Butlleti
 |
L'entrevista
Miquel Coll
Director del C.P. Mestre Guillemet, de Santa Eugènia
"El que no poden suportar els qui ataquen el català és que se’n faci un ús normal i habitual"
|
 |
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Mostra tots els documents
|
|
 |
Destaquem |
 |
|
 09/05/2008 · PalmaL’existència d’un ajuntament de Palma de caràcter progressista es comença a notar, encara que només sigui en petits detalls. Entre ells destaca la catalanització dels noms dels carrers i la desaparició de la majoria de noms franquistes, fet a què obliga la Llei de memòria històrica, però que no s’havia aconseguit durant els setze anys de govern del PP. Entre els canvis més emblemàtics destaca la desaparició de la conegudíssima plaza del Caudillo que passa a ser plaça de Son Castelló. També canvien de nom Capità Salom, que passa a ser carrer d’Alfons el Magnànim, Capitán Ramonell Boix, que passa a ser carrer de Llucmajor; o Teniente coronel Franco, que passa a ser plaça Miquel Dolç.
09/05/2008 · PalmaL’existència d’un ajuntament de Palma de caràcter progressista es comença a notar, encara que només sigui en petits detalls. Entre ells destaca la catalanització dels noms dels carrers i la desaparició de la majoria de noms franquistes, fet a què obliga la Llei de memòria històrica, però que no s’havia aconseguit durant els setze anys de govern del PP. Entre els canvis més emblemàtics destaca la desaparició de la conegudíssima plaza del Caudillo que passa a ser plaça de Son Castelló. També canvien de nom Capità Salom, que passa a ser carrer d’Alfons el Magnànim, Capitán Ramonell Boix, que passa a ser carrer de Llucmajor; o Teniente coronel Franco, que passa a ser plaça Miquel Dolç.
L’ajuntament també ha aprofitat per batiar nous carrers; per catalanitzar els noms dels que encara eren en castellà; i per canviar la forma d’alguns noms de carrers. El resultat és l’adopció d’alguns noms nous, vinculats a la cultura catalana o/i de caràcter marcadament progressista, i la recuperació d’alguns noms populars. Una altra novetat que respon als nous aires és la feminització d’una part de la nova nomenclatura, amb noms com George Sand o la dirigent sindicalista Magdalena Bonet. Sense arribar a recuperar el nom original d’espais com la plaça Espanya (anteriorment Gaspar Bennàssar) o de substituir noms com plaça Joan Carles I pel seu nom popular (plaça de les Tortugues), és un primera passa per crear un imaginari urbà a través de la nomenclatura dels carrers. L’esforç del canvi ha correspost a la regidoria de Cultura, en mans del Bloc, assessorada pel professor Biel Bibiloni. El canvi polític, encara que sigui en petit format, es comença a notar.
 |
 08/05/2008 ·
La denúncia del comitè d’empresa de l’ajuntament de Calvià, en el sentit que l’equip de govern persegueix els funcionaris que fan servir el català, ha posat encara més de manifest el caràcter reaccionari de Carlos Delgado i del PP de Calvià. El fet demostra, per si algú encara en dubtava, que el discurs paranoicoanticatalanista del líder del sector botifarra del PP no és un gir tàctic per atreure el vot d’uns determinats militants, sinó que parteix de la convicció ideològica, fins al punt de trepitjar els drets sindicals. La denúncia dels sindicats de moment no té noms ni llinatges per la por que provoca aquesta qüestió entre el personal municipal, però es pot anar concretant en el futur per part de les dues forces (STEI-i i CCOO) que hi han donat suport dins el comitè d’empresa. Els representants sindicals han promès anar als tribunals per denunciar qualsevol atac a l’Estatut d’Autonomia i a la Llei de Normalització Lingüística que es pugui produir en el futur.
