Butlleti
 |
L'entrevista
Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB
""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament""
|
 |
Llibres recomanats
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
Antònia Vicens
Ànima de gos
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Mostra tots els documents
|
|
 |
Destaquem |
 |
|
22/02/2012 · Jubilats per Mallorca ha presentat avui, davant el Parlament balear, la proposta d'organitzar una vaga de fam que començarà dia 1 de març per oposar-se a l'atac del govern balear contra la llengua pròpia de les Illes Balears. Hi han intervengut Antònia Mestre, secretaria de Jubilats per Mallorca i també Jaume Bonet, vocal de la junta de l'entitat, que ha actuat com a portaveu en presència d'altres membres de l'associació.
El portaveus de l'entitat han manifestat que, en un moment en què hi ha molts de drets amenaçats, Jubilats per Mallorca també fa comptes fer-se ressò, solidàriament, dels actes reivindicatius que altres entitats puguin organitzar en suport de col•lectius perjudicats per les mesures que ha pres el govern del Partit Popular, en defensa dels drets laborals, en defensa de la salut pública o de l'educació.
22/02/2012 · Jubilats per Mallorca ha presentat avui, davant el Parlament balear, la proposta d'organitzar una vaga de fam que començarà dia 1 de març per oposar-se a l'atac del govern balear contra la llengua pròpia de les Illes Balears. Hi han intervengut Antònia Mestre, secretaria de Jubilats per Mallorca i també Jaume Bonet, vocal de la junta de l'entitat, que ha actuat com a portaveu en presència d'altres membres de l'associació.
El portaveus de l'entitat han manifestat que, en un moment en què hi ha molts de drets amenaçats, Jubilats per Mallorca també fa comptes fer-se ressò, solidàriament, dels actes reivindicatius que altres entitats puguin organitzar en suport de col•lectius perjudicats per les mesures que ha pres el govern del Partit Popular, en defensa dels drets laborals, en defensa de la salut pública o de l'educació.
Però la vaga de fam que avui s'ha anunciat, es fa fonamentalment per conscienciar la gent dels atacs que el PP organitza contínuament contra els drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balear i per mirar de modificar aquesta actitud agressiva contra la llengua, tant del govern autonòmic com dels parlamentaris que li donen suport.
Els portaveus de l'entitat han afirmat que “el fet que hi hagi una llengua que sigui més obligatòria, en aquest cas la llengua castellana, que no la llengua pròpia del territori, és un fet clarament colonial que ja es dóna, però que al govern balear no li basta. Ara la pretensió és que entendre la llengua pròpia ja no sigui necessari, ni en l'àmbit de la funció pública, ni tan sols entre els servidors dels ciutadans, com ara la policia municipal”. Per als Jubilats, treure el requisit del català és un atac fet amb l'objectiu de perjudicar la normalització del mallorquí, del menorquí, de l'eivissenc i del formenterer, i han recordat que, segons la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, la llengua pròpia d'un territori és la llengua de la comunitat històrica establerta en aquell espai.
El lloc i les persones que faran la vaga de fam anunciada es confirmaran d'aquí a pocs dies, perquè la intenció de l'entitat és evitar pressions innecessàries sobre els espais que ara estan aparaulats, i perquè pensen que encara poden arribar nous oferiments de seus per fer la vaga que millorin les que ara estan disponibles. Un altre motiu és que els voluntaris de l'entitat que s'han oferit a fer la vaga estan en procés de fer una revisió mèdica per confirmar el seu bon estat físic.
 |
22/02/2012 · Ahir més de 500 persones varen tallar el trànsit de les avingudes, a Palma, en una convocatòria exprés en solidaritat amb els estudiants valencians, brutalment reprimits per la policia i per exigir la dimissió de la delegada del govern espanyol al País Valencià Paula Sánchez de León. La concentració de protesta va tenir el suport de membres de tota la comunitat educativa i de les organitzacions d’esquerres. No hi va haver finalment intervenció policial i els concentrats varen abandonar la protesta sense incidents.
Les mobilitzacions, però, no han fet més que començar. Per avui a les 14.00 hores, al Campus de la UIB, estava previst que l'assemblea de la comunicat universitària i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans fessin també una concentració.
22/02/2012 · Ahir més de 500 persones varen tallar el trànsit de les avingudes, a Palma, en una convocatòria exprés en solidaritat amb els estudiants valencians, brutalment reprimits per la policia i per exigir la dimissió de la delegada del govern espanyol al País Valencià Paula Sánchez de León. La concentració de protesta va tenir el suport de membres de tota la comunitat educativa i de les organitzacions d’esquerres. No hi va haver finalment intervenció policial i els concentrats varen abandonar la protesta sense incidents.
Les mobilitzacions, però, no han fet més que començar. Per avui a les 14.00 hores, al Campus de la UIB, estava previst que l'assemblea de la comunicat universitària i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans fessin també una concentració.
Els estudiants han manifestat el seu total suport a les lluites estudiantils que s'han originat al voltant de l'IES Lluís Vives, i han deixat clar que la seva lluita és la mateixa, i que continuaran mobilitzant-se, malgrat la repressió, per una educació pública i de qualitat. “En un context de crisi i retallades”, apunten els estudiants, “la protesta i la lluita al carrer és més necessària que mai per defensar-nos dels atacs contra els nostres drets més bàsics i de la precarització creixent a les aules i a qualsevol altre àmbit”. Els convocants condemnen la brutal i salvatge violència policial d’aquesta setmana als carrers de València, “més pròpia d'un règim autoritari i feixista que d'un estat suposadament democràtic”, i exigeixen la dimissió de la delegada del Govern i del cap de la policia, així com també responsabilitats per aquest fets.
Els dos col•lectius donen també tot el seu suport a les persones detingudes i en demanen la més immediata absolució. També es solidaritzen amb les persones ferides i que han estat atacades per la policia als centres de salut, quan havien demanat informes mèdics de lesions. Anuncien, per altra banda, que, com ja estava previst, l'Assemblea de la UIB comença aquest dijous 23 de febrer una setmana de lluita contra les retallades amb la vista posada en la jornada de vaga estudiantil i mobilització del 29 de febrer. Per últim, emplacen la comunitat universitària a mobilitzar-se i a organitzar-se per combatre les retallades i la repressió.
La Setmana de Lluita a la UIB, ja prevista des d’abans dels fets de València, comença aquest dijous, 23 de febrer, a les 20.00 hores, a l’edifici Sa Riera de Palma, la xerrada “Estudiants i treballadores juntes davant la crisi”, que comptarà amb la participació de ponents de la CGT, CAF (Coordinadora d’Assemblees de Facultats de la UAB), de l’Assemblea de Son Espases i de l’Assembles de la UIB. El dissabte, 25 de febrer, els estudiants participaran a la concentració davant els jutjats contra Iñaki Urdangarín. El mateix dia, de les 18.00 a les 23.00 hores, hi haurà barra obert al Casal Voltor Negre, on a les 19.00 hores hi haurà una xerrada sobre els motius d’anar a la vaga. El diumenge 26 de febrer, a les 17.00 hores, a l’Ateneu Popular del carrer Missió, hi haurà una xerrada debat sobre Maig del 68.
Per al dilluns, 27 de febrer, a les 12.00 hores, està prevista una Assembles multitudinària a la Llibreria de la Universitat, per preparar les mobilitzacions dels dies següents. L’endemà, dimarts, 28 de febrer, es farà l’acció Ocupem la facultat. Per últim, el dimecres, 29 de febrer, està prevista la vaga d’estudiants, amb una manifestació a les 12.00 hores a la plaça del Tub de Palma.
 |
20/02/2012 · Contra tot pronòstic, tenint en compte una convocatòria feta en just una setmana, els manifestants varen omplir ahir els carrers de Palma contra la reforma laboral aprovada pel govern espanyol, que fa retrocedir les relacions laborals fins al segle XIX. Més enllà de la guerra de xifres, eren milers de persones, de totes les edats i orígens socials. La manifestació va sortir de la plaça d’Espanya i va arribar fins a Cort, on els líders sindicals varen fer els seus parlaments. Com comença a ser habitual, es va formar un embut a l’entrada de la plaça, que va dificultar l’ingrés de la majoria dels participants. Cort es va omplir de banderes de CCOO i UGT, però el recorregut va comptar també amb la participació de partits (PSM-IV-ExM, EU, ERC i PSOE hi feren acte de presència) i d’altres sindicats (varen ser concorreguts el bloc de l’STEI-i i el que varen integrar les organitzacions membres de l’esquerra anticapitalista (CGT, CNT, esquerra independentista...), que varen acabar a la plaça de Santa Eulàlia. L’elevada participació va demostrar que l’agressió del govern del PP obre el camí per a la convocatòria d’una vaga general.
20/02/2012 · Contra tot pronòstic, tenint en compte una convocatòria feta en just una setmana, els manifestants varen omplir ahir els carrers de Palma contra la reforma laboral aprovada pel govern espanyol, que fa retrocedir les relacions laborals fins al segle XIX. Més enllà de la guerra de xifres, eren milers de persones, de totes les edats i orígens socials. La manifestació va sortir de la plaça d’Espanya i va arribar fins a Cort, on els líders sindicals varen fer els seus parlaments. Com comença a ser habitual, es va formar un embut a l’entrada de la plaça, que va dificultar l’ingrés de la majoria dels participants. Cort es va omplir de banderes de CCOO i UGT, però el recorregut va comptar també amb la participació de partits (PSM-IV-ExM, EU, ERC i PSOE hi feren acte de presència) i d’altres sindicats (varen ser concorreguts el bloc de l’STEI-i i el que varen integrar les organitzacions membres de l’esquerra anticapitalista (CGT, CNT, esquerra independentista...), que varen acabar a la plaça de Santa Eulàlia. L’elevada participació va demostrar que l’agressió del govern del PP obre el camí per a la convocatòria d’una vaga general.
|
 |
22/02/2012 · Enmig d’una crisi econòmica que posa en qüestió la viabilitat de moltes llibreries del sector, però Quart Creixent resisteix. Nascuda l’any 1982 amb l’objectiu de promoure el llibre en català en uns moments en què la seva presència era escassa a les llibreries de Palma, Quart Creixent segueix fidel a aquest compromís. Des de l'inici, ha mantingut la seva voluntat d'oferir al públic tota la producció editorial catalana, en totes les especialitats com a manera de contribuir a la normalització lingüística i cultural, una de les principals condicions de la qual és poder accedir a tota l’oferta bibliogràfica existent en català.
Com a forma de reconeixement a la seva tasca, i coincidint amb el 25è aniversari de la llibreria, l’any 2006, l’Obra Cultural Balear li va concedir el premi “Francesc de Borja Moll”, un dels premis "31 de Desembre". Aquest guardó i la constància en la tasca, segons la llibreria, són possibles gràcies a la fidelitat dels clients i amics.
22/02/2012 · Enmig d’una crisi econòmica que posa en qüestió la viabilitat de moltes llibreries del sector, però Quart Creixent resisteix. Nascuda l’any 1982 amb l’objectiu de promoure el llibre en català en uns moments en què la seva presència era escassa a les llibreries de Palma, Quart Creixent segueix fidel a aquest compromís. Des de l'inici, ha mantingut la seva voluntat d'oferir al públic tota la producció editorial catalana, en totes les especialitats com a manera de contribuir a la normalització lingüística i cultural, una de les principals condicions de la qual és poder accedir a tota l’oferta bibliogràfica existent en català.
Com a forma de reconeixement a la seva tasca, i coincidint amb el 25è aniversari de la llibreria, l’any 2006, l’Obra Cultural Balear li va concedir el premi “Francesc de Borja Moll”, un dels premis "31 de Desembre". Aquest guardó i la constància en la tasca, segons la llibreria, són possibles gràcies a la fidelitat dels clients i amics.
