Butlleti
 |
L'entrevista
Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB
""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament""
|
 |
Llibres recomanats
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
Antònia Vicens
Ànima de gos
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Mostra tots els documents
|
|
 17/05/2012 · Aquesta setmana ha finalitzat el període d’exposició pública de l’esborrany inicial de l’Avantprojecte de Llei de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, al qual el GOB ha presentat al•legacions. El GOB considera que l’aprovació d’una llei de pesca pròpia de les Illes Balears és una necessitat, ja que, tal com exposa el propi Govern, la comunitat autònoma és l’única que no disposa d’una norma sectorial adaptada a les necessitats del seu sector pesquer i a la situació dels ecosistemes i recursos marins.
17/05/2012 · Aquesta setmana ha finalitzat el període d’exposició pública de l’esborrany inicial de l’Avantprojecte de Llei de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, al qual el GOB ha presentat al•legacions. El GOB considera que l’aprovació d’una llei de pesca pròpia de les Illes Balears és una necessitat, ja que, tal com exposa el propi Govern, la comunitat autònoma és l’única que no disposa d’una norma sectorial adaptada a les necessitats del seu sector pesquer i a la situació dels ecosistemes i recursos marins.
Tot i això, una vegada analitzat el text que ha presentat l’actual Govern, el GOB arriba a la conclusió que ens trobam davant una important oportunitat perduda. “Durant l’any 2010, l’anterior Govern ja va presentar un esborrany d’avantprojecte de pesca. Encara que el GOB va considerar des del principi que el text era millorable, entre la versió de 2010 i l’actual hi ha un canvi qualitatiu i de la filosofia del text molt preocupant, ja que es deixen de banda totes les aportacions de millora de la gestió dels recursos, de conservació de les espècies i dels hàbitats especialment sensibles”.
El GOB considera que l’actual esborrany és molt generalista i amb cap implicació en garantir una explotació sostenible. Tot això, segons l’organització, fa que permeti que l’activitat pesquera es mantingui fora dels marges de seguretat sostenible i allunyada dels postulats de la política pesquera comunitària europea, la qual està fent una aposta decidida per una reforma que garanteixi una explotació pesquera sostenible i un futur a mig i llarg termini per a les comunitats costaneres. En definitiva, el GOB considera que, novament, el Govern torna a fer una aposta de pa per avui i fam per demà que tant preocupants resultats ha donat en les nostres Illes.
El GOB destaca que la llei manté un model de reserves marines “light”, amb un nivell de regulació poc compromesa amb el que hauria de ser l’objectiu fonamental d’aquests espais: promoure la recuperació ecològica. Així, no prohibeix la realització de dragatges submarins (per exemple per a l’extracció d’arena) ni la construcció de ports esportius. Tractant-se d’espais molt reduïts en comparació amb la resta d’àmbit territorial marí no sotmès a cap figura de protecció o regulació, i sent les zones on es desenvolupen gran nombre de processos biològics de rellevància per a la conservació i el manteniment dels recursos pesquers, aquestes i altres actuacions que puguin posar en perill el manteniment dels recursos marins de les reserves haurien d’estar prohibides, segons el GOB. Tampoc prohibeix la pesca submarina en aquests espais, l’impacte de la qual sobre els recursos pesquers litorals està àmpliament provat científicament, ja que està molt dirigida als grans depredadors, espècies de creixement lent i baixa taxa reproductora i per tant molt vulnerables. A més, assenyala el GOB, aquesta modalitat entra en conflicte amb la pesca costanera artesanal, tant pel que fa als recursos com per l’extensa pràctica il•legal de vendre les captures als establiments de la zona. En la mateixa línia, no prohibeix les competicions de pesca, que el GOB considera que no s’han de promoure dins les reserves marines, ja que suposen una molèstia i una mortalitat innecessària d’algunes de les captures. A més, apunta, la filosofia d’una reserva marina ha de ser exactament la contrària al que suposa una prova competitiva. Finalment, la llei no garanteix la vigilància suficient: segons el GOB, totes les reserves marines haurien de comptar amb un servei de vigilància pesquera específic. La vigilància és la via per assegurar el compliment de la normativa i una correcta gestió dels recursos.
En segon lloc, no es planteja cap estratègia de futur davant la pesca d’arrossegament que és, per al GOB, la que està causant en aquests moments un major impacte sobre els recursos marins i la que precisa d’un major nombre de reformes en la seva gestió, per tal de garantir una explotació molt més raonable i de caire més sostenible a mig i llarg termini. Segons l’organització, “és imprescindible establir una estratègia general d’actuació sobre aquesta modalitat, adreçada a minvar el seu impacte sobre els recursos marins balears. S’ha de reduir l’impacte generat per aquest art de pesca, limitant la potència dels motors i el pes de les portes. Igualment cal avançar en la reducció de la pressió per arrossegament, tot creant un cens tancat d’embarcacions i establint la prohibició d’arrossegar a menys de 150 metres de fondària per a les noves embarcacions o les que canviïn de port base”. Pel que fa a la pràctica de l’arrossegament sobre fons d’elevada importància ecològica, el GOB considera imprescindible incorporar algunes prohibicions derivades de l’apilació de directives comunitàries, i així establir la prohibició de la pesca amb arts d’arrossegament sobre les praderies de fanerògames marines, els fons coral•lígens i els fons d’avellanor (rodòlits), ni sobre els paratges marins protegits declarats en aplicació de la Directiva 92/43/CEE.
En tercer lloc, apunta el GOB, cal una major regulació i control de la pesca recreativa, una activitat notablement estesa i amb un altíssim nombre de participants. “Any rere any creix el nombre de llicències de les diferents modalitats que s’emeten a les nostres Illes, arribant a xifres de més 50.000 llicències. D’aquesta activitat no es tenen dades concretes del volum de recursos marins que s’extreuen anualment, però s’intueix que és molt elevat (en torn al 25% del total de captures) i que, en determinades zones i èpoques, pot tenir un impacte prou notable sobre els recursos. Davant això, entre altres mesures consideram que la llei hauria de determinar quotes de captura adaptades a les necessitats i recursos de les nostres aigües, i reglamentar un registre de captures que faciliti el control sobre la pressió pesquera recreativa i també sobre la comercialització il•legal de captures”.
El GOB aposta per una aqüicultura respectuosa, que es preveu que tengui un lloc important en el futur i que requereix una clara regulació, tant pel que fa als efectes que té la pròpia activitat com pels possibles impactes produïts per a la introducció d’espècies. Així, el GOB considera que “no s’ha de permetre el cultiu de especies no autòctones de la Mediterrània, ja que són molts els exemples que tenim a les nostres Illes dels efectes devastadors que té la introducció d’espècies de fauna i flora al•lòctona. Consideram que no s’ha d’autoritzar la instal•lació dels establiments comercials de cultius de peixos en zones de la Xarxa Natura 2000 ni en altres àrees marines protegides, reserves marines, fons de fanerògames o fons de maërl o coral•lígens. L’impacte que provoquen els establiments d’aqüicultura sobre les comunitats bentòniques del lloc allà on s’instal•len està àmpliament documentat. I pel que fa al tema concret de les instal•lacions d’engreix de tonyina, demanam que no es permeti la cria i l’engreix de la tonyina Thunnus thynnus, ja que aquesta indústria és en general un exemple de mala gestió dels recursos pesquers i de com posar en perill un recurs marí”.
Per últim, i respecte a les sancions, el GOB afirma que la llei autonòmica seria molt menys restrictiva en determinats aspectes que la llei estatal. Això provocaria tota una sèrie de greuges comparatius (si una infracció es comet en aigües interiors tindria una sanció molt més baixa que la mateixa infracció comesa en aigües exteriors). És per això, i per evitar donar una imatge de major permissivitat a les aigües de les Illes Balears, que el GOB considera que les sancions s’haurien de mantenir en la mateixa graduació que les previstes a la llei estatal.
 14/05/2012 · Aquest dimecres, 16 de maig, a les 20.00 hores, es presenta al Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem la cooperativa Això és vida, una iniciativa sorgida de joves productors d’agricultura ecològica de diversos punts de Mallorca que després d’anys treballant de manera individual (fent mercats, venent a restaurants o directament al consumidor) s’han unit amb l’objectiu de fomentar la producció i el consum de productes ecològics i locals.
14/05/2012 · Aquest dimecres, 16 de maig, a les 20.00 hores, es presenta al Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem la cooperativa Això és vida, una iniciativa sorgida de joves productors d’agricultura ecològica de diversos punts de Mallorca que després d’anys treballant de manera individual (fent mercats, venent a restaurants o directament al consumidor) s’han unit amb l’objectiu de fomentar la producció i el consum de productes ecològics i locals.
Segons els membres d’Això és vida, el problema més gran pel qual la gent no consumeix ecològic és perquè el considera un producte car i quasi sempre d’elit. Per això han creat la Senalla Ecològica, amb la qual aconsegueixen mantenir uns preus raonables (sense costs d’intermediaris), asseguren que el productor guanyi un sou digne i també fomenten la formació de nous productors ecològics a l’illa.