Mentrestant, la cursa a la presidència del PP continua i Carlos Delgado de moment no té els delegats suficients per presentar-se. En cas d’aconseguir-los seria per la mínima i no garantiria la victòria ni tan sols un bon resultat. Per altra banda, el debat precongressual s’ha animat amb l’aparició d’un sector partforanista que propugna un gir al centre del partit i l’adopció d’un discurs regionalista diferenciat de Madrid. Es tracta d’un grup de gent que ha quedat orfe de líder després de la imputació de Jaume Font, però que està disposat a intervenir per evitar la deriva anticatalanista del PP. El sector ha retret a Rosa Estaràs no haver-se desmarcat prou del discurs de Delgado en matèria de llengua. En aquests moments el resultat, la victòria per golejada d’Estaràs, està cantada, però el PP està entrant en un procés inèdit fins ara. Per primera vegada en la seva història els diferents sectors de la formació parlen de política i no simplement de poder.
08/05/2008 ·
La denúncia del comitè d’empresa de l’ajuntament de Calvià, en el sentit que l’equip de govern persegueix els funcionaris que fan servir el català, ha posat encara més de manifest el caràcter reaccionari de Carlos Delgado i del PP de Calvià. El fet demostra, per si algú encara en dubtava, que el discurs paranoicoanticatalanista del líder del sector botifarra del PP no és un gir tàctic per atreure el vot d’uns determinats militants, sinó que parteix de la convicció ideològica, fins al punt de trepitjar els drets sindicals. La denúncia dels sindicats de moment no té noms ni llinatges per la por que provoca aquesta qüestió entre el personal municipal, però es pot anar concretant en el futur per part de les dues forces (STEI-i i CCOO) que hi han donat suport dins el comitè d’empresa. Els representants sindicals han promès anar als tribunals per denunciar qualsevol atac a l’Estatut d’Autonomia i a la Llei de Normalització Lingüística que es pugui produir en el futur.
Mentrestant, la cursa a la presidència del PP continua i Carlos Delgado de moment no té els delegats suficients per presentar-se. En cas d’aconseguir-los seria per la mínima i no garantiria la victòria ni tan sols un bon resultat. Per altra banda, el debat precongressual s’ha animat amb l’aparició d’un sector partforanista que propugna un gir al centre del partit i l’adopció d’un discurs regionalista diferenciat de Madrid. Es tracta d’un grup de gent que ha quedat orfe de líder després de la imputació de Jaume Font, però que està disposat a intervenir per evitar la deriva anticatalanista del PP. El sector ha retret a Rosa Estaràs no haver-se desmarcat prou del discurs de Delgado en matèria de llengua. En aquests moments el resultat, la victòria per golejada d’Estaràs, està cantada, però el PP està entrant en un procés inèdit fins ara. Per primera vegada en la seva història els diferents sectors de la formació parlen de política i no simplement de poder.
|
 |
 09/05/2008 · La Diada per la Llengua que organitza l’Obra Cultural Balear el dissabte 17 de maig tendrà com a un dels seus aspectes centrals la cultura popular mallorquina. El centre de Palma s’omplirà amb la presència de gegants, caparrots, xeremiers, glosadors i balladors. L’objectiu de l’entitat és treure la nostra cultura popular al carrer.
09/05/2008 · La Diada per la Llengua que organitza l’Obra Cultural Balear el dissabte 17 de maig tendrà com a un dels seus aspectes centrals la cultura popular mallorquina. El centre de Palma s’omplirà amb la presència de gegants, caparrots, xeremiers, glosadors i balladors. L’objectiu de l’entitat és treure la nostra cultura popular al carrer.
Els actes començaran a les 16.30 hores amb una trobada gegantera. Colles provinents d’arreu de Mallorca plantaran els seus gegants a la plaça d’Espanya, des d’on sortiran per visitar el quiosc.cat (mercat de revistes en català organitzat per l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català al Parc de les estacions). Posteriorment, a les 17.00 hores hi haurà una desfilada dels gegants, acompanyats de diferents elements de cultura popular (caparrots, xeremiers, tamborers i bèsties) que partiran de la plaça Espanya i travessaran la plaça de la Porta Pintada, el carrer Sant Miquel, la plaça Major, la plaça Marquès del Palmer i el carrer Colom fins a la plaça de Cort. Allà hi haurà l’acte de bateig dels gegants de l’Obra Cultural Balear, Jaume I i Violant d’Hongria, acte amb el qual l’entitat commemorarà els 800 anys del naixement de Jaume I. També a les 17.00 hores la plaça de Santa Eulàlia acollirà l’actuació dels glosadors Mateu Matas “Xurí” i Macià Ferrer, que faran un combat de gloses de picat. Posteriorment, a les 17.30 hores al mateix espai, hi haurà una ballada popular amb Música Nostra.