La llibreria va ser inaugurada el 12 de febrer de 1982 amb un acte en què participà el poeta Joan Brossa, i ha organitzat tot un programa d’actes de celebració del trentè aniversari, algunes de les quals s’han anat fent des de començaments de febrer, amb la participació, entre d’altres, de Jaume Cabré. Ahir dimarts s’hi va presentar Independència o mort... de la llengua, de Jordi Solé Camardons. Però el programa d’activitats continuarà durant el proper mes. El dimarts, 6 de març, a les 19.00 hores, a la sala d'actes del Centre de Cultura de Sa Nostra, hi haurà la presentació de Crim de sang (Proa, 2012), guanyadora del Premi Sant Jordi, novel•la de Sebastià Alzamora, a càrrec de Joan Mas i Vives, i de Kabul i Berlín a l'últim segon (Proa, 2012), finalista del premi Sant Jordi, novel•la de Joan Mas i Vives, a càrrec de Sebastià Alzamora. El divendres, 9 de març, a les 19.00 hores, al local de la llibreria es farà la presentació del llibre Llegir els clàssics avui: Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi i Bernat Metge, de la Col•lecció Tast de Clàssics de l'Editorial Barcino. En llegiran fragments: Carles Duarte, Biel Mesquida, Sebastià Alzamora, Antònia Font, Damià Jaume, Rafel Ramis i Esperança Mateu. Per últim, el diumenge, 18 de març, està prevista una passejada per les terres de Blai Bonet. Consistirà en un excursió toponímica per la costa de Santanyí: de s'Almunia a Cala Figuereta, guiats per l'especialista en toponímia Cosme Aguiló. Els interessats s’han d’inscriure a la llibreria telefonant al 971 713821.

22/02/2012 · El portaveu del grup municipal, Antoni Verger, ha explicat avui les greus conseqüències per a l’Ajuntament de Palma que es deriven de l’aprovació de Decret Llei de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible. En primer lloc, Verger considera “una presa de pèl” que el mateix títol de la normativa aprovada aquesta setmana passada pel Govern de les Illes inclogui la paraula sostenible quan en realitat aquest decret llei “només aportarà insostenibilitat territorial, inseguretat jurídica i arbitrarietat política”.
Aquesta norma, segons Verger, permet legalitzar els assentaments clandestins existents a Palma, i que l’Ajuntament comptabilitza en fins a 43 parcel•lacions. El grup municipal sobiranista i ecosocialista considera que n’hi ha molts més, com a mínim 60 assentaments clandestins en sòl rústic que ara entraran a formar part del sòl urbà municipal, tal com estableix la Disposició Transitòria 1ª. “És gravíssim que el decret llei obligui l’Ajuntament de Palma a declarar com a sòl urbà les urbanitzacions il•legals que han degradat greument el sòl rústic de Palma els darrers 30 anys”.
22/02/2012 · El portaveu del grup municipal, Antoni Verger, ha explicat avui les greus conseqüències per a l’Ajuntament de Palma que es deriven de l’aprovació de Decret Llei de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible. En primer lloc, Verger considera “una presa de pèl” que el mateix títol de la normativa aprovada aquesta setmana passada pel Govern de les Illes inclogui la paraula sostenible quan en realitat aquest decret llei “només aportarà insostenibilitat territorial, inseguretat jurídica i arbitrarietat política”.
Aquesta norma, segons Verger, permet legalitzar els assentaments clandestins existents a Palma, i que l’Ajuntament comptabilitza en fins a 43 parcel•lacions. El grup municipal sobiranista i ecosocialista considera que n’hi ha molts més, com a mínim 60 assentaments clandestins en sòl rústic que ara entraran a formar part del sòl urbà municipal, tal com estableix la Disposició Transitòria 1ª. “És gravíssim que el decret llei obligui l’Ajuntament de Palma a declarar com a sòl urbà les urbanitzacions il•legals que han degradat greument el sòl rústic de Palma els darrers 30 anys”.
El portaveu municipal argumenta que aquesta nova normativa elimina regulacions de caràcter general i objectiu, i premia els infractors que han actuat durant dècades al marge de la legalitat. “El PP està creant un greuge comparatiu entre ciutadans de primera i ciutadans de segona, que veuen com els que han actuat de forma il•legal podran regularitzar la seva situació sense que l’Ajuntament els obligui ni tan sols a fer-se càrrec de les despeses dels serveis bàsics, com el de la xarxa de sanejament, incomplint directives europees com la 91/271/CEE, de 21 de maig de 1991”.
El cas de Son Oliver a Sant Jordi és un exemple clar, segons la coalició, d’aquestes construccions que constitueixen assentaments urbanístics il•legals de grans dimensions, tot causant un greuge comparatiu amb els mateixos veïns del poble de Sant Jordi que sí han adquirit legalment els seus habitatges.
Verger, a més, ha manifestat que l’agreujant d’aquesta nova situació es produeix perquè “aquest nou sòl urbà que aflorarà arreu de Palma representarà una càrrega per a l’Ajuntament pel que fa a enllumenat o asfaltat. Tota una sèrie de serveis bàsics que el consistori haurà d’assumir i mantenir, provocant una nova càrrega econòmica i pressupostària que fins ara no existia”.
El portaveu de PSM-IV-ExM considera imprescindible que l’equip de govern de Cort actuï de forma responsable i justa i, malgrat el Decret Llei no digui res al respecte i ho deixi tot a l’arbitrarietat política, com a mínim apliqui sobre els propietaris d’aquestes parcel•lacions il•legals el cost de tots aquests serveis bàsics, i l’obligació de les cessions urbanístiques i les llicències, “de la mateixa manera que ho han fet tot els palmesans que han adquirit propietats urbanístiques de forma legal”.
D’altra banda, Verger alerta que el decret llei, en el seu article 5, permet un augment de l’edificabilitat i densitat a sòl urbà en el marc de processos de “reordenació general”, obrint la porta a l’arbitrarietat política més absoluta, i possibilitant, per exemple, esbucar les vivendes socials del Camp Redó i augmentar l’edificabilitat dels solars per damunt del que permet el PGOU a aquella zona amb caràcter general.
22/02/2012 · Segons la darrera Enquesta Anual d’Estructura Salarial, amb dades per a l’any 2009, a les Illes Balears, les dones cobren de mitjana anual 18.702,72 €, front als guanys mitjans masculins de 23.285,93€. Segons es desprèn d’aquestes xifres el guany mitjà de les dones és només del 80,3% del guany masculí i la distància de gènere entre un i altre salari anual és de 19,7 punts percentuals (al conjunt de l’estat és del 22%). En xifres absolutes, els homes guanyen de mitjana 4.583,21€ més que no les dones. En el sector serveis, principal sector d’ocupació femenina, la distància salarial s’agreuja en situar-se en el 21,8%. En aquest sector els guanys mitjans per a homes i dones són, respectivament, de 24.090,1€ i 18.839,93€, amb una diferència de 5.250,17€.
22/02/2012 · Segons la darrera Enquesta Anual d’Estructura Salarial, amb dades per a l’any 2009, a les Illes Balears, les dones cobren de mitjana anual 18.702,72 €, front als guanys mitjans masculins de 23.285,93€. Segons es desprèn d’aquestes xifres el guany mitjà de les dones és només del 80,3% del guany masculí i la distància de gènere entre un i altre salari anual és de 19,7 punts percentuals (al conjunt de l’estat és del 22%). En xifres absolutes, els homes guanyen de mitjana 4.583,21€ més que no les dones. En el sector serveis, principal sector d’ocupació femenina, la distància salarial s’agreuja en situar-se en el 21,8%. En aquest sector els guanys mitjans per a homes i dones són, respectivament, de 24.090,1€ i 18.839,93€, amb una diferència de 5.250,17€.
Per tipus d’ocupació alta, mitjana i baixa s’observen també diferències significatives, especialment intensa entre el grup ocupacional baix, on la distància és del 29,74%. En el cas de les ocupacions altes la diferència se situa també per damunt de la mitjana, en un 24,93%. Per a les ocupacions de nivell mitjà la distància és del 19,6%.
Les variables d’edat i nacionalitat també són determinants a l’hora d’explicar les diferències salarials per sexe. Entre la població menor de 25 anys la bretxa és del 2,8% mentre que entre les persones en edats compreses entre els 45 i els 54 anys la distància és de 29,3 punts. Entre la població de l’estat la bretxa és del 21,4%; entre les persones estrangeres és del 8,3%. La menor distància salarial per gènere entre les persones més joves i entre les persones amb nacionalitat estrangera s’explica, segons CCOO, per la major vulnerabilitat de l’ocupació entre aquests col•lectius, en què hi ha també una elevada incidència de contractació temporal i parcial.
Pel que fa al tipus de contractació, indefinida o temporal, la distància salarial és en el primer cas del 22,24%, i entre l’ocupació temporal se situa en el 5,8%. La diferència entre una i altra bretxa salarial s’explica per les pitjors condicions observades entre la contractació temporal, que afecta homes i dones, i en especial els homes joves i els homes estrangers, a més de les dones.
En comparació a l’any 2008 la bretxa salarial de gènere de les Illes Balears s’incrementa en un punt i tres dècimes. Dintre el panorama estatal la bretxa balear se situa per sota de la mitjana i és de les més baixes de tot l’Estat. La secretària de la Dona de CCOO, Agustina Canosa, assegura que les majors diferències salarials entre dones i homes es van donar a les comunitats de Navarra i Madrid, i les menors a les Canàries i Extremadura. Per tipus d’ocupacions, la millor posició relativa de les Illes Balears tan sols es manté per a les ocupacions de nivell baix i mitjà, mentre que per a les ocupacions de nivell alt és de les més elevades.
Segons Canosa, “si les dones no accedeixen a ocupacions i salaris similars als masculins no és per pròpia voluntat, sinó per l'existència d'un conjunt de factors, barreres i discriminacions que els ho impedeixen”. Per actuar contra aquests factors de discriminació, Canosa proposa, entre d’altres mesures, la implantació de sistemes de classificació professional que, contemplant l'equivalència de qualificació i funcions, comporti l'equiparació de retribucions i prevegi camins per a l'accés a la formació; l’establiment de sistemes de selecció, classificació, promoció i formació, sobre la base de criteris tècnics, objectius i neutres per raó de gènere; a més de l’eliminació de denominacions sexistes en la classificació professional de categories, funcions i tasques.
Agustina Canosa també alerta de les conseqüències indesitjables de la desigualtat entre dones i homes en l'exercici de drets consolidats per atenció familiar, i considera que aquesta absència de corresponsabilitat familiar perjudica i penalitza les carreres professionals de les dones, i contribueix a fonamentar la desigualtat laboral entre dones i homes.

22/02/2012 · Esquerra Unida de les Illes Balears, recorda que el proper 24 de febrer es commemora el 75è aniversari de l’assassinat de quatre il•lustres republicans mallorquins, afusellats de matinada contra el mur del cementeri de Palma. Es tracta d’Emili Darder, metge i batle de Palma, membre d’Esquerra Republicana Balear; Alexandre Jaume, periodista i polític socialista; Antoni Mateu, batle d’Inca i membre d’Esquerra Republicana Balear; i Antoni Maria Ques, empresari i polític, membre també d’Esquerra Republicana Balear.
Segons la coalició, “tots ells mereixen el nostre record i el nostre homenatge permanent. Foren víctimes innocents dels lliberticides que tenien com a objectiu acabar amb les llibertats individuals i col•lectives, reprimir els drets polítics i culturals dels diferents pobles de l’Estat, i aturar l’esforç modernitzador representat per la Segona República Espanyola.
22/02/2012 · Esquerra Unida de les Illes Balears, recorda que el proper 24 de febrer es commemora el 75è aniversari de l’assassinat de quatre il•lustres republicans mallorquins, afusellats de matinada contra el mur del cementeri de Palma. Es tracta d’Emili Darder, metge i batle de Palma, membre d’Esquerra Republicana Balear; Alexandre Jaume, periodista i polític socialista; Antoni Mateu, batle d’Inca i membre d’Esquerra Republicana Balear; i Antoni Maria Ques, empresari i polític, membre també d’Esquerra Republicana Balear.
Segons la coalició, “tots ells mereixen el nostre record i el nostre homenatge permanent. Foren víctimes innocents dels lliberticides que tenien com a objectiu acabar amb les llibertats individuals i col•lectives, reprimir els drets polítics i culturals dels diferents pobles de l’Estat, i aturar l’esforç modernitzador representat per la Segona República Espanyola.
En aquests moments, quan amples sectors de les classes populars són condemnats a l’atur i la pobresa, quan serveis públics bàsics per garantir la igualtat d’oportunitats, com l’educació i la salut, pateixen continus retrocessos, és més necessari que mai recordar tots aquells que defensaren amb ferma convicció les llibertats democràtiques i els drets socials”.
