10/04/2012 ·
Tribuna Mallorca se’n va vacances i tornarà el proper dilluns, 16 d’abril, amb més informació sobre la realitat política, social i cultural de Mallorca.

10/04/2012 ·
Tribuna Mallorca se’n va vacances i tornarà el proper dilluns, 16 d’abril, amb més informació sobre la realitat política, social i cultural de Mallorca.

02/05/2011 ·
Avui, dilluns, 2 de maig, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà una xerrada titulada “Energia nuclear i alternatives energètiques”, a càrrec de Margalida Ramis, portaveu del GOB. A continuació, hi haurà col•loqui amb fila zero de polítics que tendran 3 o 4 minuts per expressar la seva opinió sobre la qüestió. Posteriorment, s’obrirà el debat al públic assistent.

02/05/2011 ·
Avui, dilluns, 2 de maig, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà una xerrada titulada “Energia nuclear i alternatives energètiques”, a càrrec de Margalida Ramis, portaveu del GOB. A continuació, hi haurà col•loqui amb fila zero de polítics que tendran 3 o 4 minuts per expressar la seva opinió sobre la qüestió. Posteriorment, s’obrirà el debat al públic assistent.

29/04/2011 ·
El primer de maig coincidirà enguany amb nombrosos pancaritats. Serà el cas de Valldemossa on, a les 10.30 hores, l’OCB de Valldemossa organitza el tradicional pancaritat del Diumenge de l'Àngel. Els participants sortiran a peu a les 10.30 hores de la plaça de Campdevànol cap a l’ermita de Valldemossa. Allà, a les 12.00 hores, hi haurà missa, seguida d’un concurs de dibuix a l’aire lliure, de jocs i d’un dinar amb pa i taleca. L’organització d’aquesta activitat és de l’OCB de Valldemossa i de l’APIMA del Col•legi Nicolau Calafat, amb la col•laboració de la Comunitat d’Ermitans de Valldemossa.

També a les 15.00 hores, a la plaça de Búger, continuen els actes de la Fira des Jai organitzats per l’OCB de Búger. Hi haurà ball de bot amb els grups Cofre Antic i Bosc de Binissatí. L’organització de la fira és de l'OCB de Búger, amb el suport de l'Ajuntament de Búger, de Sa Nostra, del departament de Cultura del Consell de Mallorca i de la Conselleria de Comerç i Indústria del Govern.

29/04/2011 ·
El primer de maig coincidirà enguany amb nombrosos pancaritats. Serà el cas de Valldemossa on, a les 10.30 hores, l’OCB de Valldemossa organitza el tradicional pancaritat del Diumenge de l'Àngel. Els participants sortiran a peu a les 10.30 hores de la plaça de Campdevànol cap a l’ermita de Valldemossa. Allà, a les 12.00 hores, hi haurà missa, seguida d’un concurs de dibuix a l’aire lliure, de jocs i d’un dinar amb pa i taleca. L’organització d’aquesta activitat és de l’OCB de Valldemossa i de l’APIMA del Col•legi Nicolau Calafat, amb la col•laboració de la Comunitat d’Ermitans de Valldemossa.

També a les 15.00 hores, a la plaça de Búger, continuen els actes de la Fira des Jai organitzats per l’OCB de Búger. Hi haurà ball de bot amb els grups Cofre Antic i Bosc de Binissatí. L’organització de la fira és de l'OCB de Búger, amb el suport de l'Ajuntament de Búger, de Sa Nostra, del departament de Cultura del Consell de Mallorca i de la Conselleria de Comerç i Indústria del Govern.

27/04/2011 ·
Demà, dijous, 28 d’abril, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà una nova edició dels “Tasts gastronòmics”, en aquesta ocasió amb paté i sobrassada d’Embotits Munar i vi de les Vinyes Mortitx. Aquests “Tast Gastronòmics” es fan el darrer dijous de cada mes i consisteixen en la presentació del producte d’un elaborador local, i en la seva posterior degustació. Les places són limitades i el preu és de 2 euros, gratuït pels socis de l'OCB. Les inscripcions es poden fer al 971 729 446 begin_of_the_skype_highlighting            971 729 446      end_of_the_skype_highlighting o a canalcover(a)ocb.cat. Aquesta activitat és organitzada per Anardetapes.cat i l'OCB.

Ja fa més de 60 anys, des de 1942, que Embotits Munar, amb un esperit constant de superació, ofereix uns productes de màxima qualitat que respecten els gusts i formes tradicionals d’elaboració de la sobrassada de Mallorca i dels patés de fetge de porc naturals sense additius. L’objectiu dels integrants de l’empresa ha estat, des dels orígens, mantenir viva una de les principals tradicions gastronòmiques de l’illa de Mallorca i d’aquesta manera obrir a la resta del món una finestra a la cultura del mediterrani, a través dels aromes, gusts i colors dels seus productes, bàsics en la dieta de les Illes Balears.

27/04/2011 ·
Demà, dijous, 28 d’abril, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà una nova edició dels “Tasts gastronòmics”, en aquesta ocasió amb paté i sobrassada d’Embotits Munar i vi de les Vinyes Mortitx. Aquests “Tast Gastronòmics” es fan el darrer dijous de cada mes i consisteixen en la presentació del producte d’un elaborador local, i en la seva posterior degustació. Les places són limitades i el preu és de 2 euros, gratuït pels socis de l'OCB. Les inscripcions es poden fer al 971 729 446 begin_of_the_skype_highlighting            971 729 446      end_of_the_skype_highlighting o a canalcover(a)ocb.cat. Aquesta activitat és organitzada per Anardetapes.cat i l'OCB.

Ja fa més de 60 anys, des de 1942, que Embotits Munar, amb un esperit constant de superació, ofereix uns productes de màxima qualitat que respecten els gusts i formes tradicionals d’elaboració de la sobrassada de Mallorca i dels patés de fetge de porc naturals sense additius. L’objectiu dels integrants de l’empresa ha estat, des dels orígens, mantenir viva una de les principals tradicions gastronòmiques de l’illa de Mallorca i d’aquesta manera obrir a la resta del món una finestra a la cultura del mediterrani, a través dels aromes, gusts i colors dels seus productes, bàsics en la dieta de les Illes Balears.