 09/05/2008 · Els portaveus parlamentaris del grup del Bloc per Mallorca i PSM-Els Verds, Biel Barceló i Miquel Àngel Llauger, han exigit a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, i al president del Govern de l’Estat, José Luis Rodríguez Zapatero, que compleixin els compromisos que han assumit amb les Illes Balears en relació als convenis de carreteres i de transport ferroviari. Pel que fa a les despeses en carreteres, el BLOC recorda que l’anterior Govern de Jaume Matas (PP) “ho va fer malament” i va executar obres amb “desviacions pressupostàries extraordinàries” (de fins a més del 5.000%, en el cas de les autopistes d’Eivissa), però considera que l’Estat no pot deixar d’assumir les despeses a què es va comprometre en el seu dia. En aquest sentit, Barceló considera que la sentència que declara vigents els convenis signats els anys 1998 i 2004, tot i que no valora les demandes econòmiques de la Comunitat Autònoma (que reclama 333 milions d’€), esgota els arguments de l’Estat per no rectificar la seva actitud: “l’Estat ha de pagar el que ens deu, ja no pot continuar posant excuses. És absurd que el Govern de les Illes Balears hagi de recórrer als tribunals per aconseguir el que ens correspon”.
09/05/2008 · Els portaveus parlamentaris del grup del Bloc per Mallorca i PSM-Els Verds, Biel Barceló i Miquel Àngel Llauger, han exigit a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, i al president del Govern de l’Estat, José Luis Rodríguez Zapatero, que compleixin els compromisos que han assumit amb les Illes Balears en relació als convenis de carreteres i de transport ferroviari. Pel que fa a les despeses en carreteres, el BLOC recorda que l’anterior Govern de Jaume Matas (PP) “ho va fer malament” i va executar obres amb “desviacions pressupostàries extraordinàries” (de fins a més del 5.000%, en el cas de les autopistes d’Eivissa), però considera que l’Estat no pot deixar d’assumir les despeses a què es va comprometre en el seu dia. En aquest sentit, Barceló considera que la sentència que declara vigents els convenis signats els anys 1998 i 2004, tot i que no valora les demandes econòmiques de la Comunitat Autònoma (que reclama 333 milions d’€), esgota els arguments de l’Estat per no rectificar la seva actitud: “l’Estat ha de pagar el que ens deu, ja no pot continuar posant excuses. És absurd que el Govern de les Illes Balears hagi de recórrer als tribunals per aconseguir el que ens correspon”.
D’altra banda, els portaveus del BLOC també han reclamat la signatura immediata del conveni de transport ferroviari, compromís adquirit per la ministra Álvarez el passat mes de setembre. Miquel Àngel Llauger ha destacat la importància d’aquestes inversions (prop de 666 milions d’€ per als projectes de tren fins Alcúdia i Artà, el tram Inca-Enllaç i l’inici del tramvia Palma-aeroport) com “una aposta per un model de transports territorialment sostenible i que contribueix a l’estalvi energètic”. Biel Barceló ha assenyalat que en conjunt, en matèria de carreteres i transport ferroviari, “l’Estat ha de pagar a Balears prop de 1.000 milions d’€. El Govern, i especialment Francesc Antich com a president, no ha de consentir que continuï aquesta situació inacceptable, i tindrà tot el suport del BLOC per exigir al Govern de Zapatero el compliment immediat dels seus compromisos”.
