de la llengua pròpia en aquestes activitats.
Així
mateix, pretén impulsar una política lingüística pròpia en
col·laboració amb entitats públiques mitjançant la convocatòria d’una
nova línia de subvencions als ajuntaments. Es tracta, en aquest cas, de
contribuir a fomentar i impulsar la realització de projectes de
dinamització lingüística en els municipis.
La convocatòria de
subvencions per a la normalització lingüística a les empreses ofereix
ajuts per a edició de revistes, etiquetatge, material imprès, cartes de
restaurant i pàgines web. El pressupost total que s’hi destina és de
397.000 €, dels quals 25.000 € corresponen a les revistes i 372.000 € a
la resta de conceptes. El termini per presentar les sol·licituds per a
revistes finalitza dia 3 de juny i el de la resta de conceptes dia 15
de setembre. Fins ara ja s’han presentat 43 sol·licituds; l’any passat
el nombre total d’empreses beneficiàries va ser de 376.
Una
altra línia de subvencions s’adreça a l’edició de butlletins
d’associacions de veïns i de federacions d’associacions de veïns, i de
revistes d’entitats associatives o organitzatives sense finalitat de
lucre. En aquest cas el pressupost total que s’hi destina és de 35.000
€, dels quals 10.000 € corresponen a les publicacions d’associacions de
veïns i federacions d’associacions de veïns i 25.000 € a revistes en
català d’entitats sense finalitat de lucre. Des que s’obrí la
convocatòria, s’han presentat 18 sol·licituds. El termini de
presentació acaba dia 19 de maig.
La convocatòria adreçada als
ajuntaments respon a la voluntat de col·laborar amb aquestes
institucions i de facilitar-los recursos en matèria de normalització
lingüística. Enguany els municipis de Mallorca es podran beneficiar de
quatre línies d’actuació: les convocatòries de subvencions per a
empreses i entitats sense lucre ja esmentades, les visites als
establiments de restauració per part de dinamitzadors lingüístics, un
projecte d’acolliment lingüístic adreçat a les persones nouvingudes i
aquesta nova convocatòria de subvencions per a projectes de
dinamització lingüística al municipi. El pressupost total que s’hi
destina és de 90.000 €, dels quals 54.000 es destinen a la modalitat A
(ajuntaments de més de 10.000 habitants) i 36.000 a la modalitat B
(ajuntaments de menys de 10.000 habitants). El termini per presentar
sol·licituds finalitza dia 5 de juny de 2008.
13/05/2008 · PalmaEls Museus de Mallorca, de Menorca i l’Arqueològic d’Eivissa se sumen a
la commemoració del Dia Internacional dels Museus, que es celebra el
proper diumenge, 18 de maig, sota el lema ‘Els museus, agents de canvi
social i desenvolupament’. Amb aquesta convocatòria, l’objectiu del
Consell Internacional de Museus (ICOM-UNESCO) és propiciar que els
centres museístics afavoreixin l’intercanvi amb accions que fomentin la
integració social i el desenvolupament.
13/05/2008 · PalmaEls Museus de Mallorca, de Menorca i l’Arqueològic d’Eivissa se sumen a
la commemoració del Dia Internacional dels Museus, que es celebra el
proper diumenge, 18 de maig, sota el lema ‘Els museus, agents de canvi
social i desenvolupament’. Amb aquesta convocatòria, l’objectiu del
Consell Internacional de Museus (ICOM-UNESCO) és propiciar que els
centres museístics afavoreixin l’intercanvi amb accions que fomentin la
integració social i el desenvolupament.
El director general de Cultura, Pere Joan Martorell, juntament a la
directora del Museu de Mallorca, Joana Maria Palou, ha presentat avui
el programa d’activitats que es duran a terme als museus de titularitat
pública gestionats pel Govern de les Illes Balears, que fins el pròxim
diumenge celebren jornades de portes obertes per donar a conèixer i
difondre el seu fons patrimonial.
A més, fins el 20 de maig aquests centres seran escenari de
prop d’una vintena d’activitats, com ara tallers per als més petits,
itineraris, inauguracions d'exposicions i conferències, entre d’altres
actes, que pretenen apropar els centres museístics de les Illes als
ciutadans.
