Butlleti
 |
L'entrevista
Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB
""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament""
|
 |
Llibres recomanats
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
Antònia Vicens
Ànima de gos
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Mostra tots els documents
|
|
 |
Destaquem |
 |
|
 08/02/2012 · L’Obra Cultural Balear i el Consell de la Societat Civil de Mallorca organitzaran un acte a Manacor i un altre a Inca a favor de la llengua catalana. Sota el títol “Vine a dir sí a la nostra llengua”, la finalitat de les dues activitats és donar a conèixer de primera mà la política, contrària a la llengua pròpia, del Govern Bauzá. Els actes donaran una especial importància a la reforma de la Llei de Funció Pública, que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística. Seran els primers d’una sèrie de mobilitzacions que organitzaran les entitats per demanar la retirada d’aquest avantprojecte i per exigir a les institucions un canvi en la seva política lingüística.
08/02/2012 · L’Obra Cultural Balear i el Consell de la Societat Civil de Mallorca organitzaran un acte a Manacor i un altre a Inca a favor de la llengua catalana. Sota el títol “Vine a dir sí a la nostra llengua”, la finalitat de les dues activitats és donar a conèixer de primera mà la política, contrària a la llengua pròpia, del Govern Bauzá. Els actes donaran una especial importància a la reforma de la Llei de Funció Pública, que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística. Seran els primers d’una sèrie de mobilitzacions que organitzaran les entitats per demanar la retirada d’aquest avantprojecte i per exigir a les institucions un canvi en la seva política lingüística.
El primer d’aquests dos actes tendrà lloc aquest divendres, 10 de febrer, a les 20.30 hores, en el Teatre de Manacor. El segon serà la setmana que ve, el dijous, 16 de febrer, a les 20.30 hores, al Casal de Cultura d’Inca. Els dos comptaran amb les intervencions de Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear, i de Bartomeu Colom, professor de Dret Administratiu de la UIB, que faran una anàlisi i una valoració crítica de l’actual política lingüística de l’executiu.
L’Obra Cultural Balear recorda que els ciutadans i les entitats de les Illes Balears han presentat més de 12.000 al•legacions defensant la retirada de l’avantprojecte del Govern, una quantitat que no té precedents amb cap altra norma del període autonòmic. Aquest fet, segons l’entitat, hauria de provocar una reflexió per part de l’executiu, amb la consegüent retirada de la proposta i el retorn al consens en matèria de llengua que va suposar l’aprovació per unanimitat de la Llei de Normalització Lingüística. Un consens que, per a l'OCB, hauria de presidir totes les accions de l'executiu en tot allò que fa referència a la llengua pròpia i oficial de les Illes Balears.
L'Obra Cultural Balear considera que la proposta presentada pel Govern és contrària a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. L'entitat assenyala que la norma màxima fixa l'oficialitat de la llengua catalana, idioma propi de les Illes Balears, i que obliga les institucions a garantir l'ús normal i oficial del català, a prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i a crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears. A més, l'Estatut també obliga els poders públics a vetllar per la protecció i la defensa de la identitat pròpia, i considera que la normalització de la llengua catalana és un dels objectius dels poders públics. Segons l'OCB, a més, l'avantprojecte és contrari a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que obliga les institucions a garantir els drets lingüístics dels ciutadans.
L'OCB recorda que abans de les eleccions el president del Govern, José Ramón Bauzá, es va comprometre a no canvia la Llei de Normalització Lingüística. Per a l'entitat, és clar que el projecte del Govern és un atac a la igualtat dels drets lingüístics dels ciutadans, ja que pretén, sense reformar l'Estatut, la instauració d'un nou règim polític en què la llengua pròpia ja no gaudirà d'una oficialitat plena en peu d'igualtat amb el castellà. En aquest sentit, per a l'entitat es tracta de la major agressió contra la llengua catalana de tot el període democràtic, i denuncia que la pretensió del Govern és eliminar l'idioma propi de l'administració pública, i reduir el seu ús per part de les institucions a una anècdota folklòrica. Segons l'OCB, la màxima autoritat de les Illes Balears, que té com a una de les seves obligacions la promoció del coneixement i de l'ús de la llengua pròpia, actua com al seu botxí i exterminador, amb la finalitat d'anorrear-la i fer-la desaparèixer.
L’OCB considera que la proposta trenca el consens lingüístic que va suposar la Llei de Normalització Lingüística, una norma de mínims que amb aquest avantprojecte quedaria buida de contingut. Per a l'entitat, és surrealista que la Llei de Normalització Lingüística, aprovada amb l'objectiu de promoure la llengua pròpia, pugui tenir ara com a objectiu, si s’aprova la proposta, fomentar també l'ús del castellà, un idioma que gaudeix ja d'una normalitat plena. Més enllà de l'eliminació del requisit lingüístic per als funcionaris, la reforma de la Llei de Normalització Lingüística, de la Llei de la Funció Públicai de la Llei de Règim Jurídic significa la desregulació total dels usos lingüístics, amb l'eliminació de facto de la llengua pròpia com a idioma de l'administració pública.
 |
 08/02/2012 · La Plataforma Salvem Sa Ràpita! ha entregat avui més de 16.000 signatures a la Conselleria de turisme per evitar la construcció d’un macrohotel de 1.200 places a Sa Ràpita. Salvem Sa Ràpita! s’ha mostrat molt satisfeta per l’espectacular volum de signatures recollides a través de la Web Oficial de Actuable. Aquesta plataforma on-line s’ha convertit els darrers anys en la web de referència per a centenars d’iniciatives ciutadanes i causes socials i ambientals de tot tipus a l’estat espanyol. La iniciativa de Salvem Sa Ràpita, amb 16.489 signatures (7 de febrer), està dins el Top Ten de la web a nivell de tot l’estat.
08/02/2012 · La Plataforma Salvem Sa Ràpita! ha entregat avui més de 16.000 signatures a la Conselleria de turisme per evitar la construcció d’un macrohotel de 1.200 places a Sa Ràpita. Salvem Sa Ràpita! s’ha mostrat molt satisfeta per l’espectacular volum de signatures recollides a través de la Web Oficial de Actuable. Aquesta plataforma on-line s’ha convertit els darrers anys en la web de referència per a centenars d’iniciatives ciutadanes i causes socials i ambientals de tot tipus a l’estat espanyol. La iniciativa de Salvem Sa Ràpita, amb 16.489 signatures (7 de febrer), està dins el Top Ten de la web a nivell de tot l’estat.
La resposta social, a més a més, s’ha produït en manco de tres mesos, essent ara mateix la campanya de més èxit a nivell de les Illes Balears de totes les que s’han posat mai en marxa a aquesta web. Aquest fet és molt indicatiu, segons la plataforma, del grau de popularitat de la platja a Mallorca i també fora de les Illes Balears. El macrohotel ha generat preocupació a causa del seu impacte ambiental i social. Salvem Sa Ràpita! entén que es tracta d’un projecte sense mesura que es planteja devora la platja verge més extensa de Mallorca (s’Arenal de Sa Ràpita i Es Trenc) i en un entorn únic pel seu gran valor ecològic, paisatgístic i social. El macrohotel, denuncia el col•lectiu, es construirà a escassos 150 metres de la platja. Els terrenys on s’ubicaria són molt extensos, i podria arribar quasi a les de 20 hectàrees (20 camps de futbol).
La plataforma no comprèn com s’ha pogut mantenir aquest excés de sòl urbà i urbanitzable a Sa Ràpita, sobretot després d’uns anys en que aquest nucli s’ha urbanitzat excessivament com a resultat del boom immobiliari. Salvem Sa Ràpita es marca l’objectiu d’evitar aquest macroprojecte pels següents motius: perquè es tracta d’una zona natural emblemàtica d’importància internacional; perquè la seva imatge és usada per promocionar Mallorca turísticament; perquè afegiria més pressió urbanística al nucli urbà de Sa Ràpita; perquè trencaria per sempre la vocació residencial i de descans del poble; perquè consumiria prop de 20 hectàrees de terreny ben conservat de garriga i conreu; perquè tendria un impacte visual enorme a quilòmetres de distància; i perquè suposaria una massificació continuada de l’Arenal més verge i extens de l’illa.
Actualment s’Arenal de Sa Ràpita i Es Trenc pateixen problemes de conservació molt importants, que els fan perdre arena, bàsicament per mor de la construcció del port esportiu, la retirada de posidònia amb maquinària pesada i l’elevada pressió humana a l’estiu. Salvem Sa Ràpita! considera que aquest projecte multiplicaria tota aquesta problemàtica i a més generaria nous impactes negatius als sistemes dunars, tot provocant una pèrdua de qualitat de la platja.
|
 07/02/2012 · El Consell de la Societat Civil de Mallorca, format per més de 50 organitzacions i entitats de les Illes Balears, entre elles els principals sindicats i organitzacions no governamentals de Mallorca, organitza un debat sobre el projecte de Llei General Turística i sobre les seves repercussions sobre la nostra societat.
Serà demà, dimecres, 8 de febrer, a les 19.30 hores, al local d'UGT (carrer de Font i Monteros, 8, Palma), i el seu títol serà "Llei General Turística: Drets o privilegis?". Hi participaran destacats experts en la matèria i representants de diferents sectors socials afectats per la normativa. Entre ells cal destacar Antoni Tarabini, sociòleg expert en turisme, que en farà una panoràmica general; Rafel Miquel, advocat i membre d’UGT, que estudiarà els seus efectes sobre el món del treball; Macià Blázquez, geògraf i membre del GOB, que avaluarà el seu impacte sobre el territori i el medi ambient; Jaume Roselló, president de PIMEM, que explicarà les seves conseqüències sobre l’oferta complementària; i Joan Morey, degà del Col•legi d'Arquitectes de Balears, que donarà la seva visió de l’impacte del projecte sobre l’ordenació del territori. L’acte serà moderat per Rafel Borràs. Posteriorment, hi haurà un debat obert a la participació del públic.
07/02/2012 · El Consell de la Societat Civil de Mallorca, format per més de 50 organitzacions i entitats de les Illes Balears, entre elles els principals sindicats i organitzacions no governamentals de Mallorca, organitza un debat sobre el projecte de Llei General Turística i sobre les seves repercussions sobre la nostra societat.
Serà demà, dimecres, 8 de febrer, a les 19.30 hores, al local d'UGT (carrer de Font i Monteros, 8, Palma), i el seu títol serà "Llei General Turística: Drets o privilegis?". Hi participaran destacats experts en la matèria i representants de diferents sectors socials afectats per la normativa. Entre ells cal destacar Antoni Tarabini, sociòleg expert en turisme, que en farà una panoràmica general; Rafel Miquel, advocat i membre d’UGT, que estudiarà els seus efectes sobre el món del treball; Macià Blázquez, geògraf i membre del GOB, que avaluarà el seu impacte sobre el territori i el medi ambient; Jaume Roselló, president de PIMEM, que explicarà les seves conseqüències sobre l’oferta complementària; i Joan Morey, degà del Col•legi d'Arquitectes de Balears, que donarà la seva visió de l’impacte del projecte sobre l’ordenació del territori. L’acte serà moderat per Rafel Borràs. Posteriorment, hi haurà un debat obert a la participació del públic.