Les terres de la finca de Mortitx, amb uns afloraments molt més antics que a la resta de l’illa de Mallorca i amb una climatologia més severa i extrema (microclima propi), proporcionen un raïm amb unes característiques que no es poden aconseguir a cap altre indret. La possessió de Mortitx està situada a la Serra de Tramuntana de Mallorca, dins del terme municipal d’Escorca, a una altura d’uns 400 metres per sobre del nivell del mar. Vinyes Mortitx S.A. disposa d’una extensió de 20 hectàrees on hi ha ubicades el celler i les vinyes de la seva propietat.

13/04/2011 ·
Demà, dijous, 14 d’abril, a les 19.00 hores, a la plaça de Cort de Palma, hi haurà un acte de commemoració del 80è aniversari de la Segona República, organitzat per la coalició PSM-Iniciativavers-Entesa.

13/04/2011 ·
Demà, dijous, 14 d’abril, a les 19.00 hores, a la plaça de Cort de Palma, hi haurà un acte de commemoració del 80è aniversari de la Segona República, organitzat per la coalició PSM-Iniciativavers-Entesa.

06/04/2011 ·
El candidat de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa a la presidència del Govern, Biel Barceló, s’ha reunit avui amb el president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, per analitzar l’actual legislatura i els reptes que afronten tant l’entitat com la coalició. A la trobada també hi han assistit la directora insular de Política Lingüística, Rosa Barceló, el director insular de Cultura, Maties Garcias, el diputat Miquel Àngel Llauger i el coordinador de l’OCB, Tomeu Martí.

La coalició ha presentat les principals actuacions en l’àmbit cultura i de defensa de la llengua pròpia per a les properes eleccions, evidenciant que la prioritat és donar continuïtat a l’acció de govern que s’ha duit a terme aquests darrers quatre anys. En aquest sentit, Biel Barceló ha recordat la importància d’haver gestionat les àrees de Política Lingüística i Cultura tant a l’Ajuntament de Palma, com al Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears.

En matèria de llengua, la coalició es marca com a repte principal el desenvolupament del Pla General de Normalització Lingüística. En la mateixa línia, és una prioritat per a la coalició impulsar una Llei d’Acollida que estableixi mecanismes coherents i unitaris en els processos d’acollida de les persones immigrants. Tot això, amb l’objectiu d’aconseguir la seva plena integració social, lingüística i cultural, i que el català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, esdevingui la llengua d’acollida i de cohesió social.

06/04/2011 ·
El candidat de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa a la presidència del Govern, Biel Barceló, s’ha reunit avui amb el president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, per analitzar l’actual legislatura i els reptes que afronten tant l’entitat com la coalició. A la trobada també hi han assistit la directora insular de Política Lingüística, Rosa Barceló, el director insular de Cultura, Maties Garcias, el diputat Miquel Àngel Llauger i el coordinador de l’OCB, Tomeu Martí.

La coalició ha presentat les principals actuacions en l’àmbit cultura i de defensa de la llengua pròpia per a les properes eleccions, evidenciant que la prioritat és donar continuïtat a l’acció de govern que s’ha duit a terme aquests darrers quatre anys. En aquest sentit, Biel Barceló ha recordat la importància d’haver gestionat les àrees de Política Lingüística i Cultura tant a l’Ajuntament de Palma, com al Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears.

En matèria de llengua, la coalició es marca com a repte principal el desenvolupament del Pla General de Normalització Lingüística. En la mateixa línia, és una prioritat per a la coalició impulsar una Llei d’Acollida que estableixi mecanismes coherents i unitaris en els processos d’acollida de les persones immigrants. Tot això, amb l’objectiu d’aconseguir la seva plena integració social, lingüística i cultural, i que el català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, esdevingui la llengua d’acollida i de cohesió social.
A més, la dinamització lingüística als municipis és un objectiu a complir de cara als propers anys, un cop s’ha demostrat la gran eficiència dels programes de dinamització impulsats des de les àrees de Política Lingüística. Segons la coalició, ara és el moment d’estendre-ho als municipis, amb la creació d’ajudes per dotar dels recursos humans i econòmics necessaris i desenvolupar la tasca dels dinamitzadors de forma coordinada amb els programes d’acollida.

Tot això sense oblidar la necessitat de garantir a tots els ciutadans que puguin utilitzar la llengua catalana en qualsevol àmbit públic, i en especial en les relacions amb els empleats públics. Pel que fa a la cultura, la coalició es planteja que aquesta, i totes les seves manifestacions, recuperin l’espai central i de vertebració del territori, donant continuïtat a les actuacions dutes a terme aquesta legislatura amb el suport de les associacions i entitats culturals de les illes.

Amb tot, Barceló i Mateu han coincidit en la necessitat de seguir fent feina. “En els darrers dos anys hem procurat que les retallades arran de la crisi econòmica no afectassin aquestes àrees, malgrat no hem pogut culminar els plans de normalització engegats. Per això necessitam més temps”. Barceló, en aquest sentit, creu que si el PP arriba a governar a qualsevol institució “provocaria una regressió cultural i educativa molt greu”.

06/04/2011 ·
Demà, dijous, 7 d’abril, a les 18.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, comença el taller "La tira còmica i l’humor gràfic: guió i dibuix", a càrrec d’Àlex Fito. Es tracta d’un taller que tindrà lloc cada dijous fins al 19 de maig a Can Alcover Espai de Cultura i que serà impartit per Àlex Fito, creador de Raspa Kids i la tira còmica Pequeña Bestia Parda. Amb ell, els participants s’enfrontaran al món de l’humor gràfic tenint en compte tant la paraula com el dibuix. Es repassaran, també, les creacions més destacades del país i es treballarà en el desenvolupament i la creació d’una tira.

Alejandro Fito Muntaner, que signa com a Àlex Fito, és historietista, nascut a Ciutat de Mèxic el 1972. Estudia Belles Arts a la Universitat de Barcelona, on coneix José Miguel Álvarez, Ismael Ferrer i Albert Monteys, amb els que formarà el grup La Peña i editarà la revista "Mondo Lirondo", premiada al Saló Internacional del Còmic de Barcelona 1994. Ja en solitari, cal destacar, al 1996, la seva participació a la revista infantil Tretzevents, també, en sèries com Frac i Fred, L'Òscar, Galàxia 13 i Els germans Klonski. En obra col•lectiva ha realitzat Desembarc a Santa Ponça (Ajuntament de Calvià, 1997), amb guió de Rafael Vaquer, i sobretot la revista NSLM (Nosaltres som els morts) d’Inrevés edicions, dirigida per Max i Pere Joan.