Més informació a http://aixoesvidaprueba.wordpress.com/
 09/05/2012 · El passat mes de març, el GOB ja va anunciar el que avui es confirma. Cala Blanca perd protecció gràcies al decret-llei de Company que, malgrat les seves declaracions afirmant el contrari, obre la possibilitat d'urbanitzar espais protegits, com és el cas de l'ANEI de Cala Blanca. Segons l’entitat, la protecció fa nosa a l'ambició política de continuar impulsant el negoci del territori.
Cala Blanca és un espai natural de gran valor paisatgístic i ecològic. Es tracta d'una zona litoral salvatge i esquerpa que conté una gran diversitat botànica i faunística. La vegetació arriba fins a la mar mateixa, conformant un paisatge molt singular. Cala Blanca estava inclosa dins la delimitació del Patrimoni Mundial de la Serra de Tramuntana que va fer la UNESCO.
09/05/2012 · El passat mes de març, el GOB ja va anunciar el que avui es confirma. Cala Blanca perd protecció gràcies al decret-llei de Company que, malgrat les seves declaracions afirmant el contrari, obre la possibilitat d'urbanitzar espais protegits, com és el cas de l'ANEI de Cala Blanca. Segons l’entitat, la protecció fa nosa a l'ambició política de continuar impulsant el negoci del territori.
Cala Blanca és un espai natural de gran valor paisatgístic i ecològic. Es tracta d'una zona litoral salvatge i esquerpa que conté una gran diversitat botànica i faunística. La vegetació arriba fins a la mar mateixa, conformant un paisatge molt singular. Cala Blanca estava inclosa dins la delimitació del Patrimoni Mundial de la Serra de Tramuntana que va fer la UNESCO.
La pròpia UNESCO ja va esmentar al seu informe que "les pressions urbanístiques continúen essent una amenaça per al bé proposat, malgrat les disposicions legals (la Llei 4/2008 que protegia aquest i altres espais) i la planificació pertinenes que s’han establert...". Segons el GOB, “no es varen equivocar gens, la mala fama (urbanística) de Mallorca fora de l'illa és ben coneguda”.
El decret-llei, impulsat per Company i validat pel Parlament de les Illes Balears, com ja va denunciar el GOB, obre la porta a la urbanització d'espais protegits per la Llei 4/2008 i per la LEN (1991), per imposició i sense que res argumenti la urgència necessària per a utilitzar la figura de decret-llei, més enllà d'evitar la discussió parlamentària i el debat ciutadà. Tal i com denuncià l’entitat, la disposició transitòria primera del decret-llei obre una porta a revitalitzar urbanitzacions paralitzades, ja que considera sòls urbans aquells terrenys que s’han transformat parcialment, a pesar que no tenguin tots els serveis, i independentment de la seva classificació urbanística actual. Com és el cas de Cala Blanca.
Malgrat que ara estigui en tramitació el projecte de llei i que el text definitiu pugui tenir importants modificacions, el decret-llei, assenyala, ja té a Andratx les primeres conseqüencies nefastes per al territori. L'esmentada Disposició Transitòria del decret-llei esdevé una possibilitat de revitalitzar aquells antics urbanitzables protegits per la Llei 4/2008 o per altres normes. Comença ara per Cala Blanca, però pot continuar a Monport, Muleta, Cala Carbó, Cala Falcó, Cala Marçal o Es Guix. “La indefinició, inconcreció i, en alguns casos, fins i tot la falta de coherència del text articulat del decret-llei, tenia un objectiu clar: el tot és possible. I l'Ajuntament d'Andratx ja s'hi ha apuntant, desprotegint Cala Blanca i les dunes de Camp de Mar”.
Per la seva banda, PSM-IniciativaVerds-Entesa ha criticat durament la intenció del PP de construir sobre l’ANEI del Cap des Llamp i en concret a la zona de Biniorella coneguda com Cala Blanca, al litoral d’Andratx. Antoni Alorda, diputat de la coalició, considera “un sarcasme i un engany” que el PP afirmàs ahir en un comunicat que protegia definitivament Cala Blanca: “però, de quina protecció parlen quan ara mateix és una àrea natural d’especial interès i, per tant, absolutament inedificable, d’ençà de la llei 4/08? Cala Blanca ja està protegida, ben al contrari, el que pretén ara el PP és urbanitzar sobre una part de l’ANEI. D’això en diu protegir?”.
El PSM-IV-ExM acusa al conseller Company de covardia per no haver dit en cap moment que el Decret llei de mesures urbanístiques donava cobertura a urbanitzar ANEIs i denuncia la hipocresia dels dirigents del PP que havien reclamat la protecció de Cala Blanca durant l’anterior legislatura, quan eren a l’oposició, i, en canvi ara volen tornar a fer edificables una part dels terrenys.
Alorda recorda que la llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament sostenible de les Illes Balears, que va ampliar l’ANEI número 30 de la llei d’espais naturals, Cap des Llamp (Andratx), incorporant-hi terrenys urbanitzables de Biniorella (Cala Blanca), va ser aprovada sense cap vot en contra i que, en aquest espai en concret, el PP s’havia mostrat a favor de la protecció, fins i tot exhibint cartells reivindicatius en el Ple del Parlament i amb manifestacions a l’indret.
A parer del PSM-IV-ExM, com que el Decret llei no modifica expressament la delimitació de l’ANEI, no se’n pot desprendre una conseqüència tan greu com ho seria la d’entendre que faculta urbanitzar sobre un ANEI perfectament delimitat, i, per tant, considera més que qüestionable que el planejament municipal pugui modificar la delimitació d’un espai inequívocament protegit per una llei en base a la interpretació que en fa d’una altra.
La coalició ha presentat una proposició no de llei en el Parlament on pretén que es manifesti contrari a permetre la urbanització de Cala Blanca, així com a la reducció de l’ANEI número 30, Cap des Llamp, de la llei d’espais naturals en la delimitació de la llei 4/2008. El PSM-IV-ExM també ha criticat el que ha qualificat d’obsessió del PP per la urbanització de la vorera de mar i de recuperar urbanitzacions previstes els anys 70, com la de Sa Ràpita-Es Trenc o aquesta de Biniorella-Cala Blanca, i anima a la mobilització popular per protegir els espais no urbanitzats.
 03/05/2012 · El GOB demana al Conseller Carlos Delgado que rectifiqui la seva proposta de Llei del Turisme de les Illes Balears, respecte de la qual coincideix amb moltes de les esmenes que dictaminà el CES. Justament abans de que es resolgués definitivament aquest dictamen, el Govern Bauzá ha comunicat la suspensió de l'activitat d’aquest òrgan de debat i consulta social. Segons el GOB, l’anunci de la suspensió del CES té relació amb aquest i d’altres dictàmens crítics d’aquest òrgan consultiu.
El GOB al•legà el passat gener que la Llei de Turisme suposaria un retrocés de la regulació turística i urbanística: els edificis de la planta hotelera podrien canviar d'ús i incomplir les normatives urbanística i turística. Aquests canvis d'ús permeten tornar a incorporar aquests edificis ja amortitzats als circuits financers i especulatius, per exemple introduint-hi l'ús residencial mixt dels condotels, fent més residències de luxe, centres comercials o convertir hotels en pisos.
03/05/2012 · El GOB demana al Conseller Carlos Delgado que rectifiqui la seva proposta de Llei del Turisme de les Illes Balears, respecte de la qual coincideix amb moltes de les esmenes que dictaminà el CES. Justament abans de que es resolgués definitivament aquest dictamen, el Govern Bauzá ha comunicat la suspensió de l'activitat d’aquest òrgan de debat i consulta social. Segons el GOB, l’anunci de la suspensió del CES té relació amb aquest i d’altres dictàmens crítics d’aquest òrgan consultiu.
El GOB al•legà el passat gener que la Llei de Turisme suposaria un retrocés de la regulació turística i urbanística: els edificis de la planta hotelera podrien canviar d'ús i incomplir les normatives urbanística i turística. Aquests canvis d'ús permeten tornar a incorporar aquests edificis ja amortitzats als circuits financers i especulatius, per exemple introduint-hi l'ús residencial mixt dels condotels, fent més residències de luxe, centres comercials o convertir hotels en pisos.
A més, les millores i ampliacions podrien incrementar el volum dels edificis més antics fins a un 40%, encara que fos incomplint el planejament. També es podrien obrir allotjaments rurals sense declaració d'interès general ni avaluació d'impacte ambiental, ni assegurar la complementarietat amb els usos agraris, la qual cosa constituiria una nova amenaça per a foravila. Per últim, la modalitat del tot inclòs es legalitzaria, amb el perjudici per al petit comerç complementari a les zones turístiques.
El text base de dictamen del Consell Econòmic i Social arriba a conclusions coincidents amb les del GOB. Entre ells destaca la conclusió de les seves observacions generals, on s'adverteix que aquesta Llei subordinaria el territori a d'altres interessos, i "posa en perill aspectes com la diversificació de l'oferta turística i el desenvolupament del turisme sostenible, responsable i de qualitat". El dictàmen del CES observa que no s'ha consultat la Mesa de Turisme ni s'han atès raonadament les al•legacions presentades. Per exemple, en un cas concret diu que "Els interessats han presentat al•legacions, les quals han estat rebutjades sense que s'hagi oferit cap explicació". A més, segons el CES, es subverteix l'escala de competències sobre el territori, amb la subordinació als Plans d’Intervenció a Àmbits Turístics, amb una clara "invasió de competències", “essent aquests plans d’intervenció uns plans directors que són els que han de respectar els plans territorials i no a l’inrevés”.