La coalició recordar l’emblemàtica tasca duta a terme per Emili Darder. Metge, fill de metge i net de forner, Darder dedicà la seva professió i la seva vida a la millora de les condicions d’existència de les classes populars. Va ser infatigable divulgador de les pràctiques antiinfeccioses i preventives de les malalties degudes a la pobresa; va introduir el clavegueram urbà i el subministrament d’aigua corrent en les cases; va organitzar l’escolarització moderna gratuïta per tothom, al servei de la formació personal i no de l’adoctrinament, i les escoletes per als fills de les famílies obreres. Darder, sincer catòlic, va saber separar l’àmbit dels sentiments i creences privats de les tasques i deures del càrrec públic; intel•lectual vastíssim, defensà la cultura i la llengua de Mallorca en el marc d’una Espanya Federal.
La seva vida i el seu sacrifici, per a EU, són i seran exemple permanent dels valors cívics i socials que avui, a principis del segle XXI, segueixen representant els republicans. Segons la coalició d’esquerres, aquelles víctimes són un estímul per convertir aquests valors en una esplendorosa realitat a Mallorca, a les Balears i al conjunt de l’Estat.
22/02/2012 · Demà, dijous, 23 de febrer, a les 20.00 hores, a les Cases dels Mestres, a Santa Maria, es farà l'Assemblea per la Llengua en aquesta localitat. L'organització de l'activitat és de l’OCB de Santa Maria. L'entitat pretén, amb aquesta iniciativa oberta a tota la ciutadania i al conjunt del moviment associatiu, donar a conèixer el posicionament de l'entitat davant les agressions a la llengua catalana impulsades per les institucions públiques de les Illes Balears.
L'acte servirà per donar a conèixer les mesures contra la llengua pròpia impulsades per diferents institucions i instarà els assistents a mobilitzar-se a favor dels drets lingüístics dels ciutadans.Posteriorment, hi haurà un debat obert sobre les conseqüències d'aquestes mesures -qui en són els perjudicats- i una sèrie de propostes per fer avançar l'ús del català.
22/02/2012 · Demà, dijous, 23 de febrer, a les 20.00 hores, a les Cases dels Mestres, a Santa Maria, es farà l'Assemblea per la Llengua en aquesta localitat. L'organització de l'activitat és de l’OCB de Santa Maria. L'entitat pretén, amb aquesta iniciativa oberta a tota la ciutadania i al conjunt del moviment associatiu, donar a conèixer el posicionament de l'entitat davant les agressions a la llengua catalana impulsades per les institucions públiques de les Illes Balears.
L'acte servirà per donar a conèixer les mesures contra la llengua pròpia impulsades per diferents institucions i instarà els assistents a mobilitzar-se a favor dels drets lingüístics dels ciutadans.Posteriorment, hi haurà un debat obert sobre les conseqüències d'aquestes mesures -qui en són els perjudicats- i una sèrie de propostes per fer avançar l'ús del català.
L'objectiu de l'OCB és organitzar aquestes assemblees informatives a totes les poblacions de Mallorca i totes les barriades de Palma, amb la finalitat de sensibilitzar i mobilitzar la ciutadania a favor de la llengua i la cultura pròpies. L’entitat ja ha organitzat Assemblees per la Llengua a tretze poblacions i actes més grossos, d’àmbit comarcal, a Manacor i a Inca, tots ells amb una elevada participació popular. L’OCB organitzarà més mobilitzacions ciutadanes durant les properes setmanes.

22/02/2012 · Després que en el passat ple de gener de Pollença es retiràs la proposta de batlia per al∙legar contra el Pla Hidrològic de les Illes Balears, el proper ple de dijous hi presentarà una nova al∙legació. Segons el PSM, aquesta nova al∙legació ho és més en la forma que en el fons, ja que del que es tracta és de qüestionar que l’Ullal sigui una zona humida, tal i com la marca el Pla Hidrològic.
Els arguments de l’anterior al∙legació, redactada per l’Àrea d’Urbanisme, s’han incorporat ara, denuncia el PSM. A més dels anteriors s’hi afegeixen qüestionaments de si el Pla Hidrològic argumenta suficientment la classificació de l’Ullal com a zona humida. Això, segons la formació nacionalista, tot i que el Pla deixa ben clar que s’han fet servir indicadors de flora i de fauna que fan palesa l’existència de la zona humida.
22/02/2012 · Després que en el passat ple de gener de Pollença es retiràs la proposta de batlia per al∙legar contra el Pla Hidrològic de les Illes Balears, el proper ple de dijous hi presentarà una nova al∙legació. Segons el PSM, aquesta nova al∙legació ho és més en la forma que en el fons, ja que del que es tracta és de qüestionar que l’Ullal sigui una zona humida, tal i com la marca el Pla Hidrològic.
Els arguments de l’anterior al∙legació, redactada per l’Àrea d’Urbanisme, s’han incorporat ara, denuncia el PSM. A més dels anteriors s’hi afegeixen qüestionaments de si el Pla Hidrològic argumenta suficientment la classificació de l’Ullal com a zona humida. Això, segons la formació nacionalista, tot i que el Pla deixa ben clar que s’han fet servir indicadors de flora i de fauna que fan palesa l’existència de la zona humida.
Tot i que aquesta nova al∙legació no arriba a proposar una reducció de l’àmbit de la zona, ja que no troba arguments per fer‐ho, sí que en demana a la Conselleria de Medi Ambient una revisió a fons. Això, segons el PSM, es pretén justificar amb les importants conseqüències econòmiques i urbanístiques que pot tenir la protecció.
Per al partit nacionalista, l’argumentació no s’aguanta, ja que es tracta de delimitar una zona humida damunt uns terrenys que actualment són sòl rústic comú i en aquests moments no en permeten el desenvolupament urbanístic; per tant no hi caben indemnitzacions.
El PSM considera que aquesta al∙legació serà la justificació que permetrà a la Conselleria fer una reducció de l’àmbit de la zona humida, davant la postura poc dissimulada manifestada reiteradament pel PP de permetre la urbanització futura d’un dels darrers espais del Port de Pollença. Per al partit nacionalista, és significatiu que, a diferència de la presentada el mes passat, que duia la signatura de l’arquitecte municipal, l’al∙legació no duu la signatura de cap tècnic de Medi Ambient. El PSM pensa que s’ha redactat una al∙legació “a la carta” segons els interessos de l’equip de govern (PP‐Lliga), difícil de sostenir amb criteris estrictament mediambientals.
22/02/2012 · Demà, dijous, 23 de Febrer, a les 19.30 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, hi haurà un Homenatge al lingüista Joan Solà (1940-2010). Hi haurà les intervencions d'Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d'Estudis Catalans, que parlarà sobre "Joan Solà, el llegat i l'exemple"; de Jaume Corbera, professor del Departament de Filologia Catalana que dissertarà sobre "Joan Solà, l'entusiasta científic de la llengua"; i de Gabriel Bibiloni, professor del Departament de Filologia Catalana que parlarà sobre "Les idees sociolingüístiques de Joan Solà". Posteriorment, hi haurà la projecció de l'audiovisual "Joan Solà, de viva veu". L’organització de l'activitat és de l’IEC-Palma.
22/02/2012 · Demà, dijous, 23 de Febrer, a les 19.30 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, hi haurà un Homenatge al lingüista Joan Solà (1940-2010). Hi haurà les intervencions d'Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d'Estudis Catalans, que parlarà sobre "Joan Solà, el llegat i l'exemple"; de Jaume Corbera, professor del Departament de Filologia Catalana que dissertarà sobre "Joan Solà, l'entusiasta científic de la llengua"; i de Gabriel Bibiloni, professor del Departament de Filologia Catalana que parlarà sobre "Les idees sociolingüístiques de Joan Solà". Posteriorment, hi haurà la projecció de l'audiovisual "Joan Solà, de viva veu". L’organització de l'activitat és de l’IEC-Palma.
Joan Solà va néixer l'any 1940 a Bell-lloc d'Urgell. Va ser lingüista, catedràtic de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, màster en lingüística per la Universitat de Reading (Regne Unit), membre de l'Institut d'Estudis Catalans i doctor honoris causa per la Universitat de Lleida. Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Entre les seves obres més importants cal destacar l'edició de les Obres Completes de Pompeu Fabra, i la direcció de l'obra col•lectiva Gramàtica del català contemporani (2002), que ha arribat a la quarta edició. Joan Solà, un dels lingüistes més respectats del país, bolcà també la seva passió per la llengua i pel país en prop d'un miler d'articles de premsa. Peces breus, però d'una qualitat i d'un rigor científic formidable, majoritàriament publicades al diari Avui, en una secció anomenada "Parlem-ne". De teló de fons, al llarg de tota la seva vida, hi apareix el compromís amb la llengua i amb el país, una mateixa cosa. I la preocupació perquè la degradació de la primera està íntimament lligada amb la del segon, i viceversa.

22/02/2012 · Alternativa per Pollença demana la recuperació per part de l'Ajuntament de nombrosos espais públics ocupats per particulars o totalment abandonats. Igualment la formació considera que cal netejar, senyalitzar i tancar correctament tots els carrers i solars pertanyents al consistori mitjançant els serveis de la brigada d’obres.
Alternativa recorda que al darrer ple va demanar recuperar els espais de propietat municipal ocupats per terceres persones, tot obligant-les a desallotjar-los i sancionant si escau les obres fetes en terrenys municipals. El batle va reconèixer l’existència d'aquestes ocupacions.
22/02/2012 · Alternativa per Pollença demana la recuperació per part de l'Ajuntament de nombrosos espais públics ocupats per particulars o totalment abandonats. Igualment la formació considera que cal netejar, senyalitzar i tancar correctament tots els carrers i solars pertanyents al consistori mitjançant els serveis de la brigada d’obres.
Alternativa recorda que al darrer ple va demanar recuperar els espais de propietat municipal ocupats per terceres persones, tot obligant-les a desallotjar-los i sancionant si escau les obres fetes en terrenys municipals. El batle va reconèixer l’existència d'aquestes ocupacions.
La formació enumera els casos més evidents: el carrer Estornell, en el seu tram entre els carrers Pinsà i Oronella, sembla quasi inexistent i fins i tot hi ha un transformador de Gesa enmig; al carrer Colom, en el seu tram entre el carrers Pinsà i Oronella només hi ha un petit pas, amb uns escalons de gairebé un metre d’amplada, i una part està coberta per abundant vegetació i l’altra invadida per habitatges particulars; i el carrer Passerell, en el tram des de el carrer Voltor al carrer Pinsà i del Pinsà al carrer Oronella, es troba vagament senyalitzat en el primer tram, impracticable vista la gran quantitat de vegetació i la manca de manteniment, i en el segon varen desaparèixer les fites ja fa més de quinze anys, i segons l’alineació des del primer tram sembla que està ocupat per l’ala d’un bloc d’edificis.
Alternativa denuncia que alguns solars de les diferents urbanitzacions destinades a zona verda o serveis no se sap on són o es troben en un estat deplorable i plens de restes de fems i ferrovelleria. Posa com a exemple que el solar pertanyent a l’Ajuntament de la Urbanització de Can Singala està ocupat en una tercera part per un veïnat per al seu ús particular.
22/02/2012 · Demà, dijous, 23 de febrer, a les 11.00 hores, davant la Delegació de defensa del Carrer d'Antoni Planas i Franch amb c. Mateu Enric Lladó, la comissió Emili Darder farà una acció per denunciar l'espoli que patí el darrer batlle republicà de Palma. S’emmarca dins el conjunt d’actes organitzats pel col•lectiu per recordar Emili Darder, amb motiu del 75 aniversari del seu afusellament. Per al proper divendres, 24 de febrer, està prevista una marxa de torxes que partirà a les 20.00 hores des de Sa Feixina i que arribarà al Cementeri de Palma.
22/02/2012 · Demà, dijous, 23 de febrer, a les 11.00 hores, davant la Delegació de defensa del Carrer d'Antoni Planas i Franch amb c. Mateu Enric Lladó, la comissió Emili Darder farà una acció per denunciar l'espoli que patí el darrer batlle republicà de Palma. S’emmarca dins el conjunt d’actes organitzats pel col•lectiu per recordar Emili Darder, amb motiu del 75 aniversari del seu afusellament. Per al proper divendres, 24 de febrer, està prevista una marxa de torxes que partirà a les 20.00 hores des de Sa Feixina i que arribarà al Cementeri de Palma.