06/04/2011 ·
Demà, dijous, 7 d’abril, a les 18.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, comença el taller "La tira còmica i l’humor gràfic: guió i dibuix", a càrrec d’Àlex Fito. Es tracta d’un taller que tindrà lloc cada dijous fins al 19 de maig a Can Alcover Espai de Cultura i que serà impartit per Àlex Fito, creador de Raspa Kids i la tira còmica Pequeña Bestia Parda. Amb ell, els participants s’enfrontaran al món de l’humor gràfic tenint en compte tant la paraula com el dibuix. Es repassaran, també, les creacions més destacades del país i es treballarà en el desenvolupament i la creació d’una tira.

Alejandro Fito Muntaner, que signa com a Àlex Fito, és historietista, nascut a Ciutat de Mèxic el 1972. Estudia Belles Arts a la Universitat de Barcelona, on coneix José Miguel Álvarez, Ismael Ferrer i Albert Monteys, amb els que formarà el grup La Peña i editarà la revista "Mondo Lirondo", premiada al Saló Internacional del Còmic de Barcelona 1994. Ja en solitari, cal destacar, al 1996, la seva participació a la revista infantil Tretzevents, també, en sèries com Frac i Fred, L'Òscar, Galàxia 13 i Els germans Klonski. En obra col•lectiva ha realitzat Desembarc a Santa Ponça (Ajuntament de Calvià, 1997), amb guió de Rafael Vaquer, i sobretot la revista NSLM (Nosaltres som els morts) d’Inrevés edicions, dirigida per Max i Pere Joan.
Sota aquest darrer segell edita el 1999 Raspa Kids Club, una sèrie molt influïda per l’estètica de l’il•lustrador Edward Gorey, amb la qual obté el premi al millor autor revelació al Saló Internacional del Còmic de Barcelona 2000 i que arribarà a comptar amb tres lliuraments. El 2001, realitza amb Francisco Torres Linhart Festes passades, coques menjades per a l’Ajuntament de Llucmajor. A la revista El Víbora, d’Edicions La Cúpula, publica entre 2002 i 2003 les sèries Cristóbal Natzaret, inspirada en la figura de Jaume Santandreu i Pequeña bestia parda. Participa també en les obres col•lectives Història de les Illes Balears en còmic (2006) i Cada dibuixant és una illa (2008).

05/04/2011 ·
Avui, dimarts, 5 d’abril, a les 19.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà una nova edició de les tertúlies de l’Ateneu, organitzades per l’Ateneu Pere Mascaró. Sota el títol "Les crisis econòmiques a les Illes (segona part)", comptarà amb les intervencions de Ferran Navinés, professor de l’Escola Oficial de Turisme de la Generalitat de Catalunya i assessor econòmic del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears; i de Bernat Riutort, professor de Filosofia Moral i Filosofia Política de la UIB.

05/04/2011 ·
Avui, dimarts, 5 d’abril, a les 19.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà una nova edició de les tertúlies de l’Ateneu, organitzades per l’Ateneu Pere Mascaró. Sota el títol "Les crisis econòmiques a les Illes (segona part)", comptarà amb les intervencions de Ferran Navinés, professor de l’Escola Oficial de Turisme de la Generalitat de Catalunya i assessor econòmic del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears; i de Bernat Riutort, professor de Filosofia Moral i Filosofia Política de la UIB.

01/04/2011 ·
Vuit anys més tard, les Illes Balears tornen a organitzar un altre Congrés de Joventut. Serà la segona edició, i la inauguració es fa avui, divendres, 1 d’abril, a les 19:00 hores, al Teatre de CCOO, a Palma. Hi prendran part Fina Santiago, consellera d’Afers Socials Immigració i Promoció del Govern de les Illes Balears; Xisca Vives, consellera de Comerç, Indústria i Energia del Govern de les Illes Balears; Nanda Ramon, regidora de Cultura, Joventut, Patrimoni i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma; Katiana Vicens, secretària general de CCOO Illes Balears; i Marta Carrió, presidenta del Consell de la Joventut de les Illes Balears.

La ponència inaugural serà a càrrec de Ximo Cádiz, expert en joventut, informador jove de l’Ajuntament de Mislata i tècnic de la Xarxa joves.net.

01/04/2011 ·
Vuit anys més tard, les Illes Balears tornen a organitzar un altre Congrés de Joventut. Serà la segona edició, i la inauguració es fa avui, divendres, 1 d’abril, a les 19:00 hores, al Teatre de CCOO, a Palma. Hi prendran part Fina Santiago, consellera d’Afers Socials Immigració i Promoció del Govern de les Illes Balears; Xisca Vives, consellera de Comerç, Indústria i Energia del Govern de les Illes Balears; Nanda Ramon, regidora de Cultura, Joventut, Patrimoni i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma; Katiana Vicens, secretària general de CCOO Illes Balears; i Marta Carrió, presidenta del Consell de la Joventut de les Illes Balears.

La ponència inaugural serà a càrrec de Ximo Cádiz, expert en joventut, informador jove de l’Ajuntament de Mislata i tècnic de la Xarxa joves.net.

31/03/2011 ·
Avui, dijous, 31 de març, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà un nou tast gastronòmic. Aquest “Tast Gastronòmic”, que es fa cada darrer dijous de cada mes, consisteix en què un productor local presenta als assistents el seu producte, amb la possibilitat del seu tast o la seva degustació. En aquesta ocasió, es tastaran formatges de Can Burguera i galetes marineres de la marca Gori de Muro. Aquesta activitat és organitzada per Anardetapes.cat i l'OCB.

Formatge Burguera Sat és una societat agrària de transformació creada per la família Burguera, dedicada a la fabricació de productes lactis de gran qualitat i algun dels seus derivats, a la finca de la seva propietat. Aquesta finca es troba situada al sud de Mallorca, en una zona de gran tradició agrícola i ramadera, principalment de vaques lleteres de raça frisona. Tres generacions de la família han anat explotant aquesta finca ramadera i agrícola cultivant la terra i produint el menjar per a les seves pròpies vaques, controlant i barrejant els productes de les seves finques amb pinsos a base de cereals.