L’objectiu d’aquestes activitats és difondre el fons
patrimonial d’aquests centres, que el 2007 varen ser visitats per
73.090 persones.

13/05/2008 · PalmaLa diputada Esperança Marí,
durant la seva intervenció al Ple del Parlament, advertí a la Consellera
d’Educació, Bàrbara Galmés, que la situació de les infraestructures
educatives a Eivissa és crítica i que “el que no es pot fer de
cap de les maneres és renunciar a cap obra prevista dins aquest Pla”.
13/05/2008 · PalmaLa diputada Esperança Marí,
durant la seva intervenció al Ple del Parlament, advertí a la Consellera
d’Educació, Bàrbara Galmés, que la situació de les infraestructures
educatives a Eivissa és crítica i que “el que no es pot fer de
cap de les maneres és renunciar a cap obra prevista dins aquest Pla”.
Pel que fa a l’acollida de la població escolar immigrada la diputada
d’Esquerra creu que el Pla elaborat per la conselleria és molt interessant
i necessari, però s’ha lamentat de que aquest Pla no s’estigui
aplicant a les Pitiüses i ha demanat que d’ara endavant aquest tipus
d’iniciatives s’implementin simultàniament a totes les illes.
Marí s’ha referit també als programes d’alfabetització d’adults
que fan les Escoles d’Adults. Per la diputada eivissenca sovint es
fan només en castellà, deixant per tant en inferioritat de condicions
aquest alumnat, i ha demanat que des de la conselleria es tengui cura
del compliment de la llei en aquest àmbit.
Per altra banda pel que fa
al debat de la moció sobre l’aplicació de la Directiva Bolkestein
la diputada d’Eivissa pel Canvi ha volgut destacar que la directiva
deixa una porta oberta a la defensa del model comercial de les illes
Balears. Segons Marí: “la Directiva Bolkestein és profundament
europeista i planteja una voluntat d’homogeneïtzació pel que fa
al dret d’establiment d’oferta de béns i serveis, però hem de
tenir en compte els articles 10 i 47 que permeten autoritzacions de
manera individual per a cada establiment, sempre que ho demani l’interès
general”.
13/05/2008 · PalmaPolítics, tècnics i representants de diferents entitats que treballen
amb el col·lectiu de persones discapacitades debaten l'actual normativa
d'accessibilitat en una jornada que ha organitzat l'Ajuntament de Palma
en col·laboració amb el Consell de Mallorca, entre altres institucions.
13/05/2008 · PalmaPolítics, tècnics i representants de diferents entitats que treballen
amb el col·lectiu de persones discapacitades debaten l'actual normativa
d'accessibilitat en una jornada que ha organitzat l'Ajuntament de Palma
en col·laboració amb el Consell de Mallorca, entre altres institucions.
El director insular d’Urbanisme, Miquel Vadell, ha estat un dels participants en aquesta jornada i ha intervingut en la taula rodona “Mecanismes que cal adoptar per garantir el compliment de la normativa d’accessibilitat”. Vadell ha explicat que en el Consell de Mallorca hi ha tres departaments implicats en l’aplicació de la normativa d’accessibilitat: Obres Públiques, Territori i Benestar Social.
En el cas del Departament de Territori, ha de garantir, d’una banda, que les normatives que s’aprovin (normes subsidiàries, plans generals, plans parcials, projectes d’urbanització...) compleixen la legislació sobre aquesta qüestió i, de l’altra, que les obres en sòl rústic i dins zones de servitud de protecció de costes també tenen en compte el fàcil accés per a les persones amb alguna discapacitat. Amb relació als casos d’incompliment de la normativa, l’Àrea de Disciplina Urbanística d’aquest Departament té la responsabilitat subsidiària de comprovar que obres executades s’ajusten a la normativa aplicable, en el cas que els òrgans competents de revisió no hagin dut a terme aquesta tasca. S’ha de recordar que l’incompliment de les normes sobre supressió de barreres arquitectòniques urbanístiques en espais públics suposen infraccions que van des dels 3.000 euros fins als 150.000 euros en el cas de les infraccions molt greus.