 09/05/2008 · El senador autonòmic per les Illes Balears, Pere Sampol (BLOC), presentarà en el ple del Senat una esmena a la totalitat a una moció del grup parlamentari popular en la qual insta a garantir exclusivament l'ensenyament en llengua castellana en tot l'Estat i en totes les etapes educatives. Sampol ha apuntat que "amb aquesta moció, el PP pretén afirmar que Espanya és l'únic estat del món en què un alumne no pot estudiar en el seu idioma i impulsar un bilingüisme integrador. Aquesta afirmació és totalment certa, però en el sentit contrari a què ells plantejen. La realitat és que històricament mai no hi ha hagut un model integrador perquè les llengües pròpies dels diferents territoris de l’Estat, com el català o el gallec, sempre han estat en una posició desigual, desprotegides i minoritzades per l’hegemonia del castellà. Els alumnes que acaben la secundària a les Illes Balears tenen un perfecte nivell de castellà oral i escrit, però malauradament no es pot dir el mateix del català. L'esmena que present té la intenció de substituir les falàcies demagògiques del Partit Popular".
09/05/2008 · El senador autonòmic per les Illes Balears, Pere Sampol (BLOC), presentarà en el ple del Senat una esmena a la totalitat a una moció del grup parlamentari popular en la qual insta a garantir exclusivament l'ensenyament en llengua castellana en tot l'Estat i en totes les etapes educatives. Sampol ha apuntat que "amb aquesta moció, el PP pretén afirmar que Espanya és l'únic estat del món en què un alumne no pot estudiar en el seu idioma i impulsar un bilingüisme integrador. Aquesta afirmació és totalment certa, però en el sentit contrari a què ells plantejen. La realitat és que històricament mai no hi ha hagut un model integrador perquè les llengües pròpies dels diferents territoris de l’Estat, com el català o el gallec, sempre han estat en una posició desigual, desprotegides i minoritzades per l’hegemonia del castellà. Els alumnes que acaben la secundària a les Illes Balears tenen un perfecte nivell de castellà oral i escrit, però malauradament no es pot dir el mateix del català. L'esmena que present té la intenció de substituir les falàcies demagògiques del Partit Popular".
08/05/2008 · Palma
L’Obra Cultural Balear ha presentat avui, dijous 8 de maig la propera edició de la Diada per la Llengua i l’Autogovern, que es farà el dissabte 17 de maig a Palma. Hi han pres part Jaume Mateu, president de l’OCB, i Tomeu Martí, coordinador de l’entitat, que han estat acompanyats per representants de les entitats que formen part de la Comissió Organitzadora de la Diada. En concret, en aquest ocasió hi eren presents Sebastià Maimó, Maria de Lluc Fuster i Antoni Moyà, de Joves de Mallorca per la Llengua; Toni Baos de CCOO; Josep Oliver de CGT; Josep Coll, de l’STEI-i; Albert Palou, del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca; Margalida Ramis del GOB; Miquel Servera d’UGT; Miquel Ferretjans de l’associació Sa Granera; Rafel sedano del Consell de Joventut de les Illes Balears; Jaume Ribes de FAPA-Mallorca; i Maria Bonnín de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma.
08/05/2008 · Palma
L’Obra Cultural Balear ha presentat avui, dijous 8 de maig la propera edició de la Diada per la Llengua i l’Autogovern, que es farà el dissabte 17 de maig a Palma. Hi han pres part Jaume Mateu, president de l’OCB, i Tomeu Martí, coordinador de l’entitat, que han estat acompanyats per representants de les entitats que formen part de la Comissió Organitzadora de la Diada. En concret, en aquest ocasió hi eren presents Sebastià Maimó, Maria de Lluc Fuster i Antoni Moyà, de Joves de Mallorca per la Llengua; Toni Baos de CCOO; Josep Oliver de CGT; Josep Coll, de l’STEI-i; Albert Palou, del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca; Margalida Ramis del GOB; Miquel Servera d’UGT; Miquel Ferretjans de l’associació Sa Granera; Rafel sedano del Consell de Joventut de les Illes Balears; Jaume Ribes de FAPA-Mallorca; i Maria Bonnín de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma.