22/02/2012 · La coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa ha instat avui l’equip de govern del Consell de Mallorca a recórrer la sentència judicial que anul•la la protecció de l’edifici de GESA, a Palma. La coalició nacionalista i ecosocialista respecta la sentència, però apunta que no és ferma i insta les autoritats del Consell a presentar-hi un recurs per tal de defensar els interessos de la institució insular i les resolucions de la Comissió Insular de Patrimoni Històric.
La coalició qualifica de “sorprenent” el contingut de la sentència, ja que recorda que la protecció de l’edifici dissenyat per l’arquitecte Josep Ferragut va ser promoguda pel Col•legi d’Arquitectes, atenent al valor artístic, patrimonial i cultural de l’edifici. Nacionalistes i ecosocialistes recorden, així mateix, que la iniciativa va ser valorada positivament per informes pericials de la UIB, així com per tècnics del Departament de Patrimoni del Consell, i que la Comissió Insular d’Urbanisme i Patrimoni Històric va acordar la protecció de l’edifici.
22/02/2012 · La coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa ha instat avui l’equip de govern del Consell de Mallorca a recórrer la sentència judicial que anul•la la protecció de l’edifici de GESA, a Palma. La coalició nacionalista i ecosocialista respecta la sentència, però apunta que no és ferma i insta les autoritats del Consell a presentar-hi un recurs per tal de defensar els interessos de la institució insular i les resolucions de la Comissió Insular de Patrimoni Històric.
La coalició qualifica de “sorprenent” el contingut de la sentència, ja que recorda que la protecció de l’edifici dissenyat per l’arquitecte Josep Ferragut va ser promoguda pel Col•legi d’Arquitectes, atenent al valor artístic, patrimonial i cultural de l’edifici. Nacionalistes i ecosocialistes recorden, així mateix, que la iniciativa va ser valorada positivament per informes pericials de la UIB, així com per tècnics del Departament de Patrimoni del Consell, i que la Comissió Insular d’Urbanisme i Patrimoni Històric va acordar la protecció de l’edifici.
D’altra banda, el PSM-IV-ExM considera que el fet que la resolució judicial establesqui que un edifici no té valors patrimonials adduint motius urbanístics és “un precedent delicat i negatiu”, ja que “sembla que hi ha pesat més una valoració urbanística i econòmica que no una valoració estrictament en termes culturals i patrimonials”.
21/02/2012 · Avui, a les 20.00 hores, la plaça d’Espanya de Palma serà l’escenari de la primera concentració en solidaritat amb els estudiants de secundària de València, brutalment reprimits per la policia per manifestar-se a favor de l’educació pública. Diverses organitzacions i col•lectius ciutadans s’han posicionat avui contra les agressions de les forces policials. Els fets de València, resultat ja d’una llarga campanya de mobilitzacions a favor de l’educació i la sanitat públiques, coincidiran durant aquesta setmana amb les mobilitzacions ja previstes dels estudiants mallorquins, que acabaran el proper 29 de febrer amb una vaga general.
Diverses organitzacions socials s’han posicionat avui contra la repressió policial. Endavant OSAN ha mostrat tota la seva solidaritat amb l'alumnat de l'IES Lluís Vives i tota la resta d'estudiants que aquest migdia han tornat a tallar el carrer Xàtiva a València en defensa de una educació de qualitat. L’organització exigeix la dimissió de la delegada del govern al País Valencià, Paula Sánchez de León, per ser la principal culpable de 3 dies d'actuació policial, en què la repressió ha anat en augment i hi ha hagut càrregues policials indiscriminades, així com desenes de detencions i retencions il•legals.
21/02/2012 · Avui, a les 20.00 hores, la plaça d’Espanya de Palma serà l’escenari de la primera concentració en solidaritat amb els estudiants de secundària de València, brutalment reprimits per la policia per manifestar-se a favor de l’educació pública. Diverses organitzacions i col•lectius ciutadans s’han posicionat avui contra les agressions de les forces policials. Els fets de València, resultat ja d’una llarga campanya de mobilitzacions a favor de l’educació i la sanitat públiques, coincidiran durant aquesta setmana amb les mobilitzacions ja previstes dels estudiants mallorquins, que acabaran el proper 29 de febrer amb una vaga general.
Diverses organitzacions socials s’han posicionat avui contra la repressió policial. Endavant OSAN ha mostrat tota la seva solidaritat amb l'alumnat de l'IES Lluís Vives i tota la resta d'estudiants que aquest migdia han tornat a tallar el carrer Xàtiva a València en defensa de una educació de qualitat. L’organització exigeix la dimissió de la delegada del govern al País Valencià, Paula Sánchez de León, per ser la principal culpable de 3 dies d'actuació policial, en què la repressió ha anat en augment i hi ha hagut càrregues policials indiscriminades, així com desenes de detencions i retencions il•legals.
Endavant també exigeix la dimissió del cap de la policia espanyola al País Valencià, Antonio Moreno, per actuar sobre la ciutat de València com en una zona de guerra. La seua referència als i les estudiants en lluita com “l'enemic” són, per a l’organització, prou eloqüents i demostren el tarannà de les forces d'ocupació. Endavant també exigeix l'absolució sense càrrecs de totes les persones detingudes i afirma que defensar l'educació pública no és cap delicte i que qualsevol acusació contra elles queda invalidada per la violència policíaca exercida els darrers dies. Així mateix, convoca a mobilitzar tota la ciutadania en les noves convocatòries, tant en defensa d'una educació pública digna, com en suport a totes les detingudes.
També les joventuts del PSM exigeixen el cessament del cap de la policia i de la delegada del Govern espanyol a València, alhora que reafirmen el seu suport a l'alumnat de l'IES Lluís Vives en les seves pacífiques protestes per reclamar més recursos educatius. Els Joves d'Esquerra Nacionalista-PSM condemnen la violència i la repressió policial a què s'ha vist sotmesa la ciutat de València durant els darrers dies, i es solidaritza de forma molt especial amb els estudiants, professors i familiars de l'alumnat de l'IES Lluís Vives, que han patit més especialment els excessos de les forces repressores.
Els joves del PSM han assistit a la concentració que avui ha sorgit espontàniament a Palma, i denuncien que membres de la policia nacional espanyola hagin identificat tots els assistents i els hagin coaccionat dient-los que per l'únic fet d'estar allà drets podrien ser multats; el seu portaveu, Lluís Apesteguia, ha assegurat que se seguiran sumant a tots els actes de suport a les víctimes de la brutalitat de la policia espanyola mentre “no es posin en llibertat els més de 30 detinguts, molts d'ells menors d'edat, i no siguin cessats Antonio Moreno Piquer, cap de la policia espanyola a València, i Paula Sánchez de León, delegada del Govern espanyol”.
Apesteguia ha subratllat que el JEN considera vomitives les declaracions de Moreno en què qualifica d'”enemics” els joves manifestants: “en tots els vídeos que hi ha a la xarxa, en tots els reportatges de premsa i televisió, queda clar que els únics que han actuat de forma violenta són els policies; que cadascú jutgi qui és l'enemic de qui. Nosaltres ho tenim clar: els únics enemics del poble són els que li peguen amb una porra quan s'està manifestant pacíficament”. Apesteguia ha conclòs dient que “pareix evident que els delegats del Govern espanyol se senten més còmodes en el paper de governadors civils franquistes, i enyoren perseguir estudiants pels carrers; no ho permetrem”.
L’STEI-i, per la seva banda, ha fet arribar el seu suport al moviment estudiantil del País Valencià i també la seva solidaritat activa i ha anunciat que demà plantejarà a la resta de sindicats d’ensenyament de les Balears, a FAPA-Mares i Pares- i a organitzacions estudiantils un pronunciament de rebuig contra aquesta violència policial que té una connotació, segons el sindicat, de laboratori del PP contra els moviments que denuncien la seva política i ho fan activament i des del carrer.
Joves d’EU, per la seva banda, tornen a rebutjar, un pic més, les injustificades càrregues policials portades a terme per part de la Policia contra estudiants menors d'edat, joves i ciutadania en general que protestava d'una forma pacífica contra les agressives retallades en educació al País Valencià. Les imatges que s'han pogut veure, assenyala l’organització, mostren la brutalitat policial emprada contra els manifestants, actuacions més pròpies del règim feixista que controlava l'Estat Espanyol fa ja més de 30 anys. Per als Joves, han retornat les formes pròpies d'aquell règim, que davant les protestes responia amb cops i detencions.
Joves d'EU reclama que s'aturi ara mateix la repressió policial sobre els manifestants, l'alliberament immediat de les persones detingudes per manifestar-se i l'obertura d'una investigació per a aclarir els fets, investigació que ha de començar amb la compareixença del ministre de l’Interior al Congrés dels Diputats. D'igual manera s’afegeixen al clam de la ciutadania activa valenciana, que exigeix que els encarregats d'aquest desastrós i cruel operatiu assumeixin les seves responsabilitats. Exigeixen, per tant, la dimissió de la Delegada del Govern espanyol al País Valencià, Paula Sánchez de León, per la seva incapacitat manifesta d’evitar la repressió i per permetre que l'acció política quedi sotmesa a l'acció policial, en delegar la seva obligació de donar les explicacions pertinents al cap de la policia. També exigeixen el relleu en les seves funcions del Cap Superior de la Policia Nacional de València, Antonio Moreno, per referir-se a la ciutadana que exercia el seu dret fonamental a la manifestació com a “l'enemic”, el que és absolutament inadmissible per a qualsevol càrrec públic d'un sistema democràtic.
Així mateix, Joves d'EU mostra tota la seva solidaritat amb la ciutadania del País Valencià, especialment amb els estudiants, que lluiten per uns serveis públics de qualitat amb un alt grau de dignitat. Encoratja tot el jovent i la ciutadania de Mallorca a acudir massivament a concentrar-se per mostrar el rebuig a aquesta mostra de repressió policial Avui, dimarts, 21 de febrer, a las 20.00 hores, a la Plaça d'Espanya de Palma.
Joves d’EU recorda que els episodis de violència policial varen començar contra joves de l'Institut Lluís Vives que es manifestaven contra les retallades educatives que feien que el seu centre no tingués calefacció i necessitassin flassades durant l'horari lectiu. “Si els governs del PP pretenen convertir el conflicte social en un problema d'ordre públic, no els queda res. No hi haurà prou policia”.
21/02/2012 · La coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa afirma que el Govern no pot vulnerar la normativa ambiental europea i la llei del sòl bàsica. En aquest sentit, apunta que la Directiva 91/271/CEE, de 21 de maig de 1991, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes, exigeix, en el seu article 3, que totes les aglomeracions urbanes disposin de sistemes col•lectors per a aigües residuals urbanes. Només permet comptadíssimes excepcions molt ben motivades i, en cap cas, en zones sensibles ni en poblacions equivalents superiors als 15.000 habitants, i sempre que l’alternativa garanteixi “un nivell igual de protecció mediambiental”, unes precisions que oblida deliberadament el Decret llei. La coalició recorda que ja és el segon decret llei que dicta el Govern Bauzá per mirar d’eludir la normativa europea sobre aigües residuals.
21/02/2012 · La coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa afirma que el Govern no pot vulnerar la normativa ambiental europea i la llei del sòl bàsica. En aquest sentit, apunta que la Directiva 91/271/CEE, de 21 de maig de 1991, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes, exigeix, en el seu article 3, que totes les aglomeracions urbanes disposin de sistemes col•lectors per a aigües residuals urbanes. Només permet comptadíssimes excepcions molt ben motivades i, en cap cas, en zones sensibles ni en poblacions equivalents superiors als 15.000 habitants, i sempre que l’alternativa garanteixi “un nivell igual de protecció mediambiental”, unes precisions que oblida deliberadament el Decret llei. La coalició recorda que ja és el segon decret llei que dicta el Govern Bauzá per mirar d’eludir la normativa europea sobre aigües residuals.
El PSM-IV-ExM també acusa al conseller d’haver mentit a l’hora de presentar el Decret Llei, quan va afirmar que no legalitza la proliferació d’urbanitzacions clandestines, sinó que ho deixa en mans dels ajuntaments. En realitat, la Disposició transitòria primera diu que les que estiguin edificades en dues terceres parts “constitueixen també sòl urbà” i l’ajuntament “ha d’incorporar els àmbits” al planejament urbanístic. I això, denuncia la coalició, va contra la definició de sòl urbanitzat que fa la llei bàsica estatal (RDL 2/2008) a l’article 12, quan el condiciona a la connexió efectiva a la xarxa de dotacions i serveis dels nuclis de població i només permet un tracte peculiar als nuclis “tradicionals” “legalment assentats” en el medi rural. Dues precisions decisives que, segons la formació, ignora el Decret Llei.
