02/07/2009 · Palma El periodista i escriptor mallorquí Baltasar Porcel va morir ahir a Barcelona als 72 anys per un tumor cerebral del qual ja va ser operat fa tres anys. Porcel va morir a les 19.15 hores a l'Hospital Clínic de Barcelona, on estava ingressat des de fa dies, i acompanyat de la seva família. La capella ardent s'instal·larà al Palau Moja de Barcelona el divendres dia 3, de 10.00 a 19.00 hores, i serà enterrat dissabte a Andratx (Mallorca), la seva població natal. Segons fonts hospitalàries, l'escriptor no va poder superar la reproducció d'un tumor cerebral, el mateix càncer que va superar amb èxit fa tres anys.
02/07/2009 · Palma El periodista i escriptor mallorquí Baltasar Porcel va morir ahir a Barcelona als 72 anys per un tumor cerebral del qual ja va ser operat fa tres anys. Porcel va morir a les 19.15 hores a l'Hospital Clínic de Barcelona, on estava ingressat des de fa dies, i acompanyat de la seva família. La capella ardent s'instal·larà al Palau Moja de Barcelona el divendres dia 3, de 10.00 a 19.00 hores, i serà enterrat dissabte a Andratx (Mallorca), la seva població natal. Segons fonts hospitalàries, l'escriptor no va poder superar la reproducció d'un tumor cerebral, el mateix càncer que va superar amb èxit fa tres anys.
L'autor havia guanyat últimament el Premi d'Honor dels Lletres Catalanes (2007) i, el juny de l'any passat, el Premi Sant Joan de Caixa Sabadell per la seva obra 'Cada castell i totes els ombres', novel·la que va acabar durant la seva estada hospitalària del 2007, també al Clínic.
01/07/2009 · Palma Els impulsors de Tribuna Mallorca varen organitzar ahir una petita festa per als col·laboradors i els lectors de la publicació, les persones responsables, en definitiva, de la continuïtat de l’emissora. L’equip de redacció va organitzar a Can Alcover-Espai de Cultura una taula rodona sobre mitjans de comunicació en català que va comptar amb la presència de Miquel Sellarès, impulsor de Tribuna Catalana i pare també de Tribuna Mallorca; Paco Galián, del diari Cap Vermell de Capdepera; i Francesca Marí, periodista de Diari de Balears. L’acte, que va ser moderat per Tomeu Martí, impulsor de Tribuna Mallorca, va servir per reflexionar sobre l’actual moment de la premsa digital feta en clau nacional.
01/07/2009 · Palma Els impulsors de Tribuna Mallorca varen organitzar ahir una petita festa per als col·laboradors i els lectors de la publicació, les persones responsables, en definitiva, de la continuïtat de l’emissora. L’equip de redacció va organitzar a Can Alcover-Espai de Cultura una taula rodona sobre mitjans de comunicació en català que va comptar amb la presència de Miquel Sellarès, impulsor de Tribuna Catalana i pare també de Tribuna Mallorca; Paco Galián, del diari Cap Vermell de Capdepera; i Francesca Marí, periodista de Diari de Balears. L’acte, que va ser moderat per Tomeu Martí, impulsor de Tribuna Mallorca, va servir per reflexionar sobre l’actual moment de la premsa digital feta en clau nacional.
Els convidats varen respondre interrogants sobre el futur de la premsa escrita i la premsa digital, en els quals hi haurà canvis determinants durant els propers anys. Paco Galián va donar a conèixer l’èxit de Cap Vermell, després de la seva mutació del paper a la xarxa; Sellarès va explicar l’experiència de Tribuna Catalana, convertida en un òrgan d’expressió del sobiranisme transversal; mentre que Marí va reflexionar sobre els canvis que ha suposat la nova web digital de Diari de Balears, que ha augmentat la interactivitat amb els lectors. El debat amb el públic va ser molt animat. Posrerioment, un poc de menjar i de beure varen donar el punt final a l’acte, al qual varen participar una cinquantena de persones i que va servir per certificar la consolidació d’un mitjà nascut per fer un periodisme de qualitat, en català i de clar contingut nacional. Que sigui per molts d’anys!
02/07/2009 · Palma Demà, divendres, 3 de juliol a les 19.30 hores, al Centre Cultural Costa Nord (Avinguda de Palma, 6, Valldemossa), l’OCB de Valldemossa ha organitzat la presentació del llibre Valldemossa a la Miramar: Els primers cinc Plecs de Cultura Popular, editat per Documenta Balear a la seva col·lecció Na Fàtima. L’acte comptarà amb les intervencions de Francesc Mulet, batle de Valldemossa; de Maties Garcias, director insular de Cultura i Patrimoni; d’Antoni X. Colom, coordinador dels Plecs de Cultura Popular entre els anys 1992 i 2007; i de Pere Bru Serrano, cap de redacció de la revista Miramar. L’acte finalitzarà amb un refresc. El llibre ha estat editat amb la col·laboració del Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Valldemossa.
02/07/2009 · Palma Demà, divendres, 3 de juliol a les 19.30 hores, al Centre Cultural Costa Nord (Avinguda de Palma, 6, Valldemossa), l’OCB de Valldemossa ha organitzat la presentació del llibre Valldemossa a la Miramar: Els primers cinc Plecs de Cultura Popular, editat per Documenta Balear a la seva col·lecció Na Fàtima. L’acte comptarà amb les intervencions de Francesc Mulet, batle de Valldemossa; de Maties Garcias, director insular de Cultura i Patrimoni; d’Antoni X. Colom, coordinador dels Plecs de Cultura Popular entre els anys 1992 i 2007; i de Pere Bru Serrano, cap de redacció de la revista Miramar. L’acte finalitzarà amb un refresc. El llibre ha estat editat amb la col·laboració del Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Valldemossa.
Aquest primer volum inclou els cinc primers Plecs de Cultura Popular, que la revista Miramar de Valldemossa va editar entre els anys 1991 i 1995. Es tracta d’un material valuós i imprescindible per conèixer una part important de la història contemporània valldemossina. Els textos, de temàtiques diverses, són obra d’autors molt diversos: Alvaro Bauzà de Mirabó Orlandis, Concepció Bauzà de Mirabó, Miquel Boscana Mas, Maria del Carme Bosch Juan, Joan Buades Crespí, Antònia Maria Calafat Rivas, Catalina Calafat Gelabert, Feliu Calafat Rotger, Margalida Calafat Gelabert, Maria Josep Calafat Rivas, Loli Calafat Rivas, Margalida Calafat Torres, Rosa Maria Calafat Vila, Francesca M. Cañellas Serrano, Josep Cañellas Riera, Nicolau S. Cañellas Serrano, Antoni X. Colom Colom, Antònia Darder Boscana, Lucy Estaràs King, Núria Estaràs King, Rafel Estaràs Estaràs, Rosa Estaràs Ferragut, Maria Dolors Estrades Calafat, Margalida Ferrà Boutroux, Joan Miquel Fiol Torres, M. Magdalena Garcies Estelrich, Jaume Juan Mas, Francisca Juan Calafat, Miquel Juan Calafat, Catalina Julià Noguera, Rosita Lladó de López Rama, José Carlos Llop, Antoni Marimon Riutort, Sebastià Mas Mas, María José Mas Estaràs, Maria Lluïsa Morey Ripoll, Antonio Morell Garcia, Maria Antònia Nicolau Vidal, Joan Oliver Fuster, Lídia Oliver Terrassa, Caterina Ortega Fiol, Neus Picó Veny, Tomeu Pizà Darder, Llorenç Pol Rullan, Margalida Ripoll Darder, Miquel Ripoll Rutllan, Catalina Rosselló Rivas, Jaume Sastre Moll, Sebastià Serra Busquets, Antònia Serrano Darder, Josep Antoni Serrano Darder, Matilde Serrano Darder, Pere Bru Serrano Torres, Frederic Soberats Liegey, Sebastià Trias Mercant, Josep Terrassa, Maria Torres, Virginia Torres, Joan Tortella Araque, Marc Vallbona Adrover, Jaume Vila Mulet i Jaume Vila Vila.
02/07/2009 · Palma Demà, divendres, 3 de juliol, a Can Alcover-Espai de Cultura es farà la presentació del llibre La vida, el temps, el món, de Pere Antoni Pons, editat per Publicacions Universitat de València. Es tracta d’un llibre de converses amb Joan Francesc Mira. L’acte comptarà amb la presència de Joan Francesc Mira, Pere Antoni Pons i Guillem Frontera.
02/07/2009 · Palma Demà, divendres, 3 de juliol, a Can Alcover-Espai de Cultura es farà la presentació del llibre La vida, el temps, el món, de Pere Antoni Pons, editat per Publicacions Universitat de València. Es tracta d’un llibre de converses amb Joan Francesc Mira. L’acte comptarà amb la presència de Joan Francesc Mira, Pere Antoni Pons i Guillem Frontera.
Joan Francesc Mira, persona de gran rellevància dins el món de la literatura i la cultura catalanes per l’envergadura de la seva obra literària i intel·lectual durant quaranta anys, conversa al llarg de sis dies amb el periodista i escriptor Pere Antoni Pons. El resultat és un retrat fresc i acolorit, exhaustiu i apassionant de Joan Francesc Mira, el seu món i la seva època, explicat per ell mateix. Un llibre on Mira repassa la vida, les inquietuds i el llegat de l’intel·lectual valencià viu més destacat. El personatge hi exposa els seus punt de vista sobre assumptes diversos: l’antropologia, la literatura, la política o el valencianisme.
Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari. Com a assagista destaquen els treballs de reflexió sobre el fet nacional, com Crítica de la nació pura (1985), que és una aproximació al concepte de nació des de l’òptica de l’antropologia, o Sobre la nació dels valencians (1997), i la síntesi històrica: Els Borja: família i mite (2000). És autor de novel·les i reculls de contes com ara Viatge al final del fred (1984), Els treballs perduts (1989), Borja Papa (1996), premi Joan Crexells, de la Crítica dels Escriptors Valencians i premi Nacional de la Crítica de literatura catalana, i Quatre qüestions d’amor (1998), premi de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. L’any 2002 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la Purgatori, també premi de la Crítica. A més, s’ha de ressenyar la seva tasca com a traductor. Destaquen especialment les versions de la Divina Comèdia (2001), de Dante Alighieri; la dels Evangelis (2004), i la d’El tramvia, de Claude Simon. Per la seva dedicació cívica ha rebut la Creu de Sant Jordi (1991). És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
02/07/2009 · Palma Aquesta setmana ha finalitzat el període d’exposició pública del projecte d’ampliació de la platja artificial de la Colònia de Sant Pere (Artà), dins el qual el GOB hi ha presentat un plec d’al·legacions. Per als ecologistes el que es presenta amb el títol de “Proyecto de recuperación y estabilización de la playa de la Colonia de San Pedro” és en realitat un projecte d’ampliació, multiplicant per sis, de la platja artificial que es va construir l’any 1981. Així es tria l’opció de més impacte ambiental.
02/07/2009 · Palma Aquesta setmana ha finalitzat el període d’exposició pública del projecte d’ampliació de la platja artificial de la Colònia de Sant Pere (Artà), dins el qual el GOB hi ha presentat un plec d’al·legacions. Per als ecologistes el que es presenta amb el títol de “Proyecto de recuperación y estabilización de la playa de la Colonia de San Pedro” és en realitat un projecte d’ampliació, multiplicant per sis, de la platja artificial que es va construir l’any 1981. Així es tria l’opció de més impacte ambiental.