El projecte de la nova Llei General Turística ha aixecat una gran polèmica i ha obert bastants interrogants, per les seves propostes de creació de condotels, de reconversió d’hotels en apartaments i de llevar competències d’urbanisme a Consells i ajuntaments. La norma és fonamental en una societat com la de les Illes Balears, que té el turisme com a principal sector econòmic, i la seva possible aprovació obre diversos interrogants: Quins efectes tendrà la norma sobre l’economia de les Illes Balears i sobre un sector que comença a ser madur? Quin producte turístic es vol oferir? Quins efectes tendrà sobre els llocs de treball? Quins impactes tendrà sobre el territori? I sobre l’oferta complementària? Quin model de Mallorca dibuixa a mig i a llarg termini?
|
 |
 08/02/2012 · Les paraules del vicepresident econòmic del Govern, Josep Ignasi Aguiló, a la sortida de la reunió d'ahir amb els representants sindicals i empresarials, en què acusa els sindicats de tenir "actituds immobilistes” i de fer “propostes lligades al passat", són, segons CCOO, "poc coherents amb el tarannà de la trobada", perquè no foren manifestades al si de la reunió.
CCOO, en paraules del seu secretari d’Ocupació i Comunicació, Francesc Mellado, rebutja l’acusació, ja que a la reunió CCOO va fer tota una sèrie de propostes encaminades a millorar el futur dels milers d’aturats de les Illes Balears. Mellado considera que si el vicepresident Aguiló pensava que eren propostes immobilistes i lligades al passat, ho hagués hagut de manifestar al si de la reunió, especificant quines eren aquestes propostes “lligades al passat”.
08/02/2012 · Les paraules del vicepresident econòmic del Govern, Josep Ignasi Aguiló, a la sortida de la reunió d'ahir amb els representants sindicals i empresarials, en què acusa els sindicats de tenir "actituds immobilistes” i de fer “propostes lligades al passat", són, segons CCOO, "poc coherents amb el tarannà de la trobada", perquè no foren manifestades al si de la reunió.
CCOO, en paraules del seu secretari d’Ocupació i Comunicació, Francesc Mellado, rebutja l’acusació, ja que a la reunió CCOO va fer tota una sèrie de propostes encaminades a millorar el futur dels milers d’aturats de les Illes Balears. Mellado considera que si el vicepresident Aguiló pensava que eren propostes immobilistes i lligades al passat, ho hagués hagut de manifestar al si de la reunió, especificant quines eren aquestes propostes “lligades al passat”.
CCOO manifesta la seva preocupació per la situació crítica de milers d’aturats, en especial d’aquells que queden sense cap tipus de prestació o subsidi, i lamenta la inexistència d’un Pacte per a l’Ocupació i la manca de diàleg social mostrat per l’Executiu autonòmic.
Si la preocupació pels aturats, els impagaments de la comunitat autònoma, les retallades en el sector públic, sobretot a sanitat i educació, representen actituds immobilistes per al vicepresident econòmic, Mellado afirma que això no fa més que demostrar la insensibilitat del Govern de les Illes Balears envers els qui més ho necessiten.
 08/02/2012 · El PP està controlant la televisió pública IB3 com si fos una agència privada de propaganda política. Al fet insòlit de que el seu director general en funcions sigui el conseller de Presidència, Antonio Gómez, i que els nomenaments que ha fet el govern del PP hagin estat per col•locar-hi destacats militats seus, com un ex senador o un membre de Nuevas Generaciones, s’afegeix ara la possibilitat de que a partir de març, els 9 membres del seu consell d’administració siguin nomenats pel govern entre militants del seu partit.
08/02/2012 · El PP està controlant la televisió pública IB3 com si fos una agència privada de propaganda política. Al fet insòlit de que el seu director general en funcions sigui el conseller de Presidència, Antonio Gómez, i que els nomenaments que ha fet el govern del PP hagin estat per col•locar-hi destacats militats seus, com un ex senador o un membre de Nuevas Generaciones, s’afegeix ara la possibilitat de que a partir de març, els 9 membres del seu consell d’administració siguin nomenats pel govern entre militants del seu partit.
EU denuncia que Bauzá mai no ha volgut arribar a un acord amb l’oposició parlamentària per nomenar un director de consens, com preveu la legislació, i ha optat per dirigir la televisió pública directament des del Govern. Ara, aprofitant una oportunitat que li permet la literalitat de la llei, però que contradiu el seu esperit, està disposat a nomenar un consell d’administració completament del PP, per no haver arribat a un acord. En realitat, el que passa és que l’oposició no ha acceptat les imposicions del Govern, denuncia la formació.
Des que governa el PP, IB3 ha sofert un procés accelerat de pèrdua de pluralitat i d’independència dels seus professionals, fins arribar a la situació actual, molt semblant a la de l’època de Jaume Matas. Esquerra Unida creu que la justificació de l’existència d’una costosa televisió pública és la voluntat de servei públic i de normalització lingüística, en un marc de pluralitat i de respecte a les minories. Cap d’aquestes premisses es donen ara amb aqueta televisió sota el control absolut del PP.
 08/02/2012 · L’associació Memòria de Mallorca i Unió Cívica per la República convoca una concentració contra la impunitat dels crims del franquisme. Serà demà, dijous, 9 de febrer, a les 19.00 hores, a la plaça d’Espanya de Palma. L’acte té el suport del Consell de la Societat Civil de Mallorca. La concentració es manifestarà en contra de la causa oberta contra el jutge que ha volgut investigar aquests crims.
Com a col•lectius que defensen els Drets Humans, denuncien públicament el Tribunal Suprem per seguir el procés. Les dues entitats defensen, en el cas de les víctimes del franquisme, les normes bàsiques de la justícia: la lluita contra la impunitat i l'emparament i protecció a les víctimes. Denuncien també que els magistrats de l'alt tribunal són coneixedors de les lleis, tant estatals com internacionals, i que saben que l'admissió a tràmit de les denúncies presentades per crims contra la humanitat s'ajustaven a dret. Per tant, afirmen, són ells els que ara mateix estan prevaricant.
08/02/2012 · L’associació Memòria de Mallorca i Unió Cívica per la República convoca una concentració contra la impunitat dels crims del franquisme. Serà demà, dijous, 9 de febrer, a les 19.00 hores, a la plaça d’Espanya de Palma. L’acte té el suport del Consell de la Societat Civil de Mallorca. La concentració es manifestarà en contra de la causa oberta contra el jutge que ha volgut investigar aquests crims.
Com a col•lectius que defensen els Drets Humans, denuncien públicament el Tribunal Suprem per seguir el procés. Les dues entitats defensen, en el cas de les víctimes del franquisme, les normes bàsiques de la justícia: la lluita contra la impunitat i l'emparament i protecció a les víctimes. Denuncien també que els magistrats de l'alt tribunal són coneixedors de les lleis, tant estatals com internacionals, i que saben que l'admissió a tràmit de les denúncies presentades per crims contra la humanitat s'ajustaven a dret. Per tant, afirmen, són ells els que ara mateix estan prevaricant.
 08/02/2012 · La jornada festiva i reflexiva organitzada pel col•lectiu Crits i renou per l’Espai Mallorca, que s’ha de fer el proper dissabte 11 de febrer, inclourà activitats de tot un dia. Hi passaran tot tipus d'artistes: poetes, músics, teatrers, circencs, plàstics, pallassos i altres herbes. Tot començarà a les 10.00 i acabarà a les 21.00 hores. A les 14.00 hores hi haurà un dinar popular de franc per a tothom i una sobretaula per a conversar sobre el present i el futur de l'Espai Mallorca.
Entre els escriptor i col•lectiu que han confirmat la seva presència hi ha Sebastià Alzamora, Pèl Capell, Jaume C. Pons, Anna Gual, Arnau Vilardebò, Joan Riera, Arturo Almécija, Josep Pedrals, Alba Sarraute, Roc Sala, Blancallum Vidal, Judit Neddermann, Ignasi Cussó, Enric Casasses, Zeffiretto, Xavier Serrat, Joana Gomila, Clara Peya i Andreu Martínez.
08/02/2012 · La jornada festiva i reflexiva organitzada pel col•lectiu Crits i renou per l’Espai Mallorca, que s’ha de fer el proper dissabte 11 de febrer, inclourà activitats de tot un dia. Hi passaran tot tipus d'artistes: poetes, músics, teatrers, circencs, plàstics, pallassos i altres herbes. Tot començarà a les 10.00 i acabarà a les 21.00 hores. A les 14.00 hores hi haurà un dinar popular de franc per a tothom i una sobretaula per a conversar sobre el present i el futur de l'Espai Mallorca.
Entre els escriptor i col•lectiu que han confirmat la seva presència hi ha Sebastià Alzamora, Pèl Capell, Jaume C. Pons, Anna Gual, Arnau Vilardebò, Joan Riera, Arturo Almécija, Josep Pedrals, Alba Sarraute, Roc Sala, Blancallum Vidal, Judit Neddermann, Ignasi Cussó, Enric Casasses, Zeffiretto, Xavier Serrat, Joana Gomila, Clara Peya i Andreu Martínez.
 08/02/2012 · La regidoria de Benestar Social no ha renovat la bandera de l'any 2011 que acredita Palma com a "Ciutat per a tots", és a dir, que certifica l'esforç de l'Ajuntament en matèria d'accessibilitat a tots els nivells (mobilitat, serveis públics, ocupació, lleure) de les persones amb qualque tipus de discapacitat. Segons EU, el problema no és la bandera en si mateixa, que concedeix la Fundació "Deseign for All". El problema és que l'Ajuntament ha deixat de reunir la Comissió de seguiment de les polítiques d'accessibilitat de l'Ajuntament, que estava formada per UNAC /ASPROM, ASPAYM / PREDIF, ABDEM, ONCE, Associació de Persones Sordes de Palma, ASPAS i Coordinadora i s'ha desfet dels compromisos polítics i pressupostaris adquirits amb aquestes entitats durant el mandat del govern anterior.
08/02/2012 · La regidoria de Benestar Social no ha renovat la bandera de l'any 2011 que acredita Palma com a "Ciutat per a tots", és a dir, que certifica l'esforç de l'Ajuntament en matèria d'accessibilitat a tots els nivells (mobilitat, serveis públics, ocupació, lleure) de les persones amb qualque tipus de discapacitat. Segons EU, el problema no és la bandera en si mateixa, que concedeix la Fundació "Deseign for All". El problema és que l'Ajuntament ha deixat de reunir la Comissió de seguiment de les polítiques d'accessibilitat de l'Ajuntament, que estava formada per UNAC /ASPROM, ASPAYM / PREDIF, ABDEM, ONCE, Associació de Persones Sordes de Palma, ASPAS i Coordinadora i s'ha desfet dels compromisos polítics i pressupostaris adquirits amb aquestes entitats durant el mandat del govern anterior.
Durant l'anterior legislatura, Palma pegà un bot qualitatiu en la política d'accessibilitat de la ciutat, que es materialitza en quatre premis a nivell insular, estatal i internacional concedits per entitats socials o, en el cas del Consell de Mallorca, estenent-se a les associacions de persones amb discapacitats que integren la Taula d'Entitats. Malauradament, segons la coalició, tot indica que aquest esforç no serà mantingut per l'actual govern. En tot cas, EU insta el govern municipal a reunir les associacions de persones amb discapacitat per explicar els seus compromisos per a l'any 2012 i per explicar quines partides de l'any 2012 seran destinades a aquesta qüestió.
 08/02/2012 · L’Ajuntament de Palma té previst el tancament de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) de Son Pacs el proper 15 de març, en aplicació del pla de retallades aprovat el passat mes d’octubre. CCOO adverteix que amb aquesta decisió es perjudica greument el servei que l’Ajuntament dóna a les ciutadanes i ciutadans de les zones properes, com ara: empreses i particulars dels polígons de Son Castelló, Can Valero i Son Rossinyol. A més, també afectarà els residents de Son Sardina, Sa Garriga, Son Espanyol, Son Cladera i El Vivero…, i el personal d’Infraestructures, com el d’EMAYA i els alumnes de l’Institut de Son Pacs.