PSM-IV-ExM denuncia que a totes les urbanitzacions clandestines (pretesament urbanes per consolidació o no) se’ls eximeix de l’aplicació complerta del règim urbà, i això per motius peregrins: bé per la seva escassa entitat o dimensió (l’únic motiu raonable), bé pel seu caràcter extensiu, bé per raons d’índole territorial o paisatgística. “Aquests són els motius”, es demana la coalició, “per reduir cessions, espais dotacionals, serveis bàsics? I fins a quin punt? El Decret llei és tan vague que, sota la paradoxal invocació de la seguretat jurídica, introdueix una enorme arbitrarietat política en el tractament d’aquests indrets”. El PSM-IV-ExM no es nega a tractar la problemàtica de les urbanitzacions il•legals, però creu que s’ha de partir de la premissa que en cap cas poden ser de millor condició que les que han complert totes les lleis. Al contrari, assenyala la coalició, si hi ha d’haver diferències, ha de ser per penalitzar l’actuació irregular en comptes de premiar-la i, en cap cas, per permetre perjudicis ambientals com la legalització massiva del sistema de fosses sèptiques.
20/02/2012 · Demà, dimarts, 21 de febrer, a les 19.30 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, hi haurà la presentació del llibre “Diàlegs entre tres. Cartes de Pau Faner, Josep Maria Llompart i Francesc de Borja Moll”. Es tracta d’una obra fruit de la feina de recopilació de Pilar Arnau, que també n’ha fet l’estudi introductori. El llibre ha estat editat per l’Institut Menorquí d’Estudis i per l’Obra Cultural Balear. L’acte comptarà amb la participació de Marisa Cerdó, vicepresidenta de l’OCB, de Pau Faner, escriptor; de Francesc Moll, editor i fills de Francesc de Borja Moll; de Cèlia Riba, professora i curadora del llegat de Josep Maria Llompart; i de Pilar Arnau, investigadora.
20/02/2012 · Demà, dimarts, 21 de febrer, a les 19.30 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, hi haurà la presentació del llibre “Diàlegs entre tres. Cartes de Pau Faner, Josep Maria Llompart i Francesc de Borja Moll”. Es tracta d’una obra fruit de la feina de recopilació de Pilar Arnau, que també n’ha fet l’estudi introductori. El llibre ha estat editat per l’Institut Menorquí d’Estudis i per l’Obra Cultural Balear. L’acte comptarà amb la participació de Marisa Cerdó, vicepresidenta de l’OCB, de Pau Faner, escriptor; de Francesc Moll, editor i fills de Francesc de Borja Moll; de Cèlia Riba, professora i curadora del llegat de Josep Maria Llompart; i de Pilar Arnau, investigadora.
Aquest treball epistolar comprèn, d’una banda, les cartes adreçades per Josep Maria Llompart a Pau Faner (setze cartes) i les de Pau Faner a Josep Maria Llompart (sis cartes i un text d’agraïment públic), i, de l’altra, les de Francesc de Borja Moll a Pau Faner (deu cartes) i les de Faner a Moll (dotze cartes). En total, són quaranta-quatre cartes escrites entre 1972 i 1986, que no es poden presentar creuades perquè no es tracta d’un corpus tancat, mancat com està d’alguns documents, els quals, tanmateix, no resten importància als escrits transcrits, ni generen dificultat de comprensió. EL fet d’oferir els textos sota criteris cronològics i autorials permet, sobretot, emprendre un recorregut històricogeogràfic i biogràfic dels tres signants, però, també, descobrir determinats trets del món cultural i editorial dels anys setanta i vuitanta dels territoris insulars.
Si la relació epistolar entre Josep Maria Llompart i Pau Faner posa de manifest una estreta relació de mestre a deixeble, centrada en l’àmbit de la crítica encoratjadora i estimulant; la mantinguda entre Moll i Faner deixa entreveure altres tipus de complicitats més menorquines per les esperances literàries que Faner desperta en Moll. La lectura d’aquestes cartes, en fi, aporta informació no només sobre la vinculació literària d’aquestes tres figures del panorama literari insular contemporani, sinó també sobre temes relacionats amb el món editorial i cultural en general.
21/02/2012 · El proper dijous, 23 de febrer, a les 19.30 hores, al Teatre sindical de CC.OO, EU organitza la taula rodona "Aturem la Reforma Laboral. Lluitem pel nostre futur". L’organització hi ha convidat Katiana Vivens, secretària general de CCOO, Lorenzo Brazo, secretari general de la UGT; i Biel Caldentey, secretari general de l’STEI-i. La presentació i la moderació aniran a càrrec de Manel Carmona, coordinador EUIB. L’acte s’emmarca dins la campanya de la coalició contra la reforma laboral aprovada pel PP.
21/02/2012 · El proper dijous, 23 de febrer, a les 19.30 hores, al Teatre sindical de CC.OO, EU organitza la taula rodona "Aturem la Reforma Laboral. Lluitem pel nostre futur". L’organització hi ha convidat Katiana Vivens, secretària general de CCOO, Lorenzo Brazo, secretari general de la UGT; i Biel Caldentey, secretari general de l’STEI-i. La presentació i la moderació aniran a càrrec de Manel Carmona, coordinador EUIB. L’acte s’emmarca dins la campanya de la coalició contra la reforma laboral aprovada pel PP.
21/02/2012 · Mallorca compta amb més d’una vintena de camps de golf, un nombre definitivament desproporcionat, com ho és el nombre d’urbanitzacions deshabitades o, parlant eufemísticament, per habitar. Les JERC declaren el seu total rebuig al nou decret llei aprovat pel Govern el divendres 17 de febrer, pel qual es permeten més construccions en sòl rústic i la modificació dels planejaments sense un catàleg de protecció de patrimoni històric o sense la necessitat d'adaptació al Pla Territorial. Un decret que, segons les JERC, rebaixa els requeriments d'estudis d'impacte ambiental i possibilita la legalització d’urbanitzacions fins ara il•legals, sense clavegueram o altres serveis bàsics.
21/02/2012 · Mallorca compta amb més d’una vintena de camps de golf, un nombre definitivament desproporcionat, com ho és el nombre d’urbanitzacions deshabitades o, parlant eufemísticament, per habitar. Les JERC declaren el seu total rebuig al nou decret llei aprovat pel Govern el divendres 17 de febrer, pel qual es permeten més construccions en sòl rústic i la modificació dels planejaments sense un catàleg de protecció de patrimoni històric o sense la necessitat d'adaptació al Pla Territorial. Un decret que, segons les JERC, rebaixa els requeriments d'estudis d'impacte ambiental i possibilita la legalització d’urbanitzacions fins ara il•legals, sense clavegueram o altres serveis bàsics.
“No cal dir-ho”, recorda l’organització, “no hi ha demanda de pròximes urbanitzacions i per tant els beneficis que se’n puguin treure seran efímers, i no podran mai igualar o retornar el benefici i privilegi d’unes illes lliures de ciment innecessari i de gespa artificial, unes illes que conservin el seu patrimoni històric i siguin netes, capaces de respirar oxigen per si mateixes; unes illes que mai no s’aconseguiran, a no ser que el Govern de Bauzà torni a deixar les coses com estaven, i es comprometi a impulsar una economia vertaderament sostenible. Qui estima Mallorca no la destrueix”.
21/02/2012 · Aquest proper dissabte 25 de febrer, Iñaki Urdangarin declararà als jutjats de Via Alemanya de Palma pel cas de l'Institut Nóos. Joves de Esquerra Unida inicia una campanya de convocatòria a la cita i fa una crida al jovent a rebre, a les portes del Jutjat, a partir de les 8.30 hores, d'una manera càlida i republicana al “Duc de Palma de Mallorca”. L’organització considera que “des que es va fer públic aquest cas, cada dia els mitjans de comunicació ens aporten dades cada cop més escandaloses sobre la vergonyosa desviació de doblers públics orquestrada pel Govern Balear, presidit llavors per Jaume Matas (actualment imputat per dotze delictes), cap a la fundació controlada pel membre de la Família Reial Espanyola, Iñaki Urdangarín”.
21/02/2012 · Aquest proper dissabte 25 de febrer, Iñaki Urdangarin declararà als jutjats de Via Alemanya de Palma pel cas de l'Institut Nóos. Joves de Esquerra Unida inicia una campanya de convocatòria a la cita i fa una crida al jovent a rebre, a les portes del Jutjat, a partir de les 8.30 hores, d'una manera càlida i republicana al “Duc de Palma de Mallorca”. L’organització considera que “des que es va fer públic aquest cas, cada dia els mitjans de comunicació ens aporten dades cada cop més escandaloses sobre la vergonyosa desviació de doblers públics orquestrada pel Govern Balear, presidit llavors per Jaume Matas (actualment imputat per dotze delictes), cap a la fundació controlada pel membre de la Família Reial Espanyola, Iñaki Urdangarín”.
Per als Joves d’EU, no són només els indecents 2 milions de € que va rebre de l'erari públic, sinó que s'hi afegeix la recerca, per part de l'expresident Matas, d'una fórmula amb la qual poder realitzar transferències a l'institut Nóos, sense cap justificació i sense presentar factures. També considera irritant que no es convocàs cap concurs públic.
Davant tot això, la ciutadania mallorquina veu amb impotència, segons Joves d’EU, com Jaume Matas justifica tot això al programa “Salvados”, tot manifestant que “Es el duque de Palma como nos podíamos negar”, “si no fuera Iñaki Urdangarin sería necesario un concurso público y facturas que lo justifiquen, pero era el Duque de Palma”. “Les menyspreables declaracions de l'expresident no són les úniques que ens han turmentat aquestes setmanes, la portaveu del “Consejo General del Poder Judicial”, Gabriela Bravo va assegurar al programa “Los Desayunos” que "No todos los imputados son iguales", davant la polèmica de que la declaració judicial d'Iñaki Urdangarín no sigui enregistrada, i tingui la possibilitat d'entrar en cotxe als jutjats, tot evitant haver de passar caminant per davant la gent que es pugui concentrar a l'entrada dels jutjats, circumstància que la resta d'imputats no tindran”.
Joves d’EU considera clar que no vivim a un Estat de Dret amb igual d'oportunitats per a totes i tots, que no som iguals davant la llei, que hi ha uns pocs que tenen més drets i privilegis que la majoria. L’organització creu que això no és una situació aïllada, i que els privilegis de la família reial espanyola són presents a la Constitució del 78, on s'indica que el Rei disposa d'immunitat. “Aquest judici”, afirmen els Joves d’EU, “ha d'aclarir també la implicació de la Infanta Cristina en los obscurs negocis del seu marit, i seria convenient conèixer l'actuació del monarca davant del coneixement dels fets. Per què no va a donar a conèixer a las autoritats aquest desfalc de doblers públics?. Fins a quin punt ha ocultat informació a la justícia, podent incórrer en uns presumptes delictes d'encobriment i d’obstrucció a la justícia?”.
Joves de Esquerra Unida confia en que la justícia de Balears continuï mostrant la seva valentia, coratge i honestedat en la investigació de la corrupció, tal com ha fet fins ara, i que la intimidació per part dels sectors ultraconservadors de la judicatura, que s'ha viscut les darreres setmanes no tingui cap efecte en el procés judicial. Finalment, Joves d'Esquerra Unida considera que “l'actual situació que vivim reclama una resposta activa i contundent per part de la ciutadania. Davant el desmantellament dels serveis públics , l'eliminació de drets laborals, atacs a la nostra cultura i llengua pròpia, el jovent ha d'avançar en la conformació d'un gran bloc social que posi les bases d'una transició a una veritable democràcia real, en la que, com es demanarà el 25 de febrer, un dels seus punts fonamentals serà la desaparició d'una institució caduca i intolerant com la Monarquia, i l'establiment com a forma de govern d'una República”.
21/02/2012 · El grup parlamentari PSM-IniciativaVerds-Entesa defensarà en el plenari del Parlament, una proposició no de llei per instar al Govern del PP de José Ramón Bauzá “a presentar urgentment un calendari de pagaments seriós i real, que inclogui entre els seus criteris la prioritat per l’antiguitat en les obligacions reconegudes”.