L’avantprojecte, tramitat l’any 2007, presentava 4 possibles alternatives d’actuació amb diferent grau d’intensitat, que anaven des de la simple reparació de l’espigó que protegeix la platja fins a l’ampliació de la platja artificial, allargant l’espigó de la platja i fent-ne un de nou i més gran vora el port esportiu. L’estudi es decantava finalment per l’opció més “completa”, tot i ser la que tenia major impacte ambiental.
Aquest estudi d’alternatives va passar per la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient, que va dictaminar que “Después del análisis de las respuestas recibidas a la solicitud de consulta realizada se indica que será necesario la revisión del análisis de las alternativas y de los criterios de selección de las mismas, al haberse identificado como alternativa elegida para su ejecución la alternativa de mayor impacto ambiental. La oposición a esta decisión por parte de los organismos consultados ha sido unánime, decantándose en la mayoría de los casos por la alternativa 0’ “. Aquesta alternativa, recomanada per la DG de Qualitat i Avaluació Ambiental, consisteix en la reparació de l’espigó actual que protegeix la platja.
Dos anys més tard, veim amb sorpresa com la Demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient dóna per bona l’alternativa més impactant, i la presenta públicament abans de ser aprovada, ignorant el dictamen de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental.
Un projecte “xapusser” i ple de contradiccions
Tot i que l’actuació es planteja amb l’objectiu fonamental de “limitar el proceso erosivo que padece la playa, minimizando así la necesidad de regeneraciones periódicas”, en el mateix document s’argumenta que “Dado que la playa de la Colonia San Pedro se encuentra actualmente en equilibrio y no sufre un retroceso apreciable desde la última regeneración realizada en 1995, la posibilidad de mantener la playa en su situación actual se considera aceptable dado que ésta cumple su función actual de espacio público de esparcimiento.” Com quedam? Per què es planteja com a excusa evitar l’erosió de la platja si resulta que gairebé no perd arena?
Evidentment, la justificació fonamental del projecte és l’ampliació de la platja artificial, multiplicant per sis la seva superfície actual. Lamentablement aquest objectiu ha condicionat tècnicament la redacció de l’estudi d’impacte ambiental.
Segons el GOB, l’estudi d’impacte ambiental és tècnicament inacceptable, ja que en la fórmula de càlcul que utilitza per escollir l’alternativa més convenient resulta que aconseguir una major superfície de platja té més pes numèric que el fet de tenir major impacte ambiental. Amb aquest criteri, com més gran la platja més bo serà el projecte (tot i que l’impacte serà també major). El GOB considera "indignant" que Costes hagi donat per bo aquest estudi, amb aquesta metodologia tan discutible amb la qual les obres obtindran una major valoració mentre més grans siguin.
Retirada del projecte
Davant això, el GOB reclama la retirada del projecte i el seu estudi d’impacte ambiental, i suggereix adoptar l’alternativa que en el seu moment proposà la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental, consistent en la reparació de l’espigó que protegeix la platja actual.
02/07/2009 · Palma L’Obra Cultural Balear lamenta la mort de l’escriptor andritxol Baltasar Porcel, una veu mallorquina culta, observadora i viatgera que s’expressava categòricament i crítica tant en el seu vessant periodístic com en la seva obra literària. L’entitat se suma al dolor dels seus familiars i amics. Recentment, Baltasar Porcel va donar suport a la campanya de l’Obra Cultural Balear Un Cafè per la Llengua.
02/07/2009 · Palma L’Obra Cultural Balear lamenta la mort de l’escriptor andritxol Baltasar Porcel, una veu mallorquina culta, observadora i viatgera que s’expressava categòricament i crítica tant en el seu vessant periodístic com en la seva obra literària. L’entitat se suma al dolor dels seus familiars i amics. Recentment, Baltasar Porcel va donar suport a la campanya de l’Obra Cultural Balear Un Cafè per la Llengua.
Baltasar Porcel ha estat un dels prosistes catalans més importants de la literatura catalana contemporània; un gran contador o narrador d’històries que ha begut de la tradició fabuladora del Mediterrani per abocar-la en una prosa imaginativament potent. L’escriptor d’Andratx ha mort en un moment creatiu intens, però ens deixa la seva obra, que el sobreviurà per sempre.
Baltasar Porcel Pujol (Andratx, 1937- Barcelona 2009), va créixer en un ambient mariner i pagès, fins que es traslladà a Palma. Va començar a col·laborar al Diario de Mallorca i a Papeles de Son Armadans. El 1960 s’instal·la a Barcelona, on es va vincular als ambients culturals i va conèixer Jordi Pujol. En aquests anys escriu teatre,novel·les i articles setmanals al Diario de Barcelona. Es converteix entre 1975 i 1977 en el director de la nova etapa de la revista Destino. Durant aquesta època també viatja per Europa, el Mediterrani, Amèrica del Nord i del Sud, l’Extrem Orient i Àfrica, experiència que es reflectirà a les seves obres. La seva obra no de ficció és reconeguda en tots els camps (assajos, llibres de viatges, biografies...), però ha estat sobretot la seva obra narrativa la que li ha donat un major reconeixement en el món de les lletres catalanes. Porcel hi basteix un món mediterrani i aventurer, destacant les narracions del cicle d’Andratx on, a partir de la mitificació tràgica i poètica del seu poble, articula una metàfora de l’ésser humà, de les seves passions, de la lluita per forjar-se un destí.
Les seves novel·les i llibres han estat traduïts al castellà, el francès, l’anglès, l’alemany, l’italià, l’eslovè o el vietnamita. Ha obtingut nombrosos premis com el Ciutat de Palma, el Josep Pla, el Prudenci Bertrana, el Sant Jordi, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el Sant Joan. També ha estat guardonat amb el premi Boccaccio de literatura europea. Va ser creador el 1988 i president fins al 2000 de l’Institut Català d’Estudis Mediterranis.
02/07/2009 · Palma Oceana ha fet avui el traspàs de les competències del Parc Nacional de Cabrera al Govern balear, i va aprofitar, a més, per animar a l'executiu autonòmic a iniciar els tràmits per ampliar la zona marina protegida d'aquest enclavament natural. També, es trasllada al Govern que es mantingui "ferm" en les mesures de conservació que "fins ara han donat tan bon resultat" en el manteniment de l'ecosistema de l'arxipèlag de Cabrera.
02/07/2009 · Palma Oceana ha fet avui el traspàs de les competències del Parc Nacional de Cabrera al Govern balear, i va aprofitar, a més, per animar a l'executiu autonòmic a iniciar els tràmits per ampliar la zona marina protegida d'aquest enclavament natural. També, es trasllada al Govern que es mantingui "ferm" en les mesures de conservació que "fins ara han donat tan bon resultat" en el manteniment de l'ecosistema de l'arxipèlag de Cabrera.
En sengles missives remeses al president del Govern, Francesc Antich, i el conseller de Medi Ambient, Miguel Ángel Grimalt, el director executiu de Oceana, Xavier Pastor, indica que l'ampliació de la zona marina protegida ve abonada pels informes elaborats en diverses campanyes d'investigació d'Oceana.
Segons explica el col·lectiu en un comunicat, aquestes campanyes van permetre la detecció i cartografiat detallat de valuosos ecosistemes de maërl, coralígeno i algues laminàries que per disposició legal han de ser protegides de l'acció de les xarxes d'arrossegament.
També se subratlla que el mateix conseller de Medi Ambient ha expressat la seva disposició, el passat 25 de març, a procedir a l'ampliació de les aigües del Parc Nacional quan es completés el traspàs de competències.
"Ni un pas enrere en la protecció de Cabrera" A més, Oceana sol·licita al Govern que es mantingui ferm en les mesures de protecció a prendre i no es plec als "interessos a curt termini" de possibles grups de pressió locals que vulguin rebaixar-les. "Li demanem al Govern que no d'un només pas enrere sobre aquesta qüestió", remarca Oceana.
"El Govern té l'oportunitat i la responsabilitat de demostrar que els nivells de conservació i gestió eficient de Cabrera poden ser no només iguals, sinó fins i tot millors que els que han permès la recuperació dels ecosistemes de l'arxipèlag en les dues últimes dècades, mentre estava sota el control de Govern central", ha afirmat Pastor.
02/07/2009 · Palma El Departament de Cultura i Patrimoni va denunciar ahir davant la Guàrdia Civil i la Policia Municipal d’Alaró els actes vandàlics que ha sofert el material d’obra i la maquinària que ahir es van traslladar al Castell d’Alaró per tal que ahir matí es poguessin iniciar les obres de rehabilitació d’algunes parts d’aquesta fortalesa. Han estat els membres de la brigada de Patrimoni del Consell de Mallorca els que han descobert a primera hora del matí les destrosses en el material i en les màquines que ahir van ser traslladades en helicòpter fins al Castell.
02/07/2009 · Palma El Departament de Cultura i Patrimoni va denunciar ahir davant la Guàrdia Civil i la Policia Municipal d’Alaró els actes vandàlics que ha sofert el material d’obra i la maquinària que ahir es van traslladar al Castell d’Alaró per tal que ahir matí es poguessin iniciar les obres de rehabilitació d’algunes parts d’aquesta fortalesa. Han estat els membres de la brigada de Patrimoni del Consell de Mallorca els que han descobert a primera hora del matí les destrosses en el material i en les màquines que ahir van ser traslladades en helicòpter fins al Castell.
Els actes vandàlics arriben després que l’Ajuntament d’Alaró concedís la llicència d’obres al Consell de Mallorca per tal de dur a terme algunes actuacions puntuals al Castell amb l’objectiu d’evitar una major degradació de l’espai, visitat en aquesta època de l’any per un gran nombre de persones. En concret durant la jornada d’ahir es traslladaren fins al castell materials d’obra i eines diverses, un dipòsit d’aigua, un generador elèctric i bastiments, entre altres.
Degut a les destrosses que s’han donat entre ahir horabaixa i el vespre, s’ha trobat la porta que es va muntar ahir a la torre de l’Homenatge per dipositar-hi dins el material, sense els puntals que la sostenien i sense pany; el permís d’obra fora del seu lloc i tirat pel barranc, obertures als sacs de material d’obra i la roda del carretó, foradada.
Les actuacions previstes des del Departament de Cultura i Patrimoni preveien l’eliminació de la vegetació i petites reparacions al recinte previ a l’accés, la reparació del mur situat devora la torre de l’Homenatge, reparacions en paràmetres concrets de la torre de l’Homenatge i també la reparació de la volta (boveda) d’accés al castell, situada en la planta inferior de l’esmentada torre.
01/07/2009 · Palma Demà, dijous, 2
de juliol, a les 20.00 hores, Can Alcover-Espai de Cultura serà
l’escenari de l’espectacle anual de poesia “Veus paral·leles”,
una recital de poesia que comptarà amb la participació de poetes catalans
i noruecs. Es tracta d’una activitat organitzada per la Institució
de les Lletres Catalanes amb la col·laboració de l’Institut Ramon
Llull.