31/03/2011 ·
Avui, dijous, 31 de març, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà un nou tast gastronòmic. Aquest “Tast Gastronòmic”, que es fa cada darrer dijous de cada mes, consisteix en què un productor local presenta als assistents el seu producte, amb la possibilitat del seu tast o la seva degustació. En aquesta ocasió, es tastaran formatges de Can Burguera i galetes marineres de la marca Gori de Muro. Aquesta activitat és organitzada per Anardetapes.cat i l'OCB.

Formatge Burguera Sat és una societat agrària de transformació creada per la família Burguera, dedicada a la fabricació de productes lactis de gran qualitat i algun dels seus derivats, a la finca de la seva propietat. Aquesta finca es troba situada al sud de Mallorca, en una zona de gran tradició agrícola i ramadera, principalment de vaques lleteres de raça frisona. Tres generacions de la família han anat explotant aquesta finca ramadera i agrícola cultivant la terra i produint el menjar per a les seves pròpies vaques, controlant i barrejant els productes de les seves finques amb pinsos a base de cereals.

Gori de Muro és la marca artesanal amb que la família Noceras produeix des de 1890 unes galetes Marineres d’oli. Tradicionalment servien als antics navegants per als seus llargs viatges pel mediterrani. Popularment, eren conegudes com el pa dels mariners. En ser una galeta plana la humitat no li afecta tant com a la típica galeta d’oli mallorquina, que és més gruixada. La filosofia de l’empresa és la de seguir respectant la forma tradicional d’elaboració amb productes naturals (sense colorants ni conservants) que hi ha a Mallorca.

29/03/2011 ·
El Consell de Mallorca va rebre el traspàs de competències en matèria de caça l’1 d’octubre de 2010, i tramita en aquests moments la seva primera modificació del marc legal de la caça, el Reglament que regula les vedes i els recursos cinegètics de Mallorca. La norma vol ser un estadi intermedi entre la Llei autonòmica de caça i pesca fluvial i les ordres de vedes publicades anualment.

El GOB considera preocupants alguns aspectes de la nova normativa. En concret, l’organització ecologista s’oposa a la derogació dels articles que limiten les èpoques de caça, basats en la directiva 79/409/CEE, que estableix la prohibició de caçar aus durant la seva època de reproducció i el seu retorn migratori als llocs de cria. Per al GOB, aquesta mesura és molt preocupant, ja que l’eliminació de les dates de prohibició amb caràcter general de caçar les aus migratòries obri la porta la possibilitat d’allargar les temporades de caça, especialment d’espècies migratòries com els tords.

29/03/2011 ·
El Consell de Mallorca va rebre el traspàs de competències en matèria de caça l’1 d’octubre de 2010, i tramita en aquests moments la seva primera modificació del marc legal de la caça, el Reglament que regula les vedes i els recursos cinegètics de Mallorca. La norma vol ser un estadi intermedi entre la Llei autonòmica de caça i pesca fluvial i les ordres de vedes publicades anualment.

El GOB considera preocupants alguns aspectes de la nova normativa. En concret, l’organització ecologista s’oposa a la derogació dels articles que limiten les èpoques de caça, basats en la directiva 79/409/CEE, que estableix la prohibició de caçar aus durant la seva època de reproducció i el seu retorn migratori als llocs de cria. Per al GOB, aquesta mesura és molt preocupant, ja que l’eliminació de les dates de prohibició amb caràcter general de caçar les aus migratòries obri la porta la possibilitat d’allargar les temporades de caça, especialment d’espècies migratòries com els tords.

A més, apunta el GOB, la llei 6/2006 de caça i pesca fluvial va establir que per a obtenir la llicència de caça s’havien de superar unes proves d’aptitud. La pròpia llei va establir un termini transitori de 3 anys per que es regulassin reglamentàriament i s’implantassin aquestes proves. Els tres anys de termini transitori han passat, i les proves no han estat implantades. Tot i això, que els polítics no hagin fet els deures no deixa sense efecte allò que es va disposar legalment. Davant això, el GOB entén que el Consell de Mallorca en aquests moments no hauria d’atorgar cap llicència de caça, ja que estaria incomplint la llei. L’entitat afirma que no li sembla malament que en aquest reglament es regulin altres aspectes, però considera que una de les urgències era precisament desenvolupar normativament la implantació de les proves d’aptitud per accedir a la llicència de caça. Sinó, segons el GOB, dóna la impressió que els avanços normatius es produeixen únicament en la línia de facilitar la caça en funció de la demanda de determinats col•lectius, enlloc de regular-la com pertoca.

28/03/2011 ·
La campanya “Mallorca, m’agrada!” està resultant un èxit de participació i està posant de relleu, una vegada més, la vitalitat del moviment associatiu mallorquí. Quan només fa un mes que es va penjar a You Tube el vídeo amb el lipdub de les associacions de Son Sardina, aquest ja ha superat les 10.000 visualitzacions.

El lipdub de Sant Jordi, per la seva banda, ja supera les 2.500 visites en només sis dies i el vídeo de “Capdepera m’agrada” ja s’acosta a les 3.000 visites. L’Obra Cultural Balear està promovent l’enregistrament de vídeos a tots els municipis de Mallorca amb la campanya “Mallorca, m’agrada!”. Podeu seguir la campanya a www.mallorcamagrada.cat.

28/03/2011 ·
La campanya “Mallorca, m’agrada!” està resultant un èxit de participació i està posant de relleu, una vegada més, la vitalitat del moviment associatiu mallorquí. Quan només fa un mes que es va penjar a You Tube el vídeo amb el lipdub de les associacions de Son Sardina, aquest ja ha superat les 10.000 visualitzacions.

El lipdub de Sant Jordi, per la seva banda, ja supera les 2.500 visites en només sis dies i el vídeo de “Capdepera m’agrada” ja s’acosta a les 3.000 visites. L’Obra Cultural Balear està promovent l’enregistrament de vídeos a tots els municipis de Mallorca amb la campanya “Mallorca, m’agrada!”. Podeu seguir la campanya a www.mallorcamagrada.cat.