L’organisme també retreu l'arbitrarietat en l'aplicació de les seves competències. Particularment, justificaria la dispensa de paràmetres urbanístics i turístics amb "conceptes jurídics indeterminats", remarca "indeterminats i excessivament subjectius"; per cloure que "les dispenses del compliment de la normativa vigent han de venir motivades en raons d'interès públic, sostenibilitat, i no només en criteris de rendibilitat". Pel que fa a la modalitat del tot-inclòs, denominat de pensió completa integral, el CES manifesta, amb coincidència amb l'al•legat pel GOB, que "L'abús d'aquesta modalitat de prestació de serveis hotelers implica un risc per a les empreses turístiques que no es dediquen a l'allotjament i que han organitzat les seves activitats al voltant del turisme, generant negoci, competència i llocs de feina", amb l'afegit de que "Consideram que aquesta oferta turística és més pròpia de països en els quals la lliure circulació de persones és més limitada i on l'oferta complementària no està desenvolupada".
Pel que respecta als establiments d'allotjament de turisme rural, dictaminà el CES coincidint amb el GOB que sí haurien d'obtenir la declaració d'interès general i haurien d'estar sotmeses a l'avaluació d'impacte ambiental per ser "una garantia de qualitat per al turisme mateix i per al turista que s'allotjarà". Respecte del canvi d'ús d'establiments d'allotjament turístic dictamina que "implica l'eliminació de llocs de feina i l'increment de l'atur i que els canvis d'usos en zones turístiques pot suposar riscos”. L'excepció urbanística plantejada per la Llei es considera clarament discriminatòria, respecte de qualsevol altre edifici destinat a qualsevol ús llevat de l'allotjament turístic. A la culminació del dictamen, una de les frases finals resumeix l'opinió general que mereix la Llei Delgado: "No es pot fer servir una Llei de turisme per derogar, tàcitament normativa d'ordenació del territorio”.
Els continguts de l’avantprojecte de llei del turisme mostren prou motius, segons el GOB, per demanar la seva retirada. Però a més, l’eliminació del CES en els moments en que es tramitava aquest dictamen crític amb les polítiques de Carlos Delgado demostra la seva actitud antidemocràtica. Per tot això, el GOB pensa que el Conseller Delgado hauria de rectificar la seva actitud poc dialogant, per no dir despòtica, i restablir l’oportunitat de diàleg i participació pública del CES, demostrada amb el text base de dictamen que ara es difon.
Per tot això demana al Govern Bauzá i al Conseller Delgado que rectifiquin la seva proposta de Llei del Turisme, per tal de no subordinar el territori a la rendibilitat econòmica a curt termini, i també que tornin enrere l’eliminació del CES, que és un dels pocs òrgans de debat públic que afavoreixen la participació i informació ciutadana.
 24/04/2012 · Segueixen les retallades en conservació i gestió del patrimoni natural. Fa setmanes el GOB denunciava la gran reducció en la inversió, per part de l’empresa pública Espais de Natura Balear, per a la gestió i manteniment dels espais naturals protegits segons l’aplicació dels seus plans anuals. Així, el pressupost d’inversió enguany experimenta una caiguda del 85,09%.
Les retallades s’estenen també als espais naturals marins. Segons el GOB, tres de les reserves marines de les Illes Balears fa mesos que no compten amb servei de vigilància propi. Es tracta de la R.M. de les Illes Malgrats, la R.M. de l’illa del Toro i la R.M. del Llevant de Mallorca (aigües interiors). Després de la supressió dels serveis de vigilància d’aquestes tres reserves, sembla que ara aquesta funció ha estat traslladada als vigilants d’altres reserves marines de Mallorca, que estarien fent vigilància a temps parcial.
24/04/2012 · Segueixen les retallades en conservació i gestió del patrimoni natural. Fa setmanes el GOB denunciava la gran reducció en la inversió, per part de l’empresa pública Espais de Natura Balear, per a la gestió i manteniment dels espais naturals protegits segons l’aplicació dels seus plans anuals. Així, el pressupost d’inversió enguany experimenta una caiguda del 85,09%.
Les retallades s’estenen també als espais naturals marins. Segons el GOB, tres de les reserves marines de les Illes Balears fa mesos que no compten amb servei de vigilància propi. Es tracta de la R.M. de les Illes Malgrats, la R.M. de l’illa del Toro i la R.M. del Llevant de Mallorca (aigües interiors). Després de la supressió dels serveis de vigilància d’aquestes tres reserves, sembla que ara aquesta funció ha estat traslladada als vigilants d’altres reserves marines de Mallorca, que estarien fent vigilància a temps parcial.
Aquesta situació s’afegeix a la notícia de les importants retallades en el pressupost espanyol dedicat a la vigilància de reserves marines de competència estatal, que es redueix un 33%. Les Illes Balears compten amb una reserva gestionada per Madrid (la part d’aigües exteriors de la R.M. de Llevant), que també es podria veure afectada per aquesta reducció de recursos disponibles.
Tal i com resa el web de la Direcció General de Medi Rural i Marí (Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori), “les reserves marines són figures de protecció mitjançant les quals es regulen els usos i l’explotació del medi marí, per tal d’incrementar-ne la regeneració natural dels recursos i de conservar-ne els ecosistemes marins més representatius. Així, dins l’àmbit de les reserves, hi ha tota una sèrie de limitacions d’activitats i s’hi estableixen zones de protecció especial on es restringeix totalment l’activitat extractiva. Aquestes zones s’ha comprovat que actuen com a focus d’alevinatge i que proliferen les espècies comercials en tota la seva àrea d’influència. Per tant, les reserves són, a més de figures de protecció d’ecosistemes i d’espècies, instruments de gestió pesquera que permeten una explotació sostenible dels recursos.”
Tot aquest discurs queda en no res, segons el GOB, si les reserves no disposen de la vigilància adequada. Sense vigilància suficient, les reserves marines són espais protegits només sobre el paper. “Disposar d’espais marins protegits on es prescindeix de la mínima vigilància necessària és una greu irresponsabilitat”, assenyala l’entitat. “Aquesta situació facilita l’incompliment de les limitacions establertes i, per tant, l’espoli dels recursos naturals recuperats després d’anys de gestió i d’una important inversió pública. I d’altra banda fomenta la impunitat en l’incompliment legal de les normatives ambientals, transmetent el missatge que la conservació del patrimoni natural és un luxe perfectament prescindible, i que la normativa en aquesta matèria és “de segona divisió””.
Davant aquesta situació, el GOB reclama que la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori assumeixi la seva responsabilitat, doni compliment a les seves obligacions i procuri la recuperació immediata dels serveis de vigilància a les reserves marines del Toro, Malgrats i Llevant.
 20/04/2012 · Esquerra Unida de les Illes Balears manifesta el seu total suport a la iniciativa proposada per al proper diumenge, 29 d’abril, pel GOB, “Encadena’t per Sa Ràpita i Es Trenc”. Esquerra Unida ja s’ha manifestat reiteradament en contra de la construcció del macrocomplex hoteler amb camp de golf que es vol fer a Son Durí. Per a la coalició, es tracta d’un projecte que suposarà un gran impacte ecològic i paisatgístic a un indret emblemàtic de Mallorca, especialment apreciat per la conservació del seu entorn natural. Esquerra Unida denuncia el greu error que significa la política impulsada pel Govern del PP, amb la modificació del Pla Territorial de Mallorca i l’impuls de projectes com el de Son Durí, que suposen una enorme passa enrere en matèria de sostenibilitat mediambiental i el retorn a les fórmules basades en el ciment i l’especulació que han duit a la crisi econòmica actual.
Esquerra Unida anima tots els seus simpatitzants i tota la ciutadania en general a formar part de la gran cadena humana que unirà s’Arenal de Sa Ràpita i Es Trenc. “Es necessiten 1.500 persones per simbolitzar la protecció que volem per a aquestes platges, amb l’objectiu de fer rectificar aquest error i aturar el projecte del macrohotel”.
20/04/2012 · Esquerra Unida de les Illes Balears manifesta el seu total suport a la iniciativa proposada per al proper diumenge, 29 d’abril, pel GOB, “Encadena’t per Sa Ràpita i Es Trenc”. Esquerra Unida ja s’ha manifestat reiteradament en contra de la construcció del macrocomplex hoteler amb camp de golf que es vol fer a Son Durí. Per a la coalició, es tracta d’un projecte que suposarà un gran impacte ecològic i paisatgístic a un indret emblemàtic de Mallorca, especialment apreciat per la conservació del seu entorn natural. Esquerra Unida denuncia el greu error que significa la política impulsada pel Govern del PP, amb la modificació del Pla Territorial de Mallorca i l’impuls de projectes com el de Son Durí, que suposen una enorme passa enrere en matèria de sostenibilitat mediambiental i el retorn a les fórmules basades en el ciment i l’especulació que han duit a la crisi econòmica actual.