01/07/2009 · Palma Demà, dijous, 2
de juliol, a les 20.00 hores, Can Alcover-Espai de Cultura serà
l’escenari de l’espectacle anual de poesia “Veus paral·leles”,
una recital de poesia que comptarà amb la participació de poetes catalans
i noruecs. Es tracta d’una activitat organitzada per la Institució
de les Lletres Catalanes amb la col·laboració de l’Institut Ramon
Llull.
“Veus paral·leles”
és un projecte concebut, coordinat i dirigit per Albert Mestres i Sofia
Fonseca, que consisteix en la reunió de quatre poetes de parla catalana
i quatre d’una altra cultura que reciten conjuntament la seva poesia,
a partir d’una selecció que fan els mateixos poetes. Els poetes reciten
els seus propis versos i l’actriu Mireia Chalamanch recita la traducció
de la que no és en llengua catalana. En aquesta ocasió hi participaran
Jaume Pont, Torgeir Schjerven, Inger Elisabeth Hansen, Gabriel de la
S.T. Sampol, Arne Ruste, Montserrat Costas i Isabel Garcia Canet. L’activitat
va ser presentada el passat dimarts 30 de juny a l’Espai Mallorca
de Barcelona, i farà una gira per tot el territori dels Països Catalans.
A Mallorca, a més de la presentació de demà, n’hi haurà una altra
el divendres, 3 de juliol, a les 21.00 hores, a la Fundació ACA de
Búger.
“Veus paral·leles”
pretén descobrir mons poètics i cultures que no ens arriben i alhora
posar en contacte la nostra poesia amb la dels poetes de diferents cultures.
Per aquest motiu es prioritzen o bé les llengües minoritàries o “invisibles”
o bé aquelles veus per a les quals és més difícil fer-se sentir
com les de les dones poetes. L’activitat també té la vocació de
donar a conèixer obres literàries d’autors catalans i de poetes
d’altres tradicions. Però l’activitat també té un vessant de
dignificació de l’ofici de poeta i estableix contactes humans entre
els participants que a la llarga poden desembocar en nous projectes
o col·laboracions.
Currículum dels
participants:
Isabel Garcia Canet
(La Marina Alta, 1981). Estudia Filologia Catalana a la Facultat
de Filologia de la Universitat de València. Des del 2001 al 2006 va
formar part de l’Aula de poesia de la mateixa universitat. Ha publicat
els llibres de poesia La quietud de les pedres (Viena edicions,
2003), finalista del XXVII Premi de Haikus Joan Teixidor de la ciutat
d'Olot; Claustre (Tres i quatre, València, 2006), XXVI Premi
Senyoriu d’Ausiàs March de Benicarló i premi de la crítica dels
Escriptors Valencians 2008. La seva obra està present a les antologies
Eròtiques i despentinades (2008) i Pedra foguera (2008).
És col·laboradora en la revista de literatura catalana Caràcters.
Jaume Pont (Lleida,
1947). És catedràtic de Literatura Espanyola Moderna i Contemporània
a la Universitat de Lleida. Ha estat professor a les universitats de
Barcelona, Poitiers, Nàpols, Illinois, Mar del Plata i Littoral-Côte
d’Opale. És autor de vuit llibres de poemes: Límit(s) (1976),
Els vels de l’eclipsi (1980), Jardí
bàrbarDivan (1982), Premi "Vicent Andrés
Estellés" el 1982, Raó d’atzar. Poesia 1974-1989 (1990)
Premi de la Crítica "Serra d'Or" el 1991, Vol de Cendres
(Premi de la Crítica "Serra d’Or" 1997), Llibre de la
Frontera (2000) Premi Nacional de la Crítica del 2001 i Enlloc
(2007), Premi Carles Riba del 2006. També he publicat cinc “plaquettes”
poètiques (Poemes, Quartet, Petjades, La flor del llot i La font del
barranc) i un llibre d’artista amb poemes seus, Collar, en
col·laboració amb el pintor Evaristo Benítez. La seva poesia ha estat
traduïda al portuguès, euskera, castellà, gallec, francès, italià,
cors, anglès, alemany, turc, polonès, rus, lituà i àrab.
(1981),
Gabriel de la S.
T. Sampol (Alaró, però nascut accidentalment a Palma el 1967).
Va estudiar el batxillerat al col·legi de Palma dels Germans de les
Escoles Cristianes i es llicencià en Filologia Catalana a la Universitat
de les Illes Balears. Té iniciats estudis de Teologia. És Professor
de llengua i literatura catalanes i de literatura portuguesa. Ha publicat
els reculls Difícil naufragi (1997), Apocatàstasi (2001)
i Vulgata (2004). Com a traductor ha treballat l’obra Fra
Luís de Sousa, d’Almeida Garrett (1997), Premi Josep Maria de
Sagarra de Traducció Teatral l’any 1995 atorgat per l’Institut
del Teatre; el Llibre del desassossec, Fernando Pessoa (2002),
Premi de la Crítica Serra d’Or de Traducció Poètica, i Fetge
de Tigre, de Francisco Gomes de Amorim (2006), Premi Giovanni Pontiero,
Instituto Camões i la UAB.
Montserrat Costas
(Capellades, Anoia 1976). Va estudiar periodisme i actualment treballa
com editora. És membre de la Associació d’Escriptors en Llengua
Catalana. Ha publicat els llibres de poesia Poesia egocèntrica
(Barcelona: Columna, 1997), Premi Divendres Culturals de Poesia de Cerdanyola
del Vallès, 1995; Híbrid (amb Jordi Condal i Casas. Barcelona:
Columna, 1999), Premi Vila de Martorell de poesia, 1999 i L’amplitud
dels angles. Cerdanyola del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona,
2003.
Arne Ruste, (Gudbrandsdal,
Noruega, 1942). Va estudiar a la Universitat d’Oslo i ha treballat
com professor, editor, traductor i promotor d’escriptors i de la literatura
contemporània en el Centre Noruec d’Escriptors. Ha publicat 9 col·leccions
de poesia, dues d’elles premiades amb el Premi de les Lletres Noruegues
(Brage). Publica el seu primer llibre de poesia el 1973 (Askeladd)
i els últims es titulen Indre krets (1999) i Søsken for
en tid (2001). També ha publicat prosa i assaig. El seu últim
llibre és una novel·la: Piken i bakspeilet (2009).
Inger Elisabeth
Hansen (Noruega, 1950). És poeta i traductora. Ha guanyat el Premi
Brage, un dels premis més importants de les Lletres Noruegues, l’any
2003, per la seva obra de poesia Trask. A més d’aquest ha
publicat: Det er nå det er like før (1976), Klodedikt
(1979), Hablabaror (1983), Dobbel dame mot løvenes
ørken (1986), Irosen (1993). També ha publicat la novel·la
Pinlige historier (1991). Va ser la Directora de la Unió d’Autors
Noruecs des del 1997 fins al 1999. El 2004 va ser finalista del “Nordic
Council Literature Prize”.
Torgeir Schjerven
(Noruega, 1954). És escriptor, poeta, actor i pintor, cosa que
l’ha portat a la il·lustració de llibres infantils. Ha publicat
els llibres de poesia Vekk (1981), Nettenes melk (1986),
Tanker og andre personlige bedrifter (1989), En nåde uten mål
(1998), I anledning dagen (2002), Den stødige tilstundelsen
av jubel i virkelig trist musikk (2006). També ha publicat dues
novel·les: I det blodige blå (1984) i Omvei til Venus
(1994) i un llibre infantil amb Inger Elisabeth Hansen: Hugo og de
tre som forsvant (1992). El 1995 va ser finalista del “Nordic
Council Literature Prize“, per la novel·la Omvei til Venus.
01/07/2009 · Palma El proper dissabte, 11 de juliol, es celebren les Festes de la Mare de Déu del
Carme-Santa Catalina , motiu pel que el Projecte D. Servei de Dinamització Lingüística i l'Associació Festes del Carme de Santa Catalina organtzen a les 10.00 hores jocs esportius per a joves al CP
Santa Catalina (entrada pel c/ Murillo), on cal inscriure's
prèviament: 971 257 761 (de 08.00 hores a 15.00 hores). A més a més, a les 20.00 hores es celebrarà la Nit de glosses a càrrec dels Glossadors de Mallorca al pati del col·legi Verge del Carme (c/
Murillo, 48).
01/07/2009 · Palma El proper dissabte, 11 de juliol, es celebren les Festes de la Mare de Déu del
Carme-Santa Catalina , motiu pel que el Projecte D. Servei de Dinamització Lingüística i l'Associació Festes del Carme de Santa Catalina organtzen a les 10.00 hores jocs esportius per a joves al CP
Santa Catalina (entrada pel c/ Murillo), on cal inscriure's
prèviament: 971 257 761 (de 08.00 hores a 15.00 hores). A més a més, a les 20.00 hores es celebrarà la Nit de glosses a càrrec dels Glossadors de Mallorca al pati del col·legi Verge del Carme (c/
Murillo, 48).
01/07/2009 · Palma El
passat dissabte 27 de juny, Gent Activa va celebrar el Dia
l'Alliberament lèsbic, gai, transsexual i bisexual (LGTB) a Palma. A més de ser el primer acte públic
d'aquesta plataforma, també era el primer cop que l'esquerra
independentista celebrava un acte d'aquestes característiques a
Mallorca. D'aquesta forma, durant tot el dia es va muntar una paradeta
informativa a la plaça de la Mare de Déu de la Salut, amb material del
nostre col·lectiu i d'altres d'arreu de l'estat que lluitem per
l'alliberament LGTB. Així mateix, es va repartir el manifest de Gent
Activa. Al matí es va pintar la pancarta davant la mateixa
paradeta, fet que va apropar més gent a interessar-se per aquesta
lluita.
01/07/2009 · Palma El
passat dissabte 27 de juny, Gent Activa va celebrar el Dia
l'Alliberament lèsbic, gai, transsexual i bisexual (LGTB) a Palma. A més de ser el primer acte públic
d'aquesta plataforma, també era el primer cop que l'esquerra
independentista celebrava un acte d'aquestes característiques a
Mallorca. D'aquesta forma, durant tot el dia es va muntar una paradeta
informativa a la plaça de la Mare de Déu de la Salut, amb material del
nostre col·lectiu i d'altres d'arreu de l'estat que lluitem per
l'alliberament LGTB. Així mateix, es va repartir el manifest de Gent
Activa. Al matí es va pintar la pancarta davant la mateixa
paradeta, fet que va apropar més gent a interessar-se per aquesta
lluita.
Ja a l'horabaixa, la pedagoga i professora d'atenció a
la diversitat Núria Martín va realitzar una xerrada al carrer, a la que
acudiren més de 20 persones. Cal destacar que molta gent que passava
pel carrer Sant Miquel es va interessar per la xerrada, que va acabar
amb la lectura del manifest de Gent Activa Palma. La nota negativa la va posar el fet que la Policia
Local que no va deixar posar cadires al carrer, tot i tenir tots els
permisos en regla, ja que el propi ajuntament ens havia proporcionat
les cadires.
Finalment, des del col·lectiu criden a tots
els habitants de Palma a combatre aquelles actituds que ataquen la
llibertat sexual de les persones. Per acabar, valoren de forma positiva
el primer acte públic del col·lectiu i conviden a sumar-se a
totes aquelles persones que volen donar una embranzida a la vida
associativa de Ciutat.