La coalició recorda que el president Bauzá declarà, a principis de juliol de 2011, que les empreses de menys de 10 treballadors tenien dret a cobrar els deutes amb l’Administració en un termini màxim de 25 dies, dret que es recolliria en la llei de suport als emprenedors en la qual estava treballant el Govern. Això no obstant, finalment, el Decret llei 5/2011 de suport als emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa de les Illes Balears, no recollí aquesta obligació.
21/02/2012 · El grup parlamentari PSM-IniciativaVerds-Entesa defensarà en el plenari del Parlament, una proposició no de llei per instar al Govern del PP de José Ramón Bauzá “a presentar urgentment un calendari de pagaments seriós i real, que inclogui entre els seus criteris la prioritat per l’antiguitat en les obligacions reconegudes”.
La coalició recorda que el president Bauzá declarà, a principis de juliol de 2011, que les empreses de menys de 10 treballadors tenien dret a cobrar els deutes amb l’Administració en un termini màxim de 25 dies, dret que es recolliria en la llei de suport als emprenedors en la qual estava treballant el Govern. Això no obstant, finalment, el Decret llei 5/2011 de suport als emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa de les Illes Balears, no recollí aquesta obligació.
La diputada Joana Lluïsa Mascaró ha incidit en el fet que “els retards en els pagaments afecten moltíssima gent”, i ha repassat alguns dels sectors que encara no han cobrat els deutes de l’administració balear. Mascaró ha afirmat que en el sector d’atenció a les persones amb discapacitats el Govern deu, com a mínim, 12 milions d’euros. En el sector de les residències concertades per a persones majors, en deu més de 6, i en concepte d’acció social per als ajuntaments, més de 7 milions. Altres entitats i empreses que encara no han cobrat són: entitats de l’àmbit de la salut mental, entitats culturals, clíniques concertades, sector farmacèutic, sistema educatiu (tant escoles públiques com concertades), CJIB... I el Govern també té deutes pendents amb ajuntaments i amb consells insulars, “que també carreguen damunt tots aquests sectors, i damunt el sector privat el pes de la crisi”. La diputada del PSM-IV-ExM ha lamentat el fet que “el sector privat està fent de banquer a les administracions”.
Mascaró ha afirmat que “és més que obligat, a hores d’ara, tenir un calendari perquè entitats i empreses puguin fer una previsió de quan comptaran amb els ingressos que els corresponen, per tal que puguin posar els números clars damunt la taula quan hagin de negociar amb bancs o amb proveïdors”. La diputada de la coalició nacionalista i ecosocialista ha dit que “si a una empresa privada el cap incomplís una promesa com aquesta ja seria al carrer. A José Ramón Bauzá no li demanarem que se’n vagi al carrer, però sí que faci una mica més de feina. Ser president d’un Govern no és crear problemes, sinó donar solucions als problemes que hi ha. Comença a fer empegueir que encara estiguem pendents d’un simple calendari”.
Per altra banda, el diputat Antoni Alorda ha criticat el fet que el decret llei de mesures urbanístiques aprovat divendres passat dugui en el títol la paraula “sostenible”: “ens demanam si el Govern es vol riure de nosaltres. El decret llei s’anomena de ‘mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible’. I és un decret llei per legalitzar urbanitzacions clandestines, per urbanitzar sòl rústic, per fer hotels en els camps de golf, per llevar cessions arreu... bàsicament per fer més urbanització. Ens agradaria saber quin article justifica la paraula ‘sostenible’ en aquest títol. És un insult a la intel•ligència de tots els ciutadans que s’atrevesquin a posar aquest títol”.
Alorda ha recordat que és el novè decret llei del Govern Bauzá: “ja en té més que l’anterior legislatura”. I ha criticat la incoherència del PP, qui “la passada legislatura es va cansar de dir que les normatives urbanístiques havien de sorgir del consens, que la llei del sòl havia de sortir del Parlament, no del Govern, i que l’havíem de fer entre tots. El PP ha abandonat les seves promeses més aviat que el capità Schettino va abandonar el Costa Concòrdia. El PP només és previsible si oblides les seves promeses electorals”.
El diputat del PSM-IV-ExM ha afirmat que el decret llei té almanco tres elements de dubtosa legalitat, i que “cal estudiar”. Aquests són l’eliminació de l’exigència de la tramitació de l’avaluació d’impacte ambiental, la definició de sòl urbà (“hi haurà tantes definicions de sòl urbà com urbanitzacions il•legals”) i la permissivitat en l’aplicació de les excepcions pel que fa a aglomeracions urbanes sense sistemes de clavegueram.
21/02/2012 · Arran del darrer redactat de la Llei 6/2005, de coordinació de les policies locals de Balears, que modifica el requisit de conèixer el català als policies i auxiliars de policia, les JERC denuncien que ens trobam davant la pitjor situació lingüística al nostre país d'ençà del franquisme, i posa com a exemples el tancament de RTVMallorca, la castellanització de les pel•lícules a IB3, la imposició del topònim predemocràtic “Palma de Mallorca”, la modificació de la Llei de Funció pública (amb més de 12.000 al•legacions en contra), els discursos bilingües de Mateo Isern o les amenaces de castellanització dels centres d'ensenyament.
21/02/2012 · Arran del darrer redactat de la Llei 6/2005, de coordinació de les policies locals de Balears, que modifica el requisit de conèixer el català als policies i auxiliars de policia, les JERC denuncien que ens trobam davant la pitjor situació lingüística al nostre país d'ençà del franquisme, i posa com a exemples el tancament de RTVMallorca, la castellanització de les pel•lícules a IB3, la imposició del topònim predemocràtic “Palma de Mallorca”, la modificació de la Llei de Funció pública (amb més de 12.000 al•legacions en contra), els discursos bilingües de Mateo Isern o les amenaces de castellanització dels centres d'ensenyament.
“Ara ens trobam amb el cas de la castellanització de la Policia Local; els “no te entiendo” i els “háblame en cristiano”, que duim dècades sentint per part de membres de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, els començarem a sentir a la Policia Local si no hi posam remei”. El Secretari d'Organització de les JERC, Dídac Martorell, considera que “el jovent ens hem d'unir ara més que mai per aturar aquest genocidi lingüístic que practica el Govern del Partit Popular”. Martorell demana que “aquells qui estimam la nostra llengua la facem servir en tot context, que l'intent d'arraconar la nostra llengua no ens debiliti, no deixeu de parlar en català a la policia”.
21/02/2012 · Alternativa per Pollença denuncia l'actitud del batle respecte a la zona humida de l'Ullal. Per a la formació, el retard injustificable de l'informe del tècnic de Medi Ambient respecte a aquest tema dificulta la feina de l'oposició, i l'interès en reduir la zona humida respon als interessos urbanístics a la zona de la promotora Ullal Park. Sl.
Alternativa afirma que a la comissió informativa del divendres passat hi havia un punt de proposta d'al•legacions de l'equip de govern al Pla Hidrològic, que no es varen presentar, com tampoc l'informe del tècnic de medi ambient que les havia d'acompanyar.
21/02/2012 · Alternativa per Pollença denuncia l'actitud del batle respecte a la zona humida de l'Ullal. Per a la formació, el retard injustificable de l'informe del tècnic de Medi Ambient respecte a aquest tema dificulta la feina de l'oposició, i l'interès en reduir la zona humida respon als interessos urbanístics a la zona de la promotora Ullal Park. Sl.
Alternativa afirma que a la comissió informativa del divendres passat hi havia un punt de proposta d'al•legacions de l'equip de govern al Pla Hidrològic, que no es varen presentar, com tampoc l'informe del tècnic de medi ambient que les havia d'acompanyar.
La formació considera increïble i sospitós que, després de dos mesos, el batle no hagi estat capaç de presentar un informe del tècnic de Medi Ambient per avalar la seva intenció de reduir la zona humida de l'Ullal, i que l’oposició encara hagi d'esperar a dilluns per tenir-lo. Això, denuncia, deixa molt poc temps per estudiar-lo, i, si és el cas, rebatre’l.
La formació denuncia que darrera l'intent de reduir a la mínima expressió la zona humida de l'Ullal l'únic que hi ha és l'interès d'urbanitzar la zona, i que el nom de la promotora que hi ha darrera aquest interès és Ullal Park S.L. (creada al 2006, dissolta al 2007 i reactivada al 2010).
La zona humida de l'Ullal compleix clarament alguns dels tres criteris científics reconeguts internacionalment des de fa més de quatre dècades per delimitar una zona humida. Es tracta de la presència d'aigua en superfície durant l'estació de creixement vegetatiu de les plantes (que a les illes és entre el març i l’octubre); la presència de vegetació hidrofítica (que necessita aigua per viure), com la cesquera (Cladium mariscus), l’hàbitat de la qual està protegit de manera prioritària des del 1992 per la Directiva d'Hàbitats de la UE; i la presència de sòls hidromorfs. Només complint un dels tres criteris, assenyala Alternativa, una zona ja es considera científicament (i a tot el món) com a humida (independentment de la classificació urbanística dels terrenys).
Alternativa considera que el que cal és defensar una zona amb valors ecològics del municipi i no els interessos d'uns promotors particulars. La moció conjunta presentada per Alternativa, PSOE, PSM i Esquerra, demana a l’Ajuntament de Pollença que manifesti que no té res a objectar a les determinacions sobre les zones humides de Pollença relacionades en el Pla Hidrològic, i en concret per al Prat de l’Ullal, ja que les seves determinacions són encertades i basats en el rigor tècnic i fonaments científics sòlids per al manteniment dels valors ambientals propis dels espais naturals. I també demana expressament a la Conselleria de Medi Ambient que qualsevol al•legació que es pugui presentar en referència al municipi de Pollença es resolgui amb el màxim rigor tècnic i amb fonaments científics tan sòlids, al manco, com els que justificaren la redacció del Pla que ara es sotmet a informació pública.
21/02/2012 · El grup municipal PSM-IniciativaVerds-Entesa de Cort insta al Partit Popular a votar a favor de la proposta per incentivar els rodatges que triïn Palma com a plató. “Per responsabilitat amb la situació de crisi econòmica i davant una oportunitat única, Cort no pot deixar escapar una eina de reactivació com aquesta, que aprofita els valors culturals de Ciutat”. El regidor ecosocialista,Antoni Noguera assegura que “Palma no pot esperar més. Ens hem de posar les piles ja ”.
“És hora de reactivar l’economia, i aquesta proposta és clau per atreure rodatges i activitat econòmica a la ciutat. Hi ha projectes interessats en rodar a Palma, amb pressuposts de milions d’euros”. La moció, que es debatrà en el plenari d’aquest dijous, 23 de febrer, proposa que sigui la Fundació Turisme Palma 365 l’encarregada de promoure i gestionar els incentius, amb aportacions no dineràries de fins al 10% de la despesa local a aquelles productores que triïn Palma com a destí cinematogràfic.
21/02/2012 · El grup municipal PSM-IniciativaVerds-Entesa de Cort insta al Partit Popular a votar a favor de la proposta per incentivar els rodatges que triïn Palma com a plató. “Per responsabilitat amb la situació de crisi econòmica i davant una oportunitat única, Cort no pot deixar escapar una eina de reactivació com aquesta, que aprofita els valors culturals de Ciutat”. El regidor ecosocialista,Antoni Noguera assegura que “Palma no pot esperar més. Ens hem de posar les piles ja ”.
“És hora de reactivar l’economia, i aquesta proposta és clau per atreure rodatges i activitat econòmica a la ciutat. Hi ha projectes interessats en rodar a Palma, amb pressuposts de milions d’euros”. La moció, que es debatrà en el plenari d’aquest dijous, 23 de febrer, proposa que sigui la Fundació Turisme Palma 365 l’encarregada de promoure i gestionar els incentius, amb aportacions no dineràries de fins al 10% de la despesa local a aquelles productores que triïn Palma com a destí cinematogràfic.
Això, sempre, segons la coalició, d’acord amb quatre criteris bàsics: la qualitat del projecte, la repercussió econòmica per a la ciutat, la desestacionalització, i la contractació d’empreses audiovisuals de Palma.