 07/05/2008 · PalmaLa consellera de Comerç, Indústria i Energia, Francesca Vives, ha
inaugurat la Fira del Diàleg Intercultural “Conta’m la teva història”,
que tindrà lloc fins dia 9 de maig al Passeig del Born. Aquesta fira
està organitzada pel Centre Balears Europa dins els actes commemoratius
del Dia d’Europa, que es celebra dia 9 de maig.
07/05/2008 · PalmaLa consellera de Comerç, Indústria i Energia, Francesca Vives, ha
inaugurat la Fira del Diàleg Intercultural “Conta’m la teva història”,
que tindrà lloc fins dia 9 de maig al Passeig del Born. Aquesta fira
està organitzada pel Centre Balears Europa dins els actes commemoratius
del Dia d’Europa, que es celebra dia 9 de maig.
A l’acte hi ha assistit també el director general de Fons Europeus,
Jaume Garau Taberner, la directora gerent del Centre Balears Europa,
Catalina Alemany, i la regidora de cultura, patrimoni i política
lingüística de l’Ajuntament de Palma, Nanda Ramon.
 07/05/2008 · Palma
Marián Suárez, diputada
de la coalició Eivissa pel Canvi, demanarà al Grup Parlamentari Popular
que doni suport a la Proposició no de Llei per potenciar la sanitat
pública, que presentarà aquesta tarda a la Comissió de Salut.
Per
la diputada eivissenca “el sistema públic de sanitat ha d’evitar
la temptació de fer un ús excessiu dels serveis de la sanitat privada,
com a forma ràpida de solucionar problemes puntuals de sobredemanda
assistencial, ja que això suposa un sobrecost econòmic que podria
paralitzar l’avanç en les millores de la sanitat pública”.
07/05/2008 · Palma
Marián Suárez, diputada
de la coalició Eivissa pel Canvi, demanarà al Grup Parlamentari Popular
que doni suport a la Proposició no de Llei per potenciar la sanitat
pública, que presentarà aquesta tarda a la Comissió de Salut.
Per
la diputada eivissenca “el sistema públic de sanitat ha d’evitar
la temptació de fer un ús excessiu dels serveis de la sanitat privada,
com a forma ràpida de solucionar problemes puntuals de sobredemanda
assistencial, ja que això suposa un sobrecost econòmic que podria
paralitzar l’avanç en les millores de la sanitat pública”.
Segons Suárez el compromís amb la sanitat pública del Govern i els
partits que li donen suport queda reflectit en iniciatives com l’impuls
al projecte de Son Espases o el nou complex hospitalari de Can Misses,
que es posaran en funcionament durant aquesta legislatura. Per Suárez
“això hauria de permetre avançar progressivament la sanitat pública
cap a l’autosuficiència davant l’augment de les necessitats assistencials
de la població”.
 07/05/2008 · PalmaSegons l’entitat, la Llei
de Mesures Urgents per al Desenvolupament Urbanístic Sostenible, a
pesar de que és millorable, constitueix una passa endavant imprescindible
per preservar espais naturals i rurals amenaçats per urbanitzacions.
La suspensió de Ses Fontanelles (Palma), de Ses Feixes (Eivissa), la
preservació de zones com Can Vairet (Calvià) Cala Carbó (Pollença),
Regana (Llucmajor), Cala Llamp, Son Real, amb un total de 1.200 hectàrees
protegides que, a més d’aturar agressions, donen compliment a reivindicacions
d’entitats i col·lectius ciutadans.
07/05/2008 · PalmaSegons l’entitat, la Llei
de Mesures Urgents per al Desenvolupament Urbanístic Sostenible, a
pesar de que és millorable, constitueix una passa endavant imprescindible
per preservar espais naturals i rurals amenaçats per urbanitzacions.
La suspensió de Ses Fontanelles (Palma), de Ses Feixes (Eivissa), la
preservació de zones com Can Vairet (Calvià) Cala Carbó (Pollença),
Regana (Llucmajor), Cala Llamp, Son Real, amb un total de 1.200 hectàrees
protegides que, a més d’aturar agressions, donen compliment a reivindicacions
d’entitats i col·lectius ciutadans.