Manifest de Gent Activa Palma amb motiu del Dia per l'Alliberament lèsbic, gai, transsexual i bisexual
Una
vegada més, ens hem reunit avui per reivindicar els nostres drets com a
persones que som. Uns drets, però, que des dels sectors més
reaccionaris de la societat se'ns volen negar, encara. Precisament, hem
triat aquest indret, devora aquesta església, per cridar ben fort
davant d’aquells que per molt que vulguin esborrar-nos i eliminar-nos,
nosaltres passam de la seva incultura i estimam i ens ho muntam com
volem, com molt bé indica el lema de la diada d'enguany.
Malauradament,
en els últims temps estam tornant a patir una revifalla del pensament
homòfob, lesbofòbic, transfòbic i bifòbic que ens demostra que queda
molta feina a fer per aconseguir la plena igualtat. Els avenços
legislatius i jurídics que hem aconseguit (el reconeixement legal del
matrimoni entre persones del mateix sexe o l’adopció d’infants) no han
aconseguit anar al fons del problema, que no és altre que la vigència
encara d’un model de societat profundament conservador, patriarcal i
heterosexista. Un model que no és combatut amb tota la vehemència i des
d'on caldria: el món de l'ensenyament.
Precisament enguany la
nostra reivindicació es centra en el tractament de la diversitat
afectivo-sexual en el sector de l’educació. Un punt que consideram clau
i fonamental a l'hora d'inculcar als nins i a les nines el valors
realment democràtics i d'acceptació d'aquesta pluralitat de relacions
interpersonals. En aquest sentit, és molt preocupant que dins dels nous
atacs i agressions moltes tinguin lloc a les aules. Dissortadament,
cada vegada són més freqüents els casos d'assetjament, discriminació i
fins i tot de violència física als centres educatius, pel fet de tenir
una orientació sexual diferent a aquella considerada "normal" i
políticament correcta. Podríem posar multitud d'exemples i ens
adonaríem que un percentatge significatiu del jovent està farcit de
prejudicis que ha rebut d’aquesta educació ultraconservadora i
masclista.
Un cas model del que no s'hauria de tolerar mai
l'hem viscut fa unes setmanes al col·legi Mare Alberta. En aquest
col·legi es desqualifiquen les persones homosexuals titllant-les de
"malaltes", com va denunciar el pare d'una alumna del centre. Un fet
més propi dels moments més tenebrosos del nacionalcatolicisme
franquista que no pas de l'any 2009. Des de Gent Activa consideram
veritablement escandalós i un flagrant atemptat contra els drets humans
que en centres educatius es permetin i autoritzin autèntiques
aberracions antipedagògiques, amb una claríssima intencionalitat
d'adoctrinament envers els infants.
No obstant això, hem de ser
conscients que les discriminacions s'estenen per molts altres àmbits,
com ara el dels cossos de seguretat i la policia. En aquest sentit,
volem recordar el cas de dos policies locals de Palma que han estat
jutjats recentment per vexacions, tortures i humiliacions a les
dependències policíaques de Sant Ferran contra un home presumiblement a
la seva orientació sexual. Des de Gent Activa consideram inacceptable i
vergonyós que des de la Regidoria d'Igualtat i Drets Cívics s'hagi fet
tan poca feina, que l’activitat passi pràcticament inadvertida i que el
ciutadà desconegui totalment quina és la seva funció. Pensam que hi ha
una manca d'informació i sobretot una gran incompetència a l'hora de
resoldre fets tan greus com els abans esmentats, tenint en compte que
els dos agents són funcionaris públics, en teoria al servei de les
persones.
Des del nostre col·lectiu ho volem deixar ben palès:
sovint el tracte que es rep és senzillament denigrant i difamatori, la
qual cosa en un país veritablement democràtic implicaria
responsabilitats adequadament depurades. La lluita, idò, no està
guanyada ni de bon tros. Per això, nosaltres, des de Gent Activa,
continuarem denunciant i defensant el dret a viure i a gaudir de la
nostra sexualitat com ens doni la gana. Tant si els agrada com si no,
ens tindran sempre al davant i no ens deixarem trepitjar; cridarem ben
alt i clar: Superau la ignorància; estima i munta-t'ho com vulguis!!!
Hem
de ser dignes d'aquelles companyes i companys que fa 40 anys en un bar
de Greenwich Village a Nova York començaren a rebel·lar-se, a fer-se
sentir, pagant la seva valentia amb la pròpia vida.
Des
d'aquest lloc, amb tota la càrrega que suposa realitzar aquest acte
devora d’un símbol d'opressió com el que tenim al costat, convidam a
tothom a continuar amb la lluita. Cadascú des de l'àmbit que vulgui i
pugui, però en cap cas sense defallir. Serà un camí llarg i difícil,
però al final acabarem per arraconar als que ens volen llevar la nostra
veu i la nostra identitat.
La lluita continua, superau la vostra ignorància i estima i munta-t’ho com vulguis!
01/07/2009 · Palma L’Obra Cultural Balear reclama al Govern de les Illes Balears que acceleri el procés que ha de garantir la recepció dels canals de televisió en català (TV3, Canal 33, 3/24, Punt 2 i 24.9) a les Illes Balears. L’entitat considera que el marc adequat per aconseguir aquests objectius és el fixat a la reunió que va tenir lloc a Barcelona el passat 22 de juny, en el decurs de la qual es varen acordar la recepció plena del Canal 33 i del 3/24, i que els dos governs iniciassin les gestions per comprar els drets d’emissió de la producció aliena i de les retransmissions esportives per àmbit lingüístic.
01/07/2009 · Palma L’Obra Cultural Balear reclama al Govern de les Illes Balears que acceleri el procés que ha de garantir la recepció dels canals de televisió en català (TV3, Canal 33, 3/24, Punt 2 i 24.9) a les Illes Balears. L’entitat considera que el marc adequat per aconseguir aquests objectius és el fixat a la reunió que va tenir lloc a Barcelona el passat 22 de juny, en el decurs de la qual es varen acordar la recepció plena del Canal 33 i del 3/24, i que els dos governs iniciassin les gestions per comprar els drets d’emissió de la producció aliena i de les retransmissions esportives per àmbit lingüístic.
L’OCB urgeix a la materialització d’aquests acords, tenint en compte que amb l’apagada analògica que s’ha produït avui mateix, Menorca, Eivissa i Formentera han deixat de rebre el Canal 33 i els valencians, fet que representa la interrupció d’un senyal que està present a aquestes illes pràcticament des del naixement de l’emissora. L’entitat reclama al Govern de les Illes Balears que posi mans a l’obra i que asseguri ja la recepció de totes les emissions en català procedents de Catalunya i del País Valencià sense mutilacions. En aquest sentit, l’OCB manifesta la seva estranyesa perquè no s’hagi posat en marxa encara el múltiplex a través del qual s’ha d’assegurar la recepció de la majoria d’aquests canals.
Per altra banda, l’entitat constata que durant els darrers dies la recepció de les televisions de Catalunya i el País Valencià ha patit talls constants i una mala qualitat de la imatge i el so, que n’han dificultat la visió i que no tenen precedents. L’OCB reclama al Govern de les Illes Balears que recuperi immediatament la qualitat del senyal, la degradació de la qual resulta inexplicable després de més de vint anys d’emissió a les nostres illes.
01/07/2009 · Palma L'OCB farà un Cafè per la Llengua a la Festa dels Molins de l'AAVV del Jonquet, en un acte organitzat pel Servei de Dinamització Lingüística de l'Ajuntament de Palma. L'activitat es farà el proper dissabte 4 de juliol a les 20.00 hores al Molí d'en Garleta (Carrer d'en Garleta). En el decurs de l'acte, podrem parlar entre tots de questions referides a la nostra llengua, ja que arreu del món, a totes les cultures, prendre un cafè és signe de conversa amistosa i d’intercanvi civilitzat d’idees. La Festa dels Molins també inclourà altres activitats, com ara un contacontes, un taller gastronòmic, un concert de Whisky Facile i l'actuació dels DJ's Los Moulinex.
01/07/2009 · Palma L'OCB farà un Cafè per la Llengua a la Festa dels Molins de l'AAVV del Jonquet, en un acte organitzat pel Servei de Dinamització Lingüística de l'Ajuntament de Palma. L'activitat es farà el proper dissabte 4 de juliol a les 20.00 hores al Molí d'en Garleta (Carrer d'en Garleta). En el decurs de l'acte, podrem parlar entre tots de questions referides a la nostra llengua, ja que arreu del món, a totes les cultures, prendre un cafè és signe de conversa amistosa i d’intercanvi civilitzat d’idees. La Festa dels Molins també inclourà altres activitats, com ara un contacontes, un taller gastronòmic, un concert de Whisky Facile i l'actuació dels DJ's Los Moulinex.
30/06/2009 · Palma Paraula. Centre de Serveis Lingüístics i Càritas Mallorca realitzaran el proper 1 de juliol, a la seu de Càritas, l’acte de cloenda dels cursos de català, els quals han organitzat de manera conjunta durant el curs 2008/2009. A l’acte hi assistiran Manuel Cámara, director general d’Immigració de la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració; Rosa Barceló, directora insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca; Paula Fluxà, directora general de Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma; Biel Pérez, coordinador del Programa d’Immigració i Codesenvolupament de Càritas; Margalida Maria Riutort, secretària general de Càritas; Antonio Vera, director de Càritas, i Carme Sánchez, directora de Paraula. CSL.
30/06/2009 · Palma Paraula. Centre de Serveis Lingüístics i Càritas Mallorca realitzaran el proper 1 de juliol, a la seu de Càritas, l’acte de cloenda dels cursos de català, els quals han organitzat de manera conjunta durant el curs 2008/2009. A l’acte hi assistiran Manuel Cámara, director general d’Immigració de la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració; Rosa Barceló, directora insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca; Paula Fluxà, directora general de Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma; Biel Pérez, coordinador del Programa d’Immigració i Codesenvolupament de Càritas; Margalida Maria Riutort, secretària general de Càritas; Antonio Vera, director de Càritas, i Carme Sánchez, directora de Paraula. CSL.
A l’acte de cloenda, es lliuraran els certificats a tots els alumnes que han assistit als cursos i que han completat algun dels cicles formatius. A més, se servirà un refrigeri.
Després de mantenir diverses converses, Paraula i Càritas varen acordar col·laborar per poder atendre una població que sovint es veu exclosa dels processos de formació tradicionals i no pot accedir a una formació adaptada a les seves necessitats. Aquesta col·laboració s’ha materialitzat en dues línies de feina que explicam a continuació.
D’una banda, amb la finalitat de donar resposta a la demanda de cursos de català que els participants de diversos programes de Càritas manifestaren, les dues entitats varen acordar que Paraula faria tallers de català inicial a la seu de la fundació Joana Barceló de Palma.
Aquests tallers s’inclouen dins l’oferta d’activitats formatives de Paraula subvencionades per la Direcció General d’Immigració, l’Ajunantament de Palma i el Consell de Mallorca. Enguany, des del mes de gener, hem organitzat un total de 19 cursos en els quals s’han inscrit més de 500 persones. En el marc de col·laboració entre Paraula i Càritas, hem organitzat un total de 4 cursos en els quals s’han inscrit 87 persones.