08/02/2012 · L’Ajuntament de Palma té previst el tancament de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) de Son Pacs el proper 15 de març, en aplicació del pla de retallades aprovat el passat mes d’octubre. CCOO adverteix que amb aquesta decisió es perjudica greument el servei que l’Ajuntament dóna a les ciutadanes i ciutadans de les zones properes, com ara: empreses i particulars dels polígons de Son Castelló, Can Valero i Son Rossinyol. A més, també afectarà els residents de Son Sardina, Sa Garriga, Son Espanyol, Son Cladera i El Vivero…, i el personal d’Infraestructures, com el d’EMAYA i els alumnes de l’Institut de Son Pacs.
Per a CCOO, i per al personal funcionari de Son Pacs, el servei que dóna aquesta OAC s’ha de mantenir i fins i tot s’hauria de potenciar, perquè facilita els tràmits als ciutadans en un espai on és fàcil d’arribar, amb cotxe, bici i autobús, sense estar obligats a entrar a Palma, a les oficines que ja estan saturades i amb els problemes d’aparcament corresponents.
Potenciar Son Pacs, segons CCOO, seria molt més útil als ciutadans, no només per a les zones anteriorment indicades, sinó per moltes més. El sindicat recorda que els tràmits que es poden realitzar en aquesta oficina són certificats d’empadronament, certificats de viatges, targeta ciutadana, registre de documents per a l’Ajuntament, CAIB, AGE i altres administracions, tràmits fiscals (guals, llicències d’obres, informació fiscal, emissió d’autoliquidacions), altes de vehicles, segells municipals, informació general…
CCOO recorda que el servei d’una administració moderna ha de ser descentralitzat per tal de facilitar els tràmits als ciutadans, com així ho estableix la Constitució Espanyola, i que la decisió va en contra d’aquests principis. CCOO critica que amb aquesta decisió l’Ajuntament no estalvia absolutament res, ja que l’Oficina està dins un edifici que és de propietat municipal. Quin sentit té eliminar aquest servei als ciutadans sense que suposi cap estalvi?, es demana el sindicat. Aquesta és la pregunta que es fan els funcionaris de Son Pacs, que han iniciat una recollida de firmes defensant que es mantengui oberta l’oficina.
Per tot això, CCOO insta al batle de Palma a que reconsideri aquesta decisió i demana al regidor d’Infraestructures, Sansó, que defensi l’OAC de Son Pacs igual que ha defensat les d’altres zones. CCOO té la intenció de posar-se en contacte amb les associacions de veïnats afectades per la mesura, per informar-les de la necessitat de mantenir oberta l’Oficina de Son Pacs.
 08/02/2012 · Ahir es va celebrar un ple extraordinari de l’Ajuntament de Pollença, que va aprovar el pressupost municipal per al 2012 i la nova dedicació exclusiva (36.913,80 Eur./any) per a un regidor del PP. El pressupost fou aprovat amb 9 vots a favor (del PP, la Lliga Regionalista i, Esquerra), 2 vots en contra (del PSM i d’Unió Mollera Pollencina) i 6 abstencions (d’Alternativa, CxI i PSOE). També es va aprovar la dedicació exclusiva de David Alonso (PP), amb 8 vots a favor (del PP i Lliga Regionalista), 5 en contra (del PSM, UMP, Esquerra i Alternativa) i 4 abstencions (de CxI i PSOE).
En el decurs del ple, es varen aprovat dues propostes del PSM, una referida a la reducció de lloguers i una altra que instava a prioritzar el manteniment de les instal•lacions existents. Han quedat pendents la presentació del pacte de govern, i mesures per treure millor partit de la gestió de les platges o de la recaptació de tributs.
08/02/2012 · Ahir es va celebrar un ple extraordinari de l’Ajuntament de Pollença, que va aprovar el pressupost municipal per al 2012 i la nova dedicació exclusiva (36.913,80 Eur./any) per a un regidor del PP. El pressupost fou aprovat amb 9 vots a favor (del PP, la Lliga Regionalista i, Esquerra), 2 vots en contra (del PSM i d’Unió Mollera Pollencina) i 6 abstencions (d’Alternativa, CxI i PSOE). També es va aprovar la dedicació exclusiva de David Alonso (PP), amb 8 vots a favor (del PP i Lliga Regionalista), 5 en contra (del PSM, UMP, Esquerra i Alternativa) i 4 abstencions (de CxI i PSOE).
En el decurs del ple, es varen aprovat dues propostes del PSM, una referida a la reducció de lloguers i una altra que instava a prioritzar el manteniment de les instal•lacions existents. Han quedat pendents la presentació del pacte de govern, i mesures per treure millor partit de la gestió de les platges o de la recaptació de tributs.
Per la seva banda, l’equip de govern es va comprometre per escrit amb el grup municipal d’Esquerra Republicana a fer efectiva l’eliminació progressiva de les barreres arquitectòniques, a millorar les voravies, a aplicar un manteniment als parcs infantils, a instal•lar-ne un de nou a Sant Vicenç i un altre a l’edifici Miquel Capllonch del Port de Pollença, a la replantació dels arbres de la via pública, a reposar faroles a les zones més habitades del municipi i a eliminar les pintades de la via pública.
A més, també es varen comprometre a obrir un procés participatiu per prioritzar les obres de millora del municipi, a establir un repartiment proporcional de les subvencions a associacions culturals en base a les activitats a realitzar, a incrementar la partida de normalització lingüística i a que algunes d’aquestes activitats es desenvolupin amb l’Obra Cultural Balear de Pollença, entre d’altres propostes.
Segons el regidor d’Esquerra Republicana, Miquel Àngel Sureda, “una vegada tancada la ronda de negociacions, vàrem veure acceptades totes les peticions que havíem formulat. A més a més, sabíem que els pressuposts sortirien endavant; Per això l’objectiu era aconseguir un document per escrit i signat per l’equip de govern amb el compromís de millorar de forma substancial el municipi de Pollença en el seu conjunt. Ara més que mai la tasca d’Esquerra Republicana serà la de fiscalitzar l’acció de govern en base als compromisos subscrits.”
 06/02/2012 · El passat dimecres, dia 25 de gener, es va fer a la seu de l’STEI-i de Manacor la quarta de les assemblees del col•lectiu de Mestres i professors en català-Illes Balears. Les tres anteriors s’havien fet a Palma, una a l’estiu, i dues el trimestre passat durant el mes d’octubre i de novembre. La reunió per a la constitució de l’assemblea d’Eivissa serà el proper dimecres, 8 de febrer a la seu de l’STEI-i d’Eivissa, i el 15 d’aquest mateix mes es farà la reunió a la seu de l’STEI-i de Menorca.
Els objectius d’aquesta assemblea són organitzar una resistència dura i mantinguda en el temps; construir una xarxa d’entitats de la societat civil que es sumin i s’afegeixin a l’Assemblea per defensar la presència del català a l’escola; fer una xarxa de docents en actiu als centres o fora dels centres, i estar preparats per actuar i dur endavant mesures de pressió conjuntes per defensar l’ensenyament en català i la normalització lingüística a les illes; generar als centres docents un ambient que propiciï una actitud clara en defensa de la llengua; cercar estratègies de resposta per part dels centres docents davant les propostes que vol fer la Conselleria d’Educació, cultura i universitats, com ara la lliure elecció de llengua per part dels pares i mares o l’ensenyament trilingüe.
06/02/2012 · El passat dimecres, dia 25 de gener, es va fer a la seu de l’STEI-i de Manacor la quarta de les assemblees del col•lectiu de Mestres i professors en català-Illes Balears. Les tres anteriors s’havien fet a Palma, una a l’estiu, i dues el trimestre passat durant el mes d’octubre i de novembre. La reunió per a la constitució de l’assemblea d’Eivissa serà el proper dimecres, 8 de febrer a la seu de l’STEI-i d’Eivissa, i el 15 d’aquest mateix mes es farà la reunió a la seu de l’STEI-i de Menorca.
Els objectius d’aquesta assemblea són organitzar una resistència dura i mantinguda en el temps; construir una xarxa d’entitats de la societat civil que es sumin i s’afegeixin a l’Assemblea per defensar la presència del català a l’escola; fer una xarxa de docents en actiu als centres o fora dels centres, i estar preparats per actuar i dur endavant mesures de pressió conjuntes per defensar l’ensenyament en català i la normalització lingüística a les illes; generar als centres docents un ambient que propiciï una actitud clara en defensa de la llengua; cercar estratègies de resposta per part dels centres docents davant les propostes que vol fer la Conselleria d’Educació, cultura i universitats, com ara la lliure elecció de llengua per part dels pares i mares o l’ensenyament trilingüe.
L’Assemblea ha impulsat un manifest, pendent de ratificació a les assemblees que s’han de fer a Menorca i a les Pitiüses. Posteriorment, es distribuirà perquè sigui signat de manera individual o per entitats. També pretén implicar-hi els pares i mares de les associacions dels centres escolars. La plataforma també ha elaborat les camisetes “L’Escola en català Ara i Sempre”, que estan a la venda. També està en marxa la campanya “Enllaçats pel català”, posada en marxa per part d’una desena de centres i pels coordinadors de normalització lingüística de la part nord de Mallorca, i que a hores d’ara ja s’ha estès per totes les illes. Per altra banda, l’STEI-i i els seus serveis jurídics impugnaran totes les resolucions que es puguin dur als tribunals. L’Assemblea també està elaborant un argumentari que exposarà, d’una manera clara i entenedora per a tothom, la necessitat de fer la immersió en català com a única via per a l’assoliment, en acabar l’escolarització obligatòria, del domini efectiu de les dues llengües oficials de les Illes Balears.
 07/02/2012 · Les mesures anunciades ahir pel regidor d'Hisenda Julio Martínez com a mesures de control de la contractació menor no són, segons EU, més que una fantasmada inconsistent que no aporta res en aquesta matèria. Segons la coalició, l’autoesmena als Pressuposts del 2012 conté tres punts. En primer lloc, fer només aquells contractes menors que siguin necessaris, és a dir, que no puguin ser realitzats directament per l'administració municipal. En segon lloc, evitar-ne els fraccionaments. Els dos casos estan contemplats per la llei, que impregna tota la legislació relativa a contractes públics i que ha estat l'objecte de nombrosa jurisprudència.
A més, per la seva naturalesa, apunta EU, no hi ha requisit que afecti els expedients individuals que pugui impedir el fraccionament. El control sobre el fraccionament, per tant, ha de ser un control polític i administratiu global que impedeixi aquesta pràctica. Per últim, la proposta de davallar el llistó necessari per demanar tres pressuposts, des dels 18.000 euros a que obliga la llei als 3.000 que vol implantar el govern municipal, sí que incorpora un requisit de major rigor.
07/02/2012 · Les mesures anunciades ahir pel regidor d'Hisenda Julio Martínez com a mesures de control de la contractació menor no són, segons EU, més que una fantasmada inconsistent que no aporta res en aquesta matèria. Segons la coalició, l’autoesmena als Pressuposts del 2012 conté tres punts. En primer lloc, fer només aquells contractes menors que siguin necessaris, és a dir, que no puguin ser realitzats directament per l'administració municipal. En segon lloc, evitar-ne els fraccionaments. Els dos casos estan contemplats per la llei, que impregna tota la legislació relativa a contractes públics i que ha estat l'objecte de nombrosa jurisprudència.