Igualment l'entitat ecologista vol destacar altres aspectes importants
del projecte de llei, en concret la derogació de la llei de Camps de
Golf, que permetia l’oferta residencial devora cada camp; la definició
del concepte de solar, de sòl urbà consolidat i no consolidat; la
reserva d’un 30% de sòl per habitatges de promoció pública; la protecció
de l’entorn de Son Espases; i la derogació de les lleis d’acompanyament
dels pressuposts que al 2003 varen possibilitar urbanitzacions il·legals
d’acord amb la llei general.
Tot i això, el GOB recorda que encara queden alguns espais, també
amenaçats, que es caracteritzen pels seus valors naturals o paisatgístics
i que cal protegir, entre les quals destaca Son Bosc i Es Guix.
Per contra, el GOB continua reiterant la seva oposició a la Llei de
l’habitatge, presentada com a principal política de foment de l’habitatge
de promoció pública. Segons l’entitat, la Llei Carbonero pretén
construir en aquesta legislatura 5.000 habitatges de preu taxat, classificant
com a urbanitzables terrenys que actualment són rústics a proposta
dels promotors o dels propietaris. Aquests terrenys podran destinar-se
la meitat a protecció oficial (els 5.000 prevists pel Govern) i una
altra meitat a vivenda lliure (5.000 habitatges més al mercat), permetent
un increment de l’edificabilitat dels sòls urbans i urbanitzables
ja existents: més altures, més densitats i més aprofitament urbanístic.
El GOB considera una contradicció posar a l’abast dels constructors
i promotors més sòl edificable i amb més aprofitament, maldament
sigui per aquests habitatges. Segons les dades de l’organització
ecologista, i sense comptar les instal·lacions hoteleres, a les Illes
Balears hi ha actualment 537.911 habitatges, dels quals 336.591 són
residències principals, 107.059 segones residències i 94.261 estan
desocupats durant tot l’any. Per altra banda, a l’actualitat Mallorca
disposa de 3.300 hectàrees de sòl urbà vacant i 2.400 hectàrees
més de sòl urbanitzable. Per al GOB, amb l’estoc d’habitatges
buits ja existents i l’edificabilitat permesa és més que suficient
per a promoure polítiques de rehabilitació i consolidació urbana,
sense necessitat de noves classificacions de sòl urbanitzable ni la
urbanització de les Àrees de Transició.
Per això, el GOB considera
que el creixement en altura i la incorporació de sòl rústic (Àrees
de Transició) al procés urbanitzador constitueixen una passa enrere
per part d’aquest Govern. En definitiva, més que resoldre l’accés
a l’habitatge de la ciutadania el Govern Antich cauria en la trampa
dels promotors: més creixement urbanístic per pal·liar l’actual
conjuntura de recessió econòmica del sector.
 06/05/2008 · PalmaLa consellera de Treball i Formació, Margarita Nájera, i el secretari
general, Fermín Domínguez, s'han reunit avui dematí amb l’Associació de
Dones Empresàries de les Illes Balears per donar impuls a les
polítiques d’igualtat en l’àmbit laboral. I és que les Illes Balears
—malgrat que la incorporació de les dones al treball hi ha tingut una
important progressió en els darrers anys— compten amb una taxa d’atur
femení més elevada que la corresponent al masculí. Així mateix,
l’ocupació de les dones de la comunitat autònoma es caracteritza per
una gran precarietat tant en l’aspecte contractual com en el salarial.
06/05/2008 · PalmaLa consellera de Treball i Formació, Margarita Nájera, i el secretari
general, Fermín Domínguez, s'han reunit avui dematí amb l’Associació de
Dones Empresàries de les Illes Balears per donar impuls a les
polítiques d’igualtat en l’àmbit laboral. I és que les Illes Balears
—malgrat que la incorporació de les dones al treball hi ha tingut una
important progressió en els darrers anys— compten amb una taxa d’atur
femení més elevada que la corresponent al masculí. Així mateix,
l’ocupació de les dones de la comunitat autònoma es caracteritza per
una gran precarietat tant en l’aspecte contractual com en el salarial.