En el procés de planificació d’aquests cursos, primerament, vàrem acordar que s’establiria un sistema cíclic de cursos de català inicial, de manera que l’estructura i els horaris facilitassin la inscripció de persones amb dificultats per seguir una formació de manera molt dilatada en el temps. Tot i això, després de fer uns quants cursos de català inicial, molts dels alumnes que completaven la formació en aquest nivell ens comentaven que volien continuar aprenent català, per això, també vàrem ampliar l’oferta amb un curs de català de nivell bàsic.
Tallers d’iniciació al català
Els tallers inicials s’han estructurat en 10 sessions de dues hores de durada cada una, a raó de dues sessions setmanals. Amb aquest taller els alumnes poden establir un primer contacte amb la llengua catalana (vocabulari i expressions més habituals, cançons, literatura...) i adquirir uns coneixements bàsics de llengua oral. El plantejament del curs és molt dinàmic i participatiu i amb un pes molt important de la pràctica oral. Entre els temes tractats hi figuren: les persones, els llocs, les relacions amb l’altra gent, les compres, el temps, el menjar, el dia a dia, etc.
Taller de català bàsic Després d’haver fet un total de 5 cursos de català inicial, ens vàrem trobar que moltes de les persones que havien rebut la formació inicial volien continuar aprenent la llengua catalana. Per això, vàrem decidir preparar un curs d’un nivell més avançat. Aquest curs s’ha fet durant el mes de juny, de manera que hem pogut oferir la possibilitat de fer-lo a tots els participants en els cursos inicials anteriors i hem aconseguit formar un grup de persones que ja tenen una capacitació bàsica en català i que estan interessades a continuar la seva formació.
Tot i les diverses modalitats, tots els cursos s’han estructurat tenint en compte el perfil de l’alumnat. Per això, hem organitzat cursos breus (10 sessions), intensius (5 setmanes) i amb continguts molt pràctics.
Als cursos hi han participat persones de moltes nacionalitats diferents, entre les quals destaca un percentatge elevat de senegalesos, pel que fa a la gent provinent d’Àfrica, i un nombre important d’equatorians i de xilens, pel que fa a les persones d’origen llatinoamericà. La majoria són persones que fa poc que són a l’illa i comparteixen el fet de voler aprendre la llengua catalana.
Tallers adaptats
D’altra banda, també vàrem considerar oportú incloure en l’acord de col·laboració altres modalitats per poder cobrir les necessitats dels participants d’altres programes formatius de Càritas.
Càritas fa cursos de formació ocupacional d’ajuda a domicili. En el programa formatiu (BOE 218 9/09/2008) no s’hi preveu una formació lingüística; però, si pensam en el tipus inserció a què pot accedir la gent que rep aquesta formació, observam que la majoria treballarà amb gent gran, i creim que és necessari que puguin conèixer la llengua de la persona que han de cuidar. A més, per a Càritas, aprendre la llengua catalana és un element fonamental per facilitar la convivència entre persones en l’àmbit social i laboral.
Per tot això, acordàrem col·laborar en l’organització, com a experiència pilot, de dos tallers de català adaptats al contingut de la formació ocupacional dels cursos d’atenció sociosanitària.
Valoració final
La valoració dels cursos és molt positiva, tant pel que fa a l’assoliment dels objectius formatius com pel clima de relacions personals que s’hi ha establert. Moltes persones han mostrat interès per continuar el procés d’aprenentatge de la llengua catalana i per obtenir un certificat oficial de català. Així, hem pogut informar d’altres opcions formatives, i alguns alumnes s’han inscrit al Centre d’Autoaprenentatge de Llengua (CAL) que gestiona Paraula. CSL per continuar el procés d’aprenentatge de la llengua catalana. A més hem facilitat la tramitació de sol·licituds per participar a les proves de la Direcció General de Política Lingüística.
Per tot això, el nostre interès és continuar treballant en aquesta línia que acabam d’encetar i intentar millorar per tal d’adaptar-nos i satisfer les necessitats reals de l’alumnat.
30/06/2009 · Palma Demà, dimecres, 1 de juliol, a les 20.00 hores Can Alcover-Espai de Cultura acollirà la presentació del llibre Xesco Boix. Història de la nostra història, de Lluís Maria Panyella i Maria Josep Hernández. Amb la presentació del llibre es vol retre homenatge a la figura de Xesco Boix i ampliar la seva coneixença en el món de l’animació infantil. Boix va popularitzar cançons com Ningú no comprèn ningú, El mussol, El gripau blau, Puff, el drac màgic i Iupi, ia!. La presentació comptarà amb la presència de Jaume Barceló, animador infantil, i els autors, components del grup d'animació La bicicleta.
30/06/2009 · Palma Demà, dimecres, 1 de juliol, a les 20.00 hores Can Alcover-Espai de Cultura acollirà la presentació del llibre Xesco Boix. Història de la nostra història, de Lluís Maria Panyella i Maria Josep Hernández. Amb la presentació del llibre es vol retre homenatge a la figura de Xesco Boix i ampliar la seva coneixença en el món de l’animació infantil. Boix va popularitzar cançons com Ningú no comprèn ningú, El mussol, El gripau blau, Puff, el drac màgic i Iupi, ia!. La presentació comptarà amb la presència de Jaume Barceló, animador infantil, i els autors, components del grup d'animació La bicicleta.
Aquest llibre s’ha editat coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort, que es commemora arreu durant aquest 2009 i que va tenir com a tret de sortida l’acte “Xesco Boix, 25 anys”, que es va fer al Tradicionàrius de Barcelona. El llibre conté un CD inèdit: una carta sonora de Xesco Boix, amb les seves cançons i reflexions. El volum ha estat prologat per Eduard Estivill i editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Francesc Boix i Masramon, Xesco Boix (Barcelona, 1946 - Malgrat de Mar, 1984), va ser músic i cantant de folk i va popularitzar alguns temes que han esdevingut fites de la cançó en català per a infants. Influït pels cantants nord-americans, fundà el Grup de Folk (1966), que adaptà temes de la cançó nordamericana i en creà de nous. Després formà el grup Ara va de bo (1971), que es va centrar en la cançó infantil i va fer una tasca de recuperació de temes populars catalans, que va combinar amb cançons de nova creació. Tres anys després començà una carrera en solitari, però vinculada als grups El Sac i Els Cinc Dits d’una Mà. Al llarg de la seva trajectòria enregistrà trenta-cinc treballs i publicà deu llibres. La seva obra és molt valorada pels educadors i els animadors.
30/06/2009 · Palma Alguns joves d'Esquerra Unida de Balears han acudit aquest matí a les portes dels jutjats de la Via Alemanya per esperar l'arribada de l'expresidenta de l'Empresa Funerària Municipal (EFM), Marina Sans, qui va acudir a l'edifici judicial a les 12.15 hores per prestar declaració davant del magistrat del Jutjat d'Instrucció número 11, Manuel Penalva, pel cas funerària. Els joves d'EU van exigir la dimissió de la regidora 'popular', qui està imputada per un presumpte delicte de malversació de cabals públics.
30/06/2009 · Palma Alguns joves d'Esquerra Unida de Balears han acudit aquest matí a les portes dels jutjats de la Via Alemanya per esperar l'arribada de l'expresidenta de l'Empresa Funerària Municipal (EFM), Marina Sans, qui va acudir a l'edifici judicial a les 12.15 hores per prestar declaració davant del magistrat del Jutjat d'Instrucció número 11, Manuel Penalva, pel cas funerària. Els joves d'EU van exigir la dimissió de la regidora 'popular', qui està imputada per un presumpte delicte de malversació de cabals públics.
Sans va acudir als jutjats acompanyada pel seu advocat, Rafael Perera. La regidora serà interrogada per la seva possible implicació en les suposades irregularitats comeses en la passada legislatura a través de la Funerària, ex gerent el qual, Óscar Collado -qui ahir va sortir de la presó després d'abonar una fiança de 100.000 euros-, és el principal imputat en la causa pels delictes de malversació de fons públics, prevaricació, falsedat documental, suborn i frau a l'administració pels quals podria enfrontar-se a una pena de presó que oscil·la entre els 14 i els 16 anys.
Cal recordar que la investigació de la comptabilitat de l'empresa municipal ha començat arran de l'escàndol dels viatges privats que van realitzar Turó i Sans, que han estat facturats en la passada legislatura a aquesta empresa pública per una quantitat superior als 7.000 euros. De fet, Sans, va ingressar en el compte de la funerària un total de 6.833,93 euros corresponents a nou factures de viatges privats realitzats pels seus familiars en la passada legislatura i que havien estat sufragats per l'empresa pública.
Amb aquesta nova imputació, ja són quatre els encausats dins del cas Funerària, ja que a les de Sans i Turó se sumen també la del constructor Juan Perelló, qui suposadament ha fet obres per a la funerària i se li atribueix haver proporcionat factures falses a Turó, i la de Ataúlfo del Hoyo, ex assessor jurídic de l'empresa municipal a qui se li implica en part de les irregularitats detectades.
30/06/2009 · Palma La Secció Sindical de CCOO a l'Ajuntament de Palma exigeix a Hila, regidor de Funció Pública, que expliqui què està fent l'Ajuntament amb les Brigades Municipals i quin és el futur d'aquest servei. CCOO considera molt preocupant la situació de deteriorament que actualment pateix el personal de les Brigades Municipals, quant a les seves condicions laborals i de prestació del servei.
30/06/2009 · Palma La Secció Sindical de CCOO a l'Ajuntament de Palma exigeix a Hila, regidor de Funció Pública, que expliqui què està fent l'Ajuntament amb les Brigades Municipals i quin és el futur d'aquest servei. CCOO considera molt preocupant la situació de deteriorament que actualment pateix el personal de les Brigades Municipals, quant a les seves condicions laborals i de prestació del servei.
De fet, fa un any que no se'ls entrega roba de treball, a més de sis mesos que no se'ls paga les hores extres, també des de fa algunes setmanes l'Ajuntament està donant treballs del servei de Logística a empreses privades. El preu que aquestes empreses cobren per fer el que fins ara feien els funcionaris de les Brigades és d'un 150% fins a un 200% més car que el que costa realitzar-lo amb personal propi.
A més a més, fa més de sis anys que no s'incrementa la plantilla de les Brigades Municipals, han privatitzat gairebé el 100% del servei d'Enllumenat, falta formació i tecnologia moderna per a determinat tipus de treball i l'Ajuntament, davant aquests fets, evidencia l'incompliment de la promesa que els responsables de l'Àrea d'Infraestructures varen fer fa dos anys als funcionaris de les Brigades: Varen prometre que potenciarien les Brigades Municipals.
Davant aquests fets, els representants de CCOO han demanat, fa més de quinze dies, una entrevista amb el sr. Donate, regidor de l'Àrea d'Infraestructures, per tractar tota la problemàtica relacionada i el futur del servei. El sr. Donate no ens ha rebut, ni dóna cap explicació.
Tota aquesta situació ha generat un gran malestar entre el personal de les Brigades de l'Àrea d'Infraestructures, motiu pel qual exigim que el regidor de Funció Pública expliqui què està fent l'Ajuntament amb les Brigades i quin és el futur d'aquest Servei.