El segon departament implicat en l’aplicació de la normativa d’accessibilitat és el de Benestar Social, a través de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS). L’IMAS, a través de la Secció d’Accessibilitat, assessora particulars, tècnics , empreses, entitats i administracions i els recomana les solucions més adients en cada cas. Aquesta Secció ja és responsable de més de mil visites i informes, a més de resoldre diàriament les consultes que s’hi adrecen. Així mateix, mensualment es visiten uns vint locals o equipaments que volen obtenir la llicència d’activitat.
Vadell ha destacat que per aplicar la normativa d’accessibilitat encara cal la implicació d’un tercer departament del Consell, el d’Obres Públiques, que ha de fer complir la normativa en l’execució d’obres tant dels vials com de les voravies. Des del Servei d’Activitats Classificades es revisen i es controlen tots el projectes d’activitats, sobretot els que impliquen concurrència pública i on és obligatori complir la normativa sobre accessibilitat.
La Jornada serà clausurada avui horabaixa per la consellera de Territori , M. Lluïsa Dubon.

13/05/2008 · PalmaCan Alcover
– Espai de cultura s’inaugura oficialment aquest dijous,
15 de maig a les 20 hores. La casa llegada per Pau Alcover a l’Obra
Cultural Balear obrirà les seves portes convertit en un centre cultural
que dinamitzarà la vida cultural ciutadana. Can Alcover - Espai de
Cultura tendrà com a objectiu la difusió de la llengua i la cultura
catalanes, fent especial incidència en la figura i obra de Joan Alcover.
13/05/2008 · PalmaCan Alcover
– Espai de cultura s’inaugura oficialment aquest dijous,
15 de maig a les 20 hores. La casa llegada per Pau Alcover a l’Obra
Cultural Balear obrirà les seves portes convertit en un centre cultural
que dinamitzarà la vida cultural ciutadana. Can Alcover - Espai de
Cultura tendrà com a objectiu la difusió de la llengua i la cultura
catalanes, fent especial incidència en la figura i obra de Joan Alcover.
L’espai comprèn una casa museu dedicada al poeta, on es mostra el
seu univers creatiu, amb manuscrits, correspondència, fotografies,
llibres, mobles i altres elements emblemàtics de la seva vida particular
i artística. Així mateix, s’hi pot visitar l’estança en què
treballava i la sala on es realitzaven les tertúlies. Can Alcover –
Espai de Cultura compta també amb una sala de projeccions, una sala
de conferències, una sala polivalent, una biblioteca, un jardí i una
terrassa, i ofereix un espai per a la difusió i la promoció de la
literatura catalana i de la cultura en general. S’hi organitzaran
seminaris, conferències, cursos, tallers i concerts, i s’hi durà
a terme la reedició del llegat literari de Joan Alcover.
L’acte d’inauguració
començarà amb una visita guiada als representants de
les institucions que han donat suport a l’obertura del centre
(Govern de les Illes Balears, Consell de Mallorca, ajuntament de Palma
i Caixa de Balears “Sa Nostra”). Posteriorment, el president de
l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, i les autoritats faran uns
breus parlaments. Acte seguit, el professor de la UIB, Damià
Pons, impartirà una conferència sobre la figura i l’obra de
Joan Alcover. Els sons de “La Balanguera” donaran pas a l’espectacle
de dansa “Imatges”, de Bel Alzamora. L’acte acabarà amb
un petit refrigeri per als assistents.
Posteriorment, el
dissabte 17 de maig, coincidint amb els actes de la Diada per
la Llengua i l’Autogovern, l’Obra Cultural Balear obrirà Can
Alcover – Espai de cultura als socis i simpatitzants de l’entitat
de les 16.30 a les 18.30 hores.
S’hi faran una sèrie d’actes culturals: de 16.30 a 18.30h
a l’interior de l’edifici hi haurà l’actuació del DJ’s
Lluís Imperiale i de Joan Cabot. A les 18.00 hores a l’exterior
tendrà lloc un recital poètic a càrrec d’Emili Sánchez,
Jaume Pons i Pere Perelló, integrants del col·lectiu Els incontinents
eufòrics.