Esquerra Unida anima tots els seus simpatitzants i tota la ciutadania en general a formar part de la gran cadena humana que unirà s’Arenal de Sa Ràpita i Es Trenc. “Es necessiten 1.500 persones per simbolitzar la protecció que volem per a aquestes platges, amb l’objectiu de fer rectificar aquest error i aturar el projecte del macrohotel”.
 20/04/2012 · El GOB va presentar el mes d'agost de 2011 al•legacions a les NNSS de Santanyí. Un dels temes més importants era la situació de Cala Figuera, especialmente del Caló de'n Boira. Segons l’entitat, hi ha molts de motius per salvaguardar aquest indret de l'edificació. De fet, el nucli actual es troba poc consolidat i amb sòl urbà vacant, i per tant no té sentit l'expansió de la urbanització en un sòl que actualment és una massa densa de pinar amb indubtables valors naturalístics i paisatgístics propis d'una zona de barranc i amb fortes pendents. A més, aquest sòl no disposa dels serveis urbanístics bàsics per què pugui ser considerat sòl urbà, tal i com disposa l'article 1 de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears. El GOB, en les seves al•legacions, va proposar a l'equip de govern donar a aquesta zona la qualificació d'Espai Lliure Públic (ELP) dins sòl urbà, amb nul•la edificabilitat, per deixar l'espai tal i com està.
20/04/2012 · El GOB va presentar el mes d'agost de 2011 al•legacions a les NNSS de Santanyí. Un dels temes més importants era la situació de Cala Figuera, especialmente del Caló de'n Boira. Segons l’entitat, hi ha molts de motius per salvaguardar aquest indret de l'edificació. De fet, el nucli actual es troba poc consolidat i amb sòl urbà vacant, i per tant no té sentit l'expansió de la urbanització en un sòl que actualment és una massa densa de pinar amb indubtables valors naturalístics i paisatgístics propis d'una zona de barranc i amb fortes pendents. A més, aquest sòl no disposa dels serveis urbanístics bàsics per què pugui ser considerat sòl urbà, tal i com disposa l'article 1 de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears. El GOB, en les seves al•legacions, va proposar a l'equip de govern donar a aquesta zona la qualificació d'Espai Lliure Públic (ELP) dins sòl urbà, amb nul•la edificabilitat, per deixar l'espai tal i com està.
Segons el GOB, el desenvolupament urbanístic d'aquest indret està, a més, compromès per la inviabilitat tècnica per projectar una edificació en terrenys amb aquesta característiques (topografia amb forts desnivells, pinar, torrent, etc..), sense que provoqui una gran destrossa i un enorme impacte visual des de la mar.
 19/04/2012 · Continua la convocatòria de la cadena humana del diumenge 29 d’abril en defensa de s'Arenal de Sa Ràpita i d’Es Trenc. Començarà a les 11.00 hores, davant del Club Nàutic, des d’on la cadena arribarà a ses Covetes. La plataforma denuncia la modificació del Pla Territorial de Mallorca que acabar de fer el Consell Insular, amb l'excusa d'una inversemblant "correcció d'errors", per a afavorir, a més d'altres projectes urbanitzadors de gran impacte territorial, la construcció d'un macrocomplex hoteler amb camp de golf que es vol fer a Son Durí, a sols 150 metres de Sa Ràpita, i a just 2 km d'Es Trenc.
Els convocants necessiten un mínim de 1.500 persones per fer una gran cadena humana que uneixi s'Arenal de Sa Ràpita i Es Trenc, per expressar la reivindicació que aquestes magnífiques platges es protegeixin al màxim i per afirmar que el projecte és un error que cal rectificar ara que encara hi ha temps. Demana a tothom que hi vagi a encadenar-se.
El GOB posarà un servei de bus des de Palma, per als qui s’hi vulguin desplaçar. Sortirà de la Plaça d’Espanya a les 10.15 hores i tornarà a Palma a les 16.00 hores, per als qui vulguin dinar a la platja. cal apuntar-se al 971496060 entre les 8.30 i les 15.00 o al correu a sebastia(a)gobmallorca.com, tot indicant nom i nombre de persones.
19/04/2012 · Continua la convocatòria de la cadena humana del diumenge 29 d’abril en defensa de s'Arenal de Sa Ràpita i d’Es Trenc. Començarà a les 11.00 hores, davant del Club Nàutic, des d’on la cadena arribarà a ses Covetes. La plataforma denuncia la modificació del Pla Territorial de Mallorca que acabar de fer el Consell Insular, amb l'excusa d'una inversemblant "correcció d'errors", per a afavorir, a més d'altres projectes urbanitzadors de gran impacte territorial, la construcció d'un macrocomplex hoteler amb camp de golf que es vol fer a Son Durí, a sols 150 metres de Sa Ràpita, i a just 2 km d'Es Trenc.
Els convocants necessiten un mínim de 1.500 persones per fer una gran cadena humana que uneixi s'Arenal de Sa Ràpita i Es Trenc, per expressar la reivindicació que aquestes magnífiques platges es protegeixin al màxim i per afirmar que el projecte és un error que cal rectificar ara que encara hi ha temps. Demana a tothom que hi vagi a encadenar-se.
El GOB posarà un servei de bus des de Palma, per als qui s’hi vulguin desplaçar. Sortirà de la Plaça d’Espanya a les 10.15 hores i tornarà a Palma a les 16.00 hores, per als qui vulguin dinar a la platja. cal apuntar-se al 971496060 entre les 8.30 i les 15.00 o al correu a sebastia(a)gobmallorca.com, tot indicant nom i nombre de persones.
 18/04/2012 · Avui s’ha presentat simultàniament, a Madrid i a Mallorca, la Plataforma "No a la nostra costa", una iniciativa posada en marxa per Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, GOB, SEO/Birdlife i WWF per la defensa de l'actual Llei de Costes, davant l'anunci de la seva reforma per part del Ministre Arias Cañete, que fa servir els reiterats arguments polítics de suport a la dinamització econòmica.
La Plataforma està formada per desenes d'entitats ecologistes, socials i econòmiques, com ara empreses de turisme actiu i de naturalesa, associacions de veïns del litoral, ATTAC Espanya, departaments d'Universitats; l'Associació "Jutges per a la Democràcia", que té més de 500 afiliats; l'Observatori de la Responsabilitat Social Corporativa; o el Fòrum de Turisme Responsable, entre d’altres.
18/04/2012 · Avui s’ha presentat simultàniament, a Madrid i a Mallorca, la Plataforma "No a la nostra costa", una iniciativa posada en marxa per Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, GOB, SEO/Birdlife i WWF per la defensa de l'actual Llei de Costes, davant l'anunci de la seva reforma per part del Ministre Arias Cañete, que fa servir els reiterats arguments polítics de suport a la dinamització econòmica.
La Plataforma està formada per desenes d'entitats ecologistes, socials i econòmiques, com ara empreses de turisme actiu i de naturalesa, associacions de veïns del litoral, ATTAC Espanya, departaments d'Universitats; l'Associació "Jutges per a la Democràcia", que té més de 500 afiliats; l'Observatori de la Responsabilitat Social Corporativa; o el Fòrum de Turisme Responsable, entre d’altres.
A Mallorca, hi donen suport entitats com ARCA, la Societat d'Història Natural, el departament de geografia física o l'IMEDEA, i la plataforma continuarà durant els propers mesos la recerca d'adhesions.
La Plataforma pretén convertir-se en un moviment ciutadà, apartidista, que sumi forces i veus per garantir l'ús públic i lliure de la nostra costa i la conservació del litoral. La Plataforma insisteix en que això és fonamental per a l'activitat econòmica sostenible a llarg termini i que l'aplicació correcta de la Llei de Costes, sens dubte, és la garantia per a poder fer compatibles conservació i desenvolupament econòmic.
Amb la presentació de la Plataforma, les organitzacions llancen també una campanya de mobilització ciutadana per que, a títol personal, tota la gent sensible a la preservació del litoral, doni suport a la validesa de l'actual Llei de Costes a www.noanuestracosta.org
El impulsors de la plataforma consideren que l'entrada en vigor de la Llei de Costes, el 1988, va avançar decisivament en la conservació dels recursos naturals i es varen establir límits clars al procés de desfiguració de la costa (iniciat fa 60 anys) fent-ne patent l'ús públic per a tots els ciutadans. A més, segons les entitats, la llei garanteix els drets legítims de particulars i empreses, i dóna un termini de 30 anys, que acaba al 2018, prorrogables altres 30 més, per cercar una altra ubicació al gran nombre d'indústries altament contaminants que es troben a la costa.
En dues dècades, denuncien, la costa ha perdut una superfície similar a vuit camps de futbol cada dia. “Una costa mal conservada ens costa milers de milions d'euros cada any, doblers públics que es destinen a la restauració de passejos marítims, platges, infraestructures costaneres i al control de vessaments en una espiral de despesa que no té fi. La costa mallorquina és plena d'exemples de la degradació que ha patit el litoral. A més de tenir diversos exemples d'il•legalitats com els apartaments de Ses Covetes o les urbanitzacions il•legals de Cala Llamp o Cala Morlanda”. Posen l’exemple de Cala Vinyes (Calvià) - amb un hotel dins el domini públic i servitud de protecció -, paradigmàtic del que va representar la destrucció i desnaturalització de la costa impulsada els anys 70-80 pel fals progrés turístic, paral•lel al procés constant de degradació ecològica i que ara es pretén reimpulsar com a solució a la crisi a la que precisament aquest model ha abocat.