29/06/2009 · Palma Demà, dimarts, 30 de juny, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà la festa d’aniversari de Tribuna Mallorca, oberta a tots els lectors i col·laboradors del mitjà. En el decurs de l’acte es farà una taula rodona sobre “Mitjans de comunicació digitals en català”, que comptarà amb la participació de Miquel Sellarès, impulsor de Tribuna Catalana; Paco Galián, periodista de Cap Vermell, de Capdepera, i Francesca Marí, de Diari de Balears. La taula rodona serà moderada per Tomeu Martí. Posteriorment, hi haurà menjar i beure i un poc de música.
29/06/2009 · Palma Demà, dimarts, 30 de juny, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà la festa d’aniversari de Tribuna Mallorca, oberta a tots els lectors i col·laboradors del mitjà. En el decurs de l’acte es farà una taula rodona sobre “Mitjans de comunicació digitals en català”, que comptarà amb la participació de Miquel Sellarès, impulsor de Tribuna Catalana; Paco Galián, periodista de Cap Vermell, de Capdepera, i Francesca Marí, de Diari de Balears. La taula rodona serà moderada per Tomeu Martí. Posteriorment, hi haurà menjar i beure i un poc de música.
Tribuna Mallorca va néixer l’any 2005, quan un grup de periodistes mallorquins es va posar en contacte amb Tribuna Catalana per construir un mitjà semblant a Mallorca. El diari es va posar en marxa amb la finalitat de donar una altra visió de la realitat política, social, econòmica i cultura mallorquina, partint de la independència política i d’una perspectiva crítica des dels punts de vista nacional i social. Durant tot aquest temps, Tribuna Mallorca ha reflectit, a través de les seves diferents seccions (notícies, opinió, entrevista), una Mallorca amb poca presència als mitjans de comunicació convencionals, amb uns referents informatius bastant allunyats dels que promou el mitjà.
Tribuna Mallorca ha fet feina vertebrar a través de la xarxa un espai de comunicació autocentrat a Mallorca i connectat amb la realitat de la resta dels Països Catalans; un espai que té com a objectiu informar del que passa a Mallorca des d’una perspectiva nacional, fent una especial referència als sectors socials que no surten reflectits a la premsa convencional: moviments socials de base i organitzacions polítiques i socials de caràcter nacionalista. Passat aquest temps des de la seva fundació, Tribuna Mallorca és un mitjà plenament consolidat.
29/06/2009 · Palma La Guàrdia Civil ha localitzat ja a onze immigrants indocumentats arribats a la costa de Mallorca la passada nit en pastera, segons ha confirmat Delegació de Govern a Europa Press. Així, aquests ciutadans haurien arribat a l'illa abord d'una de les dues pasteres que han estat localitzades a la zona de Llombards, a la costa de Santanyí . Els ocupants d'aquestes embarcacions localitzats són tots homes i majors d'edat.
29/06/2009 · Palma La Guàrdia Civil ha localitzat ja a onze immigrants indocumentats arribats a la costa de Mallorca la passada nit en pastera, segons ha confirmat Delegació de Govern a Europa Press. Així, aquests ciutadans haurien arribat a l'illa abord d'una de les dues pasteres que han estat localitzades a la zona de Llombards, a la costa de Santanyí . Els ocupants d'aquestes embarcacions localitzats són tots homes i majors d'edat.
A primera hora del matí agents de l'Institut Armat van identificar a un ciutadà immigrant a Cala s'Almunia (Santanyí). Després de ser interrogat, aquest ha admès que havia arribat a les costes de Mallorca abordo d'una pastera i en companyia d'altres compatriotes. A partir d'aquest moment, la Guàrdia Civil va activar els dispositius de control i recerca per terra, mar i aire, amb la finalitat d'intentar trobar a la resta de la tripulació.
Com a resultat de l'operació, a aquesta hora (14.30 hores) han estat localitzats onze ciutadans indocumentats. Alhora, han estat localitzades una pastera en cala Figuereta (Santanyí) i una altra embarcació d'aquestes característiques a la zona de Llombards. L'operatiu de recerca i control segueix obert. Amb aquestes dues pasteres ja són tretze les embarcacions d'aquest tipus arribades a les costes de les Balears des de l'any 2006.
29/06/2009 · Palma L'exconseller de Turisme i actual diputat del PP, Joan Flaquer, ha assegurat avui tenir la "consciència tranquil·la" sobre la seva actuació a la passada legislatura, ja que "a la meva vida de polític no trobaran que hi hagi comès cap irregularitat ni a cap empresari al qual li hagi demanat una comissió", pel que ha assegurat sentir-se "indefens" davant de les acusacions que qüestionen la seva "honorabilitat".
29/06/2009 · Palma L'exconseller de Turisme i actual diputat del PP, Joan Flaquer, ha assegurat avui tenir la "consciència tranquil·la" sobre la seva actuació a la passada legislatura, ja que "a la meva vida de polític no trobaran que hi hagi comès cap irregularitat ni a cap empresari al qual li hagi demanat una comissió", pel que ha assegurat sentir-se "indefens" davant de les acusacions que qüestionen la seva "honorabilitat".
En una roda de premsa, Flaquer ha remarcat que està "absolutament tranquil" i va anunciar que es defensarà amb "contundència" respecte a les declaracions realitzades per l'exedil del PP a Lloseta, Felipe Ferré, davant de la Fiscalia Anticorrupció, en les que ha assegurat que l'exconseller de Turisme va donar el vistiplau a un projecte que li va presentar com empresari, mitjançant el qual l'Ibatur li va donar 300.000 euros per posar en marxa un projecte, que combinava casaments de parelles de nuvis xineses a Balears i un concurs televisiu a la Xina.
Així, Flaquer ha explicat que aquesta iniciativa es va fer "amb tota transparència" i en el marc d'un viatge a la Xina organitzat per empresaris de les Balears i en què van participar Foment de Turisme de totes les illes, així com els representants "més destacats" del sector turístic i de les agències de viatges.
En aquesta línia, va revelar que durant aquest viatge, destinat a buscar segments turístics a la Xina als que promocionar Balears, com el turisme de congressos i convencions i el de golf, s'ha fet una reunió amb representants d'una televisió xinesa, els qui van plantejar a l'Ibatur la possibilitat que un viatge de lluna de mel a les illes fos el premi d'un concurs en el qual participessin parelles recent casades.
"El sector turístic ha considerat que era una bona iniciativa promocional i la vam posar en marxa i jo vaig resoldre a favor perquè era la meva competència i avui tornaria a fer el mateix si s'em presentés de la mateixa manera", ha remarcat Flaquer, qui va recalcar que la posada en marxa d'aquesta acció de promoció a la televisió xinesa ha estat una decisió "personal" seva "consensuada amb el sector", de manera que va negar que aquest projecte respongués a ordres de l'expresident del Govern, Jaume Matas. "S'està produint un judici paral·lel mediàtic del qual no em puc defensar i crec que estic sent objecte d'una injustícia, de manera que m'agradaria poder explicar la meva versió dels fets i veure de què se m'acusa", ha manifestat, i alhora ha recordat que a la seva vida política ha tingut l'oportunitat de gestionar pressupostos "molt elevats" i ha afegit que també ha signat "moltes coses, tot i que per la dinàmica diària, moltes d'elles no han passat per les meves mans".
D'altra banda, Flaquer ha afirmat que li "indignen i irriten" les filtracions de declaracions de determinades persones davant de la Fiscalia i el jutge, si bé ha assenyalat que "posa en dubte la seva credibilitat", tenint en compte que "han reconegut haver comès irregularitats i que han participat en trames de corrupció, pel que estan en una difícil situació penal i processal". Respecte al citat programa a la televisió xinesa, ha admès que un equip de producció d'aquest país asiàtic es va desplaçar a Palma per gravar un simulacre d'un casament al Castell de Bellver, ja que aquestes imatges devien "servir com a part del publireportatge" de les Balears.
A més, ha afegit que l'Ibatur ha rebut el certificat que justificava que aquestes imatges s'havien emès a la televisió xinesa, de manera que si l'empresari i exedil de Lloseta "ha comès irregularitats, serà problema seu i no meu", ja que l'exgerent de l'batur, Raimundo Alabern, li va exigir "rigorosament el compliment del conveni i, per tant, ha estat escrupolós amb aquest acord".
"No sé res res més d'aquest projecte, de manera que si pel que fos Ferré ens hagués enganyat i ens hagués presentat un informe fals d'emissió del programa, el problema és seu perquè hagués estafat a l'administració publica, però jo no tinc cap dada", ha afirmat, i alhora ha recordat que el PP ja ha adoptat la decisió que "havia de prendre" amb l'exedil de Lloseta, referint-se així a la seva expulsió del partit, després que es negués presentar la seva dimissió, passant així a formar part del Grup Mixt a l'Ajuntament d'aquesta població.
29/06/2009 · Palma L'exigència de tenir el nivell B de català no preocupava molt a les infermeres i llevadores que ahir es van examinar per a aconseguir una plaça en propietat en la sanitat pública de l'arxipèlag, amb alguna excepció entre les aspirants procedents d'altres comunitats. Aquesta és la primera convocatòria d'ocupació pública en el sector sanitari després de l'aprovació del decret de català que establix com requisit el nivell B del català per a tot el personal, així ho publica el Diario de Mallorca. Sembla que al PP li preocupava més que als interessats, i tot per uns vots i per tornar-hi a un conflicte prou passat.
29/06/2009 · Palma L'exigència de tenir el nivell B de català no preocupava molt a les infermeres i llevadores que ahir es van examinar per a aconseguir una plaça en propietat en la sanitat pública de l'arxipèlag, amb alguna excepció entre les aspirants procedents d'altres comunitats. Aquesta és la primera convocatòria d'ocupació pública en el sector sanitari després de l'aprovació del decret de català que establix com requisit el nivell B del català per a tot el personal, així ho publica el Diario de Mallorca. Sembla que al PP li preocupava més que als interessats, i tot per uns vots i per tornar-hi a un conflicte prou passat.
A les proves convocades ahir simultàniament a Mallorca, Menorca i Eivissa es van presentar 61 persones per a les 26 places de llevadores i 2.667 per a les 802 d'infermeres ofertes en la convocatòria. Per illes, Mallorca va contar amb 49 i 2.039 aspirants a les ocupacions de llevadora i infermeria que van ocupar més de vint-i-sis aules de l'edifici Gaspar Melchor de Jovellanos i dotze del Guillem Xifri de Colonya. La conselleria de Salut va disposar per a les proves en la UIB a tres representants del tribunal i a gairebé noranta col·laboradors.
Aquesta és la primera oferta pública d'ocupació en el sector sanitari des que es va produir la transferència de la competència fa set anys. En l'actualitat ja hi ha convocades altres 357 places per al grup auxiliar administratiu i 185 de celadores el termini del qual per a presentació de sol·licituds acaba el pròxim 23 de juliol. Així mateix, en el BOIB del passat 25 de juny es van convocar 440 places d'auxiliar d'infermeria i 42 de fisioterapeuta a les quals es poden presentar les sol·licituds fins al 25 de juliol.