Entre el 19 i el
30 de maig l’entitat ha organitzat una d’actes per commemorar
l’obertura de Can Alcover – Espai de cultura. Es tracta de la quinzena
Joan Alcover i inclourà activitats sobre diferents aspectes de la vida
i l’obra del poeta.
13/05/2008 · PalmaBiel Barceló,
portaveu del del BLOC per Mallorca, considera que la declaració davant
del jutge de l’exconseller de Territori del Consell de Mallorca, Bartomeu
Vicens, pel cas Pla Territorial de Mallorca, reconeix implícitament
que determinades disposicions d’aquesta norma (especialment les polèmiques
ARTs que estan essent investigades, i que l’exconseller atribueix
a imposicions del PP) van permetre operacions urbanístiques de dubtosa
legalitat, amb les quals segons la Fiscalia Antocorrupció es van obtenir
“pilotades” milionàries. Barceló ha afirmat que “és cada vegada
més evident que qualcú haurà d’acabar assumint responsabilitats
polítiques en relació a aquest cas”.
13/05/2008 · PalmaBiel Barceló,
portaveu del del BLOC per Mallorca, considera que la declaració davant
del jutge de l’exconseller de Territori del Consell de Mallorca, Bartomeu
Vicens, pel cas Pla Territorial de Mallorca, reconeix implícitament
que determinades disposicions d’aquesta norma (especialment les polèmiques
ARTs que estan essent investigades, i que l’exconseller atribueix
a imposicions del PP) van permetre operacions urbanístiques de dubtosa
legalitat, amb les quals segons la Fiscalia Antocorrupció es van obtenir
“pilotades” milionàries. Barceló ha afirmat que “és cada vegada
més evident que qualcú haurà d’acabar assumint responsabilitats
polítiques en relació a aquest cas”.
D’altra banda,
el portaveu de la coalició ha insistit que, més enllà de les responsabilitats
penals i polítiques que es puguin derivar d’aquests fets, “les
novetats del procés judicial vénen a confirmar allò que des del BLOC
sempre hem dit: que les ARTs no responien a criteris d’ordenació
territorial racional i sostenible, sinó que obeïen a altres lògiques
i a altres interessos. Per tant, la supressió d’aquestes ARTs del
PTM cau pel seu propi pes, i més prest o més tard s’haurà de consumar”.
El portaveu de la formació d’esquerres, nacionalista i ecologista
ha recordat que la modificació del PTM acordada entre el PSOE, el BLOC
i UM en el pacte de governabilitat inclou l’eliminació d’aquestes
figures, i que fa dues setmanes es va constituir la Comissió de Seguiment
del PTM per abordar la revisió d’aquesta normativa.

13/05/2008 · Palma
La Diada per la
Llengua que organitza l’Obra Cultural Balear per al proper
dissabte 17 de maig amb el lema La nostra llengua al carrer
inclourà actuacions musicals de diferents estils a diversos espais
del centre de Palma.
A les 17.00 hores
la plaça Major serà l’escenari de l’actuació de Miranda
Jazz Quartet, veterana formació mallorquina liderada per Antoni
Miranda (guitarra), i que té entre els seus components Roger Machon
(saxos), Miquel Ferrà (contrabaix) i Miguel Navarrete (bateria).
13/05/2008 · Palma
La Diada per la
Llengua que organitza l’Obra Cultural Balear per al proper
dissabte 17 de maig amb el lema La nostra llengua al carrer
inclourà actuacions musicals de diferents estils a diversos espais
del centre de Palma.
A les 17.00 hores
la plaça Major serà l’escenari de l’actuació de Miranda
Jazz Quartet, veterana formació mallorquina liderada per Antoni
Miranda (guitarra), i que té entre els seus components Roger Machon
(saxos), Miquel Ferrà (contrabaix) i Miguel Navarrete (bateria).
A la mateixa hora,
la plaça de Cort acollirà una festa infantil amb Cucorba,
formació amb més de trenta anys de trajectòria en el món de l’animació.