Noguera considera que, “davant l’interès de molts projectes per rodar a Mallorca, Palma no pot deixar escapar una oportunitat clau per atreure els rodatges de pel•lícules i series que suposaran una eina de creació d’activitat econòmica i turística innegable”. Concretament, la Mallorca Films Comission ha rebut dues peticions d’informació per rodar a Palma: els films “Alone” de Marcos Cabotà i “Diamantes negros” de Miguel Alcantud. “L’equip de Govern ha de ser responsable i votar a favor de la nostra proposta”.
|
17/02/2012 · L’Obra Cultural Balear i el Consell de la Societat Civil de Mallorca varen omplir ahir, divendres, 17 de febrer, el Casal de Cultura d’Inca per dir sí a la llengua, a un acte que va comptar amb més de 200 participants i que va servir per donar a conèixer de primera mà la política, contrària a la llengua pròpia, del Govern Bauzá. Hi varen participar personalitats destacades d’Inca, com l’expresident del Govern Cristòfol Soler, el parlamentari Antoni Alorda, el portaveu del PSOE, Xavier Ramis, i el del PSM-IV, Antoni Rodríguez.
17/02/2012 · L’Obra Cultural Balear i el Consell de la Societat Civil de Mallorca varen omplir ahir, divendres, 17 de febrer, el Casal de Cultura d’Inca per dir sí a la llengua, a un acte que va comptar amb més de 200 participants i que va servir per donar a conèixer de primera mà la política, contrària a la llengua pròpia, del Govern Bauzá. Hi varen participar personalitats destacades d’Inca, com l’expresident del Govern Cristòfol Soler, el parlamentari Antoni Alorda, el portaveu del PSOE, Xavier Ramis, i el del PSM-IV, Antoni Rodríguez.
 L’acte va estar centrat en l’avantprojecte de reforma de la Llei de Funció Pública, que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística, que va ser diseccionat pel professor de Dret Administratiu, Bartomeu Colom. Colom va explicar els motius per rebutjar una reforma que representa l'atac més salvatge contra la llengua catalana de tota l'etapa democràtica. La nova norma, en cas de ser aprovada, significarà un retrocés sense precedents dels drets lingüístics dels ciutadans, que no veuran garantit el seu dret a ser atesos en l'idioma propi per part de l'administració pública. L'avantprojecte deroga articles sencers de la Llei de Normalització Lingüística, que buida de contingut, i de la Llei de Règim Jurídic.
Per la seva banda, el president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, va lamentar que l’Ajuntament d’Inca no hagués votat contra la reforma, com sí va fer el de Manacor. Va recordar les més de 12.000 al•legacions presentades pels ciutadans, institucions i entitats en quatre dies, que demostren una mobilització social també sense precedents; i va exigir al Govern de José Ramón Bauzá la retirada de l'avantprojecte. Mateu va oferir mà estesa a l'executiu perquè faci marxa enrere amb dignitat, sempre que es mantengui el requisit per als treballadors públics. També va recordar que l'actual president va prometre, en campanya electoral, que no modificaria la Llei de Normalització Lingüística. A més, va afirmar que el dret a parlar en català està al mateix nivell que els drets de les persones més desafavorides o els drets a la sanitat i a l'educació. El president va fer una crida a la reacció, sense por, de tots els catalanoparlants per defensar la llengua catalana que, va recordar, és un patrimoni cultural tan important com la Seu. Mateu va afirmar també que la justificació d'alguns portaveus polítics d'eliminar el requisit lingüístic perquè la llengua sigui més estimada, és com dir que l'amor cap a les dones es demostra a través del maltractament.
Jaume Mateu va fer, acte seguit, una crida a la mobilització de la societat mallorquina contra aquest intent d'anorreament lingüístic. Féu un repàs dels retrocessos en matèria lingüística en tres àmbits: mitjans de comunicació (eliminació de Ràdio Televisió de Mallorca, castellanització d'IB3, eliminació de les ajudes a la premsa forana), administració pública (eliminació de les direccions general de Política Lingüística, retrocés del català en les aparicions públiques de membres del Govern, avantprojecte de la Llei de Funció Pública) i escola (on s'ha anunciat la castellanització del sistema educatiu). Mateu va remarcar també l'intent d'ofegament econòmic de les entitats que fan feina a favor de la llengua i la cultura. Per últim va explicar les passes que farà l'Obra Cultural Balear a partir d'ara. En primer lloc, l'entitat demanarà la convocatòria del Consell Social de la Llengua Catalana, màxim òrgan consultiu en matèria de llengua, perquè es pronunciï sobre la nova normativa. En cas de que el Govern no ho faci, l'entitat s'ha compromès a fer-ho en el seu lloc. En segon lloc, l'Obra Cultural Balear organitzarà una Setmana d'acció per la llengua en els diferents pobles de Mallorca, perquè la reivindicació lingüística surti al carrer. En darrer lloc, l'entitat organitzarà una mobilització sense precedents a Palma. Per acabar, hi va haver un animat debat, obert a les intervencions del públic.
|
20/02/2012 · La Comissió Emili Darder, formada per un grup de joves provinents de diversos àmbits socials i polítics, ha presentat avui públicament la Marxa de Torxes que, en record dels 75 anys dels assassinats d’Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Ques i Antoni Mateu, recorrerà aquest divendres, dia 24, a partir de les 20.00 hores, el centre de Palma des del parc de sa Feixina fins al cementeri municipal, davant la paret on foren executats cruelment, per un escamot militar, els quatre polítics republicans.
20/02/2012 · La Comissió Emili Darder, formada per un grup de joves provinents de diversos àmbits socials i polítics, ha presentat avui públicament la Marxa de Torxes que, en record dels 75 anys dels assassinats d’Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Ques i Antoni Mateu, recorrerà aquest divendres, dia 24, a partir de les 20.00 hores, el centre de Palma des del parc de sa Feixina fins al cementeri municipal, davant la paret on foren executats cruelment, per un escamot militar, els quatre polítics republicans.
La Comissió convida tots els ciutadans a sumar-se a aquest homenatge al qui fou el darrer batle republicà de Palma i referent polític i intel•lectual del procés de reconstrucció nacional i de la justícia social a Mallorca durant les primeres dècades del segle XX. El batle que impulsà la més gran construcció d’escoles i la modernització d’infraestructures de la capital, l’assistència mèdica bàsica per a tots els ciutadans, la normalització de la llengua catalana, la importància de la cultura com a element essencial generador de riquesa i igualtat d’oportunitats, i del turisme com a indústria emergent de l’illa.
En aquest sentit, els membre de la Comissió demanen que aquest homenatge sigui, a més d’un clam contra la impunitat franquista que encara ara, 75 anys després, protegeix els assassins del batle Darder, un missatge clar i fort contra l’atac indiscriminat contra l’autogovern, la llengua, els drets socials i laborals, i el territori, que han posat en marxa les institucions governades pel Partit Popular. Per a la Comissió, la millor manera d’homenatjar Emili Darder i totes les víctimes de la repressió feixista és convertir cada manifestació en un clam multitudinari, i donar, a cada atac, una resposta contundent i massiva fins a aconseguir la victòria.
El cartell de l’acte és una aquarel•la original del pintor Damià Jaume, que la Comissió posa a la subhasta. Així mateix, també es vendran unes làmines de record del cartell. Els beneficis aniran destinats a promoure activitats i publicacions sobre la figura de Darder i el republicanisme mallorquí.
Més informació a: http://comissiodarder.wordpress.com
|
20/02/2012 · Demà, dimarts, 21 de febrer, a les 20.30 hores, al carrer Bisbe Taixaquet, 105, a Llucmajor, es farà l’enterrament del Carnaval. L'OCB de Llucmajor comunica a les seves amistats tan sensible pèrdua. L'enterrament sortirà de la Casa mortuòria, per a la seva conducció i posterior enterrament al Lloc Sagrat. No s'avisa particularment. Un grup de músics s'han dignat acompanyar-lo segons la forma acostumada. Es prega dol rigorós. L’organització de l’activitat és de l’OCB de Llucmajor.
20/02/2012 · Demà, dimarts, 21 de febrer, a les 20.30 hores, al carrer Bisbe Taixaquet, 105, a Llucmajor, es farà l’enterrament del Carnaval. L'OCB de Llucmajor comunica a les seves amistats tan sensible pèrdua. L'enterrament sortirà de la Casa mortuòria, per a la seva conducció i posterior enterrament al Lloc Sagrat. No s'avisa particularment. Un grup de músics s'han dignat acompanyar-lo segons la forma acostumada. Es prega dol rigorós. L’organització de l’activitat és de l’OCB de Llucmajor.
|
17/02/2012 · El Consell de la Societat Civil de Mallorca, format per més de 50 entitats i organitzacions que conformen el moviment associatiu organitzat, fa una crida a participar a la manifestació contra la reforma laboral convocada pels sindicats i per diverses organitzacions socials, per aquest diumenge, 19 de febrer, a les 12.00 hores, a la plaça d’Espanya de Palma.
El Consell considera que la reforma aprovada recentment pel govern espanyol és un atac als drets de les treballadores i dels treballadors a un salari just, i s’afegeix a la demanda de què l’executiu rectifiqui i retorni al consens amb els agents socials. Segons el Consell, en un context de crisi econòmica provocada per la fallida del sector financer, la injustícia que suposa aquesta reforma no és la solució. L’organisme demana un sortida justa a la crisi, des del respecte als drets socials de la ciutadania.
17/02/2012 · El Consell de la Societat Civil de Mallorca, format per més de 50 entitats i organitzacions que conformen el moviment associatiu organitzat, fa una crida a participar a la manifestació contra la reforma laboral convocada pels sindicats i per diverses organitzacions socials, per aquest diumenge, 19 de febrer, a les 12.00 hores, a la plaça d’Espanya de Palma.
El Consell considera que la reforma aprovada recentment pel govern espanyol és un atac als drets de les treballadores i dels treballadors a un salari just, i s’afegeix a la demanda de què l’executiu rectifiqui i retorni al consens amb els agents socials. Segons el Consell, en un context de crisi econòmica provocada per la fallida del sector financer, la injustícia que suposa aquesta reforma no és la solució. L’organisme demana un sortida justa a la crisi, des del respecte als drets socials de la ciutadania.
El Consell rebutja la retallada de drets laborals i sindicals que suposa la reforma i reitera la seva aposta per un model de societat que atengui escrupolosament i prioritzi els drets civils; i que no descuidi la formació, l'educació i la cultura, els pilars sobre els quals es fonamenten la llibertat, la justícia i el respecte als drets humans.
|
17/02/2012 · El grup parlamentari PSM-IniciativaVerds-Entesa i Més per Menorca ha rebutjat avui la “guerra absurda i molt perillosa” del Govern del Partit Popular contra la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears. El diputat Nel Martí fa aquestes afirmacions arran d'un nou document de l'avantprojecte de modificació de la Llei de Funció Pública, diferent dels dos que fins ara s'han exposat en tràmit d'audiència, i en el qual encara es retalla i es menysvalora més el coneixement i l'ús del català en l'àmbit de l'administració pública.
Concretament, el nou avantprojecte introdueix diverses modificacions, de les quals val la pena destacar que el nou redactat estableix que, mentre l’Administració no determini en la Relació de Llocs de Treball els llocs que tenguin com a funció principal la informació i l’atenció al públic o els que per les seves característiques especials sigui imprescindible el coneixement d’un determinat nivell de català, quedaran exclosos d’aquest requisit.
17/02/2012 · El grup parlamentari PSM-IniciativaVerds-Entesa i Més per Menorca ha rebutjat avui la “guerra absurda i molt perillosa” del Govern del Partit Popular contra la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears. El diputat Nel Martí fa aquestes afirmacions arran d'un nou document de l'avantprojecte de modificació de la Llei de Funció Pública, diferent dels dos que fins ara s'han exposat en tràmit d'audiència, i en el qual encara es retalla i es menysvalora més el coneixement i l'ús del català en l'àmbit de l'administració pública.
Concretament, el nou avantprojecte introdueix diverses modificacions, de les quals val la pena destacar que el nou redactat estableix que, mentre l’Administració no determini en la Relació de Llocs de Treball els llocs que tenguin com a funció principal la informació i l’atenció al públic o els que per les seves característiques especials sigui imprescindible el coneixement d’un determinat nivell de català, quedaran exclosos d’aquest requisit.
A més, afegeix una nova disposició que modifica la Llei 6/2005, de 3 de juny, de coordinació de les Policies Locals de les Illes Balears, en el sentit de eximir els policies locals i els auxiliars de policia dels coneixement de llengua catalana com a requisit d’accés i de provisió.
Aquest nou document és el que el Govern presentarà el proper dia 22 de febrer a la Mesa de Negociació dels Empleats Públics de l’Administració de la Comunitat Autònoma, i que suposa la seva tercera versió. Martí constata que cada nova versió no fa més que aprofundir en el mateix objectiu: fer del català una llengua innecessària a l'administració pública.