26/06/2009 · Palma Demà es celebra, a partir de les 17.00 hores, la X Trobada de Músics per la Llengua a Pollença, gran econtre anual que fan els músics de Mallorca a la qual s’hi van afegint els músics de les altres illes i també dels altres territoris de parla catalana. Els grups o artistes, ofereixen al públic concerts de 20/30 minuts del seu treball creatiu actual, propiciant així un coneixement més directe dels músics entre si mateixos. Un macro-concert reivindicatiu, obert al públic, que pretén ajudar en la normalització lingüística del català en l’àmbit musical.
26/06/2009 · Palma Demà es celebra, a partir de les 17.00 hores, la X Trobada de Músics per la Llengua a Pollença, gran econtre anual que fan els músics de Mallorca a la qual s’hi van afegint els músics de les altres illes i també dels altres territoris de parla catalana. Els grups o artistes, ofereixen al públic concerts de 20/30 minuts del seu treball creatiu actual, propiciant així un coneixement més directe dels músics entre si mateixos. Un macro-concert reivindicatiu, obert al públic, que pretén ajudar en la normalització lingüística del català en l’àmbit musical.
A dia d'ahir, 25 de juny, hi han 35 solites o grups que actuaran als cinc escenaris: Agustí Baró, Antònia punk, Arpellots Havaneres Band, Bandejat, Culibrou, Dj Kat, Dopamine, Doradella, Es reboster, Fluix, Germans Martorell, Gonelles morts, Guillem Sansó, Herbes Dolces, Inventari (Menorca), Katau, L'Atelier (Menorca), L’équilibriste, Lluci Villalonga R'n'r band, Marcel Cranc, Música Nostra, Nicolau, No diguis dois, Nua, Oliva trencada, Pere (Eivissa), Rels (Eivissa), Si tot va bé, Sinto Serra, Skagerrak, Suasi, Teix, Torrat i bullit, Tutu-pà i Xeremiers.
26/06/2009 · Palma Demà, dissabte, 27 de juny, a les 18.00 hores, a la plaça de l’Ajuntament d’Esporles, començarà una visita guiada pel municipi, a càrrec de Tomàs Vibot. La durada aproximada de l’itinerari serà d’una hora i mitja. L’organització de l’acte va a càrrec de l’OCB d’Esporles.
26/06/2009 · Palma Demà, dissabte, 27 de juny, a les 18.00 hores, a la plaça de l’Ajuntament d’Esporles, començarà una visita guiada pel municipi, a càrrec de Tomàs Vibot. La durada aproximada de l’itinerari serà d’una hora i mitja. L’organització de l’acte va a càrrec de l’OCB d’Esporles.
26/06/2009 · Palma El PSM-Entesa Nacionalista d'Alaró ha interposat un contenciós administratiu davant la Conselleria de Medi Ambient contra la desestimació per silenci administratiu de les al·legacions presentades per l'Ajuntament d'Alaró (a instàncies del PSM-EN) a la modificació dels estatuts de la Comunitat de Regants de la Font de Ses Artigues.
26/06/2009 · Palma El PSM-Entesa Nacionalista d'Alaró ha interposat un contenciós administratiu davant la Conselleria de Medi Ambient contra la desestimació per silenci administratiu de les al·legacions presentades per l'Ajuntament d'Alaró (a instàncies del PSM-EN) a la modificació dels estatuts de la Comunitat de Regants de la Font de Ses Artigues.
El PSM-EN ha decidit presentar el contenciós per defensar els interessos dels ciutadans alaroners, ja que els nous estatuts de la Comunitat de Regants eliminen totes les obligacions amb l'Ajuntament i els mecanismes de control. Davant d'aquest fet, els nacionalistes instaren el consistori a presentar les al·legacions a aquests estatuts, perquè l'interès general dels alaroners no fos vulnerat. La presentació d'aquestes al·legacions va ser aprovada amb els vots del PSM-EN, PSOE i UM.
La Conselleria de Medi Ambient, però, no ha donat cap resposta a l'Ajuntament, i les al·legacions han quedat desestimades per silenci adminstratiu. Davant d'aquesta situació, el PSM-EN va presentar al darrer plenari una proposta perquè l'Ajuntament interposàs el contenciós administratiu perquè s'estimassin les al·legacions, proposta que va ser rebutjada amb els vots del PP i d'UM.
El portaveu del PSM-EN d'Alaró, Mateu Marcús, ha criticat l'actitud del PP, "que sempre ha posat per davant els interessos particulars de la directiva de la Comunitat de Regants, i que ha estat contrari a defensar els interessos del poble", i també l'actitud d'UM, que en un principi va donar suport a les al·legacions que defensen els interessos generals dels alaroners en aquest conflicte: "UM es desmarca ara de l'acord a què havíem arribat, per no anar contra una Conselleria gestionada pel mateix partit polític. Aquesta és una actitud totalment partidista, que va en contra dels interessos dels alaroners. El PSM-EN prima l'interès general per davant dels interessos partidistes, i per això farem complir davant dels tribunals la voluntat del poble d'Alaró".
La modificació dels estatuts de la Comunitat de Regants elimina la figura del Síndic Regidor (representant de l'Ajuntament en l'òrgan de gestió de la Comunitat), l'obligació d'omplir els dipòsits públics de nova construcció i la disposició segons la qual la Comunitat respectarà sempre l’abastament del veïnatge, segons el costum establert des de temps immemorial.
26/06/2009 · Palma El vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira (Esquerra Republicana), defensà ahir a Palma que la política lingüística ha de ser "positiva, inclusiva, atractiva i simpàtica", i descartà com a estratègia "la imposició i la força" perquè "les vam patir en carn pròpia". El català advertí que "repensar l'estratègia no és una derrota, sinó la clau per a la victòria", i apostà per renovar la llengua catalana perquè no caigui en l'oblit, dur-la "allà on calgui" i "obrir portes i finestres, si cal, per permetre la incorporació de més gent a la comunitat lingüística". Així ho ha publicat avui dBalears.
26/06/2009 · Palma El vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira (Esquerra Republicana), defensà ahir a Palma que la política lingüística ha de ser "positiva, inclusiva, atractiva i simpàtica", i descartà com a estratègia "la imposició i la força" perquè "les vam patir en carn pròpia". El català advertí que "repensar l'estratègia no és una derrota, sinó la clau per a la victòria", i apostà per renovar la llengua catalana perquè no caigui en l'oblit, dur-la "allà on calgui" i "obrir portes i finestres, si cal, per permetre la incorporació de més gent a la comunitat lingüística". Així ho ha publicat avui dBalears.
Carod-Rovira va ser ahir a Palma per pronunciar la conferència El català, un patrimoni viu per compatir a la seu de l'Institut Ramon Llull. L'escoltaren una trentena de persones, entre les quals el conseller de Presidència, Albert Moragues; la directora adjunta del Llull, Fanny Tur; l'exconseller Damià Pons; escriptors com Gabriel Janer Manila i Miquel Segura; l'editor Francesc Moll; i el president de l'Obra Cultural, Jaume Mateu. Davant ells, apostà per una política lingüística que no vagi contra ningú "sinó a favor nostre"; per aconseguir una comunitat lingüística "forta, diversa, però cohesionada"; per deslliurar el català de qualsevol manipulació política i per prestigiar-lo i fer-lo útil. Acabà desitjant "salut i força vida al català". Abans, havia vist com mitja dotzena de membres de joves del PSM desplegaven una pancarta per reclamar que s'emeti a les Illes la programació íntegra de TV3. Carod es reuní amb els joves, que li entregaren una carta.
Precisament de TV3 parlà al matí amb el conseller Moragues -també es reuní amb la presidenta del Consell, Francina Armengol- i afirmà que els dos governs defensen que en el futur es puguin comprar productes audiovisuals a la FORTA no per territoris, com fins ara, sinó per llengües. Així, TV3 i IB3 podran comprar conjuntament els drets d'emissió en llengua catalana de determinats productes i es podran veure "indistintament" als dos territoris. El vicepresident català també parlà del finançament i deixà clar que tant el model com les xifres que planteja Madrid són "inacceptables" per Catalunya i cal esperar una nova proposta. A la vegada, afirmà que voldria que es resolgués bé el sistema per a Balears, perquè està "pitjor" que el Principat, i defensà que els dos territoris han de "fer pinya" davant el Govern central.
26/06/2009 · Palma Els consellers autonòmics dels Països Catalans i Galícia, llevat de la representant basca, aprofitaren ahir la possibilitat que el Senat els ofereix a la Comissió General de Comunitats Autònomes per utilitzar la seva llengua, una excepció a les Corts Generals. Per a això, treballaren en la Cambra set traductors de català, euskera i gallec, com ve sent habitual des que el 2005 es va reformar el Reglament del Senat per permetre l'ús dels idiomes cooficials en aquesta Comissió General. També en el Diari de Sessions queden recollides les intervencions íntegrament en la llengua que s 'hagin realitzat i en castellà.
26/06/2009 · Palma Els consellers autonòmics dels Països Catalans i Galícia, llevat de la representant basca, aprofitaren ahir la possibilitat que el Senat els ofereix a la Comissió General de Comunitats Autònomes per utilitzar la seva llengua, una excepció a les Corts Generals. Per a això, treballaren en la Cambra set traductors de català, euskera i gallec, com ve sent habitual des que el 2005 es va reformar el Reglament del Senat per permetre l'ús dels idiomes cooficials en aquesta Comissió General. També en el Diari de Sessions queden recollides les intervencions íntegrament en la llengua que s 'hagin realitzat i en castellà.
A les 09.30 hores va començar la comissió, en què va compareixer el vicepresident territorial del Govern, Manuel Chaves, per presentar el seu programa de treball per a aquesta legislatura. I a aquesta hora van acudir al Senat el president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, i consellers de totes les CA, excepte de La Rioja, així com de Ceuta-Melilla. Al costat de l'ús de les llengües autonòmiques, la presència de representants de les Comunitats, que poden a més intervenir, és una altra peculiaritat d'aquesta comissió.
El conseller català d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, va prendre la paraula en català i en aquesta llengua ha fet tota la seva intervenció. Va continuar el conseller de presidència gallec, Alfonso Rueda, que va utilitzar el seu idioma durant el gruixut de la seva compareixença, tot i que també va utilitzar en ocasions el castellà.
També en la seva llengua cooficial es van dirigir a la Cambra els representants de la Comunitat Valenciana, Vicente Rambla (vicepresident primer), i de les Illes Balears, Carles Manera. La que tot i això va elegir el castellà ha estat la consellera basca de Justícia, Idoia Mendia, que es va limitar a saludar en euskera.
La sessió es va interrompre cap a les 14.30 hores per menjar. El vicepresident Manuel Chaves ho va fer en un saló privat del Senat al costat del president de la Comissió General, el socialista Joan Lerma, i el seu equip de col·laboradors, mentre que la majoria dels consellers es van distribuir per grups al menjador de la Cambra, al costat dels senadors i al personal de la institució.
26/06/2009 · Palma Gent Activa, amb motiu de la Diada de l'alliberament lesbià, gai, transsexual i bisexual, organitza per demà, 27 de juny, actes a Palma sota el lema 'Superau la ignorància; estima i munta-t'ho com vulguis'. Així doncs, a partir de les 10.30 hores del matí a la Plaça de la Mare de Déu de la Salut, hi haurà una paradeta informativa i es repartiran trípctics i altres materials. A les 10.00 hores tindrà lloc una xerrada-debat amb la pedagoga Núria Martín, professora d'atenció a la diversitat en l'educació de la UIB; per concloure la diada, a les 19.30 hores es realitzarà una concentració per l'alliberament sexual.