Els més petits i els més joves podran gaudir de les cançons d’un
grup que ha marcat diverses generacions. La seva presència a Cort estarà
emmarcada dins els actes de la Trobada d’Escoles Mallorquines.
A les 17.30 hores
la plaça de Santa Eulàlia serà el centre d’una ballada popular
amb el grup més representatiu del ball de bot, Música Nostra.
La formació va néixer l’any 1981 amb uns objectius molt clars: la
recerca i la difusió de la música mallorquina per mantenir-la viva
i per donar-la a conèixer al poble i arreu com a part de la cultura
pròpia de l’illa. Al llarg de tots aquests anys, el grup ha contribuït
a la recuperació del ball de bot com a element viu d’expressió. A
la recuperació de les cançons populars, amb un tractament renovador
i mitjançant una instrumentació i unes harmonitzacions molt actuals,
s’hi han afegit els temes de creació pròpia. El resultat és la
conjunció d’elements tècnics i artístics moderns sense desmerèixer
les arrels i conservant el color propi de la música de Mallorca.
El plat fort de la
jornada serà a les 19.00 hores a la plaça de Cort, moment
en què començarà l’actuació dels dos grups estrella de la Diada
per la Llengua: Obrint Pas i Anegats.
Obrint Pas va néixer
a València l’any 1993. Màxims representant d’un estil que integra
el hardcore i l’ska, incorporen des dels seus inicis ritmes i instruments
musicals populars, com la dolçaina. Grup compromès ideològicament
amb les idees d’esquerra independentista i internacionalista, ha publicat
sis discos: La revolta de l’ànima, Obrint Pas, Terra, La flama, En
moviment i Benvinguts al paradís. Ha participat en diverses gires mundials
i arreu dels Països Catalans. El seu directe En moviment! va ser un
dels discos més venuts de l’any 2005. Obrint Pas interpretarà els
temes que l’han caracteritzat al llarg de la seva història i d’altres
del seu darrer disc, Benvingut al paradís.
Anegats va néixer
l’any 1994 a Son Servera. Representants de l’estil poprock, s’han
convertit en una de les formacions amb més seguidors a Mallorca. Habituals
de les verbenes de l’estiu, es caracteritzen pel caràcter alegre
de la seva música i pel lirisme de les seves lletres. Han publicat
tres discos; Anegats, Móns diferents i Caminar entre gegants.
12/05/2008 · PalmaLa Conselleria de Medi Ambient invertirà enguany en
obra pública un total de 211,6 milions d’euros, dels quals 143,4
milions corresponen a inversions directes i 68 milions a concessions
que es posaran en marxa entre 2008 i els propers exercicis. Aquest
volum d’inversions permetrà posar en marxa una vuitantena de projectes
importants, referits principalment a proveïment d’aigua potable,
depuració d’aigües residuals, neteja i condicionament de torrents,
remodelacions de trams litorals i reordenació dels ports de les Illes
Balears.
12/05/2008 · PalmaLa Conselleria de Medi Ambient invertirà enguany en
obra pública un total de 211,6 milions d’euros, dels quals 143,4
milions corresponen a inversions directes i 68 milions a concessions
que es posaran en marxa entre 2008 i els propers exercicis. Aquest
volum d’inversions permetrà posar en marxa una vuitantena de projectes
importants, referits principalment a proveïment d’aigua potable,
depuració d’aigües residuals, neteja i condicionament de torrents,
remodelacions de trams litorals i reordenació dels ports de les Illes
Balears.
El conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt,
acompanyat pel director general de Recursos Hídrics, Isidre Canyelles,
i pel vicepresident executiu de Ports de les Illes Balears, Manuel
Patiño, ha explicat avui que, pel que fa a les obres actualment en
execució, cal destacar l’important esforç econòmic en depuració
d’aigües residuals. Una vintena de depuradores es beneficiaran enguany
de reformes i remodelacions per un import global de 25 milions d’euros,
dels quals més de 18 s’invertiran a Eivissa. Les Illes Balears són una
comunitat pionera en depuració d |
|