A més, per la seva naturalesa, apunta EU, no hi ha requisit que afecti els expedients individuals que pugui impedir el fraccionament. El control sobre el fraccionament, per tant, ha de ser un control polític i administratiu global que impedeixi aquesta pràctica. Per últim, la proposta de davallar el llistó necessari per demanar tres pressuposts, des dels 18.000 euros a que obliga la llei als 3.000 que vol implantar el govern municipal, sí que incorpora un requisit de major rigor.
Segons EU, el que Martínez oblida és que la Junta de Govern, durant l'anterior legislatura, va aprovar un "Codi de Bon Govern" que ja davallava aquest llistó fins als 6.000 euros i que, a més, contemplava que la valoració dels pressuposts hagués de ser feta per un funcionari o treballador municipal fix de la unitat administrativa corresponent. Dit amb altres paraules, segons la coalició, l’única novetat real de tot allò que anuncià ahir Martínez és anar una mica més enllà que l'anterior equip de govern pel que fa als criteris que obliguen a la sol•licitud de tres pressuposts.
La coalició assenyala que Martínez enganà miserablement a la premsa quan va afirmar que la seva esmena als pressuposts impediria l'auditoria de l'IMFOF encarregada a l’auditora Cuatrecasas (una de les empreses més solvents de l'Estat per a aquest tipus d'encàrrec) durant la presidència d'EU. Afortunadament, apunta la formació, aquell exercici de transparència continuarà sent possible malgrat l'esmena de Martínez i, si la prohibís, seria obertament il•legal. Per a EU, les auditories realment solvents -i aquelles a les que la llei obliga en el cas de les empreses municipals- són necessàriament externes, perquè són les que donen més garanties d'independència i rigor (les auditories internes no deixen de ser autoexàmens amb moltes menys garanties d'imparcialitat).
Per últim, EU insta Martínez a deixar de vendre fum i a complir el Codi de Bon Govern aprovat pel Govern anterior, que està plenament vigent i que, entre d'altres coses, obliga a realitzar auditories externes anuals de gestió als organismes autònoms i empreses municipals que examinaran especialment els expedients de contractació; a incorporar l'oposició i representants del teixit associatiu de la ciutat als Consells d'Administració de les Societats i Empreses Públiques Municipals i als Consells Rectors dels Organismes Autònoms; i a aplicar criteris de màxima transparència en els processos de selecció de personal i a establir mecanismes de control del seu desenvolupament per part dels representants sindicals.
06/02/2012 ·
Maulets, el Jovent Independentista i Revolucionari, davant la declaració d’Iñaki Urdangarin com a imputat del cas Nóos el proper 25 de febrer a Palma, convoca una concentració de rebuig a la monarquia espanyola a les portes dels jutjats ma. L’organització, que ara mateix està denunciant les retallades mitjançant la campanya el Jovent de Mallorca Plantam Cara a la Crisi, veu amb astorament com la corrupció, vella coneguda de la política mallorquina, ara també esquitxa una institució que ja representa de per si una despesa pública absurda: la casa reial espanyola. Per a Maulets, el fet és encara més sagnant en l’actual context d’atur i precarietat social que viuen les classes populars dels Països Catalans.
06/02/2012 ·
Maulets, el Jovent Independentista i Revolucionari, davant la declaració d’Iñaki Urdangarin com a imputat del cas Nóos el proper 25 de febrer a Palma, convoca una concentració de rebuig a la monarquia espanyola a les portes dels jutjats ma. L’organització, que ara mateix està denunciant les retallades mitjançant la campanya el Jovent de Mallorca Plantam Cara a la Crisi, veu amb astorament com la corrupció, vella coneguda de la política mallorquina, ara també esquitxa una institució que ja representa de per si una despesa pública absurda: la casa reial espanyola. Per a Maulets, el fet és encara més sagnant en l’actual context d’atur i precarietat social que viuen les classes populars dels Països Catalans.
Maulets sempre ha denunciat la monarquia espanyola com a una institució antidemocràtica, hereva del franquisme, còmplice dels darrers assassinats del règim, i símbol de la unitat d’Espanya per damunt dels drets de pobles. L’organització considera la monarquia com a una institució anacrònica, que en ple segle XXI es sustenta amb una mentalitat pròpia de l’Edat Mitjana; el resultat d’un llinatge, els Borbons, que fa 300 anys, assenyala Maulets, ocupà les nostres terres a sang i foc.
A més, l’organització denuncia, una vegada més, el cost que suposa mantenir la casa reial espanyola: gairebé 9.000.000 euros anuals. La família, a més, acumula una fortuna valorada en 1.800 milions d’euros, un insult, per a Maulets, a les persones que viuen del seu treball, però ara agreujat pel drama que s’està patint arreu dels Països Catalans per mor de les retallades neoliberals. Maulets recorda que recentment Mallorca tornava a batre el rècord d’atur. Els darrers anys Palma ja ha vist diverses concentracions contra la monarquia espanyola, algunes durament reprimides. Aquest 25 de febrer Maulets fa una crida al jovent, i a tota la ciutadania, a sortir al carrer amb dignitat per demostrar que som un poble ocupat, però mai vençut; i a dir no a una monarquia corrupta i imperialista.
 07/02/2012 · Avui dematí el Director General de Ports, Antonio Deudero, ha visitat Portocolom per mantenir una reunió amb entitats, partits polítics i membres del Club Nàutic a petició de “Salvem Portocolom”. Salvem Portocolom aglutina l’Assemblea Indignada, la plataforma Quinportvolem?, l’Associació de Veïns de Portocolom i altres organitzacions i persones del municipi de Felanitx.
Aquestes entitats varen reunir prop de 600 persones el novembre en una cadena humana contra la instal•lació de pantalans a la zona des Riuetó, que es va convertir en la major manifestació mai viscuda al poble. Poc després, Ports IB va rectificar, renunciant a la instal•lació dels pantalans a aquesta zona. El que avui el director general ha confirmat és que volen traslladar-los a una altra zona del port, a més d’afegir-ne una altra partida davant l’apotecaria.
07/02/2012 · Avui dematí el Director General de Ports, Antonio Deudero, ha visitat Portocolom per mantenir una reunió amb entitats, partits polítics i membres del Club Nàutic a petició de “Salvem Portocolom”. Salvem Portocolom aglutina l’Assemblea Indignada, la plataforma Quinportvolem?, l’Associació de Veïns de Portocolom i altres organitzacions i persones del municipi de Felanitx.
Aquestes entitats varen reunir prop de 600 persones el novembre en una cadena humana contra la instal•lació de pantalans a la zona des Riuetó, que es va convertir en la major manifestació mai viscuda al poble. Poc després, Ports IB va rectificar, renunciant a la instal•lació dels pantalans a aquesta zona. El que avui el director general ha confirmat és que volen traslladar-los a una altra zona del port, a més d’afegir-ne una altra partida davant l’apotecaria.
Els nous pantalans que s’instal•laran suposaran afegir devers 85 amarraments més. A banda dels nous pantalans, Ports IB proposa augmentar el nombre de punts de fondeig (boies). Si ara n’hi ha uns 70, s’instal•larien boies fins a arribar a les 146. Entre amarraments i boies, hi hauria un increment del 32% de capacitat sobre allò que gestiona Ports IB. D’aquesta manera, Portocolom superaria les 1.000 places.
El director general ha confirmat que s’instal•laran punts de fondeig per a més de 25 metres d’eslora. En definitiva, aquesta actuació suposarà més amarraments -amb l’augment de pantalans i punts de fondeig- i, sobretot, per a vaixells més grossos.
Salvem Portocolom s’oposa a aquest creixement desmesurat per raons ambientals i socials. Segons la plataforma, “el Port té greus problemes de contaminació i de saturació que no es poden obviar per més temps. Un nou increment dels iots i vaixells no faria més que devaluar i degradar més el port i la seva aigua. Hem de tenir en compte que hi ha platges molt freqüentades dins la badia”.
Salvem Portocolom ha exposat al director general tot un seguit de reivindicacions. En primer lloc, li ha dit que ports recapta milions, però no inverteix ni un euro en pal•liar els efectes contaminants que generen els vaixells i ni tan sols es retiren els que duen anys abandonats. També ha demanat un control del fondeig lliure que fa malbé el fons marí, tot posant-hi un límit raonable. Salvem Portocolom considera que amb tantes zones previstes per al fondeig no quedarà espai per a navegar-hi, ni per fer-hi esports nàutics i de vela. A més, li preocupa que en un futur la gestió s’acabi privatitzant fent-se així més cara, menys democràtica i més antisocial. Salvem Portocolom aposta per una gestió pública dels amarraments, amb prioritat per a les petites embarcacions i per a la gent de la localitat.
 07/02/2012 · El darrer batle republicà de Palma fou assassinat pels franquistes el 24 de febrer del 1937. La Comissió Emili Darder, formada per un grup de ciutadans independentistes i d’esquerres, convoca una Marxa de Torxes en memòria seva. Començarà a les 20.00 hores a sa Feixina i arribarà fins al cementeri, on l’assassinaren, per llegir un manifest. Les torxes es podran comprar a l’inici a un preu de tres euros. Així mateix, durant els propers dies es podran aconseguir les làmines i l’original del cartell, obra de Damià Jaume realitzada per a l’ocasió.
Segons resa manifest, “era la matinada del 24 de febrer de 1937, fa 75 anys, quan un escamot militar assassinà, en una paret lateral del cementeri de la ciutat, el batle de Palma, Emili Darder, juntament amb el batle d’Inca, Antoni Mateu, i l’alcudienc Antoni Ques, tots tres d’Esquerra Republicana Balear, i el diputat socialista Alexandre Jaume”.
07/02/2012 · El darrer batle republicà de Palma fou assassinat pels franquistes el 24 de febrer del 1937. La Comissió Emili Darder, formada per un grup de ciutadans independentistes i d’esquerres, convoca una Marxa de Torxes en memòria seva. Començarà a les 20.00 hores a sa Feixina i arribarà fins al cementeri, on l’assassinaren, per llegir un manifest. Les torxes es podran comprar a l’inici a un preu de tres euros. Així mateix, durant els propers dies es podran aconseguir les làmines i l’original del cartell, obra de Damià Jaume realitzada per a l’ocasió.
Segons resa manifest, “era la matinada del 24 de febrer de 1937, fa 75 anys, quan un escamot militar assassinà, en una paret lateral del cementeri de la ciutat, el batle de Palma, Emili Darder, juntament amb el batle d’Inca, Antoni Mateu, i l’alcudienc Antoni Ques, tots tres d’Esquerra Republicana Balear, i el diputat socialista Alexandre Jaume”.
“Els assassinaren per demòcrates i per mallorquins; per tenir un projecte de país just, lliure i culte. Per no agenollar-se davant el caciquisme i l’espanyolisme que aleshores, com ara, volgué avortar un procés de modernització i normalització nacional lent, però imparable”.
“Les seves ferides encara ragen. I rajaran mentre la seva lluita sigui vigent, i el seu projecte de país, una utopia per construir. Rajaran mentre el seu assassinat continuï impune, mentre els monuments feixistes aguantin drets, mentre els seus botxins segueixin sent considerats herois de la democràcia i ells, uns vils criminals, per haver comès el crim de somiar una societat lliure i moderna”.