 10/04/2012 · El 24 d’agost de 2010 es va presentar oficialment el Centre de Turisme Ornitològic de La Gola, ubicat al Port de Pollença, amb l’objectiu de donar a conèixer l’avifauna característica d’aquesta zona del nord de Mallorca.
El GOB recorda que el Port de Pollença té una consolidada tradició com a destí dels turistes, fonamentalment britànics, que visiten Mallorca per observar ocells. Va esser durant els anys 70 i bona part dels 80 un punt bàsic de trobada de "birdwatchers" anglesos gràcies a les reunions a l'Hotel Pollentia, organitzades pels membres de la RSPB Eddie i Pat Watkinson (avui Bishop), que residiren al Port.
10/04/2012 · El 24 d’agost de 2010 es va presentar oficialment el Centre de Turisme Ornitològic de La Gola, ubicat al Port de Pollença, amb l’objectiu de donar a conèixer l’avifauna característica d’aquesta zona del nord de Mallorca.
El GOB recorda que el Port de Pollença té una consolidada tradició com a destí dels turistes, fonamentalment britànics, que visiten Mallorca per observar ocells. Va esser durant els anys 70 i bona part dels 80 un punt bàsic de trobada de "birdwatchers" anglesos gràcies a les reunions a l'Hotel Pollentia, organitzades pels membres de la RSPB Eddie i Pat Watkinson (avui Bishop), que residiren al Port.
El CTO de la Gola és el primer i únic centre d’aquestes característiques obert al públic a les Illes Balears, i fins ara ha estat gestionat pel Consorci de la Gola, participat per l’Ajuntament de Pollença i la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, tot i que aquest consorci ha estat extingit en el marc del Projecte de Reestructuració del Sector Públic Instrumental de les Illes Balears aprovat pel Govern.
L’observació d’aus és una activitat molt practicada al Regne Unit. L’any 2004, un informe elaborat per la prestigiosa consultora internacional TGI va concloure que 2,85 milions de persones surten cada any al Regne Unit a observar ocells. A més dels britànics, molts alemanys, suecs, holandesos i altres ciutadans de països nòrdics viatgen moguts per aquesta afició. La Royal Society for the Protection of Birds (RSPB) és l’entitat conservacionista i ornitològica més important del Regne Unit, amb més d’un milió de socis. L’any 2006 va elaborar i publicar l’informe Watched Like Never Before… the local economic benefits of spectacular bird species. Aquest document posa el focus sobre el turisme ornitològic que es genera al Regne Unit per la presència de determinades espècies d’aus.
El GOB considera que hauria de ser una prioritat fomentar la promoció d’aquest i altres tipus d’ecoturisme, que sembla una bona opció per fer passes cap a la desestacionalització i que a més a més no requereix la construcció d’infraestructures d’alt impacte ambiental (com sí necessiten el turisme de golf i el de nàutica, que per ara han estat les apostes fonamentals de successius governs com a complement al sol i platja).
 03/04/2012 · El GOB continua amb el seu programa de suport a la declaració de refugis de fauna per part de propietaris de finques que no volen que s’hi caci. Fa pocs dies el Consell de Mallorca ha emès la resolució de declaració d’un nou refugi: el de Can Pontico, a Pollença. El nou espai té una extensió de 36 hectàrees, i està integrat per zones forestals (alzinar, pinar i carritxar) i també per àrees de conreus de secà. La prohibició de la caça en aquesta finca permetrà, segons el GOB, la recuperació de la seva fauna, tant de la cinegètica (que no es podrà caçar) com de la no cinegètica (que es veurà afavorida per la millora en les condicions de tranquil•litat). Pollença compta ja amb set refugis de fauna, que totalitzen 177 Ha. És el municipi de Mallorca amb una major implantació d’aquesta figura de protecció.
03/04/2012 · El GOB continua amb el seu programa de suport a la declaració de refugis de fauna per part de propietaris de finques que no volen que s’hi caci. Fa pocs dies el Consell de Mallorca ha emès la resolució de declaració d’un nou refugi: el de Can Pontico, a Pollença. El nou espai té una extensió de 36 hectàrees, i està integrat per zones forestals (alzinar, pinar i carritxar) i també per àrees de conreus de secà. La prohibició de la caça en aquesta finca permetrà, segons el GOB, la recuperació de la seva fauna, tant de la cinegètica (que no es podrà caçar) com de la no cinegètica (que es veurà afavorida per la millora en les condicions de tranquil•litat). Pollença compta ja amb set refugis de fauna, que totalitzen 177 Ha. És el municipi de Mallorca amb una major implantació d’aquesta figura de protecció.
La pràctica de la caça és una activitat amb unes implicacions ambientals importants a Mallorca, ja que hi ha poca superfície forestal i rural on no es pugui caçar (alguns parcs naturals, penya-segats costaners i refugis de fauna), i d’altra banda el nombre de practicants és molt elevat (més de 26.000 llicències, d’elles més de 21.000 a Mallorca). Amb aquest panorama, d’alta pressió cinegètica i pocs indrets on no es caça, la figura del refugi de fauna és una bona eina per facilitar indrets on les espècies cinegètiques puguin viure tranquil•les. Ja són més de 50 els refugis de fauna declarats a Mallorca, la majoria promoguts pels propietaris amb la col•laboració del GOB.
 30/03/2012 · El Govern vol impulsar, segons el GOB, una destrucció territorial sense precedents. “Queda clar després de les declaracions autonòmiques aprovades avui i que representaran la destrucció de Sa Ràpita i l'impuls del projecte de Canyamel, malgrat que afecten una àrea protegida”.
El GOB, juntament amb la Plataforma Salvem Sa Ràpita, va presentar fa unes setmanes més de 16.000 signatures a la Conslleria de Turisme contra el projecte hoteler. El macrohotel ha generat preocupació per mor del seu impacte ambiental i social. Salvem Sa Ràpita! entén que es tracta d’un projecte sense mesura, que es planteja devora la platja verge més extensa de Mallorca (s’Arenal de Sa Ràpita i Es Trenc), i en un entorn únic pel seu gran valor ecològic, paisatgístic i social. El macrohotel es vol construir a escassos 150 metres de la platja. Els terrenys on s’ubicaria són molt extensos, arribant casi a les de 20 hectàrees (20 camps de futbol de primera).
30/03/2012 · El Govern vol impulsar, segons el GOB, una destrucció territorial sense precedents. “Queda clar després de les declaracions autonòmiques aprovades avui i que representaran la destrucció de Sa Ràpita i l'impuls del projecte de Canyamel, malgrat que afecten una àrea protegida”.
El GOB, juntament amb la Plataforma Salvem Sa Ràpita, va presentar fa unes setmanes més de 16.000 signatures a la Conslleria de Turisme contra el projecte hoteler. El macrohotel ha generat preocupació per mor del seu impacte ambiental i social. Salvem Sa Ràpita! entén que es tracta d’un projecte sense mesura, que es planteja devora la platja verge més extensa de Mallorca (s’Arenal de Sa Ràpita i Es Trenc), i en un entorn únic pel seu gran valor ecològic, paisatgístic i social. El macrohotel es vol construir a escassos 150 metres de la platja. Els terrenys on s’ubicaria són molt extensos, arribant casi a les de 20 hectàrees (20 camps de futbol de primera).
Així mateix el GOB ha denunciat en diverses ocasions l’impuls del projecte de Canyamel. L’entitat recorda que la promotora va començar a edificar un hotel sense llicència dins l’espai protegit annex al sòl urbà i que aquestes obres van ser paralitzades per il•legals. Fa uns mesos, el GOB va fer públic que el Govern havia perdonat una multa milionària a la promotora. La zona de Canyamel (Capdepera) és a un indret litoral que s’ha edificat molt intensament les darreres dècades, tant per a usos turístics com residencials. La pressió urbanística dels anys 70 i 80 va ser molt important i va malmetre una part d’aquests zona. A pesar d’això, Canyamel ha conservat paisatges de gran bellesa i atractiu fins a dia d’avui que mereixen ser protegits íntegrament. La Llei d’Espais Naturals de 1991 va protegir la zona més muntanyenca, però 20 anys després d’aquella fita, el GOB constata que no va ser suficient per aturar els excessos urbanitzadors.
Son Bordoi és l’herència del conseller Carbonero i de l'impuls il.lògic de la construcció d'habitatges protegits quan hi ha una gran bossa d'edificis buits, i precisament en un indret que encara manté el seu caràcter rural, dels darrers que queden al voltant de Palma. El GOB considera que hauria de ser retirat, perquè no entra dins cap lògica intel•ligent impulsar la seva construcció actualment. L’organització denuncia que el Govern està entestat en continuar els excessos de l'època Matas, ara amb un argumentari renovat: la dinamització econòmica i la creació de llocs de feina.