25/03/2011 ·
CCOO i UGT ja han començat a recollir les primeres firmes per dur endavant la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) amb l’objectiu de modificar els aspectes més lesius de la Reforma Laboral aprovada pel Govern el juny de 2010. A les Balears esperen aconseguir 17.000 firmes del mig milió necessari per dur la ILP al Congrés.

Després de quasi deu mesos de vigència de la reforma, per als dos sindicats ha quedat demostrat que no ha servit ni per crear ocupació, ni per afavorir la contractació estable, perquè ha incrementat el nombre de contractes temporals i ha fet l’acomiadament més barat. En aquest sentit, han augmentat la pèrdua de llocs de feina per causes objectives i els ERO per extinció de contractes, i han davallat els ERO per suspensió temporal i els acomiadaments exprés.

La secretària general de CCOO, Katiana Vicens, ha assenyalat que la reforma ha incrementat la dualitat del mercat de treball entre treballadors fixos i eventuals, i per això és imprescindible la modificació d’aspectes com l’abaratiment de l’acomiadament i la contractació temporal injustificada. “S’ha de fer un replantejament perquè la reforma incrementa la precarietat i desprotegeix el treballador”, ha manifestat Vicens.

25/03/2011 ·
CCOO i UGT ja han començat a recollir les primeres firmes per dur endavant la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) amb l’objectiu de modificar els aspectes més lesius de la Reforma Laboral aprovada pel Govern el juny de 2010. A les Balears esperen aconseguir 17.000 firmes del mig milió necessari per dur la ILP al Congrés.

Després de quasi deu mesos de vigència de la reforma, per als dos sindicats ha quedat demostrat que no ha servit ni per crear ocupació, ni per afavorir la contractació estable, perquè ha incrementat el nombre de contractes temporals i ha fet l’acomiadament més barat. En aquest sentit, han augmentat la pèrdua de llocs de feina per causes objectives i els ERO per extinció de contractes, i han davallat els ERO per suspensió temporal i els acomiadaments exprés.

La secretària general de CCOO, Katiana Vicens, ha assenyalat que la reforma ha incrementat la dualitat del mercat de treball entre treballadors fixos i eventuals, i per això és imprescindible la modificació d’aspectes com l’abaratiment de l’acomiadament i la contractació temporal injustificada. “S’ha de fer un replantejament perquè la reforma incrementa la precarietat i desprotegeix el treballador”, ha manifestat Vicens.
Per la seva part, el secretari general de la UGT, Lorenzo Bravo, ha destacat que a Balears molts treballadors fixos passen a ser treballadors fixos discontinus. “S’està deteriorant cada vegada més el dret del ciutadà a tenir una ocupació estable i de qualitat”, ha dit Bravo, qui ha afegit que si no aconseguim canviar la reforma laboral, els efectes més greus d’aquesta norma es patiran en un parell d’anys.

Katiana Vicens ha insistit que l’ajust de l’ocupació es fa ben igual que abans de la Reforma Laboral, amb més contractes temporals i menys contractes indefinits. “Un cop superada la crisi observarem que aquesta Reforma només haurà generat més dualitat, precarietat i pèrdua de drets dels treballadors i treballadores”, ha declarat Vicens.

Així mateix, Lorenzo Bravo ha remarcat que la recollida de firmes suposa un repte en molt poc temps, però que els sindicats posaran tot el seu esforç en recollir les firmes necessàries per modificar una reforma injusta i intolerable per al treballador.

24/03/2011 ·
El sindicat CGT es manifesta contrari a la intervenció occidental a Líbia. Per a l’organització, “les institucions mundials i els governs dels principals països del món han estat incapaços d’adoptar cap tipus de mesura prèvia per a evitar la brutal repressió i genocidi d’un poble libi que demana llibertat, respecte dels drets humans i justícia social”. Segons el sindicat, “una vegada més s’ha demostrat que per als dirigents polítics, no és prioritari evitar el sofriment dels pobles, el sofriment de les i els treballadors, sinó que s’han estimat més jugar a la política, han preferit escenificar els seus protagonismes i personalismes, han optat per pensar primer en els interessos econòmics de les grans multinacionals i en el futur del petroli de Líbia”.

La CGT considera que els estat occidentals “han estat incapaços d’embargar i bloquejar els comptes del tirà Gadafi, la seva família i els seus generals; incapaços de bloquejar la venda d’armes, els seus ports, d’establir zones d’exclusió aèria, de trencar les relacions comercials, d’identificar i perseguir als responsables de la repressió i d’aplicar-los la justícia universal, d’iniciar cap procés de mediació o de negociació per a trobar una solució pacífica al conflicte”. Per contra, l’única mesura adoptada ha estat la intervenció militar. Per a CGT, això no solucionarà el conflicte sinó que provocarà més morts, incentivarà un clima de guerra civil i el perllongarà d’una forma indeterminada, de conseqüències incalculables, com succeeix en els països en els quals s’ha intervingut recentment, l’Iraq o Afganistan. CGT denuncia que novament governs dels països més rics trien l’ús de la força militar com l’única forma de “ajuda” als pobles, i especialment als pobles que consideren del tercer món.

24/03/2011 ·
El sindicat CGT es manifesta contrari a la intervenció occidental a Líbia. Per a l’organització, “les institucions mundials i els governs dels principals països del món han estat incapaços d’adoptar cap tipus de mesura prèvia per a evitar la brutal repressió i genocidi d’un poble libi que demana llibertat, respecte dels drets humans i justícia social”. Segons el sindicat, “una vegada més s’ha demostrat que per als dirigents polítics, no és prioritari evitar el sofriment dels pobles, el sofriment de les i els treballadors, sinó que s’han estimat més jugar a la política, han preferit escenificar els seus protagonismes i personalismes, han optat per pensar primer en els interessos econòmics de les grans multinacionals i en el futur del petroli de Líbia”.

La CGT considera que els estat occidentals “han estat incapaços d’embargar i bloquejar els comptes del tirà Gadafi, la seva família i els seus generals; incapaços de bloquejar la venda d’armes, els seus ports, d’establir zones d’exclusió aèria, de trencar les relacions comercials, d’identificar i perseguir als responsables de la repressió i d’aplicar-los la justícia universal, d’iniciar cap procés de mediació o de negociació per a trobar una solució pacífica al conflicte”. Per contra, l’única mesura adoptada ha estat la intervenció militar. Per a CGT, això no solucionarà el conflicte sinó que provocarà més morts, incentivarà un clima de guerra civil i el perllongarà d’una forma indeterminada, de conseqüències incalculables, com succeeix en els països en els quals s’ha intervingut recentment, l’Iraq o Afganistan. CGT denuncia que novament governs dels països més rics trien l’ús de la força militar com l’única forma de “ajuda” als pobles, i especialment als pobles que consideren del tercer món.