“Mallorca, les Balears, els Països Catalans, viuen avui com fa 75 anys sota el jou de l’espanyolisme. La dreta torna a voler esclafar el procés de normalització nacional i social. Les retallades en drets socials bàsics com l’avortament o l’atenció primària; el retrocés de drets laborals i econòmics, els atacs contra la llengua catalana, la pròpia d’aquesta terra, les amenaces al paisatge que ens queda, l’apartheid lingüístic o els plans educatius que plantegen fomentar la ignorància en lloc del coneixement constitueixen el mateix corpus ideològic del franquisme, absent ara de violència física, però amb el mateix odi reaccionari i espanyolista cap a la bona gent d’aquest país”.
“Avui com ahir, per tant, ens toca lluitar, i ens sentim hereus de la lluita d’Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Ques, Rosa Colom, Antoni Mateu, Maria Mayol, Antoni Amer, Bernat Jofre, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge o Aurora Picornell, i tants altres milers de ciutadans d’aquestes illes que perderen la vida o patiren l’exili, que jeuen encara anònims a les cunetes de les carreteres o perduts en fosses comunes. La seva sang que encara raja és la nostra que bull i no deixa de bullir, davant la injustícia del món que ens toca viure. Hem esperat massa anys per retre’ls l’homenatge que es mereixen; i aquest homenatge, el millor homenatge serà sens dubte, la victòria”.
 07/02/2012 · El proper dijous, 9 de febrer, l’escriptor Jaume Cabré, presentarà a Palma la seva darrera novel•la, Jo Confesso. L'acte serà a la Fundació Sa Nostra, a les 19.00 hores, organitzat per la Llibreria Quart Creixent. Forma part del programa d'actes de celebració dels seus 30 anys d'història.
Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel•la de novel•les. Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.
07/02/2012 · El proper dijous, 9 de febrer, l’escriptor Jaume Cabré, presentarà a Palma la seva darrera novel•la, Jo Confesso. L'acte serà a la Fundació Sa Nostra, a les 19.00 hores, organitzat per la Llibreria Quart Creixent. Forma part del programa d'actes de celebració dels seus 30 anys d'història.
Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel•la de novel•les. Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.
 06/02/2012 · El grup parlamentari PSM-IniciativaVerds-Entesa ha registrat una iniciativa parlamentària per reclamar la gratuïtat de la targeta sanitària per als menors, i una reducció de la taxa d’expedició per aturats i pensionistes. La mesura ha estat anunciada per la portaveu adjunta del grup, Fina Santiago, juntament amb el portaveu, Biel Barceló.
La diputada d’IniciativaVerds ha informat que el grup nacionalista i ecosocialista s’adreçarà a l’oficina del Defensor del Poble per denunciar la imposició del cobrament de la targeta sanitària per part del Govern de les Illes Balears, mesura que “vulnera principis constitucionals recollits a la llei general de sanitat, com ara el principi d’igualtat d’accés a la sanitat pública, i que per tant pot ser inconstitucional”. Per això la coalició li demanarà que la mesura sigui elevada al Tribunal Constitucional.
06/02/2012 · El grup parlamentari PSM-IniciativaVerds-Entesa ha registrat una iniciativa parlamentària per reclamar la gratuïtat de la targeta sanitària per als menors, i una reducció de la taxa d’expedició per aturats i pensionistes. La mesura ha estat anunciada per la portaveu adjunta del grup, Fina Santiago, juntament amb el portaveu, Biel Barceló.
La diputada d’IniciativaVerds ha informat que el grup nacionalista i ecosocialista s’adreçarà a l’oficina del Defensor del Poble per denunciar la imposició del cobrament de la targeta sanitària per part del Govern de les Illes Balears, mesura que “vulnera principis constitucionals recollits a la llei general de sanitat, com ara el principi d’igualtat d’accés a la sanitat pública, i que per tant pot ser inconstitucional”. Per això la coalició li demanarà que la mesura sigui elevada al Tribunal Constitucional.
D’altra banda, Fina Santiago ha carregat contra les dificultats que posa l’IB-Salut per atendre de manera normalitzada els menors sense recursos. La diputada ha explicat que aquest fet està alertant els pediatres, que han detectat un augment de malalties infeccioses (perquè s’ha reduït el seguiment dels menors). “Negar l’assistència sanitària als menors vulnera tots els tractats internacionals signats per l’Estat”. Santiago proposa que per poder atendre de manera normalitzada les persones sense recursos basti un informe social que acrediti que el seu nivell d’ingressos no permet fer front al pagament de l’assistència sanitària.
D’altra banda, Biel Barceló, ha criticat el cinisme del PP, formació que ha presentat una proposició no de llei que es debatrà en el plenari de demà en la qual pretén instar el Govern a “dissenyar i posar en marxa un pla d’impuls al sector audiovisual”. Barceló afirma que “el PP ha destruït el sector audiovisual i centenars de llocs de feina en aquesta indústria, eliminant RTVM, suprimint ajuts a la producció audiovisual... i ara descobreix que es tracta d’un ‘nou jaciment d’ocupació amb potencial de creixement’. És d’un cinisme i d’una hipocresia enormes”.
Barceló ha explicat que el grup parlamentari ha presentat una esmena a la proposició no de llei del PP, en la qual proposa afegir el següent punt: “En aquest sentit, el Parlament de les Illes Balears insta el Govern que, com a primera passa, faci un gir de 180 graus en la seva política audiovisual: a) Que recuperi els ajuts a la producció audiovisual de les Illes Balears que va desconvocar, intempestivament, l’any 2011. b) Que satisfaci a les productores els treballs que els deu. c) Que recuperi la línia de produccions pròpies a IB3. d) Que faciliti la recuperació de RTVM. e) Que rectifiqui la ingerència política en els nomenaments dels directius d’IB3, començant per declarar la incompatibilitat del Conseller de Presidència com a director en funcions de l’ens.”
 03/02/2012 · La Confederació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de les Illes Balears (COAPA), així com FAPA Mallorca, FAMPA Menorca, FAPA Eivissa i FAPA Formentera i les més de 250 Associacions de Mares i Pares federades, varen demanar ahir al President del Govern de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, i al seu Conseller d'Educació, Rafael Bosch, que deixin sense efecte les retallades aplicades i anunciades en l'Educació dels alumnes de les Illes Balears.
Els pares afirmen que tots els organismes internacionals que han analitzat la situació de crisi econòmica global, des de l'OCDE, al FMI, el Banc Mundial, la UE o, a nivell balear, el Centre de Recerca Econòmica de la UIB-Sa Nostra, han definit l'educació, la formació i la innovació com a elements essencials per a sortir de l'actual situació d'estancament i de recessió econòmiques.
03/02/2012 · La Confederació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de les Illes Balears (COAPA), així com FAPA Mallorca, FAMPA Menorca, FAPA Eivissa i FAPA Formentera i les més de 250 Associacions de Mares i Pares federades, varen demanar ahir al President del Govern de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, i al seu Conseller d'Educació, Rafael Bosch, que deixin sense efecte les retallades aplicades i anunciades en l'Educació dels alumnes de les Illes Balears.
Els pares afirmen que tots els organismes internacionals que han analitzat la situació de crisi econòmica global, des de l'OCDE, al FMI, el Banc Mundial, la UE o, a nivell balear, el Centre de Recerca Econòmica de la UIB-Sa Nostra, han definit l'educació, la formació i la innovació com a elements essencials per a sortir de l'actual situació d'estancament i de recessió econòmiques.
La COAPA considera que “la inversió en Educació és l'única rendible a la nostra societat per a una sortida duradora de la crisi. Assegurar les expectatives de futur dels nostres fills i filles és el que mou les famílies en la defensa d'una educació equitativa i de qualitat”.
Per a les associacions de pares, les retallades aplicades pel Govern de les Illes Balears al sistema educatiu posen en qüestió la capacitat de la societat de donar aquesta educació als fills i filles. “Els retrocessos que pateixi l'Educació en els pròxims anys trigaran molts d'anys a poder ser compensats i hi ha el perill de perdre una generació dels nostres ciutadans que no estaran capacitats per dur endavant la nostra societat amb garanties d'èxit. La situació als centres educatius afectats per les retallades s'està tornant insostenible”.
L’entitat enumera els problemes dels centres. En primer lloc, asseguren, les retallades o desaparició de les dotacions econòmiques per a les entitats que hi desenvolupen activitats (sobretot Associacions de Mares i Pares i les seves Federacions) i dels serveis complementaris dels centres educatius posen en qüestió la viabilitat d'aquests serveis complementaris i de les mateixes entitats associatives. En aquests moments, han començat a desaparèixer serveis complementaris molt necessaris per a la conciliació de la vida familiar dels alumnes, com escoles matineres, menjadors escolars, transport escolar, activitats extraescolars,...així com també les activitats de formació i participació de les famílies que milloren la col•laboració entre famílies i centres educatius.
En segon lloc denuncien que les retallades de les plantilles de personal docent i de suport, l'increment de ràtios a les aules i la decisió de no cobrir les baixes dels docents inferiors a un mes empitjoren la qualitat de l'educació i l'atenció a l'alumnat, dificultant els desdoblaments, els suports i l'atenció individualitzada als alumnes mes necessitats.
També apunten que l’eliminació dels programes de suport i de reforç educatiu als alumnes que tenen més dificultats d'aprenentatge (PROA, PRA) dificulten l'equitat del sistema i l'assoliment del nivell educatiu necessari per a tot l'alumnat. A més, els retards i els impagaments de la Conselleria de les dotacions econòmiques als centres educatius i de les ajudes de transport, menjador, llibres de text posen en situació de dificultat a molts de centres, afectant directament a la seguretat i confort dels alumnes (seguretat contra incendis, calefaccions, subministraments, materials de suport, etc...). “Mentrestant”, denuncien, “els nostres governants estenen cortines de fum generant conflictes inexistents, com el de la llengua, per emmascarar la seva incapacitat de garantir aquesta educació de qualitat que les famílies reclamam per els nostres fills i filles”.
Els representants del pares iniciaran una recollida de firmes entre les famílies dels centres educatius, personal docent i de suport, i entre tota la ciutadania de les Illes Balears per demanar al Govern de les Illes Balears que destini el finançament necessari per que no es facin efectives aquestes retallades i es posin totes les mesures efectives necessàries per tenir una educació de qualitat i equitativa per a l'alumnat de les Illes Balears.
 06/02/2012 · El vicepresident de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, Joan Rotger, ha anunciat, durant la reunió del Patronat de la Fundació Teatre Principal de Palma, que ha tengut lloc aquest matí, l'imminent acomiadament de l'actual director de l'àrea Musical de la institució teatral, Francesc Bonnín.
06/02/2012 · El vicepresident de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, Joan Rotger, ha anunciat, durant la reunió del Patronat de la Fundació Teatre Principal de Palma, que ha tengut lloc aquest matí, l'imminent acomiadament de l'actual director de l'àrea Musical de la institució teatral, Francesc Bonnín.
 06/02/2012 · S’ha posat en marxa una iniciativa a favor de la continuïtat de l’Espai Mallorca, Crits i renou per l’Espai Mallorca. Segons els seus impulsors, aquest lloc és i ha estat un centre de referència de l’activitat cultural a la ciutat de Barcelona. No només per la seva llibreria especialitzada, amb un catàleg ric i singular, únic a la ciutat, sinó per la seva oferta regular d’activitats. Amb una programació ben variada ha donat acollida a músics, escriptors, artistes plàstics, actors, ballarins i a diversos col•lectius, i sempre s’ha caracteritzat per la seva independència i el seu criteri divers, inclusiu i obert. Fa gairebé 15 anys que l’Espai Mallorca duu endavant aquesta tasca i just ara, amb l’entrada del nou govern i l’excusa de les retallades, es veu abocat a un període d’incertesa: pagaments endarrerits i declaracions ambigües sobre el seu futur. Actualment, l’Espai Mallorca ha hagut de suspendre les seves activitats davant les pressions del Gremi d’Editors de les Illes Balears. A més, el Consell de Mallorca i el propi Gremi, corresponsables, segons el col•lectiu, del seu manteniment, es passen la pilota sense voler assumir cap responsabilitat.