Per al GOB, és una política que ens aboca a un escendari de destrucció territorial sense precedents a Mallorca, que comportarà un atemptat al futur del territori i dels espais que encara restaven preservats de l'especulació i barbàrie urbanística i que han conduit directes a la crisi econòmica, social i ambiental que vivim.
 28/03/2012 · El passat 15 de març, el Govern presentava el Pla Natura 2015 elaborat per l’empresa pública Espais de Natura Balear (ENB), “amb els objectius de crear un model sostenible que permeti millorar constantment el manteniment i la conservació dels espais naturals; dinamitzar-ne l’oferta i donar-li més qualitat; augmentar el nombre de visitants; posicionar aquest producte dins l’estratègia de promoció turística del Govern; ajudar al desenvolupament socioeconòmic dels municipis de l’entorn, i fomentar que hi participi el sector privat.”
28/03/2012 · El passat 15 de març, el Govern presentava el Pla Natura 2015 elaborat per l’empresa pública Espais de Natura Balear (ENB), “amb els objectius de crear un model sostenible que permeti millorar constantment el manteniment i la conservació dels espais naturals; dinamitzar-ne l’oferta i donar-li més qualitat; augmentar el nombre de visitants; posicionar aquest producte dins l’estratègia de promoció turística del Govern; ajudar al desenvolupament socioeconòmic dels municipis de l’entorn, i fomentar que hi participi el sector privat.”
Entre les actuacions marcades per desenvolupar aquest Pla s’han previst a curt termini la reforma de la plana web, el foment de la presència a les xarxes socials, les aplicacions per a telèfons mòbils, el foment de les activitats d’ús públic i educació ambiental, la millora de l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda i l’increment del merchandising disponible. En opinió del GOB, totes aquestes actuacions plantejades són en principi positives i poden contribuir a incrementar la qualitat dels espais protegits.
A l’altre costat de la balança, però, el Pla preveu també “crear productes especials perquè els visitants puguin gaudir d’experiències singulars, obrir els espais naturals i les instal•lacions per a altres activitats amb l’objectiu d’integrar-ne l’ús amb diversos àmbits de la vida social (presentacions i activitats d’àmbit cultural, activitats d’entrenament i formació, filmacions de pel•lícules o anuncis, activitats esportives, etc.).” Per posar exemples en aquest sentit, fins i tot s’ha parlat de la possibilitat de fer concerts al Parc Nacional de Cabrera, sopars “a la fresca” al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, activitats de coaching, presentació de vehicles...
El GOB observa amb preocupació aquest plantejament, que pretén facilitar als espais protegits la realització d’activitats comercials, turístiques, esportives o d’oci que no en són apropiades, que es poden realitzar perfectament a altres indrets sense afectar la qualitat ambiental dels parcs i reserves naturals, i que poden contribuir a la seva banalització, degradació ambiental i efectes negatius en el seu patrimoni natural.
A més a més, aquesta pretensió de potenciar l’ús públic generalista i obrir les portes a la iniciativa privada per a la realització d’activitats gens lligades a la conservació dels espais s’afegeix, assenyala el GOB, a una dràstica reducció de la inversió pública en la seva conservació. Així, denuncia, el pressupost d’Espais de Natura Balear s’ha reduït un 31,57% en relació al pressupost aprovat l’any 2010 (el 2011 es van prorrogar). L’any 2010 el pressupost d’Espais de Natura es va incrementar sensiblement pel traspàs del Parc Nacional de Cabrera, fins aleshores gestionat pel Ministeri de Medi Ambient, i que per tant l’any 2012 es gestionarà el mateix patrimoni que l’any 2010, però amb un pressupost molt inferior, d’un nivell similar al que es tenia abans de gestionar Cabrera. Pel que fa a inversió pública als parcs i reserves, dedicada a “la gestió i manteniment dels espais naturals protegits segons l’aplicació dels seus plans anuals”, la caiguda és del 85,09%, i passa de 901.147 € l’any 2010 a només 134.381 € l’any 2012.
Davant això, el GOB considera que el còctel resultant de la menor dedicació de recursos públics per a la conservació, sumat a la potenciació de l’ús comercial, turístic i lúdic, pot esser fatal i pot provocar una pèrdua de qualitat ambiental dels espais naturals més valuosos.
El GOB recorda que els poders públics tenen l’obligació constitucional de vetllar “per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient”. Igualment l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears estableix que “els poders públics de la comunitat autònoma han de vetllar per la defensa i la protecció de la naturalesa, del territori, del medi ambient i del paisatge”. Insistint en aquest sentit, de responsabilitat, custòdia i restauració dels recursos naturals, la Llei 42/2007 de conservació del patrimoni natural indica que les administracions públiques “identificaran i, en la mesura del possible, eliminaran o modificaran els incentius contraris a la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.” L’entitat ecologista creu que no és precisament aquesta la directriu que en aquests moments marca la gestió dels espais naturals.
 22/03/2012 · Aquest divendres, 23 de març, a les 19.30 hores, es presenta a Binissalem SOM ENERGIA, la cooperativa de producció i consum d’energia verda que té com a objectiu generar una força social que permeti assolir un model 100% renovable i basat en l’eficiència energètica i la participació ciutadana. La presentació es farà al Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem, a les Sales Pompeianes (primer pis).
Més informació a: http://www.somenergia.coop/ i al grup SOM ENERGIA MALLORCA a Facebook: http://www.facebook.com/pages/Som-Energia-Mallorca/262453230469272
22/03/2012 · Aquest divendres, 23 de març, a les 19.30 hores, es presenta a Binissalem SOM ENERGIA, la cooperativa de producció i consum d’energia verda que té com a objectiu generar una força social que permeti assolir un model 100% renovable i basat en l’eficiència energètica i la participació ciutadana. La presentació es farà al Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem, a les Sales Pompeianes (primer pis).
Més informació a: http://www.somenergia.coop/ i al grup SOM ENERGIA MALLORCA a Facebook: http://www.facebook.com/pages/Som-Energia-Mallorca/262453230469272
 22/03/2012 · S'acaben de publicar els resultats de l'Índex de Transparència en la Gestió de l'Aigua (INTRAG) 2011, elaborats per l'organització Transparència Internacional Espanya, per a valorar, a través d'un conjunt de 80 indicadors, el nivell de transparència dels organismes que gestionen l'Aigua a Espanya.
L'Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental i la Direcció General de Recursos Hídrics apareixen a la cua. Segons l'informe, «els organismes menys transparents segons aquest Índex han estat Aguas de Galicia, per una part, i l’organisme gestor de l’aigua a Balears, por una altra ». Balears obté una puntuació de 36,3, quan la mitjana de tots els organismes avaluats és de 59,6.
22/03/2012 · S'acaben de publicar els resultats de l'Índex de Transparència en la Gestió de l'Aigua (INTRAG) 2011, elaborats per l'organització Transparència Internacional Espanya, per a valorar, a través d'un conjunt de 80 indicadors, el nivell de transparència dels organismes que gestionen l'Aigua a Espanya.
L'Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental i la Direcció General de Recursos Hídrics apareixen a la cua. Segons l'informe, «els organismes menys transparents segons aquest Índex han estat Aguas de Galicia, per una part, i l’organisme gestor de l’aigua a Balears, por una altra ». Balears obté una puntuació de 36,3, quan la mitjana de tots els organismes avaluats és de 59,6.
Els aspectes avaluats a l'informe són: informació sobre l'organisme de conca; relació amb el públic i les parts interessades; transparència en els processos de planificació; transparència en la gestió dels recursos i usos de l'aigua; transparència econòmicofinancera; i transparència en contractes i licitacions.
Aquesta mateixa setmana la direcció general de Recursos Hídrics presentava les al•legacions al nou període d'exposició pública al que s'ha sotmès el Pla Hidrològic de les Illes Balears després que el Govern n’aturàs la tramitació. El GOB ha denunciat públicament que l'objectiu d'aquest nou període d'exposició pública ha estat obrir les portes a al•legacions contràries a les mesures contemplades en el PHIB que dificulten interessos d'alguns sectors concrets i obrir la porta als interessos urbanístics a les zones humides.
Per altra banda, i tal i com reflecteix el comunicat: «bona part d’aquestes esmenes —53— fan referència al títol VI del text, relacionat amb la protecció de les zones humides i amb els perímetres de protecció dels pous d’abastiment. La majoria d’aquestes al•legacions estan relacionades amb l’obsoleta cartografia del Pla, ja que el catàleg de zones humides inclou molts sòls urbans, consolidats, autoritzats o amb drets adquirits, que obligarien a una desclassificació, i per tant, a una indemnització per part del Govern. D’aquestes 53 al•legacions també destaquen les que fan referència a l’excessiva regulació provisional amb relació al règim aplicable als perímetres de protecció dels pous d’abastiment.»
“És a dir”, conclou el GOB, “que tot el que fa nosa, des del punt de vista ambiental, a l'explotació de zones que haurien de ser protegides i a l'activitat econòmica dels pouers, serà previsiblement eliminat del Pla. Si la transparència ja ha estat posada en dubte amb dades objectives, tal i com reflecteix l'INTRAG, atenent la perversió en la tramitació d'un planejament tant important com el PHIB, aturat per obrir-lo als interessos econòmics per damunt dels criteris ambientals que han de garantir el futur de l'aigua, podem esperar que de cara al 2012, aquest índex no faci més que disminuir”.