Per tot això, la Direcció General de Responsabilitat Social Corporativa
—amb competències específiques per impulsar les polítiques d’igualtat
d’oportunitats en l’àmbit laboral, ja que aquestes estan fortament
vinculades a la responsabilitat social empresarial— té com a fita
incrementar l’ocupació de les dones un mínim del 60% —objectiu fixat
per la Unió Europea—, així com el d’altres sectors de la població que,
donada la situació de vulnerabilitat que pateixen, estan en risc
d’exclusió social (persones amb capacitats diferents, immigrants,
exdrogoaddictes o persones que han complit penes de presó, entre
d’altres).
 06/05/2008 · PalmaEl PSM-EN vol
manifestar la seva perplexitat per la declaració de la regidora d'UM d'Andratx,
Isabel Alemany, en el judici pel "Cas Andratx", qui ha assegurat que l'exbatle
d'aquesta localitat i imputat en el cas, Eugenio Hidalgo, li va dir que la
construcció que és objecte de la investigació judicial tenia "tots els
papers en regla" perquè Mateu Morro (exsecretari general del PSM-EN i
conseller d'Agricultura durant l'anterior Pacte de Progrés) li'ls havia donat "per
haver repartit paperetes del PSM".
06/05/2008 · PalmaEl PSM-EN vol
manifestar la seva perplexitat per la declaració de la regidora d'UM d'Andratx,
Isabel Alemany, en el judici pel "Cas Andratx", qui ha assegurat que l'exbatle
d'aquesta localitat i imputat en el cas, Eugenio Hidalgo, li va dir que la
construcció que és objecte de la investigació judicial tenia "tots els
papers en regla" perquè Mateu Morro (exsecretari general del PSM-EN i
conseller d'Agricultura durant l'anterior Pacte de Progrés) li'ls havia donat "per
haver repartit paperetes del PSM".
El PSM-EN vol manifestar
que aquesta afirmació és totalment falsa, i de ser cert que Hidalgo va dir això
a Alemany, l'exbatle hauria mentit amb els objectius de desviar l'atenció d'uns
fets dels quals ell era responsable, com a batle, i de justificar-se davant els
seus aleshores socis de govern desacreditant el PSM-EN, que cal recordar que és
l'únic partit andritxol que mai no ha governat amb Hidalgo. El PSM-EN mai no ha
intervingut en cap intercanvi de favors polítics amb Eugenio Hidalgo. Ans al
contrari, l'exbatle ha amenaçat en reiterades ocasions el portaveu nacionalista
a Andratx, Gabriel Puigserver.
Les suposades afirmacions
d'Hidalgo no poden ser mai certes, perquè en qualsevol cas els informes preceptius
que emet la Conselleria d'Agricultura sobre les naus i magatzems agrícoles no
suposen cap autorització i es fan seguint un procés administratiu, purament tècnic.
Per tant, no impliquen cap procés de decisió política. A més, la
responsabilitat de vetlar perquè les naus d'ús agrícola no tinguin un ús
residencial és municipal, i no de la Conselleria.
D'altra banda, cal
posar de manifest que en les eleccions del 2003 la llista municipal del PSM-EN va
obtenir 337 vots, mentre la llista autonòmica en va obtenir 240. Per tant, és
evident que ningú que no fos del PSM-EN no va obtenir cap vot extra per als
nacionalistes en les eleccions al Parlament (al contrari, quasi un centenar de
votants que van optar pel PSM-EN en les eleccions municipals van preferir una
altra opció política per a les autonòmiques).
Pel que fa a la
declaració de la senyora Alemany, el PSM-EN manifesta la seva perplexitat pel
fet que la regidora, aleshores sòcia d'Hidalgo, hagués acceptat una explicació
tan inversemblant per part de l'exbatle imputat. En tot cas, un informe
favorable de la Conselleria d'Agricultura per un magatzem agrícola mai
justificaria el seu ús residencial.