06/02/2012 · S’ha posat en marxa una iniciativa a favor de la continuïtat de l’Espai Mallorca, Crits i renou per l’Espai Mallorca. Segons els seus impulsors, aquest lloc és i ha estat un centre de referència de l’activitat cultural a la ciutat de Barcelona. No només per la seva llibreria especialitzada, amb un catàleg ric i singular, únic a la ciutat, sinó per la seva oferta regular d’activitats. Amb una programació ben variada ha donat acollida a músics, escriptors, artistes plàstics, actors, ballarins i a diversos col•lectius, i sempre s’ha caracteritzat per la seva independència i el seu criteri divers, inclusiu i obert. Fa gairebé 15 anys que l’Espai Mallorca duu endavant aquesta tasca i just ara, amb l’entrada del nou govern i l’excusa de les retallades, es veu abocat a un període d’incertesa: pagaments endarrerits i declaracions ambigües sobre el seu futur. Actualment, l’Espai Mallorca ha hagut de suspendre les seves activitats davant les pressions del Gremi d’Editors de les Illes Balears. A més, el Consell de Mallorca i el propi Gremi, corresponsables, segons el col•lectiu, del seu manteniment, es passen la pilota sense voler assumir cap responsabilitat.
És per tot això que els convocants exigeixen de manera immediata la liquidació definitiva dels deutes contrets amb les treballadores i els proveïdors de l’Espai Mallorca També que el Consell de Mallorca, el Govern de les Illes Balears i el Gremi d’Editors de les Illes Balears es pronunciïn clarament sobre les seves intencions en relació al seu futur i que diguin obertament i pública perquè creuen que aquesta inversió no és rendible, si és que així ho creuen. I si no és així, que posin de manifest la seva voluntat de mantenir el projecte endavant amb propostes concretes.
Crits i renou per l’Espai Mallorca entén que el lloc té un gran valor extraeconòmic. “És un espai de trobada, un espai d’intercanvi d’experiències i un centre de promoció de la cultura. És la veu de molta gent. No es pot deixar perdre un patrimoni com aquest, que ha costat tants anys i tants esforços construir. Seria un acte d’irresponsabilitat imperdonable”. És per això que convoquen tothom a una jornada de festa i reflexió el proper dissabte 11 de febrer, a l’Espai Mallorca. Hi haurà 11 hores ininterrompudes plenes d’activitats i un dinar popular.
 06/02/2012 · Antoni Noguera, regidor del grup municipal PSM-IniciativaVerds-Entesa a l’Ajuntament de Palma, presentarà dues esmenes als pressuposts per garantir la promoció de la música jove i del Call Jueu de Palma. Segons la coalició, els actuals pressuposts presentats pel Partit Popular per al 2012 impossibiliten la reedició del Festival SonoPalma i la dotació d’una partida per impulsar el Centre d’Interpretació del Call Jueu.
Noguera declara que “és imprescindible la recuperació d’una plataforma promocional per als joves creadors musicals”, que l’any passat ja no es va dur a terme pel “passotisme cultural” del Partit Popular. El 2010, el SonoPalma va obtenir una xifra rècord de participants, amb un total de 72 inscripcions de grups joves de música, i va ser realment econòmic gràcies a un conveni amb el Carnet Jove. “Es tracta d’aplicar criteris d’imaginació en temps d’austeritat”.
06/02/2012 · Antoni Noguera, regidor del grup municipal PSM-IniciativaVerds-Entesa a l’Ajuntament de Palma, presentarà dues esmenes als pressuposts per garantir la promoció de la música jove i del Call Jueu de Palma. Segons la coalició, els actuals pressuposts presentats pel Partit Popular per al 2012 impossibiliten la reedició del Festival SonoPalma i la dotació d’una partida per impulsar el Centre d’Interpretació del Call Jueu.
Noguera declara que “és imprescindible la recuperació d’una plataforma promocional per als joves creadors musicals”, que l’any passat ja no es va dur a terme pel “passotisme cultural” del Partit Popular. El 2010, el SonoPalma va obtenir una xifra rècord de participants, amb un total de 72 inscripcions de grups joves de música, i va ser realment econòmic gràcies a un conveni amb el Carnet Jove. “Es tracta d’aplicar criteris d’imaginació en temps d’austeritat”.
Pel que fa al Call Jueu, el regidor ecosocialista aclareix que “no ens sap gens de greu fer la feina que hauria de fer Gilet, perquè nosaltres creim fermament en la cultura com a motor econòmic de Palma. Per aquest motiu volem dotar de pressupost la nostra proposta, que es va aprovar al plenari d’octubre, sobre el Centre d’Interpretació del Call Jueu. Apostam decididament pel binomi turisme i cultura, és el nostre pilar”.
Per això, el regidor proposa dues esmenes per corregir el “passotisme cultural” de Gilet: destinar 20.000 € a l’organització del SonoPalma i 30.000€ d’inversió per al projecte del Call Jueu”.
 06/02/2012 · La negociació de convenis col•lectius en diferents sectors està aturada i viu un moment d’incertesa, provocat per la situació de crisi econòmica i per la resistència de les patronals. És el cas del transport discrecional de viatgers. La negociació del conveni està interrompuda des del 3 d'octubre de 2011, per la impossibilitat d’arribar a un acord. La patronal insisteix a desregular el conveni vigent. També hi ha problemes en el transport de mercaderies. En aquest cas, i a causa de la situació caòtica que viu el sector, perquè s'arribi a un acord és necessari que els salaris quedin congelats l'any 2010 i 2011. La patronal ofereix un 0% d'increment, la qual cosa fa complicada la signatura del conveni. Respecte al sector d’exhibició cinematogràfica, només s'ha pogut constituir la mesa negociadora i els sindicats han constatat la impossibilitat de la negociació.
06/02/2012 · La negociació de convenis col•lectius en diferents sectors està aturada i viu un moment d’incertesa, provocat per la situació de crisi econòmica i per la resistència de les patronals. És el cas del transport discrecional de viatgers. La negociació del conveni està interrompuda des del 3 d'octubre de 2011, per la impossibilitat d’arribar a un acord. La patronal insisteix a desregular el conveni vigent. També hi ha problemes en el transport de mercaderies. En aquest cas, i a causa de la situació caòtica que viu el sector, perquè s'arribi a un acord és necessari que els salaris quedin congelats l'any 2010 i 2011. La patronal ofereix un 0% d'increment, la qual cosa fa complicada la signatura del conveni. Respecte al sector d’exhibició cinematogràfica, només s'ha pogut constituir la mesa negociadora i els sindicats han constatat la impossibilitat de la negociació.
Per altra banda, sí que està signat, des del 17 de novembre, el conveni de vehicles de lloguer. La seva vigència és de 4 anys, amb un 2,25% d’increment per a l'any 2012; un 2,50% per a l'any 2013; i un 2,75% per a l'any 2014. Està pendent de publicació al BOIB. També hi ha hagut acord en el de transport regular de viatgers. El conveni està signat des del 10 de gener de 2012. Finalitza la seva vigència el 31 de desembre d’enguany. S'ha aconseguit incrementar el plus de transport un 0,50% des de l'1 de novembre de 2011 fins al 31 de març de 2012. A partir de l'1 d'abril de 2012, i fins a la finalització de la seva vigència, s'incrementarà, a la vegada, en un 1, 25%. La redacció del conveni és igual que l'anterior llevat dels articles que hagin estat afectats pels canvis en la legislació.
 06/02/2012 · Malgrat les reiterades promeses del batle Mateo Isern, i malgrat el creixement exponencial dels problemes que afecten a les famílies més vulnerables de la ciutat, Cort ha reduït en 608.000 euros els programes educatius amb més transcendència social, denuncia EU. "Allò més terrible”, segons la coalició, “és la davallada de més d'un 70% en el programa Èxit, dedicat al reforçament escolar, que passa de 610.000 € a 167.000 €. Evidentment, les víctimes d'aquesta retallada seran les famílies més modestes, que no poden pagar mecanismes privats de reforçament que ajudin a evitar que els seus infants fracassin escolarment”. Per a EU, la pervivència d'aquest programa en alguns barris de Palma és una errada conceptual molt important, perquè els recursos -pocs o molts- han d'anar als infants que més ho necessitin, independentment de la seva residència.
06/02/2012 · Malgrat les reiterades promeses del batle Mateo Isern, i malgrat el creixement exponencial dels problemes que afecten a les famílies més vulnerables de la ciutat, Cort ha reduït en 608.000 euros els programes educatius amb més transcendència social, denuncia EU. "Allò més terrible”, segons la coalició, “és la davallada de més d'un 70% en el programa Èxit, dedicat al reforçament escolar, que passa de 610.000 € a 167.000 €. Evidentment, les víctimes d'aquesta retallada seran les famílies més modestes, que no poden pagar mecanismes privats de reforçament que ajudin a evitar que els seus infants fracassin escolarment”. Per a EU, la pervivència d'aquest programa en alguns barris de Palma és una errada conceptual molt important, perquè els recursos -pocs o molts- han d'anar als infants que més ho necessitin, independentment de la seva residència.
Igualment, per a la coalició, el traspàs d'Èxit a Benestar Social -a més d'intentar maquillar (juntament amb altres incorporacions) la davallada global d'aquesta regidoria - també és una errada perquè camina en la vella direcció de considerar que les persones amb més dificultats són cosa dels Serveis Socials. Molt al contrari, apunta EU, només amb la implicació de totes les regidories en els problemes socials es podrà fer front als nombrosos problemes socials de la ciutat.
La coalició també lamenta la davallada de 42.000 euros en les subvencions a les AMIPAS i, sobretot, la supressió radical de les subvencions a les activitats demandades per les escoles durant els mesos d'estiu. Aquestes escoles d'estiu jugaven un paper fonamental en la conciliació de la vida laboral i familiar i en el suport a famílies monoparentals o desestructurades.
Per últim, EU lamenta la davallada de 120.000 € en Educació d'Adults (gairebé un 30%). Els cursos d'Educació d'Adults -malgrat no estar catalogats estrictament com a Formació professional- incideixen en molts dels seus continguts i són una eina fonamental per incrementar l’empleabilitat de les persones en recerca d'ocupació.
En total, doncs, denuncia EU, hi ha una davallada de 608.000 euros en els programes més sensibles per garantir la cohesió social i el suport als sectors més vulnerables de Palma
|
 02/02/2012 · Els pronunciaments a favor de la llengua pròpia de Mallorca i contra la política lingüística del govern Bauzá continuen. Ara és el torn d’un grup destacats de membres dels Missioners dels Sagrats Cors, que es volen “sumar a les persones i col•lectius que han expressat la seva alarma davant certes propostes legislatives que arraconen la nostra llengua pròpia”.
El col•lectiu afirma que “ens mou el fet de sentir-nos responsables d'alguns dels llocs emblemàtics i representatius dels valors que han vertebrat el poble de Mallorca, i que fa més d'un segle ens encomanaren els bisbes de Mallorca, Jacinto Mª. Cervera i Pere-Joan Campins. Ens referim a l'ermita de Sant Honorat (Randa), que l'hispanista J-N. Hillgarth ha considerat com la més significativa dins la tradició lul•liana, al Santuari de la Mare de Déu de Lluc i al monestir lul•lià i cistercenc de La Real”.