26/06/2009 · Palma Gent Activa, amb motiu de la Diada de l'alliberament lesbià, gai, transsexual i bisexual, organitza per demà, 27 de juny, actes a Palma sota el lema 'Superau la ignorància; estima i munta-t'ho com vulguis'. Així doncs, a partir de les 10.30 hores del matí a la Plaça de la Mare de Déu de la Salut, hi haurà una paradeta informativa i es repartiran trípctics i altres materials. A les 10.00 hores tindrà lloc una xerrada-debat amb la pedagoga Núria Martín, professora d'atenció a la diversitat en l'educació de la UIB; per concloure la diada, a les 19.30 hores es realitzarà una concentració per l'alliberament sexual.
25/06/2009 · Palma La participació del sindicat USO a la manifestació anticatalanista convocada pel PP va cridar l’atenció i continua essent motiu de polèmica passades les setmanes. Que una organització amb una llarga trajectòria de defensa dels drets dels treballadors es prestàs a seguir el joc a l’extrema dreta va provocar un impacte negatiu en molts d’afiliats, fins i tot tenint en compte la deriva del sindicat durant els darrers anys. En aquell moment ja varen sorgir crítiques de les seccions d’Ensenyament i de l’Aeroport.
25/06/2009 · Palma La participació del sindicat USO a la manifestació anticatalanista convocada pel PP va cridar l’atenció i continua essent motiu de polèmica passades les setmanes. Que una organització amb una llarga trajectòria de defensa dels drets dels treballadors es prestàs a seguir el joc a l’extrema dreta va provocar un impacte negatiu en molts d’afiliats, fins i tot tenint en compte la deriva del sindicat durant els darrers anys. En aquell moment ja varen sorgir crítiques de les seccions d’Ensenyament i de l’Aeroport.
El malestar intern sembla no superat, com demostra la carta al director adreçada a David Díaz, secretari general d’USO, publicada ahir a Última Hora i signada per Renato Homs Cruz, afiliat al sindicat. Homs expressa la seva més enèrgica protesta per la participació d’USO a la manifestació, recorda la seva trajectòria com a delegat sindical des de 1988 i rebutja la instrumentalització del sindicat a favor d’una determinada opció política. El delegat remarca que la llengua no té res a veure amb la crisi ni amb l’atur, nega els arguments de la mobilització (que algú estigui discriminat per parlar en castellà) i denuncia les actituds d’algunes persones que menyspreen el català tot i viure i treballar a Mallorca. L’autor de la carta també rebutja la presència de banderes espanyoles preconstitucionals a la manifestació i assegura que la presència d’USO a la marxa farà perdre al sindicat les eleccions a la seva empresa, pel rebuig que ha provocat entre molts de treballadors. Per últim, demana al secretari general que reflexioni sobre la situació creada i doni una explicació als afiliats.
25/06/2009 · Palma L’Obra Cultural Balear organitza “Cambra a Can Alcover”, cicle musical sobre obres i arranjaments de compositors mallorquins joves i desconeguts. Les composicions seran interpretades pel Trio Rosselló-Pòrcel, integrat també per joves músics mallorquins. La finalitat del cicle és donar a conèixer i popularitzar l’obra de joves creadors mallorquins que sovint no tenen canals per arribar al gran públic. Can Alcover-Espai de Cultura serà l’escenari de quatre concerts, un trimestre, cadascun d’ells dedicat a l’obra d’un dels següents compositors: Antoni Tudurí, Antoni Bujosa, Pere Fuster Orfila i Pere Víctor Rado.
25/06/2009 · Palma L’Obra Cultural Balear organitza “Cambra a Can Alcover”, cicle musical sobre obres i arranjaments de compositors mallorquins joves i desconeguts. Les composicions seran interpretades pel Trio Rosselló-Pòrcel, integrat també per joves músics mallorquins. La finalitat del cicle és donar a conèixer i popularitzar l’obra de joves creadors mallorquins que sovint no tenen canals per arribar al gran públic. Can Alcover-Espai de Cultura serà l’escenari de quatre concerts, un trimestre, cadascun d’ells dedicat a l’obra d’un dels següents compositors: Antoni Tudurí, Antoni Bujosa, Pere Fuster Orfila i Pere Víctor Rado.
El quartet Rosselló-Pòrcel, format per Eduard Riera, violí primer, Miquel Àngel Bauzà, viola, Biel Fiol, violoncel, i Toni Vallespir, guitarra , nasqué a Palma amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de la música contemporània i la música del Barroc.
Demà, divendres, 26 de juny, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de cultura, hi haurà la segona edició del cicle, en el decurs de la qual el quartet Rosselló-Pòrcel interpretarà obres d’Antoni Bujosa. Antoni Bujosa Morro neix a Bunyola i comença els seus estudis musicals als nou anys al Conservatori de Palma, on estudia amb els professors Joan Roig i Emili Muriscot i obté la Menció Honorífica al concurs de fi de grau. Ha estat alumne de Claudie Desmeules (finalista dos anys consecutius al Concurs Internacional de Piano “Ciutat de Mallorca”), de Michael Davidson (al Rotterdam’s Conservatorium), de Margalida Palou (en el Conservatori Superior de les Illes Balears), d’Edith Fisher (a Barcelona), de Joana McGregor, Julian Jacobson, Josep Colom i Andrew Jasinsky. Va ser finalista a la Doolen Competition. Com a solista, ha actuat al Casal Balaguer, al Centre Cultural “ Sa Nostra”, a la Sala Ramon Llull (Cura), al Casal Solleric, a la Fundació ACA, al Palau March, a Dartington (Anglaterra), a la Setmana de Música de Felanitx, al Festival Internacional de Palmanyola, a la Fundació Trobada i al Festival de Música de Bunyola. Ha interpretat el concert en fa menor per a piano i orquestra de J. S. Bach amb la “Camerata Sa Nostra”, i la “Rhapsody In Blue” de G. Gerswhin amb la “Filharmònica Porrerenca”. És l’autor de la música per a l’espectacle poètic i musical “He estojat un ram de versos per al teu dolor”. També ha col·laborat amb el cineasta Toni Bestard al curtmetratge “Max”.
El programa del concert constarà de dues obres. La primera, Trio de cordes, està formada pels moviments Preludi, Elegia, Passejada i Rondo. La segona, Tres peces per a trio de cordes i guitarra consta de Moviment, Cala de somnis i Tema i variacions sobre Una dona llarga i prima.
25/06/2009 · Palma L’Obra Cultural Balear va presentar ahir públicament el jardí de Can Alcover, que ha estat remodelat durant els darrers mesos amb la finalitat de convertir-lo en un espai funcional per fer activitats a la fresca. Amb capacitat per a més d’un centenar de persones, el jardí s’incorpora així com a espai privilegiat a per a actes de petit format.
25/06/2009 · Palma L’Obra Cultural Balear va presentar ahir públicament el jardí de Can Alcover, que ha estat remodelat durant els darrers mesos amb la finalitat de convertir-lo en un espai funcional per fer activitats a la fresca. Amb capacitat per a més d’un centenar de persones, el jardí s’incorpora així com a espai privilegiat a per a actes de petit format.
L’entitat va presentar el jardí coincidint amb una efemèride destacada: els cent anys d ela publicació de Cap al tard, de Joan Alcover. Tretze poetes dels Països Catalans (Josep Lluís Aguiló, Maria Antònia Perelló, Antoni Vidal Ferrando, Bartomeu Fiol, Josepmiquel Servià Figa, Glòria Julià, Enric Casasses, Blancallum Vidal, Emili Sánchez, Miquel Bezares, Gabriel S. T. Sampol, Miquel Mestre i Vicenç Calonge) varen recitar cadascun un poema d’Alcover. A més, hi va haver un espectacle de dansa amb la ballarina Fortuna. Un centenar llarg d’assistents, entre socis i amics de l’OCB, va participar a l’acte.
El matisme va ser una època negra per al territori de les Illes Balears, caracteritzada per la construcció d’autopistes de gran impacte, d’un hospital situat devora un BIC, de nous camps de golf, urbanitzacions i ports esportius i per la desprotecció de diversos parcs naturals. Per damunt de tot, el matisme passarà a la història com a un quatrienni de corrupció desenfrenada i de manca de respecte per la llei. En aquest sentit, el govern actual representa un canvi important, si bé moltes de les expectatives posades en matèria de protecció del territori encara no s’han concretat. La legislatura va començar amb la decisió de continuar Son Espases, que encara ara representa un desgast per a la majoria de centreesquerra. Posteriorment hi ha hagut avanços en la protecció d’alguns espais naturals (Son Real, ses Fontanelles...), si bé altres batalles s’han perdut (Port Adriano) i d’altres no estan encara decidides (Son Bosc, Son Baco). I cal remarcar que la crisi econòmica sovint es vol fer servir per justificar la relaxació d’alguns preceptes urbanístics o mediambientals. En matèria territorial, està clar que queda molta feina a fer i que els governs de centre esquerra no s’haurien de dormir. És l’hora de posar-se mans a l’obra.
Les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg avalant la política de l’Estat Espanyol pel que fa a les il·legalitzacions dels partits de l’esquerra independentista basca, no sé perquè em recorda aquella no solidaritat dels estats o institucions europees a la segona república espanyola. L’omissió en l’ajuda i no ingerència, poruga, irresponsable, va ajudar a créixer el més devastador feixisme europeu mai conegut. No crec que avalar la marginació activa, l'apartheid, de milers de votants bascos, europeus, sigui garantir la pràctica dels drets humans a Europa i en canvi crec que significa donar aire a la imposició de polítiques no democràtiques i repressives més properes al feixisme que a aquesta pobre democràcia filla seva.
Segurament l'amic Francesc Jaume, quan llegesqui el títol d'aquest articlet fotrà una cara d'aquelles que pensa que el Cracòvia, amb els gags parodiant Joahnn Cruyff i Charlie Rexach, em fa estralls gairebé patològics, nocius diria. O l'amic Tomeu Martí, també afirmaria rotundament que el seu poemari Paradís Topical, servidor l'hauria de rellegir molt de tant en tant -i no cada dia!- pot ser així hom evitaria haver de falcar títols topicals, cracòvics com aquest als escrits...
02/07/2009 · Palma
01/07/2009 · Palma
02/07/2009 · Palma
02/07/2009 · Palma
02/07/2009 · Palma
02/07/2009 · Palma
02/07/2009 · Palma
02/07/2009 · Palma
01/07/2009 · Palma
01/07/2009 · Palma
01/07/2009 · Palma
30/06/2009 · Palma
30/06/2009 · Palma
30/06/2009 · Palma
30/06/2009 · Palma
29/06/2009 · Palma
29/06/2009 · Palma
29/06/2009 · Palma
26/06/2009 · Palma
01/07/2009 · Palma
29/06/2009 · Palma
26/06/2009 · Palma
26/06/2009 · Palma
26/06/2009 · Palma
26/06/2009 · Palma
26/06/2009 · Palma
25/06/2009 · Palma
25/06/2009 · Palma