Per altra banda, “la forma d'actuar del president Bauzá i del conseller Gornés és lamentable i d'absolut menyspreu cap als ciutadans que han fet les seves al•legacions”. Per a Martí, utilitzar una nova versió d'avantprojecte quan encara no s'han contestat les al•legacions suposa un menyspreu absolut al tràmit d'audiència, i una burla a les 12.057 persones que han expressat la seva posició (aquest nombre d'al•legacions és el nombre oficial que el Govern ha contestat al diputat menorquinista en pregunta parlamentària).
Finalment, Martí creu que el Govern hauria de fer cas als juristes de les Illes Balears que ahir remetien als diputats un informe en el qual, entre d'altres coses, es constata que “la supressió d'aquesta capacitació com a requisit per a l'accés a la funció pública i per a la promoció dels empleats públics, mantenint en canvi, en tots cas, l'exigència de capacitació idònia en l'altra llengua oficial, el castellà, entra en contradicció directa amb l'estatut d'oficialitat atorgat fins ara al català.”
“En l'actualitat, l'administració autonòmica, els consells insulars i els ajuntaments segueixen el model denominat de bilingüisme dels serveis i bilingüisme dels agents. És a dir, els aparells administratius en el seu conjunt, i tots els empleats públics que els serveixen, han d'estar preparats per garantir plenament el dret d'opció lingüística que assisteix individualment a tots els ciutadans.”
Aquestes reflexions dels juristes serveixen a Martí per a concloure que la modificació de les lleis de Funció Pública i Normalització Lingüística suposa, no només un atac a l'estatus del català com a llengua pròpia sinó també com a llengua oficial de les Illes Balears. I en aquest sentit, apunta, la modificació que es planteja és clarament antiestatutària i fins i tot anticonstitucional.
El diputat del PSM-IV-ExM i Més per Menorca considera que l'actual posició del PP en matèria lingüística romp el consens del 1986, i el marc de mínims sobre els quals la comunitat autònoma havia edificat les relacions lingüístiques. “És una modificació feta des de l'odi i el menyspreu a la llengua pròpia d’aquest país, que res té a veure amb els drets lingüístics”.
|
15/02/2012 · Avui, 15 de febrer, l'Assemblea de treballadores i treballadors del CJIB ha denunciat públicament l'impagament, des de fa 9 mesos, de les nòmines de l'entitat. Aquesta situació s'inicià el mes de juny de 2011, quan els treballadors deixaren de cobrar, i es manté fins avui, ja que el Consell esgotà la pòlissa de crèdit bancària que tenia signada.
El portaveu de l'assemblea i treballador de l'entitat, Tomeu Moreno ha comunicat que el deute que manté l'entitat pública amb els seus empleats és de 56.174,92€. A tot això cal afegir les quotes a la seguretat social, les indemnitzacions i les finalitzacions de contracte de cinc treballadores i treballadors.
15/02/2012 · Avui, 15 de febrer, l'Assemblea de treballadores i treballadors del CJIB ha denunciat públicament l'impagament, des de fa 9 mesos, de les nòmines de l'entitat. Aquesta situació s'inicià el mes de juny de 2011, quan els treballadors deixaren de cobrar, i es manté fins avui, ja que el Consell esgotà la pòlissa de crèdit bancària que tenia signada.
El portaveu de l'assemblea i treballador de l'entitat, Tomeu Moreno ha comunicat que el deute que manté l'entitat pública amb els seus empleats és de 56.174,92€. A tot això cal afegir les quotes a la seguretat social, les indemnitzacions i les finalitzacions de contracte de cinc treballadores i treballadors.
Tomeu Moreno ha denunciat que la situació personal de la gent que treballa al CJIB ha arribat al límit, i que alguns d'ells ja no poden fer front a les seves obligacions i càrregues més bàsiques, com ara l'habitatge i la manutenció. De fet, segons Moreno, ja fa molts de mesos que viuen de les seves famílies, però això, després de 9 mesos, ja no és sostenible.
Segons paraules de Tomeu Moreno, “entenem que aquesta situació és generada per l’incompliment, per part del Govern de les Illes Balears, de la seva obligació d’ingressar la partida anual de 2011, que ascendeix a 151.250,00 €, a més de no haver abonat els 121.000,00 € corresponents a l’exercici 2012. Ambdues partides van destinades al funcionament ordinari de l’entitat pública i consten als pressuposts aprovats per la CAIB i publicats al BOIB”.
Per tot això els i les treballadores demanen que els responsables del Consell de la Joventut continuïn treballant i lluitant per restablir la situació que pateixen l'entitat i els seus treballadors. Insten a que s’estudiï la possibilitat d'interposar accions legals contra el Govern de les Illes Balears. A més, exigeixen a Rafael Bosch, Conseller d'Educació, Cultura i Universitats i a Isabel Cerdà, Directora General de Cultura i Joventut, a que duguin a terme les obligacions de pagament amb el Consell de la Joventut d'una vegada per totes i a que siguin clars amb les declaracions que duen a terme referides a aquesta situació. També a José Ramon Bauzá, president del Govern de les Illes Balears, a que prengui consciència de la situació que pateix el personal laboral del CJIB i a que intervengui davant aquesta greu situació.
|
17/02/2012 · Segons el GOB, el PP ha après la lliçó dels progressistes del PSOE i impulsa la desregulació urbanística i la desprotecció del territori a cops de decrets-llei. Per a l’organització ecologista, el nou text, aprovat avui pel Consell de Govern, representa un atac directe a les tramitacions urbanístiques establertes per la normativa vigent, i un retrocés en la protecció del territori davant l'urbanisme salvatge que ha marcat el desenvolupament econòmic i el deteriorament ecològic de Mallorca.
A l'espera de conèixer els detalls i les implicacions del decret-llei, el GOB recorda que el Defensor del Pueblo, arran d'una denúncia feta per l'entitat en relació als decrets-llei amb efectes urbanístics impulsats durant la passada legislatura, que l’entitat considerava impugnables per anticonstitucionals, va emetre un informe en que manifestava que havia advertit a les Corts Generals de la pràctica preocupant, per part dels poders públics, de la utilització de figures com els decrets-llei en matèries com l'ordenació territorial, urbanística i ambiental, que alteren la normativa establerta i els processos administratius habituals en ordenació del territori i urbanisme i conculquen el dret a la participació ciutadana en els processos de presa de decisions que afecten al territori.
17/02/2012 · Segons el GOB, el PP ha après la lliçó dels progressistes del PSOE i impulsa la desregulació urbanística i la desprotecció del territori a cops de decrets-llei. Per a l’organització ecologista, el nou text, aprovat avui pel Consell de Govern, representa un atac directe a les tramitacions urbanístiques establertes per la normativa vigent, i un retrocés en la protecció del territori davant l'urbanisme salvatge que ha marcat el desenvolupament econòmic i el deteriorament ecològic de Mallorca.
A l'espera de conèixer els detalls i les implicacions del decret-llei, el GOB recorda que el Defensor del Pueblo, arran d'una denúncia feta per l'entitat en relació als decrets-llei amb efectes urbanístics impulsats durant la passada legislatura, que l’entitat considerava impugnables per anticonstitucionals, va emetre un informe en que manifestava que havia advertit a les Corts Generals de la pràctica preocupant, per part dels poders públics, de la utilització de figures com els decrets-llei en matèries com l'ordenació territorial, urbanística i ambiental, que alteren la normativa establerta i els processos administratius habituals en ordenació del territori i urbanisme i conculquen el dret a la participació ciutadana en els processos de presa de decisions que afecten al territori.
|
17/02/2012 · El dilluns, 20 de febrer, a les 20.00 hores, a la seu de l’OCB de Manacor, hi haurà una nova edició d’”Els dilluns de l’Obra”. El professor Joan Miralles parlarà sobre els “Cent anys de la Secció Filològica de l’IEC, la nostra acadèmia de la llengua catalana (1911-2011)”. L’any 1907 Prat de la Riba havia fundat a Barcelona l’Institut d’Estudis Catalans. Encara que durant els primers anys no tenia Secció Filològica, sentia una gran preocupació per les qüestions referents a la llengua, ja que des de la publicació del primer “Anuari” de l’Institut el 1907 ja duia un article molt ben elaborat de Pompeu Fabra titulat “Sobre diferents problemes pendents en l’actual català literari”. A finals de l’any 1910, Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, assenyalava la conveniència de crear dins l’Institut la Secció Filològica. Aquesta iniciativa de Prat de la Riba va fer-se realitat el 4 de febrer de 1911, quan la Diputació va aprovar per unanimitat la proposta d’ampliar l’Institut d’Estudis Catalans, tot creant una Secció de Ciències i una Secció d’Estudis Filològics i d’Expansió de la Llengua.
17/02/2012 · El dilluns, 20 de febrer, a les 20.00 hores, a la seu de l’OCB de Manacor, hi haurà una nova edició d’”Els dilluns de l’Obra”. El professor Joan Miralles parlarà sobre els “Cent anys de la Secció Filològica de l’IEC, la nostra acadèmia de la llengua catalana (1911-2011)”. L’any 1907 Prat de la Riba havia fundat a Barcelona l’Institut d’Estudis Catalans. Encara que durant els primers anys no tenia Secció Filològica, sentia una gran preocupació per les qüestions referents a la llengua, ja que des de la publicació del primer “Anuari” de l’Institut el 1907 ja duia un article molt ben elaborat de Pompeu Fabra titulat “Sobre diferents problemes pendents en l’actual català literari”. A finals de l’any 1910, Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, assenyalava la conveniència de crear dins l’Institut la Secció Filològica. Aquesta iniciativa de Prat de la Riba va fer-se realitat el 4 de febrer de 1911, quan la Diputació va aprovar per unanimitat la proposta d’ampliar l’Institut d’Estudis Catalans, tot creant una Secció de Ciències i una Secció d’Estudis Filològics i d’Expansió de la Llengua.
Les personalitats que designà la Diputació per a constituir la Secció Filològica foren: Mn. Francesc Clascar, Mn. Alcover, P. Fabra, A. Guimerà, J. Maragall, Ll. Segalà i J. Carner. La Secció es constituí el 9 de maig de 2011 i en fou elegit president Mn. Alcover. A petició de la Secció de Ciències, la Secció Filològica acordà formular uns sistema ortogràfic uniforme per a les publicacions de l’Institut, amb la condició que el sistema no tingués caràcter definitiu, sinó provisional. Més endavant, s’elaborarien les Normes Ortogràfiques, l’any 1913, que posaren fi a l’anarquia ortogràfica que tan nociva havia estat a la literatura catalana durant el segle XIX i els primers anys del segle XX.
Joan Miralles, doctor en filologia catalana, és professor titular del departament de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears, en què durant molts anys ha impartit matèries relacionades amb la gramàtica històrica. Entre les seves nombroses publicacions ho trobam obres com“Entorn de la història de la llengua”, “Onomàstica i literatura”, els volums de l’”Antologia de textos de les Illes Balears”, “Articles i parlaments” o els “Estudis d’Onomàstica”.
|
|
| | |
|
Editorial
L’avantprojecte de Llei General Turística presentat per Carlos Delgado és un dels atacs més greus que es recorden a la cohesió social i a l’equilibri territorial del país. La norma ha estat elaborada amb secretisme i manca de transparència pels advocats d’una cadena hotelera; crea un marc definit per l’arbitrarietat i la manca de seguretat jurídica, basat en la voluntat del polític de torn; dóna barra lliure a les grans cadenes;
Opinió
Miquel Àngel Sureda
Com a regidor d’Esquerra Republicana no puc assistir a la celebració del 75è aniversari de la Base Militar del Port de Pollença, ja que no deixa de ser una d’aquestes celebracions amb un protocol que sembla d’una altra època, amb un “Acto de Homenaje a los que dieron su vida por España” o un “Brindis por su S.M. el Rey”.
Opinió
Joan Lladonet
El diari www.directe.cat que em permet tenir un blog i publicar-hi articles (a indirecte.cat), n’hi podeu trobar més de 190, m’ha possibilitat que aprengués unes quantes coses i una d’elles és que tinc o he tingut lectors de tot el conjunt de la nació, de tots els Països Catalans. Escric des de les Illes a un diari del Principat, sense cap problema. Això ho dic quan per aquí encara circula una colla d’ignorants i babaus que pretenen que la nostra llengua sigui diferent de la que es parla al Principat.
|