 19/03/2012 · L’incendi que ahir cremà unes 12 hectàrees a la Comuna de Bunyola fou iniciat intencionadament, segons el GOB. Es dóna la circumstància que l’any passat ja es va generar un altre incendi, igualment provocat, a pocs metres d’on va començar el d’ahir. L’any passat es va batre el rècord dels darrers 10 anys en nombre d’hectàrees cremades, i que la intencionalitat fou la causa més important. Segons l’organització ecologista, cal evitar que enguany passi el mateix.
Els incendis forestals, recorda el GOB, no només generen greus perjudicis ambientals, sinó que a més a més en alguns casos afecten o posen en risc els béns i fins i tot la vida de particulars. Ahir es va haver d’assistir a 200 persones a Sa Comuna de Bunyola, davant el risc que suposava l’incendi. Igualment el personal d’extinció hi arrisca la seva vida en cada ocasió.
19/03/2012 · L’incendi que ahir cremà unes 12 hectàrees a la Comuna de Bunyola fou iniciat intencionadament, segons el GOB. Es dóna la circumstància que l’any passat ja es va generar un altre incendi, igualment provocat, a pocs metres d’on va començar el d’ahir. L’any passat es va batre el rècord dels darrers 10 anys en nombre d’hectàrees cremades, i que la intencionalitat fou la causa més important. Segons l’organització ecologista, cal evitar que enguany passi el mateix.
Els incendis forestals, recorda el GOB, no només generen greus perjudicis ambientals, sinó que a més a més en alguns casos afecten o posen en risc els béns i fins i tot la vida de particulars. Ahir es va haver d’assistir a 200 persones a Sa Comuna de Bunyola, davant el risc que suposava l’incendi. Igualment el personal d’extinció hi arrisca la seva vida en cada ocasió.
Per tot això, recorda l’entitat, el Codi Penal tipifica als articles 352-355 el delicte d’incendi forestal, al qual assigna penes d’entre un i cinc anys de presó. “Socialment hi ha una gran preocupació pels incendis forestals, que s’identifiquen clarament com a greus impactes ambientals negatius. Tot i això, molt ens temem que existeix igualment la percepció social d’impunitat dels incendis, ja que en molt poques ocasions s’ha arribat a jutjar i condemnar per aquest delicte a les Balears”.
Davant aquesta situació, el GOB s’ha tornat adreçar a la Fiscalia de les Illes Balears per que reclami a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori tota la informació disponible, i impulsi de forma coordinada una línia d’investigació amb l’objectiu d’identificar els incendiaris que cremen els nostres boscos.
 15/03/2012 · El reglament de caça que recentment ha aprovat el Consell de Mallorca modifica, entre altres temes, la composició del Consell de Caça de Mallorca. El Consell de Caça és un organisme consultiu que té com a finalitat fonamental informar sobre les regulacions cinegètiques anuals (ordres de vedes), en les quals s’estableixen els períodes de caça per a les diferents modalitats, i els màxims de captura de les espècies caçables.
Des de la creació del Consell de Caça l’any 1986, i fins a l’any 2002, el GOB hi participà com a membre convidat, amb veu però sense vot. Aquesta situació era irrellevant de cara a les decisions -ja que era l’única veu crítica entre els 13 membres-. Els resultats de les votacions eren simptomàtics de la desconfiança del món cinegètic envers el conservacionista.
15/03/2012 · El reglament de caça que recentment ha aprovat el Consell de Mallorca modifica, entre altres temes, la composició del Consell de Caça de Mallorca. El Consell de Caça és un organisme consultiu que té com a finalitat fonamental informar sobre les regulacions cinegètiques anuals (ordres de vedes), en les quals s’estableixen els períodes de caça per a les diferents modalitats, i els màxims de captura de les espècies caçables.
Des de la creació del Consell de Caça l’any 1986, i fins a l’any 2002, el GOB hi participà com a membre convidat, amb veu però sense vot. Aquesta situació era irrellevant de cara a les decisions -ja que era l’única veu crítica entre els 13 membres-. Els resultats de les votacions eren simptomàtics de la desconfiança del món cinegètic envers el conservacionista.
L’any 2002 en fou modificada la composició, incorporant-hi com a membres de ple dret (amb veu i vot), el GOB, la Societat d’Història Natural de les Balears, un representant dels titulars de refugis de caça i un representant dels interessos agraris. El control sobre el posicionament de l’organisme consultiu seguia en mans del tàndem administració-caçadors (14 vots sobre 19), però, segons l’organització ecologista, va ser una passa important a favor de la pluralitat d’opinions a l’hora de tractar sobre temes cinegètics.
La recent aprovació del Reglament 1/2012 del Consell de Mallorca suposa, segons el GOB, un important retrocés en aquest sentit. Així, els representants dels caçadors gairebé es dupliquen (percentualment el seu pes passa del 37% al 68% del total), mentre que les veus que podrien ser més crítiques es redueixen a un terç: desapareixen els representants dels refugis de fauna, del GOB i de la SHNB, i en el seu lloc es preveu un únic representant per a les entitats de conservació, una reducció del 15% al 5% sobre el total de membres.
Per al GOB, aquest fet és indicatiu de quines seran les línies polítiques del Consell de Mallorca ara que, des de l’any passat, té les competències de caça que li foren transferides per part del Govern. El GOB manifesta la seva inquietud perque en els propers anys es pugui assistir a una important flexibilització i greu desregulació de la pràctica de la caça, amb un Consell de Mallorca massa plegat a les peticions que impulsin els caçadors, fins i tot atenent demandes que poden contravenir la normativa europea. El GOB està analitzant el contingut del Reglament per si hi pogués existir incompliment de normativa superior, fet que motivaria una denúncia davant els organismes competents.
 15/03/2012 · Durant les festes de Pasqua, del 5 al 8 d’abril, l’associació El Camí ha organitzat una ruta excursionista pel Raiguer. Aquests dies està previst, entre d’altres, visitar la possessió de Son Torrella i arribar fins a l’avenc de Son Pou, un dels més espectaculars de Mallorca, descobrir les terres vinícoles de Mallorca passant pel Camí des Raiguer i el Camí Vell de Muro, caminar entre vinyes i ametllers, al peu de la Serra i a la vorera del Pla i visitar els pobles de Santa Maria, Consell, Binissalem i Alaró, acompanyats de guies d’allà mateix. Aquestes etapes donaran a conèixer la cultura, el paisatge, la gastronomia, el parlar i molts d’altres aspectes de la comarca del Raiguer de Mallorca.
15/03/2012 · Durant les festes de Pasqua, del 5 al 8 d’abril, l’associació El Camí ha organitzat una ruta excursionista pel Raiguer. Aquests dies està previst, entre d’altres, visitar la possessió de Son Torrella i arribar fins a l’avenc de Son Pou, un dels més espectaculars de Mallorca, descobrir les terres vinícoles de Mallorca passant pel Camí des Raiguer i el Camí Vell de Muro, caminar entre vinyes i ametllers, al peu de la Serra i a la vorera del Pla i visitar els pobles de Santa Maria, Consell, Binissalem i Alaró, acompanyats de guies d’allà mateix. Aquestes etapes donaran a conèixer la cultura, el paisatge, la gastronomia, el parlar i molts d’altres aspectes de la comarca del Raiguer de Mallorca.
Està organitzada per El Camí, ruta de senderisme sociocultural que recorre tots els llocs de valor històric, paisatgístic, social, espiritual del conjunt de les comarques i illes de parla catalana que té una singularitat: la fa la pròpia gent de cada poble, són les entitats, veïns i institucions de cada municipi i comarca els qui defineixen el seu tram de Camí, els continguts de la guia i els recursos i serveis que inclou. Està en procés de senyalització de forma participativa, es fa a peu i ja hi ha trams senyalitzats i amb guia editada.
 14/03/2012 · El proper divendres els socis del club nàutic de Portocolom tenen a les seves mans una votació decisiva que pot tenir importants repercussions socials i ambientals sobre el poble. Hauran de decidir sobre l’execució i explotació de l'ampliació portuària que el Govern proposa des de fa mesos.
La Direcció General de Ports, proposa doblar el nombre de boies actuals (prop de 70), i afegir al voltant de 85 amarraments més, amb nous pantalans i molls. Tot plegat, segons Salvem Portocolom, suposarà un increment d’un 32% més sobre els amarraments que Ports IB gestiona en l'actualitat. El més destacable, però, no és l'augment de punts, sinó que la majoria vagin destinats a grans vaixells d'entre 15 i 25 metres d'eslora.
14/03/2012 · El proper divendres els socis del club nàutic de Portocolom tenen a les seves mans una votació decisiva que pot tenir importants repercussions socials i ambientals sobre el poble. Hauran de decidir sobre l’execució i explotació de l'ampliació portuària que el Govern proposa des de fa mesos.