CGT condemna, per tant, l’ús de la força militar com forma de resoldre els conflictes socials i populars que s’estan produint en els països àrabs, i en concret a Líbia, l’origen del qual està en la falta absoluta de llibertat i justícia social. Per a CGT, “el president Zapatero torna a sorprendre amb la seva aposta entusiasta per la intervenció militar oblidant l’actitud clarament pacifista del nostre poble. El govern espanyol no ha de prestar-se a la militarització dels conflictes, ni ha d’autoritzar l’ús de les bases militars, ni enviar tropes, sinó que ha de mantenir una permanent defensa d’una solució pacífica als conflictes”.

24/03/2011 ·
Avui, dijous, 24 de març, a les 19.00 hores, a Can Alcover Espai de Cultura, s’hi farà la conferència "Drets humans i memòria històrica: el cas de Guatemala", a càrrec d’Alberto Fuentes, membre de la direcció de l’Arxiu de la Memòria Històrica de Guatemala. A continuació es projectarà l’audiovisual "La Isla". La presentació serà a càrrec de Maria Antònia Oliver, presidenta de la Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca.

El documental “La Isla” narra el descobriment accidental de milions de documents relacionats amb les desaparicions i repressió soferta pel poble de Guatemala. El 2005, després d’una violenta explosió a la capital, es descobreix accidentalment l’arxiu secret de la policia nacional, en el complex de l’actual acadèmia de policia s’hi situava abans "La Isla", una presó secreta dels temuts comandaments de la policia. D’aquesta manera hi varen aparèixer 80 milions de documents que podrien aclarir milers de crims durant la guerra. La pel•lícula dibuixa, a través d’una extraordinària interacció visual i emocional, la història de la tragèdia a Guatemala durant la guerra interna, quan la policia va segrestar i assassinar milers de persones, en un genocidi sense precedents que encara roman sense càstig.

24/03/2011 ·
Avui, dijous, 24 de març, a les 19.00 hores, a Can Alcover Espai de Cultura, s’hi farà la conferència "Drets humans i memòria històrica: el cas de Guatemala", a càrrec d’Alberto Fuentes, membre de la direcció de l’Arxiu de la Memòria Històrica de Guatemala. A continuació es projectarà l’audiovisual "La Isla". La presentació serà a càrrec de Maria Antònia Oliver, presidenta de la Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca.

El documental “La Isla” narra el descobriment accidental de milions de documents relacionats amb les desaparicions i repressió soferta pel poble de Guatemala. El 2005, després d’una violenta explosió a la capital, es descobreix accidentalment l’arxiu secret de la policia nacional, en el complex de l’actual acadèmia de policia s’hi situava abans "La Isla", una presó secreta dels temuts comandaments de la policia. D’aquesta manera hi varen aparèixer 80 milions de documents que podrien aclarir milers de crims durant la guerra. La pel•lícula dibuixa, a través d’una extraordinària interacció visual i emocional, la història de la tragèdia a Guatemala durant la guerra interna, quan la policia va segrestar i assassinar milers de persones, en un genocidi sense precedents que encara roman sense càstig.

22/03/2011 ·
Avui, dimarts, 22 de març, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, l’associació de Vela Llatina de Mallorca organitza la taula rodona “Un Museu Marítim a les Illes Balears", a la què han estat convidats tots els partits polítics per debatre sobre la creació d’un Museu Marítim -o xarxa de museus- a les Illes Balears. El moderador serà David Oliver, periodista especialitzat en el món de la mar. L’activitat ha estat organitzada per l’Associació de Vela Llatina de Mallorca.

Amb aquest acte l’Associació de Vela Llatina de Mallorca vol donar un impuls al debat sobre la conservació del patrimoni marítim i sobre la necessitat de dotar les Illes Balears d’un museu digne, donada la tradició i patrimoni marítim de les illes.

22/03/2011 ·
Avui, dimarts, 22 de març, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, l’associació de Vela Llatina de Mallorca organitza la taula rodona “Un Museu Marítim a les Illes Balears", a la què han estat convidats tots els partits polítics per debatre sobre la creació d’un Museu Marítim -o xarxa de museus- a les Illes Balears. El moderador serà David Oliver, periodista especialitzat en el món de la mar. L’activitat ha estat organitzada per l’Associació de Vela Llatina de Mallorca.

Amb aquest acte l’Associació de Vela Llatina de Mallorca vol donar un impuls al debat sobre la conservació del patrimoni marítim i sobre la necessitat de dotar les Illes Balears d’un museu digne, donada la tradició i patrimoni marítim de les illes.

21/03/2011 ·
El passat divendres, el Patronat del Parc Nacional de Cabrera informà favorablement el pla d’usos militars de Cabrera. El Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) del Parc (BOIB 11/07/2006) va establir que abans d’un any des de la seva publicació s’aprovaria un pla d’usos militars per regular aquesta activitat. Per al GOB, l’ús de Cabrera per a realitzar pràctiques militars no és una urgència, i prova d’això és que el pla arriba amb un retard de 4 anys sobre el termini fixat pel PRUG.

La presència militar a Cabrera s’ha reduït progressivament des de la declaració del Parc Nacional l’any 1991, fins a resultar actualment de molt baixa intensitat (unes poques persones, responsables del manteniment de les instal•lacions). El GOB considera que en aquests moments la presència de personal militar no suposa cap distorsió en la gestió de l’espai ni en la consecució dels seus objectius de conservació i ús públic. Però el pla que el Patronat va informar ahir obre la porta a un escenari diferent, a exercicis d’entrenament (això sí, sense foc real ni de fogueig) amb contingents de fins a 300 persones, a transports de personal i material amb helicòpter, pràctiques submarines, moviments de vehicles, vivacs i pràctiques de supervivència. Tot plegat, segons l’organització ecologista, possibilita un escenari ben diferent.