02/02/2012 · Els pronunciaments a favor de la llengua pròpia de Mallorca i contra la política lingüística del govern Bauzá continuen. Ara és el torn d’un grup destacats de membres dels Missioners dels Sagrats Cors, que es volen “sumar a les persones i col•lectius que han expressat la seva alarma davant certes propostes legislatives que arraconen la nostra llengua pròpia”.
El col•lectiu afirma que “ens mou el fet de sentir-nos responsables d'alguns dels llocs emblemàtics i representatius dels valors que han vertebrat el poble de Mallorca, i que fa més d'un segle ens encomanaren els bisbes de Mallorca, Jacinto Mª. Cervera i Pere-Joan Campins. Ens referim a l'ermita de Sant Honorat (Randa), que l'hispanista J-N. Hillgarth ha considerat com la més significativa dins la tradició lul•liana, al Santuari de la Mare de Déu de Lluc i al monestir lul•lià i cistercenc de La Real”.
“En aquests llocs”, apunten els religiosos, “hem après a expressar-nos i a pregar en català, com ho aprenguérem a ca nostra, i com feren el Beat Ramon, la Beata Catalina Tomàs i els poetes de la Renaixença i de la Coronació. A més, aquells poetes i eclesiàstics, com Quadrado, Costa i Llobera, Aguiló, els Alcover, Ferrà, tenien ben clar, amb el bisbe Campins, que la llengua de la predicació, segons el concili de Trento, era la llengua materna o vernacla. Així ho repetiren els sínodes mallorquins al llarg de segles xvi-xvii, i ho reiterà el que va presidir el bisbe Josep Miralles, l'any 1932 (Palma 1933)”.
“D'una manera més elaborada i més actual de naturalitzar l'Església en cada lloc, se va expressar el concili Vaticà II, que és el concili vigent. Coherentment, ens volem mostrar fidels a les conclusions d'aquella assemblea postconciliar, que va ser la Setmana de Pastoral Urbana, en la qual treballaren conjuntament laics i preveres, religiosos i religioses. Tampoc han perdut la seva actualitat les propostes que conté el document «Església i Autonomia» (1977). En aquesta línia ens remetem a les pautes del sínode diocesà vigent (1998-1999): "Per ser el català de Mallorca la llengua pròpia del nostre poble, l'Església de Mallorca l'usarà normalment tant en la seva documentació i comunicacions com en les celebracions. Sempre estarà oberta a l'hospitalitat envers els feels que encara no entenen la nostra llengua i serà sensible al dret dels creients a adreçar-se a Déu en la pròpia llengua nadiua" (2.3.18)”.
“En conseqüència, no expressam res que sigui nou, ans ens movem dins la tradició més clàssica i conservadora, com ho era la dels eclesiàstics i catòlics de la Renaixença. Les nostres experiències personals, com a missioners, a diversos continents, de races i cultures ben dispars, ens han posat al servei d'immigrants de moltes provinences, i hem après que l'immigrant com més prest i més plenament s'integra, més aviat pot exercir els seus drets com a persona i no es queda, simplement, en convidat de segona. En aquesta línia volem dir també que ens sembla inacceptable i en contra de l'humanisme cristià retallar als més pobres els serveis de salut”.
“A nosaltres no ens ha fet por aprendre llengües ni conviure a cultures diferents. Ben al contrari. Amb aquest aprenentatge, arreu del món, hem volgut servir amb fidelitat i humilitat el projecte evangèlic, de ser missatgers d'esperança, de concòrdia i de igualtat de tots els pobles. L'estil autènticament missioner, que hem rebut del P. Joaquim Rosselló i Ferrà, ha estat el de l'adaptació al territori i als pobles que l'habiten”.
“Qualsevol atemptat per a imposar una altra llengua o cultura fora del seu territori natural, és fruit d'una mentalitat violenta, encara que hom la presenti amb formes democràtiques i suaus. Consideram que un semblant tipus de raonament és d'encuny colonitzador, jacobí, arcaic, i impropi dels nostres dies”.
“D'aquí que demanem que la qüestió de la llengua, així com el projecte de l'educació, siguin objecte d'un gran consens, com a valors suprems dels col•lectius esdevinguts pobles. Que ja mai es converteixin en factors de política conjuntural, que malmena aquell patrimoni més íntim i vertebrador d'un poble”.
“Aquest poble és el que han vertebrat Ramon Llull, Turmeda, Santa Catalina Tomàs, els viatgers medievals a la Tartària o a Canàries, els consolats al nord d'Àfrica, així com els protagonistes de la industrialització moderna, en el segle xix, a més dels homes i dones de la Renaixença”.
“En definitiva”, conclouen els Missioners, “manifestam la nostra opció per sumar-nos a tantes persones i col•lectius, tan diversos, que se manifesten coratjosos per treure del debat polític aquells valors que són constitutius dels pobles de les Illes Balears, des de fa prop de vuit segles”.
La carta ha estat signada per Ramon Ballester Vives, Jesús Deán Zugasti, Bartomeu Pericàs Alemany, Jaume Reynés Matas, Macià Ripoll Matas, Manuel Soler Palà, Antoni Vallespir Llompart, Miquel Mascaró Crespí, Antoni Vallcaneras Tortella, Josep Amengual Batle, Llorenç Caldentey Barceló, Joan March Ques, Gabriel Seguí Trobat, Gaspar Alemany Ramis, Rafel Carbonell Mestre, Francisco Equisoáin Ayala i Ricard Janer Bonafè.
|
 03/02/2012 · El grup de consellers del PSM-IniciativaVerds-Entesa al Consell de Mallorca ha presentat una moció per debatre en el plenari del proper dijous, amb la qual espera que la institució presidida per Maria Salom (PP) reclami al Govern la “paralització de qualsevol altra retallada que afecti al sistema de la sanitat pública i la reconsideració de les realitzades fins ara”.
El portaveu de la coalició nacionalista i ecosocialista al Consell, Joan Font, considera que aquest servei públic està amenaçat per les polítiques del PP: “ja s’han començat a practicar retallades al sistema sanitari: pagament de la targeta sanitària, abonament per part de les dones de la intervenció de l‘IVE, reducció d'hores d’intervenció quirúrgica, pagaments dels bolquers per part dels menors amb discapacitat física, pagament del dinar per part dels pares i mares dels menors ingressats a la UCI, reducció de les peonades, desaparició de les guàrdies localitzades, no cobertura de determinades baixes laborals, paralització de les ampliacions de l’hospital d’Inca i de Manacor...
03/02/2012 · El grup de consellers del PSM-IniciativaVerds-Entesa al Consell de Mallorca ha presentat una moció per debatre en el plenari del proper dijous, amb la qual espera que la institució presidida per Maria Salom (PP) reclami al Govern la “paralització de qualsevol altra retallada que afecti al sistema de la sanitat pública i la reconsideració de les realitzades fins ara”.
El portaveu de la coalició nacionalista i ecosocialista al Consell, Joan Font, considera que aquest servei públic està amenaçat per les polítiques del PP: “ja s’han començat a practicar retallades al sistema sanitari: pagament de la targeta sanitària, abonament per part de les dones de la intervenció de l‘IVE, reducció d'hores d’intervenció quirúrgica, pagaments dels bolquers per part dels menors amb discapacitat física, pagament del dinar per part dels pares i mares dels menors ingressats a la UCI, reducció de les peonades, desaparició de les guàrdies localitzades, no cobertura de determinades baixes laborals, paralització de les ampliacions de l’hospital d’Inca i de Manacor...
A més, ja s’estan generant conflictes importants amb el personal sanitari i amb els usuaris del servei, com s’ha posat de manifest els passats dies en relació a les retallades a l’hospital de Manacor”.
Font afirma que “ningú no pot creure que aquestes actuacions no afectaran l’assistència sanitària, i més si continua aquesta política. La conseqüència més immediata ha estat l’augment de les llistes d’espera per intervencions quirúrgiques i per l'atenció d'especialistes”.
Per tot això, el PSM-IV-ExM considera que la institució insular ha de “manifestar el compromís amb el manteniment i millora del servei públic de salut, preservant el seu caràcter públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d’equitat garantida”, així com “amb la defensa dels recursos de la sanitat pública local”.
|
 01/02/2012 · La (ir)responsable del Teatre Principal, Margalida Moner, es despatxava ahir amb unes paraules que defineixen com ningú el menyspreu i l’odi a la cultura i als drets dels treballadors que caracteritzen el PP: “Hauríem d’haver tancat el Principal com Spanair, d’un dia per l’altre”. Era la reacció de la gerent del teatre davant l’assemblea de treballadors que diumenge en va demanar, per unanimitat, la dimissió. Darrere aquestes frases antològiques hi ha la incapacitat política i de gestió d’una dirigent de la vella guàrdia canyellista que va entrar a dirigir el Principal tenint com a únic mèrit haver participat en obres de teatre amateur (cal dir que el fet d’esser pescadora aficionada ja en va justificar el nomenament com a Consellera d’Agricultura i Pesca. Sobre els mèrits per ser batlessa d’Andratx, no se’n sap res). Les paraules de Moner són ofensives i possiblement constitutives de delicte, tant si els denunciants són els treballadors del Principal com els d’Spanair.
01/02/2012 · La (ir)responsable del Teatre Principal, Margalida Moner, es despatxava ahir amb unes paraules que defineixen com ningú el menyspreu i l’odi a la cultura i als drets dels treballadors que caracteritzen el PP: “Hauríem d’haver tancat el Principal com Spanair, d’un dia per l’altre”. Era la reacció de la gerent del teatre davant l’assemblea de treballadors que diumenge en va demanar, per unanimitat, la dimissió. Darrere aquestes frases antològiques hi ha la incapacitat política i de gestió d’una dirigent de la vella guàrdia canyellista que va entrar a dirigir el Principal tenint com a únic mèrit haver participat en obres de teatre amateur (cal dir que el fet d’esser pescadora aficionada ja en va justificar el nomenament com a Consellera d’Agricultura i Pesca. Sobre els mèrits per ser batlessa d’Andratx, no se’n sap res). Les paraules de Moner són ofensives i possiblement constitutives de delicte, tant si els denunciants són els treballadors del Principal com els d’Spanair.
Moner, que a hores d’ara encara no ha dimitit, va començar la seva gestió sense tenir idea d’on es ficava. El Principal sempre ha estat una institució amb disfuncions internes. Cal recordar que l’anterior gerent, Joan Arrom, va dimitir abans d’acabar la passada legislatura. L’arribada de Monet, representant d’un partit que sempre ha estat hostil als sectors culturals no podia millorar la situació, encara manco en un ambient general de penúria econòmica, de retallades brutals en aquest àmbit i de croades del PP contra la llengua pròpia. Les primeres decisions del Consell, eliminar les subvencions de cultura i normalització lingüística a entitats per a pagar una sentència a Melchor Mascaró –una herència enverinada de l’època en què PP-UM governaven conjuntament el Consell- ja feien presagiar el pitjor. La jugada es va repetir amb l’eliminació de totes les subvencions destinades als grups de teatre professionals, que es varen mobilitzar per demanar-ne la dimissió. La tensió es va manifestar clarament a la gala dels grups Escènica.