La Direcció General de Ports, proposa doblar el nombre de boies actuals (prop de 70), i afegir al voltant de 85 amarraments més, amb nous pantalans i molls. Tot plegat, segons Salvem Portocolom, suposarà un increment d’un 32% més sobre els amarraments que Ports IB gestiona en l'actualitat. El més destacable, però, no és l'augment de punts, sinó que la majoria vagin destinats a grans vaixells d'entre 15 i 25 metres d'eslora.
Salvem Portocolom creu que aquest augment és exagerat i que comportarà més contaminació, més saturació i més impacte sobre els fons marins. La plataforma pensa també que és una mesura antisocial: robarà espai a les petites embarcacions locals, a les activitats de vela i rem i als banyistes per donar-la a vaixells forans, en trànsit.
Salvem Portocolom demana als socis del club nàutic que aturin l’ampliació. Segons l’entitat, no s'haurien de prestar a fer el que el Govern no s'atreveix a executar. A més, es demana perquè si l'operació és tan rendible, com diu el Govern, no l’executa Ports IB. Salvem Portocolom considera no que no és lògic que una entitat sense ànim de lucre inverteixi el patrimoni dels socis en una operació destinada a vaixells de fora de Portocolom, que no hi aporta res. Per altra banda, si l'operació no surt bé, els socis n’hauran de respondre econòmicament tot pagant quotes més altes.
Per a Salvem Portocolom el club no té perquè acceptar una imposició del Govern amb l'amenaça de que "ho farà un altre". També recorda que l'Ajuntamnet de Felanitx va aprovar fa mesos per unanimitat dels 17 regidors una moció rebutjant qualsevol ampliació. A més, denuncia que la directiva del club convoca els socis a una votació sense debat ni informació prèvia i amb una pregunta enganyosa dient que és "con el fin de evitar el fondeo incontrolado y a propuesta de ports". “El fondeig incontrolat”, apunta l’entitat, “mai ha estat una preocupació ni un objectiu del club, aquesta és una responsabilitat exclusiva del Govern. El fet que la pregunta sigui tan retòrica i enganyosa convida a la desconfiança”. La plataforma assenyala que els socis tenen a les seves mans una decisió que tendrà repercussions sobre el conjunt del poble.
Salvem Portocolom convida tothom a participar a la concentració prevista per al 31 de març, una jornada festiva i reivindicativa organitzada per expressar públicament el rebuig a una ampliació tan exagerada i innecessària com la que planteja el Govern i en defensa de la conservació de Portocolom.
Aquí podeu veure un vídeo de la cadena humana del novembre rebutjant-ne l'ampliació: http://www.youtube.com/watch?v=oo2gT8O4YdU
13/03/2012 · L'enginyeria urbanística que Company pretén amb el seu decret-llei obre la porta a la urbanització d'espais protegits per la Llei 4/2008 i la LEN (1991), denuncia el GOB. Segons l’organització ecologista, això es farà per imposició i sense que res argumenti la urgència necessària per a utilitzar la figura de decret-llei, més enllà d'evitar la discussió parlamentària i el debat ciutadà.
La indefinició, inconcreció i en alguns casos, fins i tot la falta de coherència del text articulat del decret-llei, té un objectiu clar, segons el GOB: afirmar que tot és possible si del que es tracta, suposadament, és de reactivar l'economia i de donar seguretat jurídica als inversors. Uns inversors que, amb aquestes mesures, tendrien la seguretat de que no caldrà que s'atenguin a normes, i que només cal que el Govern doni el vistiplau a les seves intencions de seguir encimentant i especulant amb el territori.
13/03/2012 · L'enginyeria urbanística que Company pretén amb el seu decret-llei obre la porta a la urbanització d'espais protegits per la Llei 4/2008 i la LEN (1991), denuncia el GOB. Segons l’organització ecologista, això es farà per imposició i sense que res argumenti la urgència necessària per a utilitzar la figura de decret-llei, més enllà d'evitar la discussió parlamentària i el debat ciutadà.
La indefinició, inconcreció i en alguns casos, fins i tot la falta de coherència del text articulat del decret-llei, té un objectiu clar, segons el GOB: afirmar que tot és possible si del que es tracta, suposadament, és de reactivar l'economia i de donar seguretat jurídica als inversors. Uns inversors que, amb aquestes mesures, tendrien la seguretat de que no caldrà que s'atenguin a normes, i que només cal que el Govern doni el vistiplau a les seves intencions de seguir encimentant i especulant amb el territori.
Company, a la roda de premsa de presentació del decret-llei, va respondre explícitament que aquesta norma no desprotegia els espais protegits per la Llei 4/2008. Tot i això va afegir que potser, tal vegada, si algú es dedica a l'enginyeria urbanística, trobi la manera de fer-ho. Al debat al parlament arran de la ratificació del decret-llei Company va esmentar que el text s'hauria de fer servir amb “bones intencions”, i que sinó aniria malament.
Segons el GOB, quan feia referència a les bones intencions es devia referir a les del PP durant la passada legislatura, que en el cas concret de Cala Blanca va escenificar fins i tot un posat progre i ecologista, tot situant-se darrera una pancarta i exhibint cartells al Parlament per exigir-ne la protecció. Imatges que el GOB espera que Cabrer enviï a Company per aclarir els conceptes de seguretat jurídica i enginyeria urbanística sostenible.
Segons el GOB, la disposició transitòria primera del decret-llei obre una porta a revitalitzar urbanitzacions paralitzades, ja que considera sòls urbans aquells terrenys que s’han transformat parcialment, a pesar que no tenguin tots els serveis, i independentment de la seva classificació urbanística actual. L’organització considera que aquesta Disposició Transitòria és una possibilitat de revitalitzar aquells antics urbanitzables protegits per la Llei 4/2008 o per altres normes, com ara Cala Blanca, Monport, Muleta, Cala Carbó, Cala Falcó, Cala Marçal o Es Guix.
Cala Blanca és un espai natural de gran valor paisatgístic i ecològic, i és molt estimat pels andritxols. Es tracta d'una zona litoral salvatge i esquerpa que conté una gran diversitat botànica i faunística. La vegetació arriba fins a la mar mateixa, conformant un paisatge molt singular. Cala Blanca estava inclosa dins la delimitació del Patrimoni Mundial de la Serra de Tramuntana que va fer la UNESCO. La pròpia UNESCO ja va esmentar al seu informe que "les pressions urbanístiques continuen essent una amenaça per al bé proposat”. La mala fama (urbanística) de Mallorca és ben coneguda fora de l'illa. La zona de Cala Blanca veu ara com el decret Company dóna via lliure a urbanitzar prop de 40,5 hectàrees.
Lamentablement, segons el GOB, aquests paisatges han estat arrasats quasi per complet a Andratx. En poc més de 30 anys s'han sacrificat desenes de quilòmetres de litoral de gran valor. Ha evitat la crisi econòmica aquesta destrossa o l'ha accelerada?, es demana l’entitat.
|
 06/03/2012 · El GOB vol expressar el condol per la mort de Feliciano Fuster, pioner a Balears en el camp de les energies renovables. L’entitat destaca la seva profunda convicció en la necessitat d'un canvi de model energètic basat en les tecnologies renovables i la racionalització en l'ús de l'energia. El GOB, Junta Directiva, treballadors, socis i simpatitzants, manifesta el seu condol a la família, companys i amics.
06/03/2012 · El GOB vol expressar el condol per la mort de Feliciano Fuster, pioner a Balears en el camp de les energies renovables. L’entitat destaca la seva profunda convicció en la necessitat d'un canvi de model energètic basat en les tecnologies renovables i la racionalització en l'ús de l'energia. El GOB, Junta Directiva, treballadors, socis i simpatitzants, manifesta el seu condol a la família, companys i amics.
|
|
| |
|
|
Editorial
L’avantprojecte de Llei General Turística presentat per Carlos Delgado és un dels atacs més greus que es recorden a la cohesió social i a l’equilibri territorial del país. La norma ha estat elaborada amb secretisme i manca de transparència pels advocats d’una cadena hotelera; crea un marc definit per l’arbitrarietat i la manca de seguretat jurídica, basat en la voluntat del polític de torn; dóna barra lliure a les grans cadenes;
Opinió
Joan Vicenç Lillo
Aquests dies en què els jutjats van plens de judicis a polítics, on cal remarcar bé la a, ja que es tracta de judicis per acusacions de malversació, suborn, falsificació en documents públics, blanqueig de diners, frau... corrupció en definitiva, aquests dies dèiem, també es preparen judicis polítics a polítics, que són de caràcter i finalitat molt diferent. En aquest cas les acusacions, basades exclusivament en testimonis policials presents als fets, ho són contra uns joves independentistes mallorquins per provocar incidents en una manifestació de commemoració del 31 de desembre el 2010.
Opinió
Miquel Rosselló
Els passats dies 28 i 29 d’abril es va celebrar a Madrid, al municipi de Rivas Vaciamadrid, la primera Assemblea Estatal de la Banca Ètica Fiare, amb l’assistència d’uns tres-cents delegats en representació de les deu associacions territorials que té arreu de l’Estat Espanyol. També assistí una important delegació de la Banca Popolare Ètica Italiana encapçalada pel seu President, Ugo Biggeri.
|