21/03/2011 ·
El passat divendres, el Patronat del Parc Nacional de Cabrera informà favorablement el pla d’usos militars de Cabrera. El Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) del Parc (BOIB 11/07/2006) va establir que abans d’un any des de la seva publicació s’aprovaria un pla d’usos militars per regular aquesta activitat. Per al GOB, l’ús de Cabrera per a realitzar pràctiques militars no és una urgència, i prova d’això és que el pla arriba amb un retard de 4 anys sobre el termini fixat pel PRUG.

La presència militar a Cabrera s’ha reduït progressivament des de la declaració del Parc Nacional l’any 1991, fins a resultar actualment de molt baixa intensitat (unes poques persones, responsables del manteniment de les instal•lacions). El GOB considera que en aquests moments la presència de personal militar no suposa cap distorsió en la gestió de l’espai ni en la consecució dels seus objectius de conservació i ús públic. Però el pla que el Patronat va informar ahir obre la porta a un escenari diferent, a exercicis d’entrenament (això sí, sense foc real ni de fogueig) amb contingents de fins a 300 persones, a transports de personal i material amb helicòpter, pràctiques submarines, moviments de vehicles, vivacs i pràctiques de supervivència. Tot plegat, segons l’organització ecologista, possibilita un escenari ben diferent.

El GOB reitera les manifestacions contra el pla realitzades conjuntament amb les més importants entitats ecologistes i conservacionistes de l’estat espanyol, i considera que aquest tipus d’exercicis no haurien de tenir lloc dins un espai protegit del més alt nivell, com és el Parc Nacional de Cabrera. L’entitat lamenta que des de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, que presideix el Patronat del Parc Nacional, no s’hagi pogut o volgut reconduir el tema per mantenir en el futur únicament la presència de baixa intensitat que l’exèrcit té en aquests moments, evitant la possibilitat de maniobres militars més importants.

Esquerra s’afegeix a aquestes reivindicacions. Per això el partit independentista farà un pronunciament demà, dimarts, 22 de març, a les 12.00 hores, davant el Centre de Visitants "Ses Salines" del Parc Nacional de Cabrera. Hi intervendran Joan Gaià, portaveu d’Esquerra; Joan Vicenç Lillo, secretari de Política Territorial d’Esquerra; i Joan Lladó, president d’Esquerra a les Illes Balears.

29/12/2010 ·
Avui, dimecres, 29 de desembre, a les 21.00 hores, al Teatre Principal de Palma, s’hi portarà a terme l’acte central de la Diada de Mallorca de l'OCB i la presentació de la campanya "Mallorca, m'agrada". Aquest esdeveniment comptarà amb les actuacions d'Al-Mayurqa Clàssic i l'orquestra de cambra de Llucmajor (solistes: Miquel Brunet i Catalina Obrador), els Germans Martorell amb les col·laboracions de Mateu Matas Xurí, Francesc Ribera "Titot" i Maria Rosselló.

29/12/2010 ·
Avui, dimecres, 29 de desembre, a les 21.00 hores, al Teatre Principal de Palma, s’hi portarà a terme l’acte central de la Diada de Mallorca de l'OCB i la presentació de la campanya "Mallorca, m'agrada". Aquest esdeveniment comptarà amb les actuacions d'Al-Mayurqa Clàssic i l'orquestra de cambra de Llucmajor (solistes: Miquel Brunet i Catalina Obrador), els Germans Martorell amb les col·laboracions de Mateu Matas Xurí, Francesc Ribera "Titot" i Maria Rosselló.
L’acte començarà a les 21.00 hores amb la lectura del Manifest que s’ha realitzar expressament per a la Diada de Mallorca i que ha estat llegit a tots els actes del 31 de desembre que s’han fet i es fan arreu de Mallorca. A continuació, i a les 21.30 hores, hi haurà l’actuació dels Germans Martorell. Seguidament, i quan siguin les 21.45 hores, es farà la presentació de la campanya “Mallorca M’agrada”, la nova campanya de l’Obra Cultural Balear que pretén promoure l'autoestima col·lectiva a través de la promoció dels elements d'identitat que ens caracteritzen com a poble, l’encarregat de la presentació serà el president de l’OCB, Jaume Mateu, que també donarà a conèixer alguns dels audiovisuals de la campanya. Per acabar i quant siguin les 22.00 hores, l’acte finalitzarà amb l’actuació del grup Al-Mayurqa Clàssic i l'orquestra de cambra de Llucmajor.

18/11/2010 ·
En els temps que corren, els mallorquins tenen pocs motius per a enorgullir-se d’ells mateixos. I encara manco per valorar el seu patrimoni cultural i natural. És significatiu que una terra tan connectada al món i amb tants de valors culturals rebi el seu primer reconeixement de la UNESCO en la figura de La Sibil·la. Un fet que diu molt sobre el menyspreu envers el patrimoni i la cultura de la majoria dels governs que han tengut aquestes illes, obsessionats, això sí, en llepar el cul al primer hoteler i constructor que passi per davant.

Molt pocs creien en la possibilitat que La Sibil·la rebés el reconeixement; només la defensaven els de sempre, la minoria que sempre ha reivindicat la llengua, la cultura i les senyes d’identitat pròpies. Els que des de fa dècades s’han mobilitzat en defensa del territori, del patrimoni i de la llengua. Ara tothom s’hi apuntarà: els hotelers faran servir La Sibil·la per a les seves promocions d’hivern, mentre continuen degradant el paisatge i promovent un producte cultural al nivell de l’Espanya de pandereta en la que creuen. Fins i tot el PP, el partit linguicida i culturicida que vol exterminar la llengua pròpia de Mallorca, afirmarà que La Sibil·la és “la tradició cultural més típica de Mallorca”, per dir-ho a la manera hortera d’una formació a qui la cultura sempre ha fet oi. No és descartable, tal com estan les coses, que Bauzá proposi fer-ne una versió bilingüe o trilingüe per oferir als turistes. José María Roríguez proposarà posar Sibil·les gegants a les places de Palma, tal i com pretenia fer amb personatges de Disney?

18/11/2010 ·
En els temps que corren, els mallorquins tenen pocs motius per a enorgullir-se d’ells mateixos. I encara manco per valorar el seu patrimoni cultural i natural. És significatiu que una terra tan connectada al món i amb tants de valors culturals rebi el seu primer reconeixement de la UNESCO en la figura de La Sibil·la. Un fet que diu molt sobre el menyspreu envers el patrimoni i la cultura de la majoria dels governs que han tengut aquestes illes, obsessionats, això sí, en llepar el cul al primer hoteler i constructor que passi per davant.