07/05/2008 · Palma
L’entitat degana en la promoció
de la llengua catalana a les Illes Balears va omplir ahir el Teatre
Sindical de CCOO per presentar el Full de ruta pel català a les Illes
Balears. Es tracta d’un text ple de propostes per impulsar el procés
de normalització lingüística. Amb aquest acte l’Obra Cultural Balear
va fer evident el seu malestar per l’estancament del procés i per
la poca activitat de les diferents institucions responsables de tirar-ho
endavant.
07/05/2008 · Palma
L’entitat degana en la promoció
de la llengua catalana a les Illes Balears va omplir ahir el Teatre
Sindical de CCOO per presentar el Full de ruta pel català a les Illes
Balears. Es tracta d’un text ple de propostes per impulsar el procés
de normalització lingüística. Amb aquest acte l’Obra Cultural Balear
va fer evident el seu malestar per l’estancament del procés i per
la poca activitat de les diferents institucions responsables de tirar-ho
endavant.
L’acte va començar amb una
introducció del president de l’entitat, Jaume Mateu, que va reivindicar
la tasca capdavantera de l’entitat a favor de la llengua catalana.
Acte seguit, el coordinador de l’entitat, Tomeu Martí, va fer un
balanç de la política lingüística dels darrers anys, denunciant
el caràcter regressiu de la legislatura anterior. Martí va retre un
homenatge a les persones i col·lectius que varen resistir contra el
matisme. El coordinador va valorar positivament el canvi de discurs
en matèria de llengua, però va denunciar l’estancament del procés
i alguns gests negatius, com ara l’incompliment del decret cent. Posteriorment
va exposar les principals mesures aplicar durant els propers anys, assumint
el Pla de Normalització proposat pel Consell Social de la Llengua,
però prioritzant una sèrie de propostes d’aplicació immediata i
d’altres que s’haurien d’anar implementant durant els anys 2008,
2009 i 2010. Entre elles destaquen els increments pressupostaris, la
implicació de tots els departaments, la creació d’una vicepresidència
lingüística a totes les institucions o la conclusió del procés de
normalització lingüística a l’administració autonòmica.
Martí va acabar la seva exposició
demanant als actuals responsables de normalització lingüística presents
a la sala –tots ells membres dels partits integrants del Bloc-, coratge
i valentia per impulsar el procés. Per a Martí, si d’aquí quatre
anys fracassa el procés els responsables seran les màximes autoritats
de les diferents institucions, en referència al PSOE fins ara reticent
a impulsar l’ús de la llengua. No obstant això, el coordinador va
donar per fet que aquest fet no es produirà i, adreçant-se als càrrecs
polítics presents a la sala va demanar “no ens defraudeu”.
 06/05/2008 · PalmaAvui, dia 6 de maig,
ha tengut lloc mesa de l’ensenyament concertat. L’Administració
educativa ha presentat una oferta d’acord que els sindicats representatius
del sector (STEI-i, USO, FSIE, CCOO i UGT) coincideixen en què és
calcada a l’oferta del 7 de febrer, endarrerint els terminis un any,
i que, per tant, no és acceptable.
06/05/2008 · PalmaAvui, dia 6 de maig,
ha tengut lloc mesa de l’ensenyament concertat. L’Administració
educativa ha presentat una oferta d’acord que els sindicats representatius
del sector (STEI-i, USO, FSIE, CCOO i UGT) coincideixen en què és
calcada a l’oferta del 7 de febrer, endarrerint els terminis un any,
i que, per tant, no és acceptable.
Per la qual cosa, la
unitat sindical continua, i es manté el calendari de mobilitzacions
previstes: la manifestació de dia 9 i vaga dels dies 14 i 15 de maig.
Els sindicats representatius
del sector manifesten que a dia d’avui, després dels sondejos realitzats,
quasi un 90% dels centres concertats de les Illes Balears han confirmat
la seva participació al seguiment de la vaga.
 06/05/2008 · PalmaLa vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa
Mascaró, la directora insular de Política Lingüística, Rosa Barceló, i
el president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, han anunciat avui
la col·laboració entre l’entitat i la institució per a la consolidació
de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics (ODDL), una iniciativa
que té per objecte garantir el dret a utilitzar la llengua catalana en
tots els àmbits i els serveis de les Illes Balears.
|
|