Tot això de portes enfora. De portes endins, un estil que mai no s’havia vist dins la institució, fatxenda i perdonavides. Intents de col•locar militants del PP, amenaces d’acomiadaments, maltractament dels delegats sindicals... Els representants dels treballadors varen denunciar la direcció del Principal davant Inspecció de Treball, i varen aturar la primera envestida de Moner. Mentrestant, com no podia ser d’altra manera, la programació del teatre entrava en coma. Exterminats els grups professionals, és el moment del Teatre Amateur, l’únic que agrada a la gerent. Això i l’externalització dels cors, una institució que havia donat prestigi al Principal. L’ambient està molt enrarit i les hostilitats es poden desfermar durant les properes setmanes.
|
 03/02/2012 · Al BOIB de dia 31 de gener de 2012 es feien públiques les plantilles orgàniques dels cossos docents. En aquestes plantilles, segons l’STEI-i, es detecten canvis a la baixa, fins a arribar a més de 70 places manco als cossos de mestres, ensenyament secundari i FP.
Per al sindicat, la Conselleria d’Educació aprofita les jubilacions i les places que queden vacants en els Centres per amortitzar-les. Així s’explica que les dels instituts d’educació secundària ocupades per docents del cos de mestres hagin disminuït en 21. Aquestes places, assenyala l’STEI-i, no han passat al cos de secundària, sinó que han desaparegut.
03/02/2012 · Al BOIB de dia 31 de gener de 2012 es feien públiques les plantilles orgàniques dels cossos docents. En aquestes plantilles, segons l’STEI-i, es detecten canvis a la baixa, fins a arribar a més de 70 places manco als cossos de mestres, ensenyament secundari i FP.
Per al sindicat, la Conselleria d’Educació aprofita les jubilacions i les places que queden vacants en els Centres per amortitzar-les. Així s’explica que les dels instituts d’educació secundària ocupades per docents del cos de mestres hagin disminuït en 21. Aquestes places, assenyala l’STEI-i, no han passat al cos de secundària, sinó que han desaparegut.
Pel que fa a l’eliminació de places a Secundària i FP, aquesta és una conseqüència directa de l’augment d’hores lectives previstes per al curs 2012-2013, denuncia el sindicat.
L’STEI-i veu amb preocupació aquesta nova supressió de docents, perquè impedirà als interins i nous titulats l’accés als cossos d’ensenyament, i també perquè pot ser l’avantsala de noves retallades en el moment de la contractació d’interins el mes d’agost.
|
 03/02/2012 · El diumenge, 5 de febrer, a les 10.00 hores, a la plaça de l'Ajuntament, a Sóller, començarà la Diada "Estimam la cultura, vivim la llengua". Hi haurà una concentració de xeremies, ximbombes i grups de ball a la plaça de Sóller i un cercavila fins al Centre Parroquial Victòria. Allà tendrà lloc una xerrada sobre drets lingüístics, a càrrec de Joan Lladonet i de Tomeu Martí. També hi haurà una Assemblea per la Llengua, oberta la participació de tothom. Entremig, s'aniran intercalant diverses activitats culturals: música, ball de bot, gloses, poemes i teatre. L'organització de l'activitat és de l'OCB de Sóller.
03/02/2012 · El diumenge, 5 de febrer, a les 10.00 hores, a la plaça de l'Ajuntament, a Sóller, començarà la Diada "Estimam la cultura, vivim la llengua". Hi haurà una concentració de xeremies, ximbombes i grups de ball a la plaça de Sóller i un cercavila fins al Centre Parroquial Victòria. Allà tendrà lloc una xerrada sobre drets lingüístics, a càrrec de Joan Lladonet i de Tomeu Martí. També hi haurà una Assemblea per la Llengua, oberta la participació de tothom. Entremig, s'aniran intercalant diverses activitats culturals: música, ball de bot, gloses, poemes i teatre. L'organització de l'activitat és de l'OCB de Sóller.
|
 03/02/2012 · EUIB considera que l’aprovació del Reial Decret-llei 1/2012 demostra les postures retrògrades del Partit Popular en matèria d'energies renovables, amb clares conseqüències per als interessos de Balears. Per a la coalició, l’aprovació d’aquesta mesura legislativa, deixa clar que les postures del Partit Popular no són solament perillosament conservadores, sinó profundament retrògrades, ja que obliguen el país a caminar marxa enrere.
El text suspèn els procediments de preassignació de retribució i suprimeix els incentius econòmics a les noves instal•lacions de producció d'energia elèctrica a partir de cogeneració de residus i de renovables. Es tracta, per a la coalició, de la prova més rotunda i eloqüent de que el Partit Popular vol defensar els privilegis dels grans monopolis energètics i obstaculitzar la creació de les petites empreses que desitgen entrar en un sector en constant expansió.
03/02/2012 · EUIB considera que l’aprovació del Reial Decret-llei 1/2012 demostra les postures retrògrades del Partit Popular en matèria d'energies renovables, amb clares conseqüències per als interessos de Balears. Per a la coalició, l’aprovació d’aquesta mesura legislativa, deixa clar que les postures del Partit Popular no són solament perillosament conservadores, sinó profundament retrògrades, ja que obliguen el país a caminar marxa enrere.
El text suspèn els procediments de preassignació de retribució i suprimeix els incentius econòmics a les noves instal•lacions de producció d'energia elèctrica a partir de cogeneració de residus i de renovables. Es tracta, per a la coalició, de la prova més rotunda i eloqüent de que el Partit Popular vol defensar els privilegis dels grans monopolis energètics i obstaculitzar la creació de les petites empreses que desitgen entrar en un sector en constant expansió.
Per un altre costat, per a EU, el dèficit tarifari del sistema elèctric no és una justificació creïble per a la suspensió dels incentius, ja que és conegut que els costos de producció amb renovables mostren clarament una tendència a la baixa, mentre que els preus dels combustibles contaminants segueixen el camí contrari.
En qualitat de tècnic, l'arquitecte Sebastiano Rossi -membre de la Comissió Política d'Esquerra Unida de Palma– afirma que les conseqüències d’una mesura de tal envergadura són molt greus i afecten els sectors de la construcció i de les noves tecnologies també en el cas del delicat context local: des de la inseguretat jurídica per a inversors i projectistes, fins a la destrucció de llocs de feina del sector de les renovables. Aquesta complexa situació es converteix en un clar estímul a la desinversió en aquest sector emergent.
Com justament subratllen els signataris del manifest “No a la moratòria al desenvolupament de les energies renovables”, el text aprovat va en contra de les Directives europees 2009/28/CE de renovables i la 2010/30/UE d'eficiència energètica d'edificis. Això, segons la formació, constitueix una demostració més del nivell d’improvisació legislativa del govern espanyol.
Les iniciatives de l’executiu posen en perill, assenyala EU, el camí vers el nou model de desenvolupament en el qual confien -cada vegada més- els països tecnològicament avançats. Amb aquesta política, segons l’organització, es corre el risc de deixar l’estat i les comunitats autonòmiques en una situació d'inferioritat respecte als socis de la Unió europea i allunyar-les de l'anhelat objectiu de l’autosuficiència energètica.
|
 03/02/2012 · Demà, dissabte, 4 de febrer, a les 9.30 hores, a les Cotxeres de Can Camisa, a Andratx, començarà una visita al Museu de Sant Carles i al Far de Portopí. Els interessats s’han de posar en contacte amb el correu electrònic ocbandratx.andratx(a)gmail.com. L'organització de l'activitat és de l'OCB d'Andratx.
03/02/2012 · Demà, dissabte, 4 de febrer, a les 9.30 hores, a les Cotxeres de Can Camisa, a Andratx, començarà una visita al Museu de Sant Carles i al Far de Portopí. Els interessats s’han de posar en contacte amb el correu electrònic ocbandratx.andratx(a)gmail.com. L'organització de l'activitat és de l'OCB d'Andratx.
|
03/02/2012 · El regidor ecosocialista Antoni Noguera presentarà al•legacions als pressupostos de l’Ajuntament de Palma, on apel•larà a la responsabilitat del PP per que no minvi la partida pressupostària dirigida a combatre el fracàs escolar. “És una de les principals xacres que afecten les famílies de Palma. I si l’oposició ha estat responsable amb el turisme, entrant a formar part de la Fundació Turisme, en considerar que transcendia els interessos polítics, ara és el torn del PP en matèria d’educació”.
El grup municipal PSM-IniciativaVerds-Entesa considera imprescindible que l’equip de govern rectifiqui la previsió dels pressupostos de Cort i recuperi completament la partida dedicada a aquest programa de reforç escolar, tal i com preveien els comptes del 2010. És a dir, que no retalli un 70% aquesta partida, que de moment passa de 610.000 a una previsió de despesa de 167.271 euros. Això suposa, segons Noguera, una retallada de més de 442.000 euros.
03/02/2012 · El regidor ecosocialista Antoni Noguera presentarà al•legacions als pressupostos de l’Ajuntament de Palma, on apel•larà a la responsabilitat del PP per que no minvi la partida pressupostària dirigida a combatre el fracàs escolar. “És una de les principals xacres que afecten les famílies de Palma. I si l’oposició ha estat responsable amb el turisme, entrant a formar part de la Fundació Turisme, en considerar que transcendia els interessos polítics, ara és el torn del PP en matèria d’educació”.
El grup municipal PSM-IniciativaVerds-Entesa considera imprescindible que l’equip de govern rectifiqui la previsió dels pressupostos de Cort i recuperi completament la partida dedicada a aquest programa de reforç escolar, tal i com preveien els comptes del 2010. És a dir, que no retalli un 70% aquesta partida, que de moment passa de 610.000 a una previsió de despesa de 167.271 euros. Això suposa, segons Noguera, una retallada de més de 442.000 euros.
La coalició incideix en la importància cabdal d’aquest programa de reforç educatiu, que permet que molts menors rebin un suport fora de l’horari lectiu que els permet seguir endavant i amb normalitat la seva escolarització.
Amb la reducció dràstica d’aquesta partida, es veuen afectades més de 40 escoles i més 5.000 alumnes i 1.700 pares d’arreu de Ciutat. Un fet que Noguera considera una irresponsabilitat si no s’esmena.
|
|
| |
|
|
Editorial
Els atacs contra la nostra llengua que suposa l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública sembla que han fet vessar el tassó de la paciència. Un sector important de la societat ha decidit dir prou a l’intent de neteja lingüística promogut pel Govern Bauzá. La recollida de més de 10.000 al•legacions per part de ciutadans i d’entitats de tot tipus, i les escridassades de què han estat objecte durant els darrers dies Bauzá i Isern demostra que els catalanoparlants no estan disposats a deixar-se trepitjar.
Opinió
Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
L’onze de setembre del 1997 es presentava públicament a Palma la comissió Cap a una Alternativa per Mallorca (Diari de Balears 12/11/1997), que cercava engegar un procés que culminàs amb la creació d’un moviment cívic de base àmplia format per persones d’ideologia diversa a títol individual, amb l’objectiu de promoure la consciència nacional i arribar a la independència. Aquesta organització va ser el projecte organitzatiu més seriós del nacionalisme mallorquí en aquest àmbit, sent una experiència política i associativa única, alhora que desconeguda per a bona part de la ciutadania, que serví per donar a conèixer i expandir la lluita pel reconeixement del dret a l’autodeterminació de les Illes.
Opinió
Miquel Rosselló
L’Ateneu Pere Mascaró és una entitat cívica que té com a objectiu generar elaboració, reflexió i difusió d’idees i pensament crític i alternatiu. Va néixer el setembre del 2010, impulsat per un grup de ciutadanes i ciutadans conscients de la importància que té, a una societat hegemonitzada pel pensament únic, promoure instruments que facilitin la lluita d’idees i apostin pel pensament diferent.
|