Molt pocs creien en la possibilitat que La Sibil·la rebés el reconeixement; només la defensaven els de sempre, la minoria que sempre ha reivindicat la llengua, la cultura i les senyes d’identitat pròpies. Els que des de fa dècades s’han mobilitzat en defensa del territori, del patrimoni i de la llengua. Ara tothom s’hi apuntarà: els hotelers faran servir La Sibil·la per a les seves promocions d’hivern, mentre continuen degradant el paisatge i promovent un producte cultural al nivell de l’Espanya de pandereta en la que creuen. Fins i tot el PP, el partit linguicida i culturicida que vol exterminar la llengua pròpia de Mallorca, afirmarà que La Sibil·la és “la tradició cultural més típica de Mallorca”, per dir-ho a la manera hortera d’una formació a qui la cultura sempre ha fet oi. No és descartable, tal com estan les coses, que Bauzá proposi fer-ne una versió bilingüe o trilingüe per oferir als turistes. José María Roríguez proposarà posar Sibil·les gegants a les places de Palma, tal i com pretenia fer amb personatges de Disney?
Però ara és el moment de congratular-nos i d’aixecar la nostra autoestima: el reconeixement de La Sibil·la demostra que la cultura catalana creada a Mallorca, en
aquest cas la popular, està al mateix nivell que qualsevol altra, ni més ni pus. És l’hora de celebrar una bona notícia i d’agrair-ho a les persones i institucions que s’han mogut per aconseguir aquesta fita.

12/11/2010 ·
Ahir el Govern de les Illes Balears va signar un conveni amb l’Associació Memòria de Mallorca per fer, en 18 mesos, un mapa de fosses comunes de persones executades pel franquisme. La finalitat de l’acord senyalitzar-les i estudiar-ne la possible exhumació.

La signatura representa un progrés important dins una legislatura que presenta un balanç desigual en aquesta matèria. Per una banda, s’han eliminat els noms franquistes del nomenclàtor de Palma, s’han desmuntat la Creu dels Caiguts i el monòlit de la plaça dels Pins, s’han senyalitzat algunes presons republicanes –per exemple, el Castell de Bellver- i s’ha retut homenatges a algunes personalitats destacades de la República, com el batle de Palma Emili Darder. També s’han de destacar iniciatives com la sèrie Memòria i oblit d’una guerra, de Televisió de Mallorca.

Per contra, també ha estat la legislatura en què els tribunals espanyols, contravenint els posicionaments de l’ONU, han aturat l’exhumació de les fosses on estan enterrats milers de republicans. I l’Ajuntament de Palma ha decidit mantenir el monument de la Feixina, tot i que contextualitzat.

12/11/2010 ·
Ahir el Govern de les Illes Balears va signar un conveni amb l’Associació Memòria de Mallorca per fer, en 18 mesos, un mapa de fosses comunes de persones executades pel franquisme. La finalitat de l’acord senyalitzar-les i estudiar-ne la possible exhumació.

La signatura representa un progrés important dins una legislatura que presenta un balanç desigual en aquesta matèria. Per una banda, s’han eliminat els noms franquistes del nomenclàtor de Palma, s’han desmuntat la Creu dels Caiguts i el monòlit de la plaça dels Pins, s’han senyalitzat algunes presons republicanes –per exemple, el Castell de Bellver- i s’ha retut homenatges a algunes personalitats destacades de la República, com el batle de Palma Emili Darder. També s’han de destacar iniciatives com la sèrie Memòria i oblit d’una guerra, de Televisió de Mallorca.

Per contra, també ha estat la legislatura en què els tribunals espanyols, contravenint els posicionaments de l’ONU, han aturat l’exhumació de les fosses on estan enterrats milers de republicans. I l’Ajuntament de Palma ha decidit mantenir el monument de la Feixina, tot i que contextualitzat.
També cal remarcar, sorprenentment, l’escàs compromís del Govern de les Illes Balears a favor de la recuperació de la memòria històrica, que contrasta amb el paper més actiu que hi ha tengut el Consell i l’Ajuntament de Palma. Tot i que el Parlament ha aprovat, a iniciativa del Bloc, diverses mocions en aquest sentit, no s’ha elaborat una llei que obligui el Govern a pagar l’exhumació de les fosses.

Segurament la iniciativa signada ahir té com a finalitat rectificar el desinterès mostrat fins ara. El Govern aporta 36.000 euros a Memòria de Mallorca perquè localitzi i faci una fitxa de cadascuna de les fosses. Actualment n’hi ha localitzades 32 en 24 municipis, 23 d’elles amb existència comprovada i la resta pendents d’examinar. En concret, n’està demostrada l’existència en els cementeris de Calvià, Palma, Bunyola, Alaró, Selva, Sencelles, Algaida, Montuïri, Porreres, Petra i Son Servera, en el Moll Vell de Palma, els penya-segats de Deià, el Pou de l’Àguila de Llucmajor, el Pou de Sant Lluís de Porreres, el Pou de Son Bauló de Santa Margalida, el Pou de Santanyí, a Cas Concos (Felanitx) i a Manacor (Son Coletes, Els Fogueres, Sa Mengi i Son Carrió). En el cas de les fosses ja senyalitzades, el Govern en podria iniciar la senyalització i l’exhumació. Hi ha 1.400 persones desaparegudes a l’illa durant la guerra. El procés de localització recaurà en un equip de deu investigadors i historiadors de l’associació, que hauran de fer constar en les seves fitxes la ubicació geogràfica, la cartografia, la propietat del terreny, el tipus de fossa (amb les raons i el moment històric que es va produir) i si s’ha intervingut en ella o està pendent de prospecció. També figuraran
en les fitxes totes les dades possibles de les persones desaparegudes. Una vegada reconegudes les fosses i recollides les dades, s’incorporaran al mapa de fosses que s’està elaborant a tot Espanya. La intenció del Govern és estendre aquesta iniciativa a Menorca i les Pitiüses. Oliver també va reclamar al Govern que elabori una llei de fosses com l’existent a Catalunya.